Notícies

L'últim ple del període de sessions començarà avui, dimarts, a les tres de la tarda amb les primeres interpel·lacions dels grups parlamentaris als consellers. Dimecres a les nou del matí, la cambra farà la sessió de control al president de la Generalitat, Salvador Illa, i al Govern, i a continuació, el debat i la votació finals del projecte de llei sobre l'autonomia jurídica de les persones amb discapacitat i el debat i la votació del dictamen de la Comissió d'Investigació sobre l'Activitat de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA).

A la tarda, la síndica de greuges, Esther Giménez-Salinas, compareixerà davant el Ple per presentar l'informe de la institució corresponent al 2025, i a continuació compareixerà el president de la Generalitat per informar del nomenament de Raúl Moreno Montaña com a nou conseller de Drets Socials i Inclusió, en substitució de Mònica Martínez Bravo.

Així mateix, en el decurs de la sessió el Ple debatrà i votarà la proposta de tramitar pel procediment exprés de lectura única la proposició de llei elaborada en ponència conjunta sobre els termes emprats a les lleis per referir-se a les persones amb discapacitat; farà els debats i les votacions de sis mocions, i llegirà la Declaració del Parlament sobre el norantè aniversari de l'Olimpíada Popular de Barcelona, presentada pel PSC-Units, Junts, ERC, els Comuns i la CUP-DT. El ple acabarà dijous a la tarda amb la sessió específica per votar la designació de Josep Maria Reniu com a senador, a proposta d'ERC.

En aquest ple finalment no es farà el debat final de la Proposició de llei de les cambres oficials de comerç, indústria, serveis i navegació de Catalunya i del Consell General de les Cambres, impulsada pel PSC-Units, Junts, ERC i el PPC, atès que els grups dels Comuns i la CUP-DT han sol·licitat un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries per tal que es pronunciï sobre l'estatutarietat i constitucionalitat de la iniciativa. Així mateix, és probable que també es posposi el debat final de Proposició de llei de modificació del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el text refós de la Llei d'urbanisme, per a l'adopció de mesures de contenció de l'especulació en les zones de mercat residencial tensionat, presentada pels Comuns, atès que els grups de Junts i PPC, respectivament, han anunciat que també en demanarien dictamen al Consell de Garanties Estatutàries.

Interpel·lacions
El ple començarà dimarts a la tarda amb set interpel·lacions dels grups al Govern, sobre la gestió de les emergències (ERC), la inseguretat i la situació dels cossos policials (PPC), l'augment de la criminalitat a Catalunya (Vox), la transversalitat de les polítiques lingüístiques del Govern (CUP-DT), els resultats de l'acció de govern (PPC), la situació de la salut mental a Catalunya (Comuns) i les polítiques educatives (ERC).

Entre dimecres i dijous, la cambra farà les interpel·lacions restants, sobre el Pacte nacional per la llengua (Junts), el greu deteriorament de les infraestructures a Catalunya (Vox), les infraestructures aeroportuàries (Junts) i l'Estratègia d'innovació empresarial de Catalunya (PSC-Units).

Sessió de control
La sessió de control començarà dimecres al matí amb les preguntes sobre l'actualitat política que formularan els caps de fila o portaveus dels grups parlamentaris al president de la Generalitat.

Tot seguit, els consellers respondran les preguntes dels grups, sobre la simplificació de tràmits administratius, la situació de l'economia catalana, l'ajuda del Govern als municipis catalans en la seva internacionalització i captació de fons europeus (PSC-Units), les necessitats econòmiques de Catalunya, les millores del sistema educatiu, les prioritats del Departament de Drets Socials i Inclusió (Junts), el dèficit d'inversions de l'Estat a Catalunya, el desplegament del Codi Civil de Catalunya (ERC), els drets en l'àmbit educatiu (PPC), el deteriorament de les infraestructures dependents de la Generalitat (Vox), el cos de bombers de la Generalitat (Comuns), les condicions del cos de bombers i la situació "sota mínims" dels parcs (CUP-DT) i l'actuació del Departament d'Interior "davant dels atacs i incidents contra Aliança Catalana" (AC).

