Notícies

El Parlament ha aprovat 23 lleis des de l'inici d'aquesta legislatura, deu de les quals el darrer període de sessions, que va començar el 15 de gener i acaba avui, 31 de juliol. Així mateix, ha validat des de l'inici de la legislatura, al març del 2021, 35 decrets llei, quatre aquest cinquè període de sessions que ara acaba. Actualment, la cambra té en tràmit 65 iniciatives legislatives i una proposta de reforma del Reglament.

El sisè període de sessions d'aquesta legislatura començarà el 16 d'agost, però és previst que l'activitat parlamentària ordinària comenci a partir de l'1 de setembre. El mateix dia 1 es podria fer un ple per acordar si el Parlament presenta un recurs d'inconstitucionalitat contra la llei de l'Estat pel dret a l'habitatge, un cop acabi el procediment obert en aquest sentit a instàncies de JxCat. El ple del debat de política general és previst per als dies 26, 27 i 28 de setembre.

Durant el cinquè període de sessions, el Ple va elegir, el 9 de juny, Anna Erra presidenta del Parlament en substitució de Laura Borràs, presidenta des del 12 de març de 2021 i que va perdre la condició de diputada l'1 de juny d'enguany. La Junta Electoral Central va acordar retirar-li l'escó arran de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, sentència no ferma dictada amb relació al procediment per prevaricació i falsedat documental i que inclou una pena d'inhabilitació. El Parlament va presentar un recurs contenciós administratiu al Tribunal Suprem en què demanava mesures cautelars per suspendre l'aplicació de la sentència, però el tribunal va desestimar les mesures. Aquesta ha estat la primera vegada des del restabliment del Parlament el 1980 que el Ple ha elegit un nou president amb la legislatura en curs.

Lleis aprovades
De les 23 lleis aprovades fins ara, 8 són fruit de projectes de llei del Govern (dos dels quals provinents de decrets llei); 13 són fruit de proposicions de llei dels grups parlamentaris (4 impulsades pel PSC-Units, 3 conjuntament pel PSC-Units, ERC i JxCat, 2 per JxCat, 1 conjuntament pel PSC-Units, ERC, JxCat i ECP, 1 per ERC, JxCat, la CUP i ECP, 1 per ERC, JxCat i la CUP i 1 per ECP); 1 és fruit d'una iniciativa legislativa popular (ILP), i una altra, del Consell General d'Aran.

Les deu lleis aprovades aquest darrer període són: la dels pressupostos de la Generalitat per al 2023, la de mesures fiscals i financeres per al 2023 ("llei d'acompanyament" dels pressupostos) i la de creació de la comarca del Lluçanès, totes tres fruit de projectes de llei; la de mesures per reduir la temporalitat dels funcionaris, provinent d'un decret llei que el Ple va validar i va acordar tramitar com a projecte; la de reconeixement de l'escoltisme, impulsada conjuntament per ERC, JxCat i la CUP; la del canvi d'adscripció comarcal de Biosca i Torà i la d'ajuts a les víctimes de violència masclista i el seus fills, totes dues impulsades pel PSC-Units; la de mesures per afrontar la sequera i la de mesures amb relació a l'ocupació il·legal d'habitatges amb alteració de la convivència, impulsades per JxCat, i la de l'aranès a l'escola, a iniciativa del Consell General d'Aran.

Les primeres lleis aprovades aquesta legislatura van ser la dels pressupostos de la Generalitat per al 2022 i la "llei d'acompanyament" corresponent, aprovades el segon període de sessions, al desembre del 2021. La resta, aprovades entre el tercer i el quart període, són: la de la ciència, provinent d'un projecte de llei; la del Fons Complementari de Riscos de la Generalitat de Catalunya, provinent d'un decret llei tramitat després com a projecte; la de l'ús i l'aprenentatge de les llengües oficials en l'ensenyament no universitari, impulsada pel PSC-Units, ERC, JxCat i ECP; les tres de modificació de les respectives lleis del Consell de Garanties Estatutàries, del Síndic de Greuges i de l'Oficina Antifrau de Catalunya, impulsades pel PSC-Units, ERC i JxCat; la de modificació de diverses lleis per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge, a iniciativa d'ERC, JxCat, la CUP i ECP; la de preservació dels establiments emblemàtics i la del Fons de Transició Nuclear, totes dues iniciatives del PSC-Units; la del millorament urbà, ambiental i social dels barris i viles, d'ECP, i la de modificació de la llei d'universitats de Catalunya, fruit d'una ILP.

Els quatre decrets llei validats aquest darrer període de sessions són el de mesures per fer front a la sequera i el de necessitats del sector públic en pròrroga pressupostària, que el Ple va acordar tramitar com a projectes, i dos de relatius a l'impost de patrimoni i a l'impost sobre el dipòsit de residus.

57 plens i 41 sessions de control
El Ple ha fet 57 sessions des de l'inici de la legislatura, amb més de 770 hores de reunió i 41 sessions de control al Govern i al president de la Generalitat, Pere Aragonès. Durant aquest darrer cinquè període de sessions la cambra ha fet 13 plens, amb 10 sessions de control i prop de 190 hores de reunió. Des de l'inici de la legislatura el Ple ha aprovat 251 mocions i 101 resolucions, i les comissions parlamentàries han fet més de 700 sessions i han aprovat més de 680 resolucions.

