Notícies

El ple a la primera sessió de l'any votarà la llei de l'Aran, validarà els decrets de pròrroga pressupostària i de recuperació de la paga extra dels funcionaris i debatrà la ILP de mesures urgents per a l'habitatge

Dimarts, 20 de gener de 2015. Palau del Parlament

Una imatge del ple

Parlament de Catalunya (Job Vermeulen). 2015

Vegeu la galeria d'imatges (1 imatge/s)

El ple a la primera sessió del VI període de sessions, que se celebrarà dimecres i dijous 21 i 22 de gener, farà el debat final de la proposició de llei del règim especial de l'Aran, i també els debats per validar quatre decrets llei: el de la pròrroga del pressupost de la Generalitat i el que recupera la paga extra dels funcionaris i elimina la reducció de jornada dels interins, i dos més relatius als equipaments comercials i als traductors judicials. També farà els debats de totalitat d'una proposició de llei del PPC sobre les banderes als parcs de bombers i l'ús del nom del cos amb finalitats polítiques, i d'una ILP sobre mesures urgents per a l'habitatge.

El ple començarà dimecres a les deu amb la sessió de control, primer als consellers i després al president de la Generalitat, Artur Mas. L'ordre del dia també inclou la votació sobre la suspensió de drets i deures parlamentaris del diputat Daniel Fernández (PSC); la liquidació del pressupost del Parlament corresponent al 2013; sis interpel·lacions als consellers i el debat i la votació de set mocions.

Sessió de control
A la sessió de control, Mas respondrà les preguntes que li formulin els caps de fila i portaveus dels set grups parlamentaris sobre l'actualitat política, i els consellers respondran preguntes sobre habitatges protegits, la internacionalització de l'economia i el procés perquè la Festa dels Reis d'Igualada sigui patrimoni cultural immaterial de la humanitat (CiU); els nous fàrmacs de l'hepatitis C i el conflicte laboral en el sector de les empreses subcontractades per Endesa (ERC); els darrers esdeveniments en matèria laboral i d'ocupació, i en l'àmbit de la salut (PSC); la creació d'estructures d'estat i la legalitat en l'àmbit educatiu (PPC); la implementació de la llei dels drets de gais i lesbianes i contra l'homofòbia (ICV-EUiA); les unitats d'hemodinàmica de Girona, Tarragona i Lleida (C's), i les polítiques d'habitatge i desnonaments (CUP).

Suspensió de drets del diputat Daniel Fernández
En acabar la sessió de control, el diputat interventor, Joan Morell, presentarà la liquidació del pressupost del Parlament corresponent al 2013, i, a continuació, el ple haurà de donar el vistiplau al dictamen de la comissió de l'estatut dels diputats sobre la situació de compatibilitat del diputat Quim Arrufat (CUP).

Després, la cambra haurà de votar la suspensió de drets i deures parlamentaris de Daniel Fernández (PSC), després que, arran de la petició del mateix diputat, la comissió de l'estatut dels diputats aprovés dijous el dictamen sobre aquesta qüestió, en un procediment que no s'havia aplicat mai fins ara. El dictamen de la comissió estableix que concorren en Fernández les causes de suspensió de drets i deures que estableix l'article 18.1.a del reglament de la cambra, ateses l'obertura de judici oral en el procediment abreujat 2/14 contra el diputat a la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i la sol·licitud presentada per ell mateix.

Perquè la suspensió quedi aprovada cal que el ple ho acordi per majoria absoluta, és a dir, amb els vots d'almenys 68 dels 135 diputats. Si el ple prengués aquest acord, Fernández perdria el drets i deures parlamentaris, inclosos el de vot i els econòmics, però mantindria l'acta de diputat.

Proposició de llei de l'Aran
Abans de la pausa del migdia, el ple farà el debat final de la proposició de llei del règim especial de l'Aran, elaborada en ponència conjunta, i que arriba al debat final amb esmenes a l'articulat de tots els grups. De les noranta esmenes reservades, 33 són del PSC, 17 de la CUP, 16 de C's, 15 d'ICV-EUiA, 6 del PPC, 2 de CiU i 1 d'ERC.

La llei, que vol reforçar "els interessos i vincles que històricament han unit l'Aran amb Catalunya", reconeix la realitat nacional occitana, dotada d'identitat cultural, històrica, geogràfica i lingüística, estableix el règim especial propi de l'Aran per protegir-ne el caràcter singular, els drets històrics i la identitat, el dret i la realitat de l'organització institucional, política i administrativa, i en garanteix les competències, els recursos i l'autonomia per ordenar, governar i gestionar els interessos del territori. El text recull la divisió territorial de l'Aran en sis terçons, en reconeix la bandera, l'escut, la festa i l'himne, i els drets lingüístics amb l'aranès com a llengua pròpia i d'ús preferent a les administracions públiques, la capitalitat de Viella, i defineix les funcions del Consell General d'Aran i els seus òrgans, i el sistema electoral per terçons.