Projecte de llei de modificació del Codi civil
A continuació, el Ple farà el debat final del Projecte de llei de modificació del Codi civil de Catalunya en matèria de suports a l'exercici de la capacitat jurídica de les persones, que afecta el títol II del llibre segon. El text arriba al darrer debat amb 94 esmenes que els grups han mantingut vives: 38 del PPC, 36 de la CUP-DT, 13 de Junts, 4 dels Comuns i 3 d'ERC.

L'objectiu del projecte és garantir que les persones amb discapacitat puguin exercir la seva capacitat jurídica amb una pluralitat de modalitats de suport adaptades a cada situació personal i amb salvaguardes, enteses com aquelles mesures adreçades a garantir que els suports es constitueixen i s'exerceixen adequadament, d'acord amb la llei i la voluntat de la persona.

La iniciativa inclou mesures que no requereixen la intervenció de cap autoritat i que es presten en l'àmbit familiar o comunitari, a més d'altres de preventives que la persona pot planificar en el cas que en el futur pugui necessitar suports, i també l'assistència formalitzada en escriptura pública o resolució judicial. El projecte regula així mateix la protecció dels menors d'edat que no estan en potestat parental, la declaració de desemparament i la seva tutela.

Dictamen de la comissió d'investigació sobre la DGAIA
A continuació, la cambra debatrà i votarà el dictamen de la Comissió d'Investigació sobre l'Activitat de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència, que inclou conclusions i catorze propostes de millora que la comissió va aprovar el 13 de juliol i va elevar al Ple.

El dictamen assenyala que entre el 2011 i el 2025 la DGAIA ha patit un augment de la pressió assistencial, amb un increment del 84% de casos que s'han d'atendre i del 71% de menors tutelats. A més, indica que un gran volum de serveis estan externalitzats, en aquest sentit, només el 5% de les places residencials de protecció a la infància són de gestió pública.

Per revertir la situació, la comissió recomana la refundació de la direcció general amb un augment del pressupost, un increment de les places residencials i dels professionals de l'Administració i la millora de les condicions laborals dels treballadors del sector externalitzats. Així mateix, recomana canviar el model de la direcció general, basat en la intervenció dels menors en centres i quan "el dany ja està fet", i passar a una intervenció basada en l'acolliment i la prevenció, sobretot en situacions d'abusos sexuals, maltractament i violència institucional. En aquest àmbit, la comissió recomana reforçar els protocols de detecció dels casos, garantir canals accessibles per comunicar vulneracions de drets als menors i protegir els centres residencials d'atacs violents.

Pel que fa a la concessió i gestió de les prestacions econòmiques vinculades a la protecció infantil i programes d'autonomia juvenil, la comissió demana reforçar-ne la supervisió, el control, la transparència i la traçabilitat. En aquest sentit, també demana "no culpabilitzar els professionals" de les disfuncions detectades i condonar el deute de pagaments derivats d'errors administratius.

La comissió va aprovar totes les conclusions i propostes presentades pel PSC-Units i per ERC, bona part de les presentades per Junts i pels Comuns, algunes de les propostes del PPC i cap de les conclusions o de les propostes de la CUP-DT. Vox i AC no en van presentar.

La comissió es va constituir el 14 d'octubre de 2025 després que al juliol el Ple n'aprovés la creació per unanimitat a proposta del PSC-Units, ERC i els Comuns i amb un text transaccionat amb Junts. La comissió, presidida per Jordi Riba (PSC-Units), s'ha reunit en quinze sessions i ha fet cinquanta compareixences.

