Notícies

El Parlament ha aprovat tretze lleis des que va començar la catorzena legislatura, el març del 2021, les tres darreres, sobre la ciència, el Fons de Transició Nuclear i la millora de barris i viles, durant el quart període de sessions, que va començar el 16 d'agost i acaba el 31 de desembre. Actualment la cambra tramita cinquanta-vuit iniciatives legislatives: set projectes de llei, quaranta proposicions de llei, vuit iniciatives legislatives populars i tres propostes de proposicions de llei per presentar al Congrés dels Diputats espanyol.

Així mateix, aquesta catorzena legislatura el Parlament ha validat trenta-un decrets llei del Govern, tres durant el darrer període de sessions: el d'autorització d'atribucions extraordinàries de recursos per fer front a l'increment de les despeses directes d'explotació dels sistemes públics de sanejament en alta durant els exercicis 2022 i 2023, el de la concessió d'un suplement de crèdit als pressupostos de la Generalitat per al 2022 i el de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat, de foment de la promoció interna i d'agilització de la cobertura de llocs de treball amb persones funcionàries de carrera. El Ple va acordar, després de validar-lo, que aquest últim decret es tramités com a projecte de llei.

El Parlament ha aprovat tres lleis durant el quart període de sessions de la catorzena legislatura, l'última la de millora urbana, ambiental i social dels barris i viles, una iniciativa d'ECP que el Ple va aprovar en la darrera sessió, el 22 de desembre. En la sessió plenària anterior, el 13, el 14 i el 15 de desembre, la cambra va aprovar la Llei de modificació de la Llei 5/2020 amb relació al Fons de Transició Nuclear, una proposta del PSC-Units, i la Llei de la ciència de Catalunya, fruit d'un projecte de llei del Govern.

La cambra ha aprovat també durant aquest període de sessions el pressupost del Parlament per al 2023 i els del Consell de Garanties Estatutàries, la Sindicatura de Comptes i el Síndic de Greuges. Aquests comptes es remetran ara al Govern perquè els incorpori al projecte de llei de pressupostos de la Generalitat per a l'any que ve.

Des que va començar la catorzena legislatura, el març del 2021, el Parlament ha aprovat tretze lleis, quatre per iniciativa del Govern i nou dels grups parlamentaris. Les dues primeres van ser la de pressupostos de la Generalitat per al 2022 i la de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic, aprovades el 23 de desembre de 2021, al final del segon període de sessions. El tercer període la cambra en va aprovar vuit: la d'emergència en l'habitatge, la del Fons Complementari de Riscos de la Generalitat, la de modificació de la Llei del Consell de Garanties Estatutàries, la de modificació de la Llei del Síndic de Greuges, la de modificació de la Llei de l'Oficina Antifrau de Catalunya, la de modificació de la Llei de patrimoni cultural per regular la preservació dels establiments emblemàtics, la de modificació de la Llei d'universitats i la de l'ús i l'aprenentatge de les llengües oficials en l'ensenyament no universitari.

Iniciatives en tràmit
Actualment, El Parlament tramita set projectes de llei, quatre dels quals han superat ja el debat de totalitat: el d'orientació agrària, el del Consell d'Educació de Catalunya, el de l'associacionisme i el de mesures organitzatives en l'àmbit de l'atenció sanitària.

Així mateix, la cambra tramita quaranta proposicions de llei, entre les quals una presentada per la síndica d'Aran que demana la modificació de la Llei 8/2022, del 9 de juny, sobre l'aprenentatge de les llengües oficials en l'ensenyament no universitari, a fi que els projectes lingüístics dels centres educatius aranesos garanteixin l'ús curricular i educatiu habitual de l'aranès. És la tercera vegada que el Consell General d'Aran exerceix la capacitat d'iniciativa legislativa que li atorguen l'Estatut i la Llei del règim especial d'Aran.

Finalment, la cambra tramita també vuit iniciatives legislatives populars i tres propostes de proposicions de llei per presentar al Congrés dels Diputats.

Sessions plenàries
Des del 16 d'agost, la cambra ha fet vuit plens aquest període de sessions. El primer va ser el del debat de política general, que va començar el 27 de setembre i va acabar el dia 30 d'aquell mes amb el debat i la votació de les propostes de resolució presentades pels grups, i l'últim s'ha fet el 21 i el 22 de desembre. El Parlament ha fet així mateix una sessió plenària solemne, el 13 de desembre, per commemorar el norantè aniversari de la seva constitució, el 1932. En total, el Ple ha estat reunit cent quinze hores.

Aquest quart període, el Parlament ha fet sis sessions de control al Govern i al president de la Generalitat, Pere Aragonès, en què el president ha respost quaranta-vuit preguntes dels grups i els consellers, vuitanta-quatre.

Així mateix, el Ple ha aprovat trenta-vuit mocions i ha substanciat 263 interpel·lacions.

D'altra banda, el president de la Generalitat va comparèixer a petició pròpia davant el Ple el 19 d'octubre per presentar els canvis en el Govern arran de la sortida de l'executiu de JxCat, i durant aquest període de sessions els consellers també van comparèixer entre el 15 de novembre i l'1 de desembre davant les comissions corresponents per explicar les noves atribucions dels departaments respectius.

Al llarg de tota la legislatura, el Ple ha fet quaranta-quatre sessions, durant les quals ha estat reunit 587 hores. En aquests plens la cambra ha fet trenta-una sessions de control al president de la Generalitat i al Govern, en què el president ha respost 248 preguntes orals dels diputats i els consellers, 263. Així mateix, el Ple ha aprovat 182 mocions i ha substanciat 263 interpel·lacions.

Comissions
Aquest últim període de sessions les comissions parlamentàries s'han reunit cent catorze vegades, i al llarg de la legislatura, més de cinc-centes. Les comissions han estat reunides 240 hores durant el quart període de sessions i més de mil des de la constitució de la legislatura, i aquest període de sessions han adoptat vuitanta-set resolucions i han substanciat cent setanta compareixences i vuitanta-nou preguntes orals.

D'altra banda, aquesta legislatura s'ha constituït la Comissió d'Investigació sobre l'Espionatge de Representants Polítics, Activistes, Periodistes i llurs Familiars per part del Regne d'Espanya amb els Programes Pegasus i Candiru, i aquest quart període de sessions la Comissió d'Estudi sobre el Model Policial ha acabat els treballs amb l'aprovació de seixanta-tres conclusions.

Reunions de la Mesa i la Junta de Portaveus
Des de l'1 de setembre, la Mesa s'ha reunit vint-i-dues vegades, la Mesa Ampliada, cinc, i la Junta de Portaveus, tretze. Durant aquest període de sessions la Mesa ha imposat per primera vegada, en aplicació del Codi de conducta dels membres del Parlament de Catalunya, una sanció i una amonestació pública a un diputat per una infracció lleu. El màxim òrgan rector de la cambra va prendre aquesta decisió el 15 de novembre arran d'una resolució de la Comissió de l'Estatut dels Diputats, que va considerar com un acte d'intimidació l'actuació del diputat Francesc de Dalmases (JxCat) durant una discussió amb la subdirectora del programa 'FAQS', de TV3.

Nou període de sessions
El cinquè període de sessions començarà el 16 de gener i acabarà el 31 de juliol. La Mesa ha habilitat tanmateix la setmana del 9 al 15 de gener exclusivament per a reunions d'aquest òrgan i de la Junta de Portaveus.

El primer ple ordinari és previst per als dies 24, 25 i 26 de gener, i fins al 31 de juliol n'hi ha dotze de programats.