El dictamen de la llei admet, a les disposicions finals i transitòries, el dret del poble aranès a decidir el seu futur, estableix una revisió del model de finançament en comissió bilateral govern de la Generalitat-consell d'Aran en un termini màxim de tres anys, preveu que el Parlament demani el reconeixement de l'autonomia política de l'Aran en el marc d'una modificació constitucional i estableix que la llei haurà de ser referendada pels aranesos d'acord amb la llei de consultes populars.

En tractar-se d'una llei de desenvolupament bàsic de l'estatut, cal que el ple l'aprovi per majoria absoluta.

Registre de traductors i intèrprets judicials
Dimecres a la tarda és previst fer els debats per validar quatre decrets llei. El primer serà el 8/2014, del 23 de desembre, pel qual es crea el registre de traductors i intèrprets judicials per a la seva actuació davant els òrgans judicials amb seu a Catalunya. El text crea i regula aquest registre amb l'objectiu de vetllar perquè les parts implicades en el procés judicial puguin beneficiar-se sense demora de la interpretació davant les autoritats policials i judicials i davant la defensa. El decret llei exigeix el coneixement de les llengües oficials a Catalunya per a les persones que vulguin inscriure-s'hi i inclou les llengües per a persones sordes, mudes o cegues.

Pròrroga pressupostària
El decret llei 6/2014, del 23 de desembre, de necessitats financeres del sector públic en pròrroga pressupostària permet a la Generalitat formalitzar operacions d'endeutament durant el període que es mantinguin prorrogats els pressupostos del 2014. També autoritza noves operacions d'endeutament per a les entitats del sector públic de la Generalitat per l'import necessari per cobrir les amortitzacions previstes per a aquest any. El text també fixa que l'increment del deute viu de la Generalitat i del seu sector públic no pot superar els límits autoritzats per la llei de pressupost de la Generalitat per al 2014.

La llei de pressupost de la Generalitat per al 2014 va quedar automàticament prorrogada l'1 de gener.

Equipaments comercials
El tercer decret llei és el 7/2014, del 23 de desembre, pel qual es deroga la lletra b de l'apartat 3 i el segon paràgraf de l'apartat 4 de l'article 9 del decret llei 1/2009, del 22 de desembre, d'ordenació dels equipaments comercials. La norma deroga les excepcions que permetien obrir nous equipaments comercials fora dels nuclis urbans, amb l'objectiu de protegir el model d'urbanisme comercial.

El Parlament ja va aprovar una llei l'any 2011 que, entre altres punts, eliminava les excepcions per construir grans centres comercials fora de les trames urbanes, com recollia el decret llei 1/2009, però una sentència del Tribunal Constitucional els va declarar nuls. L'any passat, la llei d'acompanyament del pressupost de la Generalitat incloïa una disposició transitòria per deixar sense vigència les excepcions sobre grans centres comercials fins que la cambra aprovés una nova llei de comerç, serveis i fires, però aquest punt ha quedat suspès després que el Tribunal Constitucional admetés a tràmit un recurs contra aquesta disposició. Ara, amb el decret llei que es debatrà el pròxim ple, es pretén eliminar definitivament aquestes excepcions amb l'objectiu d'impedir la implantació dels centres fora de les trames urbanes o en zones contigües.

Paga extra dels funcionaris
La cambra també farà el debat per validar el decret llei 9/2014, del 30 de desembre, de mesures urgents en matèria de personal, que recupera la paga extra dels funcionaris i de la resta de treballadors públics i elimina la reducció d'un 15 per cent de la jornada al personal interí. A l'exposició de motius s'explica que la pròrroga pressupostària comporta el manteniment d'aquestes mesures, una circumstància que "és urgent i necessari corregir".

Els decrets llei resten validats si obtenen més vots a favor que no en contra.

Interpel·lacions
En diferents moments de la sessió, els consellers hauran de respondre sis interpel·lacions dels grups, sobre les escoles bressol (PSC), la política de reestructuració del deute a escala europea (ICV-EUiA), els mitjans materials i personals de l'administració de justícia (C's), les accions per desplegar la llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern (ERC), els principals reptes i oportunitats que ofereixen les polítiques de la Unió Europea (ERC) i l'amenaça jihadista (PPC).

Proposició del PPC sobre els bombers
El ple farà, dijous a les nou del matí, el debat de totalitat de la proposició del PPC que pretén modificar la llei reguladora dels serveis de prevenció i extinció d'incendis perquè prohibeixi expressament que onegin banderes no oficials als parcs de bombers, i que membres d'aquest cos n'utilitzin el nom o la imatge amb finalitats polítiques. Segons que s'explica a l'exposició de motius, es tracta "d'introduir una habilitació legal necessària per evitar els comportaments i les accions que contravenen la imparcialitat" i "per exigir i garantir" que els membres del cos de bombers fan les seves funcions "amb plena neutralitat política".

La iniciativa arriba a aquest primer debat al ple amb quatre esmenes a la totalitat de CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP. Perquè la proposició es continuï tramitant, el ple hauria de rebutjar aquestes esmenes.