Informe anual del Síndic de Greuges
Dimecres a la tarda, la síndica de greuges presentarà al Ple l'informe anual de la institució de l'any 2025 i se'n farà un debat amb els grups parlamentaris.
L'informe posa sobre la taula la necessitat d'una "transició profunda de l'Administració, a nivell estructural, cultural i de llarg abast", perquè l'Administració recuperi la funció de ser un "veritable servei per a la ciutadania". En aquest sentit, el text remarca que actualment a Catalunya hi ha 8 milions de persones, amb noves realitats demogràfiques i socials, fet que ha derivat en una situació en què "molts serveis públics no estan prou adaptats". Per aquest motiu, l'informe proposa repensar estructures envellides, simplificar processos, prioritzar la proximitat i l'atenció personal, adaptar l'Administració a la Catalunya diversa, garantir l'exercici efectiu dels drets, aplicar nous processos de reparació de justícia restaurativa i vetllar per un ús ètic, eficient i humanitzat de la tecnologia.

Pel que fa a l'activitat de la institució, el text assenyala que el 2025 s'ha registrat el volum més alt d'actuacions de la seva història, més de 25.000, fet que significa un increment del 10,8% respecte al 2024. Pel que fa a les queixes, n'ha rebut 13.646, la meitat de les quals relacionades amb drets socials, el 50,1%. A més, el 2025 la institució va atendre 11.428 consultes i va obrir 213 actuacions d'ofici.

Compareixença del president de la Generalitat
A continuació, i en compliment de la Llei de la Presidència de la Generalitat i del Govern, el president Illa, tal com ha sol·licitat, compareixerà davant el Ple per informar del relleu al capdavant del Departament de Drets Socials i Inclusió. Es tracta del primer canvi que fa Illa en el Govern que va nomenar a l'agost del 2024. El president va nomenar ahir Raúl Moreno conseller, en substitució de Mònica Martínez Bravo, que va renunciar al càrrec per motius personals.

La compareixença començarà amb una primera intervenció del president, sense límit de temps. A continuació, s'obrirà el torn dels grups, que intervindran per un temps de set minuts cadascun, i per ordre de major a menor representació, acabant, però, amb el PSC-Units. Si el president respon els grups, obriria un torn de rèplica.

Termes emprats a les lleis per referir-se a les persones amb discapacitat
Dijous al matí, el Ple farà el debat i la votació per decidir si la Proposició de llei d'actualització de la legislació amb relació als termes emprats per referir-se a les persones amb discapacitat es tramita per lectura única. Si la cambra dona el vistiplau a aquesta tramitació exprés, s'obriria el termini perquè els grups hi puguin presentar esmenes a la totalitat o a l'articulat, i aleshores ja se'n podria fer el debat final en una següent sessió plenària. El text presentat és fruit dels treballs d'una ponència redactora de la Comissió de Drets Socials i Inclusió i el signen el PSC-Units, Junts, ERC, el PPC, els Comuns i la CUP-DT.

La iniciativa actualitza la legislació catalana perquè els termes que s'hi empren siguin respectuosos, adequats, inclusius i precisos, d'acord amb el que estableix la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat, i és que, tal com apunta l'exposició de motius, malgrat que els darrers anys hi ha hagut lleis que han adaptat el llenguatge en aquest sentit i accions per avançar en un llenguatge inclusiu, en la legislació catalana vigent encara hi ha exemples d'expressions que cal actualitzar. Així, la proposició modifica fins a vint-i-cinc lleis, en què, per exemple, substitueix els termes "persones discapacitades" o "disminuïdes" per "persones amb discapacitat", o "discapacitat psíquica" per "discapacitat intel·lectual".

La iniciativa inclou també una disposició final que estableix que les normes legals o reglamentàries que es dictin d'ara endavant hauran d'emprar un llenguatge respectuós i adequat en aquest sentit.

Mocions
Entre el matí i la tarda de dijous el Ple debatrà i votarà les sis mocions presentades pels grups arran de les interpel·lacions de la darrera sessió, sobre el model de mobilitat sostenible, finançament i manteniment viari (Comuns), la política turística (CUP-DT), la indústria al Camp de Tarragona (Junts), la situació del sector vitivinícola (ERC), l'educació en el lleure (ERC) i la situació política i el balanç del Govern (Junts).

