Notícies

El darrer ple ordinari del període de sessions comença demà i inclou el debat general sobre la Catalunya real sol·licitat per Cs

Dilluns, 22 de juliol de 2019. Palau del Parlament

Un moment del darrer ple, durant la sessió de control al president de la Generalitat

Parlament de Catalunya. 2019

Vegeu la galeria d'imatges (1 imatge/s)

El darrer ple ordinari d'aquest període de sessions començarà dimarts a les tres de la tarda amb les interpel·lacions al Govern, i dimecres al matí, després de la sessió de control al Govern i al president de la Generalitat, Quim Torra, començarà el debat general sobre les propostes per a la Catalunya real, sol·licitat per Cs. La sessió, que acabarà dijous a la tarda amb la votació de les propostes de resolució que presentin els grups i subgrups parlamentaris arran d'aquest debat, inclou a més el debat i la votació per validar o derogar un decret llei de mesures urgents en matèria tributària i de lluita contra el frau fiscal i vuit mocions. Durant el ple també es llegirà la declaració institucional aprovada en "El Parlament de les Dones" l'1 de juliol.

Dimarts a la tarda la cambra substanciarà les vuit interpel·lacions al Govern incloses a l'ordre del dia, sobre: el curs escolar 2019-2010 (PSC-Units), la feminització del Codi civil de Catalunya (ERC), les polítiques públiques respecte als aliments malsans (CatECP), la precarietat laboral en el sector públic (CUP), la Carta catalana per als drets i les responsabilitats digitals (JxCat), el Pla estratègic de polítiques de dones (JxCat), la política econòmica i pressupostària (Cs) i la lleialtat institucional a la democràcia i a l'estat de dret (Cs).

Dimecres, la sessió es reprendrà a les deu del matí, amb la sessió de control primer als consellers i després al president de la Generalitat.

Debat sobre la Catalunya real
Un cop acabada la sessió de control, a quarts de dotze del migdia, començarà el debat general sobre les propostes per a la Catalunya real, sol·licitat per Cs, que s'allargarà fins dimecres a mitja tarda.

El debat s'iniciarà amb la intervenció de Cs per un temps de trenta minuts. Tot seguit, intervindrà el president de la Generalitat sense límit de temps, i després ho faran els grups i subgrups seguint l'ordre de major a menor representació, acabant, però, per ERC i JxCat. Els grups tindran un quart d'hora per intervenir, i els subgrups, set minuts i mig. A la represa del ple, a la tarda, el Govern tornarà a tenir el torn de paraula, i, a l'últim, se n'obrirà un altre per als grups i subgrups.

Els grups i subgrups podran presentar cadascun fins que se suspengui la sessió dimecres a la tarda un màxim de deu propostes de resolució que siguin congruents amb el debat. La Mesa es reunirà per admetre-les a tràmit el mateix dimecres al vespre i obrirà un nou termini que acabarà dijous al migdia perquè els grups i subgrups puguin presentar propostes transaccionals.

El debat i la votació de les propostes de resolució es farà dijous a la tarda, previsiblement a partir de quarts de sis. Els grups tindran un torn únic de deu minuts, de cinc els subgrups, per defensar les propostes, que la cambra podrà votar conjuntament o separadament, una per una, i en cap cas no es podran demanar votacions separades d'una part, un paràgraf o un incís.

Declaració sobre els drets de les dones
Dimecres a la tarda, acabat el debat general, es llegirà una declaració institucional de reconeixement i garantiment dels drets de les dones, el text de la qual es va aprovar l'1 de juliol en "El Parlament de les Dones", que es va fer a la cambra coincidint amb el vint-i-cinquè aniversari de la IV Conferència sobre les Dones de Pequín i va permetre revisar de manera integral les fites aconseguides i els reptes pendents amb relació a l'aplicació de la declaració consensuada a la capital xinesa. Els treballs d'"El Parlament de les Dones" es recullen en aquesta declaració que es llegirà davant el Ple.

Decret llei
Dijous al matí la sessió es reprendrà amb el debat per validar o derogar el Decret llei 12/2019, de mesures urgents en matèria tributària i de lluita contra el frau fiscal. El vicepresident i conseller d'Economia i Hisenda, Pere Aragonès, presentarà el text, que s'emmarca en l'actual context de pròrroga pressupostària i introdueix modificacions en els àmbits dels tributs propis i cedits i mesures de lluita contra el frau fiscal.

El decret modifica l'impost sobre els habitatges buits i inclou com a subjectes passius que l'han de pagar els fons de titulació tenidors de grans paquets d'habitatges buits procedents d'execucions hipotecàries; eleva l'impost d'actes jurídics documentats per a hipoteques al 2%; situa l'impost aplicable a les emissions de diòxid de nitrogen produïdes per l'aviació comercial al 3,5%; estableix una tarifa social del cànon de l'aigua, aplicable, entre d'altres, als pensionistes i als qui reben l'ajut de la renda garantida, i una bonificació del 40% en el cànon de residus generats a Flix, i, a l'últim, situa el tipus tributari aplicable a les apostes en el 15% i estableix que les empreses que duen a terme activitats relacionades amb el joc han de constituir fiances, que es podran utilitzar per pagar l'impost sobre el joc en cas d'impagament.

