Legislació institucional

L'Estatut d'autonomia de Catalunya és la norma institucional bàsica que defineix les competències, les institucions i les finances de la Generalitat, i s'ha d'entendre en el marc de la Constitució espanyola del 1978, que reconeix el dret a l'autonomia a les nacionalitats i a les regions que integren l'Estat espanyol. La Constitució i l'Estatut són, doncs, les normes fonamentals que regeixen el sistema institucional de la Generalitat de Catalunya.

El règim institucional de la Generalitat es completa amb un conjunt de normes que, per remissió de l'Estatut, regulen les tres institucions que integren la Generalitat (el Parlament, la Presidència de la Generalitat i el Govern) i també les altres institucions complementàries de rellevància estatutària (el Consell de Garanties Estatutàries, el Síndic de Greuges i la Sindicatura de Comptes).

El recull normatiu que s'ofereix en aquesta pàgina inclou els tractats de la Unió Europea i la Carta dels Drets Fonamentals, la Constitució espanyola, l'Estatut d'autonomia de Catalunya i la legislació institucional complementària: el Reglament del Parlament de Catalunya; la Llei 13/2008, de la presidència de la Generalitat i del Govern; la Llei 2/2009, del Consell de Garanties Estatutàries; la Llei 24/2009 del Síndic de Greuges; la Llei 18/2010, de la Sindicatura de Comptes, i la Llei 6/2010, del procediment de designació dels senadors que representen la Generalitat al Senat.