Notícies

El Parlament distingeix amb la Medalla d'Honor les jugadores de la secció de futbol femení del FC Barcelona

La presidenta: "Sou pioneres i un exemple a seguir"

Dimecres, 13 de setembre de 2023. Palau del Parlament

La presidenta ha lliurat la Medalla d'Honor del Parlament a les jugadores de la secció de futbol femení del FC Barcelona

Parlament de Catalunya (Sergi Panizo Heredia). 2023

Vegeu la galeria d'imatges (27 imatge/s)

El Parlament ha lliurat aquest vespre la Medalla d'Honor de la institució en la categoria d'or a la secció de futbol femení del Futbol Club Barcelona. Anna Erra, que ha presidit l'acte, ha lliurat la medalla col·lectivament a les jugadores, de les quals ha dit que són "pioneres i un exemple a seguir". La capitana, Alexia Putellas, que ha recollit la medalla en nom de l'equip, i el president del club, Joan Laporta, també han intervingut en l'acte per agrair la distinció amb què el Parlament reconeix "la contribució al creixement, el reconeixement i la generació d'igualtat d'oportunitats en el futbol femení".

En el seu discurs, la presidenta ha destacat "l'esforç, la determinació i el 'fair play'" de les jugadores, aspectes que les han dut, ha explicat, a aconseguir "uns títols i un palmarès que ens han fet vibrar, emocionar-nos, i han posicionat el club, la ciutat de Barcelona i Catalunya a nivell mundial". Així mateix, ha destacat que l'exemple de les jugadores hagi "transcendit l'àmbit esportiu", perquè "amb vosaltres hem viscut una autèntica transformació social i cultural en clau de gènere" en un món, el del futbol, ha asseverat, "injustament reservat als homes" i en què "a la dona se l'havia injustament invisibilitzat".

Erra ha remarcat també que "les noves generacions creixen havent normalitzat que el futbol, en totes les seves categories, és una cosa tant de dones com d'homes", cosa que marcarà un "punt d'inflexió en una societat lliure de discriminacions, estereotips i prejudicis per raó de gènere". En aquest sentit, ha interpel·lat "les diferents formacions polítiques, el Govern, les administracions locals i la resta d'actors públics i privats del país a no defallir" i a "conjurar-nos per seguir avançant en la incorporació i el desenvolupament de la perspectiva de gènere" en tots els àmbits, la qual cosa ha remarcat com a necessària davant les "diverses manifestacions del masclisme i les estructures patriarcals que encara perduren en moltes actituds, comportaments i decisions que ens afecten", "una xacra", ha advertit, que "ha trobat el seu altaveu i refugi en els partits populistes i els moviments antidrets".

En aquest punt la presidenta s'ha referit als "fets lamentables i vergonyants" ocorreguts en la final de la Copa del Món de futbol femení, ha recordat la declaració del Parlament de l'1 de setembre per un esport lliure de violències masclistes i ha expressat el desig que "mai més un esdeveniment esportiu femení es vegi eclipsat per un acte de violència masclista".

Finalment, la presidenta ha felicitat les jugadores per aquesta "merescudíssima Medalla d'Honor", pel seus èxits esportius, "perquè són la punta de llança del futbol femení" i un "referent per a la nostra canalla" i perquè els fa veure que "tot és possible amb esforç, compromís i tenacitat".

"Som aquí per quedar-nos"
Encapçalades per les cinc capitanes, Alexia Putellas, Marta Torrejón, Sandra Paños, Patricia Guijarro i Irene Paredes, les jugadores del primer equip, Mapi León, Jana Fernández, Clàudia Pina, Salma Paralluelo, Mariona Caldentey, Caroline Graham, Cata Coll, Aitana Bonmatí, Lucy Bronze, Bruna Vilamala, Asisat Oshoala, Keira Walsh, Ona Batlle, Ingrid Engen, Esmee Brugts i Gemma Font, i les de la categoria B en dinàmica de primer equip, Giulia Dragoni, Vicky López, Martina Fernández i Lucía Corrales, han pujat a l'escenari per rebre la medalla.

En nom de totes elles ha pres la paraula Putellas, que ha assegurat que rebre la medalla del Parlament és un "orgull molt gran, enorme" i significa un "canvi de paradigma" d'una societat que "canvia i ens ha dut fins aquí". La capitana ha agraït l'esforç de "totes les pioneres que abans de la nostra arribada van voler impulsar l'esport femení", i ha reivindicat "més suport, més i millors instal·lacions, més camps i més inversions des de la base" i que "les institucions vetllin perquè tothom, nens i nenes, tinguin les mateixes oportunitats per jugar a futbol".

Així mateix, ha assegurat que "som aquí per quedar-nos. Som aquí per ajudar les que vindran. Perquè encara falta molt de camí per fer. Aquests dies ho veieu, amb la greu situació que afrontem amb la federació i els canvis que totes sol·licitem perquè cap dona, dins o fora del futbol, no hagi de viure mai més cap situació de menyspreu, falta de respecte o abusos." I ha conclòs: "Necessitem consens, valor i lideratge per part de les institucions."

