Notícies

El darrer ple del període de sessions començarà demà, dimarts, a la tarda amb la compareixença de la síndica de greuges, Esther Giménez-Salinas, per presentar l'informe anual de la institució, i acabarà dijous amb les mocions presentades pels grups. Dimecres, el Ple farà la sessió de control a les 9 h, i després, a les 11 h, compareixerà el president de la Generalitat, Salvador Illa, per informar sobre l'actuació del Govern amb relació al focus de pesta porcina africana.

Dimecres a la tarda, el Ple farà el debat final de la Proposició de llei dels drets de les persones LGBTI i l'erradicació de l'LGBTI-fòbia, i dijous al matí els debats finals dels projectes de llei sobre el lloguer de temporada i l'ordenació dels equipaments comercials. El Ple també votarà dimecres la proposta de Josep Tomàs Salas com a nou director de l'Oficina Antifrau de Catalunya.

Debat de l'informe del Síndic de Greuges
A l'inici del ple dimarts a la tarda, la síndica de greuges, Esther Giménez-Salinas, presentarà al Ple l'informe anual de la institució, corresponent a l'any 2024, i el debatrà amb els grups. L'informe conclou que l'Administració catalana ha de millorar en eficàcia, especialment pel que fa als temps de resposta a les necessitats dels ciutadans, a més de ser excessivament burocràtica i complicada. Durant el 2024, el Síndic de Greuges va tramitar 22.825 actuacions entre queixes, consultes i actuacions d'ofici. La majoria de les actuacions de la institució estan relacionades amb les polítiques socials (serveis socials, educació i salut) i s'incrementen les relacionades amb les polítiques territorials arran de les incidències en el transport públic.

Sessió de control
El ple es reprendrà dimecres, a les 9 h, amb les preguntes sobre l'actualitat política que els caps de fila o portaveus dels vuit grups parlamentaris faran al president de la Generalitat.

A continuació, els consellers i les conselleres respondran les preguntes presentades pels grups, sobre la durada dels contractes predoctorals de la Generalitat i la situació de l'economia catalana (PSC-Units), el sistema de salut, la mobilitat, i les mesures de suport al teixit productiu (Junts), la situació de la plantilla del Sincrotró Alba i el desplegament de les zones de baixes emissions (ERC), els escàndols de l'acció de Govern i les mesures i les polítiques de protecció a les dones (PPC), la desatenció que pateixen els problemes dels catalans en detriment de les milionàries subvencions en cooperació internacional (Vox), les desigualtats a nivell territorial en l'accés als tractaments de salut (Comuns) i el dret a una vida digna (CUP-DT).

Compareixença del president de la Generalitat
Després de la sessió de control, compareixerà el president de la Generalitat per informar sobre l'actuació del Govern amb relació al focus de pesta porcina africana. El president intervindrà en primer lloc, sense límit de temps, i a continuació serà el torn dels grups parlamentaris, de major a menor representació tancant, però, el del PSC-Units, amb un màxim de quinze minuts per cadascun. Si el president contesta, els grups tindran un nou torn de cinc minuts.

Proposició de llei de l'erradicació de l'LGBTI-fòbia
Després de la pausa del migdia, el ple es reprendrà a la tarda amb el debat i la votació finals de la Proposició de llei de modificació de la Llei 11/2014, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a erradicar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia, presentada pel PSC-Units, Junts, ERC, Comuns i CUP-DT.

La nova llei, que deroga l'anterior, proposa una notable actualització de l'articulat de la llei després d'onze anys d'aplicació, amb l'objectiu de garantir la igualtat de tracte i la no-discriminació i de fer efectiu el dret a la lliure autodeterminació de la identitat i expressió de gènere.

La modificació amplia el règim sancionador de la llei, que no només especifica els drets de la víctima durant el procediment sancionador, sinó que incrementa els supòsits que defineixen les infraccions, tipificades segons la gravetat i amb sancions que poden anar de 300 a 500.000 euros. En aquesta línia, l'articulat també estableix el dret de reparació a la víctima, i també mesures accessòries o substitutòries per a l'infractor, sempre que la víctima hi doni consentiment.

