Notícies

El ple d'aquesta setmana començarà dimarts a les tres de la tarda amb les primeres interpel·lacions dels grups parlamentaris als consellers. Dimecres a les nou del matí la cambra farà la sessió de control al president de la Generalitat, Salvador Illa, i al Govern, i la sessió continuarà amb els debats i les votacions de dos decrets llei, el 4/2026, de 28 d'abril, de mesures urgents en l'àmbit de la dependència, i el 5/2026, de 28 d'abril, de mesures urgents en matèria de transport públic interurbà de viatgers per carretera.

El ple s'allargarà fins dijous a la tarda amb un ordre del dia que també inclou els debats finals de dues proposicions de llei: la del tercer sector, impulsada conjuntament pel PSC-Units, Junts, ERC, el PPC, els Comuns i la CUP-DT, i la que reforma la llei ferroviària per combatre el vandalisme, impulsada pel PSC-Units i tramitada pel procediment exprés de lectura única; el debat de totalitat del Projecte de llei de l'ocupació pública catalana presentat pel Govern, i el debat sobre la proposta de tramitació per lectura única de la Proposició de llei de reconeixement de l'Institut d'Estudis Catalans com a Acadèmia Nacional, impulsada conjuntament pel PSC-Units, Junts, ERC, els Comuns i la CUP-DT.

A més, el Ple votarà la designació dels tres diputats que hauran de defensar davant el Congrés dels Diputats la proposició de llei per escurçar els tràmits judicials de recursos vinculats a casos d'eutanàsia; debatrà i votarà vuit mocions, i llegirà la Declaració institucional de condemna de la persecució de les persones LGBTI i la vulneració de drets humans al Senegal, presentada pel PSC-Units, Junts, ERC i els Comuns.

Interpel·lacions
Dimarts a la tarda el Ple farà les vuit primeres interpel·lacions dels grups al Govern, sobre les polítiques de seguretat del Govern (Junts); els reptes del sistema educatiu (Junts); la situació de la justícia a Catalunya (PPC); l'orientació en matèria de transició ecològica, medi ambient i sostenibilitat (Comuns); una transició energètica justa, participada i pública que prioritzi els espais antropitzats i alternatius (CUP-DT); les polítiques de serveis, prestacions i proteccions socials (ERC); les polítiques de joventut (ERC), i la internacionalització de la cultura catalana (PSC-Units).

Les tres interpel·lacions restants, sobre el treball i l'atur estructural (Vox); la situació del sector primari (PPC), i l'estratègia perquè Catalunya sigui territori coeducador (PSC-Units), es faran dimecres a la tarda.

Sessió de control
Dimecres al matí la sessió de control començarà amb les preguntes que formularan els caps de fila o portaveus dels vuit grups parlamentaris al president Illa sobre l'actualitat política.

Tot seguit, els consellers respondran les preguntes presentades pels grups sobre l'acord per l'equiparació salarial de les persones treballadores del sector social, el desplegament de la prescripció esportiva, la política econòmica (PSC-Units); la crisi en el sistema educatiu, les infraestructures a Catalunya, el model productiu de Catalunya (Junts); els ajuts pendents a la pagesia, la mobilitat al Baix Penedès (ERC); la inseguretat que pateix Catalunya, el balanç de les polítiques educatives (PPC); el col·lapse del sistema educatiu i d'altres sectors de la societat catalana (Vox); la garantia i el respecte dels drets sindicals i d'associació, reunió i manifestació per part del cos de Mossos d'Esquadra (Comuns), i la situació actual al món educatiu (CUP-DT).

Decret llei sobre l'atenció a la dependència
Acabada la sessió de control, el Ple farà els debats i les votacions per validar o derogar els dos decrets llei inclosos en l'ordre del dia.

La cambra debatrà i votarà primer el decret llei relatiu a l'àmbit de la dependència, que recull diverses mesures per pal·liar la "saturació estructural" dels serveis socials i els equips de valoració de la dependència a Catalunya. En aquest sentit, estableix que s'haurà de prioritzar la tramitació dels expedients que demanin la valoració del grau III+ de dependència, el més sever, i també els que presentin "evidències clíniques i una limitació funcional greu amb potencial de grau III".