Aquest darrer període el Ple ha fet un debat monogràfic sobre la situació de l'educació i el sistema educatiu, i abans, aquesta legislatura, també n'ha fet un sobre la salut mental, al desembre del 2021, i un altre sobre l'emancipació juvenil, al maig del 2022. A més, la cambra ha fet dos debats de política general, al setembre del 2021 i del 2022.

La Mesa s'ha reunit aquesta legislatura 152 cops. A l'inici d'aquest període de sessions, al gener, ho va fer a la seu del Consell General d'Aran, a Vielha, en la segona reunió ordinària que el màxim òrgan rector de la cambra ha fet fora del Parlament després de la del setembre del 2021 a Tornabous, el poble natal del president Companys. La Junta de Portaveus s'ha reunit 87 vegades, i la Mesa Ampliada, 26.

La Diputació Permanent, l'òrgan que vetlla pels poders de la cambra entre legislatures i en els períodes entre sessions, com el que comença demà, s'ha reunit una única vegada. Va ser en la seva sessió constitutiva, el 13 de maig de 2021.

Iniciatives legislatives en tràmit
De les 65 iniciatives legislatives actualment en tràmit, 11 són projectes de llei; 45, proposicions de llei, i 9, proposicions arran d'ILP. La cambra, a més, tramita una proposta de reforma del Reglament, impulsada per ERC i la CUP.

Pel que fa als onze projectes de llei, alguns dels que estan més avançats són el de composició del Consell d'Educació de Catalunya, de què la ponència ja elabora l'informe; el de foment de l'associacionisme, en la fase perquè els grups hi presentin esmenes a l'articulat un cop ja s'han fet les compareixences d'experts i entitats, i el de memòria democràtica de Catalunya, de què han de començar properament les compareixences que la comissió ha acordat i que es tramita conjuntament amb la proposició de llei del PSC-Units sobre el mateix tema.

La resta de projectes, tres dels quals provenen de decrets llei, es troben en diferents moments de la tramitació parlamentària. L'última iniciativa presentada pel Govern és el Projecte de llei de la comunicació audiovisual de Catalunya, que es podrà sotmetre al primer debat en sessió plenària un cop acabi el termini perquè els grups hi puguin presentar esmenes a la totalitat.

Pel que fa a les proposicions de llei, les que es troben en un punt més avançat de la tramitació són la d'estabilització de les treballadores i els treballadors del sector públic (CUP), en la fase d'elaboració de l'informe per part de la ponència, i la de creació del Centre Català d'Empresa i Drets Humans (PSC-Units, ERC, JxCat, CUP i ECP), la de la venda a distància de plats preparats (PSC-Units), la d'internalització del transport sanitari (CUP) i la de modificació de la Llei contra l'homofòbia (CUP), de les quals les respectives ponències han de començar a elaborar els informes un cop els grups hi han presentat les esmenes a l'articulat.

D'aquestes quaranta-cinc iniciatives, cinc són propostes per portar proposicions de llei al Congrés dels Diputats que es troben en diferents punts de la tramitació, llevat d'una, la relativa a la garantia d'accés als serveis bancaris (ERC, JxCat, CUP i ECP), que el Parlament ja va aprovar i enviar al Congrés, on resta pendent de tramitació.

Pel que fa a les ILP, algunes provinents de legislatures anteriors, cinc es troben en diferents fases de la tramitació parlamentària un cop han assolit les cinquanta mil signatures de suport necessàries, una és en la fase de la recollida de signatures i tres estan pendents dels tràmits inicials per part de la comissió promotora previs a la recollida de signatures. De les ILP presentades aquesta legislatura, una, la del Mercat dels Ocells de la Rambla de Barcelona, està pendent del debat de totalitat després d'assolir les signatures; una, sobre el finançament del sistema educatiu, es troba en la fase de recollir-les, i una altra, sobre el cessament del Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, està encara pendent dels tràmits inicials. Les ILP no decauen amb el finiment de la legislatura.

Calendari de plens
A més del previsible ple de l'1 de setembre i el del debat de política general, que serà el tercer que afronta Pere Aragonès, previst per als dies 26, 27 i 28 de setembre, el proper període de sessions la cambra en farà sis més: els dies 3, 4 i 5 d'octubre; 24, 25 i 26 d'octubre; 7, 8 i 9 de novembre; 21, 22 i 23 de novembre; 12, 13 i 14 de desembre, i 19, 20 i 21 de desembre.

D'altra banda, entre l'octubre i el novembre es farà una nova edició del Parlament de les Dones, després de la del 2019. Els treballs d'aquesta activitat culminaran amb una sessió prevista per al final de novembre. Aquest "parlament" tindrà una composició mixta, amb diputades reals que hagin subscrit la declaració de compromís de tolerància zero davant la discriminació i l'assetjament i representants designades pel Consell Nacional de les Dones de Catalunya. La temàtica d'aquesta segona edició se centrarà en les violències masclistes.