La moció dels Comuns demana, entre altres mesures amb relació a l'AP-7, un pla de xoc per reduir la sinistralitat, estudiar i aplicar la prohibició dels avançaments de camions en els trams i les franges horàries de més congestió i sinistralitat i garantir l'obligació efectiva que els vehicles pesants circulin pel carril dret. El text també demana defensar davant el Govern de l'Estat una proposta catalana de vinyeta o pagament per l'ús de les vies d'alta capacitat, un pla específic per al trasllat de mercaderies amb ferrocarril i l'acceleració de les actuacions vinculades al Corredor Mediterrani.

La de la CUP-DT insta el Govern a elaborar informes sobre l'impacte del turisme, i demana, entre altres mesures, una moratòria en l'atorgament de llicències a botigues de records i en la construcció d'hotels i altres establiments turístics, tancar terminals portuàries a Barcelona i aturar l'ampliació de l'aeroport del Prat i els tràmits per a la construcció d'una nova parada d'alta velocitat al de Girona.

La primera moció de Junts insta el Govern a reconèixer el clúster químic de Tarragona com un actiu estratègic de la política industrial i a abaixar els costos energètics de la indústria electrointensiva, amb mesures com reduir l'impost sobre el valor de la producció d'energia elèctrica. Així mateix, el text demana al Govern un pla per reforçar la competitivitat i la descarbonització de la indústria química, petroquímica i de refinació del Camp de Tarragona i negociar un acord amb Dow Chemical Ibérica per vincular el suport públic a la inversió, l'activitat i la preservació de llocs de treball.

La primera moció d'ERC insta el Govern a presentar en un termini de mig any un pla de suport per la sostenibilitat del sector vitivinícola català que en garanteixi el futur i que abordi afers com l'adaptació al canvi climàtic, la comercialització, el relleu generacional o la defensa de les denominacions d'origen. Entre altres mesures, la moció demana també activar línies de suport per a l'elaboració, l'embotellament, l'emmagatzematge i la comercialització de vins amb raïm i de cellers catalans i reforçar el control del frau en el sector.

La segona d'ERC insta el Govern a establir una bonificació universal en les inscripcions als casals i les activitats d'estiu del 2027 per a infants i adolescents fins als disset anys perquè aquests infants no es quedin sense la possibilitat de gaudir del lleure per raons econòmiques. La moció també demana adequar els espais i les instal·lacions dels casals i les activitats d'estiu a les altes temperatures i la gratuïtat dels menjadors escolars durant tota l'etapa educativa.

A l'últim, la segona de Junts exposa que les resolucions i mocions aprovades pel Parlament "no poden ser ignorades" i demana que el Govern les respecti i en doni "compliment efectiu". En aquest sentit, el text demana, a més, que abans del debat de política general de 2026 el Govern presenti un informe detallat del grau de compliment de les resolucions i mocions aprovades pel Parlament aquesta legislatura.

Nou senador
A l'últim, dijous a la tarda el Ple farà la sessió específica per votar la designació de Josep Maria Reniu com a senador en representació de la Generalitat, a proposta d'ERC i en substitució de Laura Castel, que ha renunciat al càrrec. Avui, dimarts, la Comissió de l'Estatut dels Diputats haurà de dictaminar l'elegibilitat de Reniu per al càrrec, pas previ necessari perquè la cambra el pugui designar.

El Parlament designa cada legislatura els senadors que han de representar la Generalitat, i les propostes les fan els grups, d'acord amb la distribució proporcional establerta en funció de la seva representació a la cambra. Aquesta legislatura, corresponen al Parlament vuit senadors. Els altres set designats actualment són Antoni Poveda, Abigail Garrido i Alfons García, a proposta del PSC-Units; Teresa Pallarès, Eduard Pujol i Francesc Ten, a proposta de Junts, i Juan Milián, a proposta del PPC.