El decret també preveu l'abonament d'un import mínim per a les persones que ja tinguin reconegut un grau de dependència però estiguin pendents del reconeixement d'alguna prestació, alhora que incorpora un procediment abreujat per a les persones que només demanin prestacions econòmiques. En casos de revisió, i per evitar pagaments indeguts que els ciutadans hagin de retornar, només quan la modificació sigui favorable al titular, tindrà efectes retroactius des de la data en què es produeixi el fet, mentre que els efectes desfavorables s'aplicaran a partir del primer dia del mes natural següent a la data en què l'Administració en tingui coneixement.

Decret llei sobre el bus interurbà
A continuació, el ple debatrà i votarà el Decret llei sobre el transport interurbà de viatgers per carretera, que dona tres mesos a les empreses concessionàries dels serveis perquè presentin plans de descarbonització de la seva flota de vehicles destinats al servei i també mesures per adequar els sistemes d'informació als usuaris sobre les condicions de prestació del servei. En concret, el decret marca que en un termini de vuit mesos, les empreses concessionàries han de tenir un sistema que informi els usuaris sobre les previsions d'arribades, l'ocupació i el posicionament dels vehicles.

Per compensar la inversió que requeriran aquests plans, el decret preveu que es puguin ampliar els contractes de concessió, com a màxim sis anys més. El text considera "indispensable i inajornable" fer aquestes actuacions tenint en compte el "creixement clar de la mobilitat interurbana en aquest moment" i també l'"important transvasament diari d'usuaris" cap al servei interurbà de viatgers en autobús, arran de "la crisi de les infraestructures de Rodalies de Catalunya".

Grafits al tren
Després el Ple farà el debat final de la Proposició de llei de modificació de la Llei 4/2006, ferroviària, per modificar el règim sancionador de les conductes que desllueixen les infraestructures ferroviàries, presentada pel PSC-Units, i que el Ple va acordar tramitar pel procediment exprés de lectura única el 15 d'abril.

El text alerta en l'exposició de motius que, segons dades de Renfe, el 2023 la neteja de pintades als trens va costar a Catalunya 11,6 milions d'euros, és a dir, 32.000 euros diaris. En aquest sentit, la proposició modifica la Llei 4/2006, ferroviària, per incloure, entre les infraccions, "destruir, deteriorar, alterar o modificar" qualsevol element del servei, "inclòs tot el material rodant", i també "la realització de pintades a la infraestructura ferroviària o al material rodant que comportin el seu deslluïment i que requereixin l'aturada total o parcial de forma que s'alteri el normal funcionament de la infraestructura". El text triplica els imports de les sancions que tipifica la llei, de manera que passarien a ser d'una advertència o una multa de fins a 18.000 euros per a les lleus, d'una multa d'entre 18.001 i 90.000 euros per a les greus i d'una d'entre 90.001 i 900.000 euros per a les molt greus.

El text arriba al debat final amb tres esmenes transaccionals, dues entre el PSC-Units i Junts i una altra entre el PSC-Units i la CUP-DT, i amb cinc esmenes més a l'articulat, del PSC-Units (2), Junts (1), Comuns (1) i CUP-DT (1).

Designació de diputats
A continuació, el Ple votarà la proposta del PSC-Units, Junts i ERC perquè els diputats Sara Jaurrieta, Jordi Fàbrega i Juli Fernàndez siguin els que defensin al Congrés dels Diputats la Proposició de llei de modificació d'algunes disposicions normatives processals amb relació al dret de morir dignament, impulsada conjuntament pel PSC-Units, Junts, ERC, els Comuns i la CUP-DT. Els diputats hauran de defensar aquesta proposta davant el Ple del Congrés quan en faci el debat i la votació de la presa en consideració.

El Ple del Parlament va acordar el 29 d'abril presentar al Congrés aquesta proposta de reforma legal, i el Parlament ja l'ha remès a la Mesa de la cambra baixa perquè en comenci la tramitació.

