Notícies

 

El Ple validarà en la sessió de dimecres i dijous tres decrets llei i farà el debat de totalitat d'una proposició de llei del PSC-Units sobre les indemnitzacions a les víctimes de violència masclista

El ple començarà demà a les nou del matí amb un homenatge a l'exdiputat Antoni Dalmau i la sessió de control

Dimarts, 19 de juliol de 2022. Palau del Parlament

El Ple validarà en la sessió de dimecres i dijous tres decrets llei i farà el debat de totalitat d'una proposició de llei del PSC-Units sobre les indemnitzacions a les víctimes de violència masclista

Parlament de Catalunya. 2022

Vegeu la galeria d'imatges (1 imatge/s)

El ple d'aquesta setmana començarà demà dimecres a les nou del matí amb un homenatge en record de l'exdiputat Antoni Dalmau i tot seguit es farà la sessió de control al president de la Generalitat, Pere Aragonès, i al Govern. L'ordre del dia inclou també el debat i la votació de tres decrets llei, sobre la gestió de la xarxa d'abastament Ter-Llobregat, el lloguer de vehicles amb conductor i el Circuit de Catalunya i el Gran Premi Fórmula 1, i el debat de totalitat d'una proposició de llei sobre els ajuts per a les dones víctimes de violència masclista i els seus fills, presentada pel PSC-Units.

Així mateix, el Ple designarà els tres diputats que hauran de defensar al Congrés dels Diputats la Proposició de llei de garantia del servei de caixer automàtic en els municipis amb risc d'exclusió financera. A l'últim, la sessió plenària inclou vuit interpel·lacions i el debat i la votació de vuit mocions.

Homenatge a Antoni Dalmau
El Ple farà en començar la sessió dimecres a les nou del matí un homenatge a l'exdiputat socialista Antoni Dalmau, mort al gener. Dalmau va ser diputat de la tercera a la cinquena legislatura i vicepresident segon en la tercera i la quarta. Jordi Riba (PSC-Units) glossarà la trajectòria de Dalmau, i tot seguit el Ple farà un minut de silenci.

Sessió de control
Just després, començarà la sessió de control, primer amb les preguntes dels grups al Govern i després al president de la Generalitat. Els consellers respondran les preguntes sobre la dispensació de medicaments contra el càncer per als pacients catalans (Cs); els efectes de la sequera el canvi climàtic (ECP); les mesures de la conselleria de Justícia per garantir la seguretat dels funcionaris de presons (Vox), el capteniment del govern davant les agressions als funcionaris dels centres penitenciaris (JxCat); el balanç del curs polític al capdavant del departament d'Acció Exterior i Govern Obert (JxCat); els darrers anuncis del president del Govern Espanyol (JxCat), la garantia de drets sexuals i reproductius (CUP); el capteniment del Govern en relació amb l'estat de la sequera a Catalunya (PSC-Units); el capteniment del Govern en relació amb els incendis del Bages (PSC-Units); les mesures previstes pel Govern per evitar les ocupacions d'habitatges durant l'estiu (PSC-Units); l'acció exterior del Govern (PPC); el pla de reforç dels Mossos d'Esquadra per l'estiu (ERC); les escoles bressol rurals (ERC), i els reforços per a la millor atenció educativa (ERC).

Després serà el torn del president de la Generalitat, que respondrà les preguntes que li formulin els líders dels vuit grups parlamentaris sobre l'actualitat política.

Personal subrogat d'Aigües Ter-Llobregat
Després de la sessió de control, el ple continuarà amb el debat i la votació per validar o derogar el Decret llei 10/2022, del 5 de juliol, de modificació del Decret llei 4/2018, pel qual s'assumeix la gestió directa del servei d'abastament d'aigua a poblacions per mitjà de les instal·lacions de la xarxa d'abastament Ter-Llobregat de titularitat de la Generalitat i es crea l'Ens d'Abastament d'Aigua Ter- Llobregat.

El decret, d'article únic, el presentarà la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà. El text elimina una disposició addicional del 2018 perquè els treballadors que es van subrogar en integrar-se al nou ens d'abastament "mantinguin la condició de fix que tenien abans de la subrogació". El decret del 2018 preveia que aquest personal tingués la condició de laboral indefinit no fix, la qual cosa ha motivat, tal com s'explica en l'exposició de motius, tres demandes de conflicte col·lectiu. Ara el nou text elimina aquest punt a fi d'arribar a una "solució extraprocessal en els conflictes" oberts.

