Notícies

El ple de la setmana que ve començarà dimarts, 2 de maig, a les tres de la tarda amb el debat sobre la tramitació en lectura única de la proposició de llei de JxCat de mesures extraordinàries i urgents per afrontar la situació de sequera excepcional en l'àmbit del districte de la conca fluvial de Catalunya, de què és previst que la cambra faci el debat final dijous a la tarda. Dimarts també es faran les primeres interpel·lacions als consellers.

El ple es reprendrà dimecres a les nou del matí amb la sessió de control i continuarà fins dijous al vespre amb la resta de punts de l'ordre del dia, entre d'altres els debats finals dels projectes de llei de la funció pública i del Lluçanès, els debats de totalitat de les propostes del PSC-Units, d'una banda, i ERC i la CUP, de l'altra, per reformar el Reglament, i els debats i les votacions de deu mocions.

Sequera
La tramitació de la proposició de llei de JxCat sobra la sequera es farà pel procediment exprés de lectura única, cosa que permetrà aprovar-la dijous a la tarda. Primer, però, dimarts a la tarda, el Ple haurà d'acordar aquesta tramitació, després s'obrirà un termini d'esmenes i finalment, dijous a la tarda, es farà la votació final.

La proposta estableix modificacions del decret llei aprovat el 22 de març i que la cambra ja tramita com a projecte de llei. En l'exposició de motius, JxCat argumenta la necessitat de modificar el decret perquè "no preveu que la contractació de les inversions urgents pugui fer-se pel tràmit d'urgència, no preveu una moratòria en el règim sancionador als ajuntaments i no preveu garantir les inversions més urgents i necessàries per ajudar els ajuntaments i tirar endavant projectes clau i mesures especials per a sectors especialment afectats, com les explotacions agrícoles i ramaderes del país".

Interpel·lacions
Dimarts a la tarda, el Ple farà també les primeres sis interpel·lacions de l'ordre del dia als consellers, sobre la Ryder Cup (JxCat), la protecció de la família i la infància (Vox), la gestió de l'aigua en el regadiu (JxCat), la gestió de l'aigua com a bé públic (CUP), les urbanitzacions amb dèficits urbanístics (PSC-Units) i el transport ferroviari (ERC).

Les tres interpel·lacions restants, sobre la situació del personal de l'Administració de justícia (PSC-Units), l'educació especial (Cs) i el model turístic (ECP), se substanciaran dimecres a la tarda.

Sessió de control
Dimecres a les nou del matí, la cambra farà la sessió de control, primer amb les preguntes dels grups parlamentaris als consellers i tot seguit al president de la Generalitat, Pere Aragonès, que respondrà les que li formulin els caps de fila o portaveus dels vuit grups sobre l'actualitat política.

Compliment pressupostari del 2022
La sessió plenària continuarà amb la presentació i votació dels informes sobre el compliment del pressupost de despeses del Parlament del 2022, que la Mesa Ampliada va aprovar el 25 d'abril i va elevar al Ple.

Raquel Sans, diputada interventora, presentarà les dades sobre la liquidació d'aquest pressupost.

Reducció de la temporalitat de funcionaris de carrera
El Ple farà després el debat final del Projecte de llei de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat, de foment, de la promoció interna i d'agilització de la cobertura de llocs de treball amb persones funcionàries de carrera, que arriba a aquest darrer debat amb tres esmenes reservades de la CUP.

El text, que inicialment va entrar a la cambra com a decret llei i que s'ha tramitat com a projecte de llei per la via d'urgència, té per objecte donar resposta al problema generat per l'elevada taxa de temporalitat estructural en l'ocupació pública i s'emmarca en el desplegament normatiu de la Llei de l'Estat 20/2021, de mesures urgents per reduir-la.

El projecte vol donar compliment efectiu al dret a la carrera professional vertical dels funcionaris mitjançant la regulació de torns especials de promoció interna adreçats als que no han tingut accés a convocatòries periòdiques i sistemàtiques per a la seva promoció, i estableix que aquesta promoció s'ha de fer paral·lelament al procés d'estabilització per concurs oposició, amb un nombre de places convocades que ha de correspondre al 45% de les incloses en l'oferta pública per a cada cos, escala o especialitat.

Així mateix, el projecte incorpora diverses modificacions de determinades normes vigents en matèria de funció pública, modificacions que estan relacionades amb els requisits per participar en les convocatòries o amb els aspirants que han aprovat i no tenen plaça, que durant dos anys formarien part d'una borsa de funcionaris per cobrir futures vacants.