El tercer sector
Dimecres a la tarda el ple es reprendrà amb el debat i la votació finals de la Proposició de llei del tercer sector, impulsada pel PSC-Units, Junts, ERC, el PPC, els Comuns i la CUP-DT, i que té l'objectiu de regular les entitats que integren el tercer sector social de Catalunya, reconèixer i enfortir-ne la funció en els àmbits de la seva activitat, i impulsar les relacions del tercer sector social amb agents públics i privats. En aquest sentit, el text proposa que les entitats incloses en el tercer sector tinguin personalitat jurídica pròpia, siguin de naturalesa privada, sense ànim de lucre, amb seu a Catalunya i que hagin sorgit de la iniciativa ciutadana, i, a més, en defineix els principis rectors, com la transparència o el fet que duguin a terme activitats d'interès generals, entre d'altres. El text també defineix quines són les activitats que s'inclouen en el paraigua del tercer sector i els instruments de col·laboració amb l'Administració pública, en què destaquen preferentment l'acció concertada social i la gestió delegada.

Entre altres punts de l'articulat, la iniciativa reconeix el dret de les entitats a participar en l'elaboració de polítiques públiques i en processos de decisió relacionats amb l'àmbit d'intervenció del tercer sector. En aquesta línia, inclou la creació del Consell de Diàleg Civil de Catalunya, amb representació del Govern i d'entitats, com a mecanisme d'interlocució permanent del tercer sector amb l'acció de Govern. A més, el text possibilita que les entitats del tercer sector puguin participar en el Consell de Treball Econòmic i Social i en el Consell de l'Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya. Finalment, la iniciativa inclou una disposició addicional perquè el Govern aprovi la data de promulgació d'aquesta llei com a Dia del Tercer Sector Social de Catalunya i que es commemori anualment.

Acabada la tramitació en comissió i ponència, la proposició de llei arriba al debat final amb 67 esmenes reservades dels grups, de les quals, 24 del PSC-Units, 1 de Junts, 13 del PPC, 15 de vox, 2 dels Comuns i 12 de la CUP-DT.

Proposició de llei sobre l'IEC
Tot seguit el Ple debatrà i votarà la proposta perquè la Proposició de llei sobre l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), presentada pel PSC-Units, Junts, ERC, els Comuns i la CUP-DT, es tramiti pel procediment de lectura única. Si la cambra així ho aprova, s'obrirà un termini perquè els grups presentin esmenes a la totalitat i a l'articulat de la iniciativa, i ja se'n podria fer la votació final en un proper ple.

La proposició té per objecte reconèixer per llei l'IEC com acadèmia nacional per tal de "dotar el país d'una institució acadèmica nacional plenament reconeguda", tal com remarca l'exposició de motius. L'ens mantindria la seva naturalesa jurídica com a corporació de dret públic amb base privada, i també la seva autonomia organitzativa i el règim establert pels seus estatuts. Creat el 1907, l'institut es dedica des dels seus orígens a l'establiment de la normativa de la llengua catalana i a l'estudi dels diferents camps del saber.

Projecte de llei sobre l'ocupació pública
Dijous al matí el ple es reprendrà amb el debat de totalitat del Projecte de llei de l'ocupació pública catalana, que arriba a aquest primer debat en ple amb dues esmenes de rebuig presentades per Vox i la CUP-DT. Si el Ple rebutja les esmenes, la iniciativa continuarà la tramitació en comissió i ponència abans de tornar al Ple per a la votació final. Si les esmenes s'aprovessin, el projecte de llei quedaria rebutjat.

Aquesta iniciativa vol actualitzar i modernitzar un marc legal comú de l'ocupació pública que inclogui totes les administracions públiques catalanes (Generalitat, ens locals i universitats), respectant els espais d'autonomia propis de cadascuna, i que permeti crear una estructura més flexible, àgil i professionalitzada.

Entre altres aspectes, el projecte redissenya les polítiques de selecció per potenciar la professionalitat dels treballadors públics, atraure talent i rejovenir plantilles; estableix mecanismes per facilitar la mobilitat del personal entre administracions; configura un sistema de promoció horitzontal vinculada a la trajectòria i l'actuació dels treballadors; introdueix un model d'avaluació de l'acompliment vinculat a la percepció d'un complement de rendiment; preveu la provisió extraordinària de llocs de treball per atendre necessitats conjunturals; reforça el paper de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, i inclou mesures específiques per a persones amb discapacitat, per a la igualtat de gènere i contra l'assetjament, i per a la protecció dels denunciants d'irregularitats, alhora que reforça el règim d'integritat pública.