ILP sobre l'habitatge
La cambra també farà el debat de totalitat de la ILP de mesures urgents per a l'habitatge, promoguda per Avalot, l'entitat juvenil de la UGT, i que es continuarà tramitant, atès que no té cap esmena a la totalitat. Aquesta iniciativa és de la VIII legislatura i ja havia assolit les 50.000 signatures necessàries, però estava pendent del debat de totalitat, que es fa ara d'acord amb els terminis que estableix la modificació de la llei de les ILP que el ple va aprovar el juny passat. Al seu moment, l'any 2008, els grups del PSC-CpC, ERC i ICV-EUiA hi van presentar una esmena de retorn, però ara l'han retirada abans no arribi al debat al ple. En aquest debat, un representant de la comissió promotora defensarà la iniciativa des de la tribuna dels oradors.

El text de la ILP proposa que els plans d'ordenació urbanística municipal reservin per a la construcció d'habitatges de protecció oficial com a mínim el 65 per cent del sòl que es qualifiqui per a l'ús residencial de nova implantació, i que un 70 per cent d'aquests pisos protegits sigui en règim de lloguer. També planteja que la Generalitat destini un percentatge no inferior al 7 per cent del pressupost a les polítiques públiques d'habitatge.

Mocions
Pel que fa a mocions, se'n substanciaran set, tres de relacionades amb les adjudicacions d'activitat i les retribucions dels directius del sector sanitari, presentades per ERC, el PPC i C's, i les altres quatre sobre el canvi climàtic (PSC), el projecte BCN World (ICV-EUiA), l'acció exterior (PPC) i l'acord de lliure comerç i inversions entre la Unió Europea i els EUA (CUP). Els grups poden presentar esmenes a les mocions de la resta fins una hora abans que comenci el ple.

A la moció sobre les adjudicacions d'activitat i les retribucions dels directius del sector sanitari, C's reprova la "inapropiada gestió de la informació" feta pública al portal de la transparència sobre les retribucions dels alts càrrecs i directius del sector sanitari, insta el govern a recuperar amb caràcter retroactiu les retribucions fixes i variables que hagin rebut indegudament els alts càrrecs, i a tramitar expedients informatius i, si cal, sancionadors per a adjudicacions i subcontractacions de serveis que han estat denunciades.

La moció d'ERC insta el govern a regular per decret els criteris retributius del personal del sector públic sanitari amb funcions directives i investigadores i li demana, entre d'altres, que lliuri al Parlament informes que comparin els sous dels alts càrrecs dels darrers cinc anys, i que expliquin les fórmules de contractació i prestació de serveis que s'utilitzen.

El PPC, per la seva banda, rebutja que es vulgui convertir la sanitat pública catalana en estructura d'estat, la qual cosa considera "un total despropòsit", els impagaments reiterats del deute a les farmàcies i insta el govern a deixar sense efecte l'increment de sou als alts càrrecs de la sanitat i a encarregar al consell assessor per a la sostenibilitat i el progrés del sistema sanitari informes i estudis que permetin garantir la qualitat dels serveis assistencials.

La moció del PSC sobre el canvi climàtic insta el govern a presentar durant el 2015 una llei sobre aquest tema, i una de la biodiversitat i el patrimoni natural, a fer un pla de qualitat de l'aire amb mesures de compliment obligatori, a no prorrogar la vida útil de les centrals nuclears més de quaranta anys, a fer un gran acord de país sobre l'aigua i a recuperar la gestió pública de l'abastament d'aigua en alta a la regió metropolitana de Barcelona.

La moció d'ICV-EUiA sobre BCN World demana al govern que derogui la llei de modificació de centres recreatius turístics, que lliuri als grups parlamentaris, en aplicació de la llei de transparència, la documentació del contracte o acord de compra de les 250 hectàrees del centre recreatiu, i que s'obri un debat amb tots els agents del territori sobre l'ús i l'ordenació d'aquests terrenys.

La moció del PPC sobre l'acció exterior vol que el Parlament reprovi el conseller de la presidència per l'obertura de noves delegacions del govern a l'exterior, insta el govern a replantejar la seva acció exterior d'acord amb la lleialtat institucional al govern d'Espanya, a tancar totes les delegacions i el Patronat Catalunya Món-Diplocat i a dedicar el pressupost que s'hi destina a pal·liar les retallades en programes de desenvolupament empresarial, i a aixecar el veto per accedir als informes mensuals que elabora Independent Diplomat.

Finalment, la moció de la CUP sobre els acords de lliure comerç i inversions entre la Unió Europea i els EUA, la Unió Europea i el Canadà i el de comerç de serveis, demana que el Parlament i el govern de l'estat hi mostrin el seu rebuig, que se sotmetin a referèndum abans de ratificar-los i que es garanteixi des de l'estat la protecció dels treballadors, es derogui la reforma laboral, i es revisin les privatitzacions dels serveis socials, educatius i sanitaris, i el sistema de pensions.