Notícies

El Parlament ha commemorat aquesta tarda amb un acte institucional el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust, que recorda cada 27 de gener l'alliberament, el 1945, del camp de concentració i extermini d'Auschwitz-Birkenau. La vicepresidenta primera en funcions de presidenta, Alba Vergés, ha presidit l'acte, durant el qual s'han encès les sis espelmes en record dels col·lectius perseguits pel nazisme. A l'acte hi ha assistit el president de la Generalitat, Pere Aragonès.

La vicepresidenta ha explicat que amb l'encesa de les espelmes el Parlament ret homenatge "als nou milions de persones que van ser exterminades pel nazisme per la seva identitat o vinculació a una comunitat", i ha remarcat que el seu record ha de servir per "avançar en la direcció correcta i no desviar-nos, ni individualment ni col·lectivament, amb idees i comportaments que ens portin a repetir una de les pitjors monstruositats creades per l'ésser humà".

Vergés ha recordat figures com la de l'activista antifeixista Neus Català o l'escriptor i polític Joaquim Amat-Piniella, tots dos supervivents de Mauthausen, i ha posat èmfasi en la importància que els joves coneguin "què pot arribar a passar quan els ciutadans no posem fre al feixisme i a l'odi del que és diferent", punt en què ha remarcat que cal entendre que "la lluita contra la discriminació i la prevenció de l'odi és absolutament fonamental". "Haurem guanyat si quan tornen les amenaces del món d'abans ens trobem desperts, vigilants, instruïts i preparats per defensar la pau i les llibertats", responent amb una "ferma convicció democràtica" i sense fer "ni una passa enrere", ha conclòs.

L'acte, conduït pel periodista Ramon Pellicer, ha començat amb la interpretació de la cançó de bressol 'Wiegala', de l'escriptora i compositora jueva Ilse Weber, i amb una lectura dramatitzada de textos de Montserrat Roig a càrrec de l'actriu Marta Marco.

A continuació, els membres de la Mesa han lliurat la flama que ha encès les sis espelmes del record de cadascun dels col·lectius. El secretari quart, Ruben Wagensberg, l'ha lliurat a Leivik Libersohn i Yona Stamble, que han encès l'espelma en representació del poble jueu; el secretari tercer, Carles Riera, l'ha lliurat a Roser Ferrando, filla d'un deportat mort a Mauthausen que ha encès l'espelma en representació del col·lectiu de perseguits per raons polítiques; la secretària segona, Aurora Madaula, a Esther Fernández, que l'ha encès en representació del poble gitano; el secretari primer, Ferran Pedret, a Josep Maria Solanellas, que l'ha encès en representació de les persones amb discapacitat; la vicepresidenta segona, Assumpta Escarp, a Marc R. Parés, que l'ha encès en representació del col·lectiu LGBTI, i, finalment, la vicepresidenta primera, Alba Vergés, l'ha lliurat a Dalia Levinsohn, que l'ha encès en representació de la Comunitat Israelita de Barcelona.

Un cop enceses les espelmes s'ha fet un minut de silenci musicat amb la cançó tradicional catalana 'El testament d'Amèlia' i Marta Marco ha fet de nou una lectura dramatitzada.

Tot seguit, han intervingut els representants dels alumnes d'educació secundària i batxillerat dels sis instituts que enguany han participat en la setena edició del projecte educatiu del Parlament, en col·laboració amb el Memorial Democràtic, el Departament d'Educació i experts, que vol mantenir viva la memòria històrica de l'Holocaust i fomentar la cultura de la pau i el respecte a la diversitat.

Pol Fonfreda i Sergio Rodríguez, de l'Institut Maria de Bell-lloc, de Bigues i Riells, han parlat dels Testimonis de Jehovà; Martina González i Artur Lafuente, de l'Institut Alexandre Deulofeu, de Figueres, ho han fet de les persones del col·lectiu LGBTI; Aina Parrot i Arnau Martínez, de l'Escola Verduna Vall, de Terrassa, de les persones amb discapacitat; Marina Rodríguez i Manel Álvarez, de l'Institut Terra Alta, de Gandesa, de les persones perseguides per motius polítics; Aminata Susoho i Lidia Pacheco, de l'Institut La Mitjana, de Lleida, del poble gitano, i Andreu Pérez i Marta Fernández, de l'Institut Antoni Ballester, de Mont-roig del Camp, del poble jueu.

Tots ells han coincidit en la necessitat de no oblidar, d'honorar la memòria dels col·lectius perseguits pel feixisme i de fer front a qualsevol forma de discriminació, odi i deshumanització.

L'acte ha acabat amb la interpretació musical de 'Bachianas Brasileiras', un conjunt de 'suites' que Heitor Villa-Lobos va compondre entre el 1930 i el 1945. El guitarrista José Daniel Salceda i la soprano Sofía Picaso, alumnes del Centre Superior de la Fundació Conservatori Liceu, han interpretat les peces musicals que s'han escoltat durant la commemoració.

A més del president de la Generalitat i els membres de la Mesa, a l'acte hi han assistit, entre d'altres, els consellers d'Interior, Joan Ignasi Elena, de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart, i de Territori, Juli Fernàndez; el president del grup d'ERC, Josep Maria Jové; la portaveu de JxCat, Mònica Sales; diversos diputats del PSC-Units, ERC, JxCat, Vox, la CUP, ECP i Cs; el major dels Mossos d'Esquadra, Eduard Sallent; membres del cos consular acreditat a Barcelona, i representants dels col·lectius homenatjats.