Mocions
En aquesta sessió el Ple debatrà i votarà vuit mocions, dues de les quals, sobre les instal·lacions i els accessos als ports (JxCat) i sobre la prohibició de les operacions de rescat a la Mediterrània (ERC), tenen un contingut idèntic. Les altres sis són sobre les accions del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació amb relació a la gestió del territori (PSC-Units), la Catalunya rural (CatECP), la prevenció i la gestió d'incendis (PSC-Units), els problemes de mobilitat (Cs), la situació dels menors no acompanyats (PPC) i les delegacions exteriors (Cs).

La cambra debatrà i votarà la primera moció dimecres a la tarda, i la resta, dijous, entre les sessions del matí i la tarda.

La primera moció del PSC-Units lamenta la manca d'un "projecte integral" contra "la despoblació, l'empobriment i l'envelliment" de moltes comarques rurals, i reclama al Govern una resposta a aquesta situació i que impulsi el desenvolupament rural amb accions que incloguin mesures fiscals i legislatives. També li demana que millori la gestió forestal i línies d'ajuts econòmics per a les persones i explotacions agràries afectades per l'incendi de la Ribera d'Ebre, el Segrià i les Garrigues.

La de CatECP, entre altres punts, reclama que el Govern posi en marxa un pla interdepartamental per erradicar les desigualtats territorials que afecten les àrees rurals i despoblades, i específicament un projecte d'intervenció integral a les Terres de l'Ebre, i que apliqui mesures a favor del "preu just agrari", els productes de proximitat i les petites explotacions de ramaderia extensiva. També reclama "amb urgència" un decret llei per reposar els béns agraris imprescindibles per assegurar la continuïtat de les explotacions afectades per l'incendi de la Ribera d'Ebre, les Garrigues i el Segrià.

La segona del PSC-Units proposa mesures per millorar la prevenció i la gestió d'incendis, com ara contractar més ajudants d'ofici forestal durant les campanyes d'estiu, crear un mòdul de formació professional per a bombers, redefinir el sistema de bombers voluntaris, millorar l'equipament del cos, potenciar-hi els relleus parcials quan calgui i assegurar els recursos davant la previsió que el Sistema d'Emergències Mèdiques assumeixi l'assistència en les intervencions de bombers.

Les mocions de JxCat i ERC, entre altres punts, insten el Govern a oferir els ports de la Generalitat a les organitzacions que rescaten migrants a la Mediterrània i a fer-ho saber a les Nacions Unides. El text denuncia "la responsabilitat directa" de les institucions europees i els estats membres que dificulten les tasques de rescat, i considera "reprovable" l'actuació de l'executiu de Pedro Sánchez davant aquesta "catàstrofe humanitària", agreujada per "l'incompliment" de les quotes d'acollida i el "bloqueig de les embarcacions de rescat als ports". Per aquestes raons, defensa la "dimissió immediata" dels ministres José Luis Ábalos i Josep Borrell, expressa el rebuig que Borrell sigui nomenat alt representant de la Unió Europea per a afers exteriors i política de seguretat i proposa remetre la moció als membres del Parlament Europeu.

La de Cs sobre mobilitat demana al Govern un pla d'inversió en infraestructures "d'acord amb possibilitats pressupostàries realistes" i un altre de serveis de transport interurbà actualitzat. Així mateix, entre altres punts, l'insta a derogar el decret llei dels VTC i a elaborar un nou marc regulador sobre aquesta qüestió en una taula de treball amb totes les parts, a accelerar la posada en funcionament de la T-Mobilitat, a establir un abonament mensual per a joves i a assumir "d'una vegada per totes i amb decisió les competències traspassades del servei ferroviari de Rodalies".

La del PPC expressa el rebuig a les recents agressions contra joves migrats i contra treballadors de centres d'acollida, i, entre altres punts, insta l'executiu a evitar les concentracions nombroses de joves migrats en un mateix centre d'acollida. Així mateix, proposa endegar un programa de retorn voluntari de menors no acompanyats als seus entorns familiars d'origen i insta el Govern a fer les gestions necessàries amb l'executiu espanyol per, d'acord amb els convenis internacionals subscrits, tornar els qui cometin delictes.

Finalment, l'última de Cs insta el Govern a no autoritzar l'ús dels recursos destinats a acció exterior per "promocionar el separatisme i atacar Espanya i les seves institucions democràtiques" i a "deixar de mentir a l'opinió pública anomenant 'espionatge' al degut control de legalitat a què està sotmesa tota administració pública". Entre altres punts, el text també "reprova" Raül Romeva, Ernest Maragall i Alfred Bosch "per incomplir de forma reiterada" el deure de retre comptes al Parlament sobre l'activitat de les delegacions exteriors.