Ajuts a les víctimes de violència masclista
També dimecres al matí, el Ple farà el debat de totalitat de la Proposició de llei del PSC-Units que planteja modificar la Llei 5/2008, del dret de les dones a eradicar la violència masclista, a fi de, d'una banda, augmentar el nombre de dones amb accés efectiu a les indemnitzacions previstes pel dany causat per aquestes formes de violència, i, de l'altra, incrementar l'import de les indemnitzacions per als orfes menors de vint-i-sis anys que depenien econòmicament de les dones mortes.

La iniciativa arriba a aquest primer debat al Ple amb una esmena de retorn amb text alternatiu d'ERC i JxCat que recull la previsió que es modifiqui la normativa perquè millorin l'accés, el procediment i les quanties d'aquestes indemnitzacions.

Si el Ple aprova aquesta esmena, la cambra continuarà la tramitació parlamentària en ponència i comissió del text alternatiu, i si la rebutja serà la proposició de llei del PSC-Units la que continuï la tramitació.

Regulació dels VTC
Dimecres a la tarda, la cambra debatrà si valida el Decret llei 9/2022, de mesures urgents en matèria de lloguer de vehicles amb conductor.

El vicepresident del Govern, Jordi Puigneró, presentarà el decret, que permetrà que aquests vehicles, coneguts com a "VTC", puguin continuar prestant serveis urbans a Catalunya a partir del 30 de setembre, data en què decau el reial decret llei de l'Estat que en regula la mobilitat a les ciutats i en què la competència passa a les comunitats autònomes.

El decret tindrà una vigència de dos anys, prorrogables a dos més fins que s'aprovi una llei sobre la matèria. Els encarregats d'atorgar les autoritzacions de VTC, que són els ajuntaments i l'Àrea Metropolitana de Barcelona, ho hauran de fer segons els requisits i les condicions d'explotació que marca el decret, entre els quals que l'autorització de VTC estigui domiciliada a Catalunya i amb una adscripció prèvia mínima d'un any, que la longitud mínima del vehicle sigui de 4,90 metres, la prohibició de circular cercant clients o que transcorri un mínim de quinze minuts entre la contractació i la prestació del servei. A més, el decret recull sancions en cas d'infracció que poden arribar als sis mil euros i supòsits per a la immobilització dels vehicles.

Aval per a la Fórmula 1
Tot seguit, el conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent, presentarà el decret d'article únic que autoritza el Govern a prestar l'aval a Circuits de Catalunya i el contraaval a l'entitat financera garant pel contracte de promoció de cursa amb Formula One World Championship Limited, a fi de garantir el pagament dels drets contractuals per a l'organització del Gran Premi de Fórmula 1 del 2023 al 2026. El decret estableix que l'import avalat no podrà ser superior als 25 milions de dòlars americans per a l'any 2023, als 25,5 per al 2024, als 26,5 per al 2025 i als 28 per al 2026.

Designació de diputats per al Congrés dels Diputats
També dimecres a la tarda, el Ple designarà els tres diputats que hauran de defensar la Proposició de llei de garantia del servei de caixer automàtic en els municipis de risc d'exclusió financera i de garantia en l'accés als serveis bancaris, aprovada pel Ple el 20 de juny, quan la iniciativa arribi al debat de presa de consideració al Ple del Congrés dels Diputats. Els candidats els han proposat conjuntament ERC, JxCat, la CUP i ECP, i són Josep Lluís Salvadó (ERC), Jordi Munell (Jxcat) i Joan Carles Gallego (ECP).

Interpel·lacions
Entre dimecres a la tarda i dijous al matí la cambra substanciarà les interpel·lacions dels grups als consellers, sobre la despesa de la Generalitat per les ajudes, les subvencions i la publicitat institucional concedides als mitjans de comunicació (Vox), la situació econòmica (PSC-Units), la situació provocada per la crisi actual (ECP), la "paràlisi" del primer curs polític de la legislatura (CUP), l'ús de les llengües a l'escola (Cs), l'impuls de la política lingüística (ERC), les agressions a funcionaris de presons per part d'interns (PSC-Units) i l'aprovació del nou contracte programa de serveis socials (JxCat).