Laporta ha assegurat que el del futbol femení "no ha estat un camí fàcil", però ha remarcat que "anem en la bona direcció". En aquest sentit, s'ha mostrat orgullós que el Barça "s'hagi erigit en una referència indiscutible del futbol femení, a Catalunya i al món". D'altra banda, ha destacat que la distinció del Parlament "ens ajuda a continuar pujant graons per culminar la feina de fa anys i enderrocar les darreres barreres socials que malauradament i al llarg de la història s'ha trobat el futbol femení".

L'acte, conduït per la periodista Danae Boronat, ha començat amb la glossa de les premiades a càrrec d'Anna N. Schlegel, executiva catalana, empresària, inversora, Creu de Sant Jordi i elegida dona més influent del món en tecnologia el 2020 i el 2023.

Schlegel, que també va ser esportista i va formar part de l'equip català de voleibol, ha destacat que la secció de futbol femení del Barça és un "referent" i ha encoratjat les jugadores a "fer servir les eines" que aprenen amb l'esport i sembrar així la "llavor del vostre futur". Finalment, els ha demanat que no oblidin la "humilitat" i que sàpiguen gestionar el "soroll".

Un cop lliurada la medalla i de sorpresa per a les jugadores, han actuat Oriol de Ramon i Xavier Coca, integrants de The Tyets, amb el seu 'Coti x coti', que aquesta temporada s'ha convertit en la banda sonora de l'equip. L'acte ha acabat amb la interpretació de l'himne nacional per part del Cor Geriona.

Assistents a l'acte
A l'acte hi han assistit el president de la Generalitat, Pere Aragonès; les vicepresidentes primera i segona de la Mesa, Alba Vergés i Assumpta Escarp; els secretaris segon, tercer i quart, Aurora Madaula, Carles Riera i Ruben Wagensberg; els expresidents del Parlament Laura Borràs, Carme Forcadell, Ernest Benach i Joan Rigol; els expresidents de la Generalitat Artur Mas i José Montilla; el cap de l'oposició i president del grup del PSC-Units, Salvador Illa; el president del grup d'ERC, Josep Maria Jové; els portaveus dels grups dels PSC-Units, Alícia Romero, d'ERC, Marta Vilalta, de JxCat, Mònica Sales, i d'ECP, David Cid, i altres diputats del PSC-Units, ERC, JxCat, Vox, ECP i Cs; els consellers d'Igualtat, Tània Verge, d'Educació, Anna Simó, d'Acció Climàtica, David Mascort, d'Interior, Joan Ignasi Elena, d'Acció Social, Carles Campuzano, i de Justícia, Gemma Ubasart; la primera tinenta d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Laia Bonet; el director general dels Mossos d'Esquadra, Pere Ferrer; el comissari en cap dels Mossos d'Esquadra, Eugeni Sallent; el cap de la Guàrdia Urbana de Barcelona, Pedro Velázquez, i representants del món de l'esport i de la societat civil.

Personalitats i col·lectius distingits des de l'any 2000
El Parlament atorga la Medalla d'Honor des de l'any 2000 a personalitats o institucions que mereixen un reconeixement excepcional.

En les edicions anteriors hi han estat distingits: Desmond Tutu, sacerdot i Premi Nobel de la Pau (2000); Miquel Batllori, historiador i pare jesuïta, i, a títol pòstum, Ernest Lluch, economista i polític (2001); Francesc Vendrell, representant de l'ONU a l'Afganistan (2002); Jordi Savall, músic (2003); Montserrat Trueta, presidenta de la Fundació Catalana Síndrome de Down (2004); Adolfo Pérez Esquivel, Premi Nobel de la Pau i escultor (2005); el col·lectiu musical Els Setze Jutges (2007); Roser Capdevila, il·lustradora (2010); Josep Guardiola, exfutbolista i entrenador (2011); Òmnium Cultural i Càritas Catalunya (2012); Núria Gispert, activista social, Carme Ruscalleda, cuinera, i Anna Veiga, biòloga (2013); Josep Carreras, tenor (2014); les primeres vuit diputades del parlamentarisme català i la Fundació Institut Guttmann (2015); Manel Esteller, investigador (2016); el Cos de Mossos d'Esquadra, els serveis d'emergències, la Guàrdia Urbana de Barcelona i la Policia Local de Cambrils (2017); l'Associació de Mestres Rosa Sensat (2018); Carola Rackete, capitana del vaixell Sea Watch 3, i Òscar Camps, fundador i director de l'ONG Proactiva Open Arms (2019); els professionals del sistema de salut de Catalunya (2020); les víctimes de la repressió i els col·lectius jurídics que les defensen davant la causa general contra l'independentisme (2021), i els músics Núria Feliu i Pau Riba, a títol pòstum, i els pedagogs Joaquim Arenas i Margarida Muset, primers responsables del Servei d'Ensenyament del Català (2022).

La medalla reprodueix les quatre barres sobre fons daurat i manté el disseny que Antoni Comella va fer per al logotip del Parlament per encàrrec de la institució la primera legislatura. L'any 2000, l'orfebre Joaquim Capdevila el va adaptar per a la medalla.