Comarca del Lluçanès
A continuació, el ple farà el debat final del projecte de llei de creació de la comarca del Lluçanès, després que en la darrera sessió plenària s'acordés tramitar-lo per lectura única. El text arriba a aquest darrer debat amb vuit esmenes tècniques a l'articulat presentades conjuntament per ERC, JxCat, la CUP i ECP, i una esmena a la totalitat presentada per Cs.

La proposta té per objecte la creació de la comarca del Lluçanès, que estaria integrada pels municipis d'Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d'Albars, Sobremunt i Prats de Lluçanès, que n'esdevindria la capital. El text preveu que es constitueixi un consell comarcal del Lluçanès després de les eleccions municipals del 2027 i que mentre aquest consell no es creï els municipis que l'haurien d'integrar conformin, de forma transitòria i abans del 31 de desembre d'enguany, la Mancomunitat de Municipis del Lluçanès, que rebria un finançament transitori. El text estableix que el municipi de Sant Feliu Sasserra, on la creació de la comarca va obtenir un resultat negatiu en el procés participatiu el 2010, pugui acordar en ple municipal, abans del 31 de març de 2026, si vol reintegrar-se a la comarca a què estava adscrit anteriorment.

Declaració de suport a la rumba catalana
A continuació, abans de la pausa del ple al migdia, es farà lectura de la declaració de la Junta de Portaveus de suport a la rumba catalana i a que sigui reconeguda com a Patrimoni Cultural i Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.

Reformes del Reglament
La sessió es reprendrà dimecres a la tarda amb el debat de totalitat de les propostes de reforma del Reglament, del PSC-Units, d'una banda, i d'ERC i la CUP, de l'altra. La del PSC-Units arriba al Ple amb una esmena a la totalitat de JxCat, i la conjunta d'ERC i la CUP, amb una de Vox. Totes dues iniciatives es debatran conjuntament, i les esmenes es votaran per separat. Les propostes es continuaran tramitant si la cambra rebutja les respectives esmenes a la totalitat, i tornaran al Ple perquè en faci la votació final quan acabi la tramitació en comissió.

La reforma del PSC-Units planteja que el Ple pugui fer cessar el president del Parlament o qualsevol altre membre de la Mesa si així ho demanen dos grups parlamentaris o una cinquena part dels diputats i la cambra ho acorda per majoria absoluta. Així mateix, el text preveu que les comissions també puguin fer cessar els membres de les meses respectives pel mateix procediment. A l'últim, la reforma preveu també que els membres de la Mesa i de les meses de les comissions cessin en cas que deixin de pertànyer al grup de què formaven part quan van ser elegits per al càrrec.

La proposta de reforma d'ERC i la CUP amplia els supòsits en què els diputats poden delegar el vot i inclou en aquest sentit les "situacions excepcionals d'especial gravetat en què, per impedir el desenvolupament de la funció parlamentària i ateses les especials circumstàncies, es consideri suficientment justificat". Així mateix, el text preveu el vot telemàtic per a aquestes situacions o en cas de compromisos de representació institucional del Parlament o la Generalitat. Finalment, entre altres aspectes, també recull mesures per combatre els discursos d'odi o intolerants per part dels diputats.

Consell Assessor del Síndic de Greuges per a la Prevenció de la Tortura
Tot seguit, el Ple designarà els dotze membres del Consell Assessor del Síndic de Greuges per a la Prevenció de la Tortura i d'altres Tractes o Penes Cruels, Inhumans o Degradants, que es renova íntegrament. Els membres d'aquest òrgan els elegeix el Parlament d'entre les candidatures presentades per col·legis professionals d'advocats i de l'àmbit de la salut, organitzacions no governamentals i centres universitaris de recerca en matèria de drets humans, i professionals amb experiència en l'àmbit de la prevenció de la tortura i en el treball amb persones privades de llibertat. El seu mandat coincideix amb el del síndic de greuges.

Els dotze candidats són Jesús Maria Sánchez, degà del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona; Maria Pastor, degana del Col·legi d'Advocats de Mataró; Glòria Jodar, degana del Consell de Col·legis d'Infermeres i Infermers de Catalunya; Rosa Servent, membre de la Comissió de Deontologia del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona; Jaume Bosch, membre de l'associació SUDS; Núria Terribas, directora de la Fundació Víctor Grífols i Lucas; Aina Estarellas, presidenta d'Irídia; Emilie Rivas, membre de Save the Children; Josep Joan Moreso, catedràtic de Filosofia del Dret per la Universitat Pompeu Fabra; Alejandro Forero, investigador de l'Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat Autònoma de Barcelona; Benet Salellas, advocat, i David Román, professional de l'àmbit de l'atenció a la infància i l'adolescència tutelada.