Mocions
A l'últim, entre el matí i la tarda de dijous el Ple debatrà i votarà les mocions presentades pels grups arran de les interpel·lacions de la darrera sessió sobre: la línia de Rodalies a l'aeroport (Comuns); el transport ferroviari a les Terres de l'Ebre (ERC); la situació del català (Junts); el tracte a les llengües oficials en les polítiques del Govern (PPC); la necessària prioritat nacional als serveis públics (VOX); les vulneracions del Govern al dret de manifestació, als drets col·lectius i a les llibertats públiques (CUP-DT); les actuacions en la prevenció i l'extinció d'incendis forestals (ERC), i el mercat de treball (Junts).

La moció dels Comuns insta el Govern a retirar el projecte de línia segregada Sant Andreu - aeroport i que aquest servei passi a formar part d'una línia de Rodalies que sigui operada per Ferrocarrils de la Generalitat. En aquest sentit, el text demana que es defineixi una R4 Nord entre l'aeroport i Terrassa o Manresa i una R4 Sud entre Sant Vicenç de Calders i Cerdanyola Universitat.

La primera moció d'ERC insta l'executiu a restablir el servei entre Riba-roja d'Ebre i Reus de la línia 15 i incorporar trens semidirectes a les línies R15 i R16 cap a Barcelona, i així incrementar l'oferta d'alta velocitat entre les Terres de l'Ebre i Barcelona, que es bonifiquin les tarifes pels serveis ferroviaris entre aquests punts, i que els trens de llarga distància i alta velocitat Euromed tornin a aturar-se a l'Aldea.

La primera moció de Junts insta el Govern a actualitzar el reglament d'estrangeria per tal que el nivell del B1 de català sigui un requisit per obtenir el permís de residència per arrelament. Així mateix, demana que el coneixement del català sigui valorat com a mèrit en l'accés al MIR, que es creï una oficina de protecció de drets lingüístics i que s'insti el Govern central a aplicar mesures per protegir el català a l'Aragó.

La moció del PPC insta el Govern a derogar el Pacte Nacional per la Llengua i a crear-ne un de nou que asseguri "la coexistència de les llengües oficials" a Catalunya. En aquesta línia la moció també demana posar fi a les multes pel fet de retolar en castellà i a les condicions lingüístiques dels processos selectius en el sector públic, entre altres mesures.

La moció de VOX insta el Govern a "garantir la prioritat nacional" d'espanyols en matèria d'habitatge i en la concessió de la renda garantida de ciutadania i demana a l'executiu que insti el Govern central a "repatriar els immigrants il·legals" de Catalunya, a prioritzar els espanyols en el sistema de prestacions no contributives i a posar fi al procés de regularització massiva.

La moció de la CUP-DT demana al Govern que retiri la mesura d'introduir mossos d'esquadra a les aules, que faci públics els protocols vinculats a armes policials, que revisi els protocols perquè els agents vagin degudament identificats i que s'obri una investigació sobre les morts produïdes "en custòdia de mossos d'esquadra" en els darrers quinze anys. Entre altres mesures, la moció també insta l'executiu a demanar al Govern central la retirada de la "llei mordassa".

La segona d'ERC demana al Govern que la campanya de prevenció d'incendis es presenti anualment al Parlament, que s'adoptin diverses mesures per gestionar el risc d'incendi com, per exemple, crear un programa d'acompanyament tècnic, administratiu i executiu per a municipis petits i rurals amb "baixa capacitat de gestió" o vetllar perquè les companyies elèctriques facin el manteniment establert a línies en zones boscoses. La moció també demana, entre altres punts, que s'estableixi un marc de finançament estructural per a la gestió forestal i agroforestal de 200 milions d'euros anuals.

La segona de Junts demana l'executiu que creï una estratègia catalana contra l'edatisme laboral, que desenvolupi programes de reincorporació laboral per a persones més grans de cinquanta anys en situació d'atur de llarga durada, i que fomenti programes formatius per a treballadors sèniors en l'àmbit digital i mesures per combatre els prejudicis lligats a l'edat en el mercat laboral. Entre altres punts, el text també demana que s'incorpori com a criteri en la contractació pública que les empreses tinguin plans de gestió de talent sènior i s'impulsin incentius tant en la contractació de persones de més de cinquanta anys com en l'emprenedoria sènior.

La lectura de la Declaració institucional de condemna de la persecució de les persones LGBTI i la vulneració de drets humans al Senegal es farà dijous al migdia abans de la pausa del ple.