Notícies

Un total de 919 diputats, 655 homes i 264 dones, han representat els catalans des del restabliment del Parlament el 1980, després de la dictadura franquista.

El Saló de Sessions acull avui, a partir de les 18 hores, l'acte central de la celebració del 40è aniversari del restabliment de la cambra, en què s'homenatjarà els exdiputats.

Al migdia del 10 d'abril de 1980, els 135 diputats elegits a les eleccions del 20 de març van ocupar els escons del Saló de Sessions per constituir el Parlament de la primera legislatura. Amb la presència de diputats del Parlament republicà del 1932, la sessió va començar amb un acte inaugural presidit per Josep Tarradellas, president de la Generalitat restablerta. Tot seguit, els diputats van elegir Heribert Barrera president del Parlament.

El 15 de març, abans de constituir-se el nou Parlament, quan encara no se'n sabia la composició, el darrer president de la cambra a l'exili, Francesc Farreras i Duran, va enviar des de Mèxic una carta a qui fos el primer president del Parlament restablert per explicitar que renunciava al càrrec, que passava el relleu al nou president i que donava suport a la Generalitat restablerta. La carta simbolitza totes les persones que van mantenir les institucions des de l'exili i que amb la recuperació de la democràcia van passar les seves responsabilitats als nous representants elegits.

Dels 135 diputats sorgits dels comicis del 1980, només 7 eren dones, i en el decurs d'aquella primera legislatura en van arribar a ser 8. Aquesta dada ha anat augmentant de manera significativa i actualment hi ha 59 diputades.

A més d'Heribert Barrera durant la primera legislatura (1980-1984), aquests quaranta anys han presidit el Parlament Miquel Coll i Alentorn, a la segona (1984-1988), Joaquim Xicoy, a la tercera i la quarta (1988-1995), Joan Reventós, a la cinquena (1995-1999), Joan Rigol, a la sisena (1999-2003), Ernest Benach, a la setena i la vuitena (2003-2010), Núria de Gispert, a la novena i la desena (2010-2015), Carme Forcadell, a l'onzena (2015-2017), i Roger Torrent, aquesta dotzena.

El Parlament va elegir Jordi Pujol president de la Generalitat de la primera a la sisena legislatura (1980-2003), Pasqual Maragall a la setena (2003-2006), José Montilla a la vuitena (2006-2010), Artur Mas a la novena i la desena (2010-2016), Carles Puigdemont a l'onzena (2016-2017) i Quim Torra a l'actual.

En aquests quaranta anys s'han debatut quatre mocions de censura: dues contra el president Jordi Pujol presentades per Josep Benet (PSUC) el 1982 i Pasqual Maragall (PSC) el 2001, una contra el president Pasqual Maragall presentada per Josep Piqué (PPC) el 2005, i una altra contra el president Quim Torra presentada per Lorena Roldán (Cs) el 2019. Cap no va prosperar ja que les presentades contra Pujol i Torra van ser rebutjades pel Ple, mentre que la presentada contra Maragall va ser retirada abans de sotmetre's a votació. Només el president Carles Puigdemont s'ha sotmès a una qüestió de confiança (2016), amb la qual va aconseguir renovar la confiança del Parlament.

La cambra va aprovar el juny del 1980 la seva primera llei: la Llei 1/1980, del 12 de juny, per la qual es declara Festa Nacional de Catalunya la diada de l'onze de setembre, iniciativa que va obtenir el suport unànime de la cambra. En aquests quaranta anys s'han aprovat un total de 724 lleis, s'han validat 96 decrets llei i s'han aprovat 8.534 resolucions i 1.516 mocions.

Els diputats han celebrat del 1980 ençà un total de 864 plens, entre els quals hi ha 33 debats de política general i 59 debats monogràfics. En aquests plens els diputats han fet 1.941 preguntes al president de la Generalitat i 4.204 preguntes als membres del Govern, els quals han hagut de respondre també 3.110 interpel·lacions formulades pels grups parlamentaris.

El Parlament també ha creat en aquestes dotze legislatures un total de 31 comissions d'investigació.