Notícies

El Parlament ha commemorat aquesta tarda el norantè aniversari de la seva constitució, el 6 de desembre de 1932, amb una sessió solemne al saló de sessions en què han intervingut el president de la Generalitat, Pere Aragonès, la vicepresidenta primera en funcions de presidenta, Alba Vergés, i els representants dels grups del PSC-Units, ERC, JxCat, la CUP, ECP, Cs i el PPC. Entre altres autoritats, han assistit a la commemoració expresidents del Govern i del Parlament i exdiputats de diverses legislatures.

L'acte ha començat amb la projecció del discurs que el president de la Generalitat Francesc Macià va pronunciar en la sessió constitutiva de la cambra el 6 de desembre d'ara fa noranta anys, durant la qual la cambra va elegir Lluís Companys primer president del Parlament. En el discurs, Macià demanava als diputats: "Hi ha un poble alçat al voltant vostre. Escolteu la seva vibració! Recolliu les seves esperances!"

Paraules del president de la Generalitat i la vicepresidenta del Parlament
La vicepresidenta primera en funcions de presidenta, Alba Vergés, ha obert la sessió solemne, i en el seu discurs ha destacat que "el Parlament és el bastió dels nostres drets i llibertats, el baluard d'aquesta democràcia que emana del poble i que sabem que tant va costar aconseguir com mantenir". En aquest sentit, ha recordat que "som un país de llarga tradició democràtica" i que "sabem perfectament el valor que té la democràcia, perquè ens l'han manllevat massa vegades".

La vicepresidenta ha agraït també la feina a "totes les persones que han passat pel Parlament" i als treballadors i treballadores de la institució que n'han fet possible el funcionament. Així mateix, ha destacat que l'edifici que és la seu del Parlament "s'alçà per oprimir el poble català" però que "des de fa noranta anys hem erigit orgullosos la ciutadella i aquest antic polvorí com a bressol de la sobirania popular". A l'últim, Vergés, que ha citat diverses intervencions del president Macià, ha apuntat que "els comicis de 1932 van ser l'inici de la restauració de drets i llibertats del poble català".

El president de la Generalitat, que ha clos l'acte, s'ha referit al Parlament com "la seu on neixen, es preserven i defensen els drets dels ciutadans i ciutadanes, i els drets i les llibertats que ens corresponen col·lectivament com a nació". El president també ha remarcat que amb el Parlament del 1932 el país va viure un moment d'"emoció, esperança i il·lusió per una conquesta democràtica sense precedents". En aquest sentit, ha destacat que "fa noranta anys vam començar a obrir camí cap a la democràcia i la llibertat", i en aquest punt ha subratllat que "mai no hem de deixar d'obrir camí, amb decisió, convenciment i voluntat inequívoca d'avançar sense deixar ningú enrere".

Intervencions dels grups parlamentaris
En nom dels grups parlamentaris han pres la paraula el cap de l'oposició i president del grup del PSC-Units, Salvador Illa; els presidents de grup Josep Maria Jové (ERC), Albert Batet (JxCat), Jéssica Albiach (ECP), Carlos Carrizosa (Cs) i Alejandro Fernández (PPC), i la diputada Montserrat Vinyets (CUP). Els diputats de Vox no han assistit a l'acte.

La sessió ha acabat amb la interpretació de l'himne nacional amb l'acompanyament del quartet vocal del conservatori del Liceu.

Convidats
Entre altres autoritats, han seguit l'acte des de la llotja del saló de sessions els expresidents de la Generalitat José Montilla i Artur Mas; els fills de l'expresident Pasqual Maragall; la presidenta del Parlament, Laura Borràs, suspesa d'atribucions per l'acord de la Mesa del 28 de juliol, i els expresidents de la cambra Joan Rigol, Ernest Benach, Núria de Gispert i Carme Forcadell. L'expresident Roger Torrent, actual conseller, l'ha seguit des del banc del Govern; l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol ho ha fet des de la zona de públic, on també hi havia una vintena d'exdiputats de diverses legislatures; altres antics parlamentaris l'han seguit des de la sala de grups, i des de dins l'hemicicle ho han fet, entre d'altres, la síndica de greuges, Esther Giménez-Salinas, el president del Consell de Garanties Estatutàries, Joan Vintró, el síndic major de la Sindicatura de Comptes, Miquel Salazar, el president del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, Xevi Xirgo, la vicepresidenta del Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Àngels Ponsa, el cinquè tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Albert Batlle, i representants de sindicats, d'organitzacions empresarials i socials i de mitjans de comunicació.

Exposició sobre els noranta anys de la institució
Acabada la sessió solemne, s'ha inaugurat l'exposició "90 anys de la constitució del Parlament de Catalunya", que estarà instal·lada al Saló Gris de Passos Perduts fins al 14 d'abril de l'any que ve. La mostra reprodueix fotografies, documents i articles periodístics que apropen el visitant al context històric previ a l'obertura del Parlament i al clima d'entusiasme institucional i popular que es va viure el 1932.

El Parlament del 1932
El Parlament sorgit de les eleccions del 20 de novembre de 1932 es va constituir en una sessió solemne el 6 de desembre, en la qual va participar el president provisional de la Generalitat, Francesc Macià. Durant la sessió, el Parlament va elegir Lluís Companys president de la Mesa interina, càrrec per al qual va ser reelegit definitivament en la sessió del 13 de desembre.

A més de Companys van ser elegits en aquella sessió la resta de membres de la Mesa definitiva: Joan Casanovas (Esquerra Republicana), vicepresident primer; Antoni Martínez (Lliga), vicepresident segon, i Martí Rouret, Antoni Dot (Esquerra Republicana), Josep Maria Casabò (Lliga) i Carles Gerhard (Unió Socialista), secretaris.

L'endemà, el 14 de desembre, el Parlament va elegir Francesc Macià primer president de la Generalitat; el 20 de desembre es va presentar el primer govern, i pocs dies després es van aprovar els primers pressupostos.

El juny del 2021 la cambra va aprovar una resolució conjunta de JxCat, ERC, ECP i la CUP perquè la legislatura que va començar aquell 6 de desembre fos considerada la primera en lloc de la del 1980 del Parlament restablert.