Mocions
Entre el matí i la tarda de dijous, la cambra debatrà i votarà deu mocions, sobre les constants ocupacions d'immobles (Cs), la gestió del Cos de Mossos d'Esquadra (PSC-Units), la censura aplicada contra els qui denuncien la creixent inseguretat (Vox), l'Estratègia catalana de la bicicleta (ERC), la vulneració dels drets i la garantia de l'habitatge a tota la població (CUP), la situació dels boscos en l'actual escenari de sequera (PSC-Units), les millores socials als barris del Baix Besòs (ECP), les necessitats dels municipis petits i els micropobles (JxCat), el pressupost alternatiu sense dèficit fiscal (JxCat) i l'economia de plataformes (ERC).

La moció de Cs insta el Govern a no contraposar el dret de les famílies sense recursos a un sostre digne amb el dret de les persones a la inviolabilitat del seu domicili, a assumir que té el deure de garantir la convivència i a actuar per desocupar els béns de titularitat pública. A més, el text vol que el Parlament rebutgi qualsevol acció amenaçadora contra la desocupació d'immobles, com en els casos de Can Vies i el Kubo.

La primera moció del PSC-Units demana que el Govern retiri el decret de reestructuració de la Direcció General de la Policia per recollir les aportacions dels comandaments del cos i obri un diàleg amb els grups parlamentaris, i que a partir d'aquí reformuli el decret i estableixi un calendari per implantar-lo.

La de Vox demana, entre altres mesures, que els Mossos d'Esquadra posin a disposició de la Policia Nacional els immigrants en situació irregular que siguin identificats, la reforma de la llei d'estrangeria i que els ajuntaments no empadronin els estrangers en situació irregular, a fi que no puguin tenir accés als ajuts socials públics.

La primera d'ERC insta el Govern a crear l'Oficina Catalana de la Bicicleta per coordinar les polítiques d'impuls d'aquest mitjà de transport. Així mateix, el text demana que el Servei Català de Trànsit implanti la senyalització intel·ligent en les vies més utilitzades per ciclistes a fi d'indicar amb antelació la seva presència i que en tota nova infraestructura o reforma que s'hagi de dur a terme s'estudiï si s'hi pot incloure una via apta per anar amb bicicleta i caminar.

La de la CUP insta el Govern, entre d'altres qüestions, a posar en marxa un registre de grans tenidors i un cens públic dels qui incompleixen la llei d'emergència habitacional desnonant famílies vulnerables sense oferir-los un lloguer social, i l'insta també a sancionar aquesta pràctica. La moció també demana a l'executiu que presenti en tres mesos el cens d'habitatges buits i que posi en marxa en sis mesos un pla per expropiar-los.

La segona del PSC-Units té per objecte que el Govern creï en el termini d'un mes la Comissió d'Emergència per a la Prevenció d'Incendis Forestals, amb capacitat de declarar d'interès públic les actuacions necessàries per prevenir incendis. El text també insta l'executiu a aplicar urgentment els plans de prevenció d'incendis forestals.

La d'ECP insta el Govern a declarar el territori del Baix Besòs com a prioritari pel que fa a mesures com resoldre de manera urgent la baixa cobertura de la renda garantida de ciutadania, a accelerar la construcció de les noves residències per a gent gran a Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet i a solucionar amb la màxima urgència la fuita d'aigua en una canonada del barri de Canyet de Badalona.

JxCat demana al Govern en la primera moció que presenti abans d'acabar el primer semestre d'aquest any el Projecte de llei de l'estatut de municipis rurals i a exportar el projecte "Arrelament" de les Garrigues Altes a altres zones amb risc de despoblament, prioritzant mesures com incentius per a les empreses que ofereixin llocs de feina qualificats o ajuts per a la rehabilitació d'habitatges en aquestes zones.

En la seva segona moció, JxCat demana al Govern que a partir del següent pressupost acompanyi els comptes amb un annex informatiu sobre un pressupost alternatiu sense dèficit fiscal. Així mateix, el text insta l'executiu a fer estudis i una campanya de divulgació, en dos mesos, dels efectes sobre la població del dèficit fiscal estructural.

Finalment, l'altra moció d'ERC demana que el Parlament es comprometi a crear durant el 2023 una comissió d'estudi sobre l'impacte de l'economia de les plataformes i considera necessari que es compleixin els acords entre Amazon i el comitè de vaga de l'empresa a Martorelles. A més, el text insta el Govern a portar al Parlament el Projecte de llei de l'últim tram per regular el sector.