Mocions
A l'últim, la cambra debatrà i votarà vuit mocions fruit de les interpel·lacions de la darrera sessió plenària, sobre les polítiques digitals (PSC-Units), l'estratègia de futur per a la vegueria de l'Alt Pirineu i Aran (ECP), els col·lapses de l'autopista AP-7 (Cs), la creació d'un fons de transició nuclear just amb els territoris propers a Ascó i Vandellòs (PSC-Units), la protecció del medi litoral (CUP), la situació política internacional i el dret a l'autodeterminació (JxCat), l'impacte de la repressió en l'independentisme i en els estàndards democràtics de l'Estat espanyol (ERC) i les polítiques per frenar l'ocupació il·legal d'habitatges (Vox).

La primera moció del PSC-Units insta el Govern a elaborar i aprovar la nova agenda digital per al 2025 a fi d'actualitzar l'estratègia de transformació digital de la societat i l'economia i a prendre mesures per accelerar el desplegament de la fibra òptica i d'internet arreu. Entre altres punts, el text també demana la creació d'un canal per resoldre queixes o dubtes sobre la falta de cobertura de fibra òptica o de telefonia mòbil.

La d'ECP insta el Govern a aturar les despeses destinades a la candidatura dels jocs olímpics d'hivern i a renunciar a presentar la candidatura per al 2034. El text també demana, entre altres punts, desplegar els mecanismes de governança territorial previstos per a la vegueria de l'Alt Pirineu i Aran, millorar el finançament del Consell General d'Aran, millores en matèria d'habitatge i mobilitat i una estratègia de desenvolupament econòmic de la zona.

La de Cs reclama al Govern un pla integral per abordar els col·lapses de l'AP-7 i a presentar-lo al Parlament en un termini dos mesos. Així mateix, li demana, entre altres qüestions, que valori la possibilitat d'aixecar barreres a la C-32 quan l'AP-7 superi la seva capacitat, un pla integral de millora de Rodalies que inclogui la posada en servei del "projecte empantanat" de la T-Mobilitat i el calendari d'acabament de la línia 9 del metro.

La segona moció del PSC-Units demana al Govern que destini a les comarques de les Terres de l'Ebre i del Camp de Tarragona el 50% dels recursos obtinguts de l'impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient relacionats amb les activitats de producció, emmagatzematge i transformació d'energia elèctrica d'origen nuclear. El text reclama així mateix un pla de reactivació econòmica per a la zona.

La CUP demana en la seva moció que el Govern creï el Conservatori del Litoral, a fi de protegir i recuperar a partir de l'adquisició pública de sòl la part del litoral més amenaçada per la urbanització i l'artificialització. El text també demana un pla de conservació del litoral, un planejament que inclogui la prohibició de construir en els indrets més amenaçats i la previsió de traslladar a l'interior infraestructures ubicades en zones inundables i que provisionalment se suspengui l'aprovació de nous plans territorials que afectin els primers dos-cents metres des de la ribera del mar. Així mateix, la moció demana un ple monogràfic anual sobre el canvi climàtic.

En el seu text, JxCat dona suport al Govern escocès pel nou referèndum d'independència anunciat per al 2023, expressa el "respecte" per les "credencials democràtiques del Regne Unit", atès l'acord que va fer possible l'anterior referèndum, i constata que en l'exercici del dret a l'autodeterminació a Escòcia "no s'ha produït ni es produirà la persecució i repressió a què ha estat i és sotmès el moviment independentista català per l'exercici d'aquest dret col·lectiu".

La moció d'ERC constata que gairebé cinc anys després de l'1 d'Octubre "el Govern de l'Estat ha estat incapaç encara de donar una resposta política i democràtica", i demana "aturar la via judicial" i posar fi a la "repressió" contra el moviment independentista. El text insta els governs català i espanyol que contribueixin a la desjudicialització del conflicte polític i defensa el diàleg per una resolució democràtica "que passi per la capacitat de decidir el futur de Catalunya". A l'últim, la moció aposta per una llei d'amnistia impulsada també des del Parlament, per una "estratègia antirepressiva el màxim d'unitària possible" i pel suport a "totes les persones represaliades".

Finalment, la de Vox insta el Govern a "combatre decididament el fenomen de l'ocupació il·legal d'habitatges", i entre altres punts demana un protocol que estableixi "amb total claredat" que els Mossos d'Esquadra poden expulsar ocupes sense necessitat d'autorització judicial, amb la declaració dels veïns com a prova de l'ocupació. El text també demana un fons autonòmic específic per compensar els propietaris víctimes d'ocupacions il·legals, i canvis en la legislació estatal.