El text també defineix una protecció específica per a les persones trans i intersexuals, i reforça l'enfocament interseccional de la llei. A més, estableix el deure de les administracions públiques de crear espais de memòria democràtica del moviment LGBTI i les persones trans i reparar la invisibilització de les lesbianes.

El text també crea la Xarxa de Serveis d'Atenció Integral com a paraigua per coordinar els serveis d'atenció integral LGBTI (SAI) i els punts d'informació LGBTI, que és un servei de referència, atenció i acompanyament per a persones LGBTI i les seves famílies que s'ha de desplegar arreu del territori. La llei també dota els SAI i els consells comarcals per impulsar polítiques públiques LGBTI.

La llei arriba al debat final amb tres esmenes reservades d'ERC, Comuns i CUP-DT i quaranta-dues del PPC, que s'hauran de votar després del debat, abans de la votació final sobre el conjunt del text.

Elecció del director de l'Oficina Antifrau de Catalunya
També dimecres a la tarda, el Ple farà la votació per elegir Josep Tomàs Salas com a nou director de l'Oficina Antifrau de Catalunya, una vegada la Comissió d'Afers Institucionals en va avaluar la idoneïtat per al càrrec dijous. Salas, proposat pel president de la Generalitat en nom del Govern, substituirà Miguel Ángel Gimeno, que ha estat director de l'Oficina des del juliol del 2016.

Perquè sigui elegit, cal el suport de tres cinquenes parts de la cambra, és a dir, vuitanta-un diputats, en una primera votació, o la majoria absoluta en una segona votació en la mateixa sessió del ple.

Salas, actual magistrat del Jutjat Penal 22 de Barcelona, és doctor en dret, llicenciat en ciències polítiques i de l'Administració, llicenciat en criminologia i expert universitari en justícia penal internacional i en pràctica processal penal. Ha estat magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a Manresa i Vic del 2010 al 2015; lletrat del Consell General del Poder Judicial adscrit a la presidència del TSJC del 2011 al 2013; lletrat de l'Administració de justícia del 2008 al 2010, i advocat col·legiat del 1996 al 2008.

Projecte de llei en matèria d'habitatge
Dijous al matí el ple es reprendrà amb el debat final del Projecte de llei d'adopció de mesures urgents en matèria d'habitatge i urbanisme, que arriba a aquest debat final amb 113 esmenes reservades: 30 de Junts, 39 del PPC i 44 de Vox. A més, el PSC-Units, ERC i els Comuns han presentat tres emenes conjuntes al dictamen emès pel Consell de Garanties Estatutàries (CGE), que havien demanat Junts i el PPC. Les tres esmenes són d'addició i es refereixen a la vigència de la qualificació dels habitatges de protecció oficial, l'únic aspecte que posava en qüestió el CGE en el seu dictamen.

El text estableix mesures en l'àmbit de l'obra pública, administratives i en matèria d'urbanisme i habitatge per afrontar la problemàtica de l'accés a l'habitatge i modifica les lleis del dret a l'habitatge, el text refós de la Llei d'urbanisme i la de millorament urbà, ambiental i social de barris i viles, a més dels decrets llei de mobilització dels habitatges provinents de processos d'execució hipotecària i de mesures urgents per millorar l'accés a l'habitatge.

La proposta estableix que en els plantejaments urbanístics dels municipis amb una demanda residencial forta i acreditada l'ús predominant dels habitatges sigui el de residència habitual i permanent; regula el lloguer de temporada vinculat a un pla especial que justifiqui l'interès públic i social i la idoneïtat de la localització d'aquest allotjament i estableix que se'n regulin les condicions d'accés i temporalitat, i també regula el lloguer d'habitacions, amb preus limitats, de manera que la suma de les rendes pactades per cada habitació no sobrepassi el preu del lloguer del pis.

També es crea el Registre de grans tenidors, dependent de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, i una Comissió de Supervisió de Contractes d'Arrendament d'Habitatge, es reforça la inspecció en matèria d'habitatge, es declara els inspectors agents de l'autoritat i se'n regulen les funcions. El text, a més, concreta la destinació de les fiances que tingui en dipòsit l'Institut Català del Sòl per a incrementar els recursos públics per a la construcció d'habitatge protegit i amplia els àmbits en què l'Administració pot exercir els drets de tanteig i retracte.

Projecte de llei d'ordenació dels equipaments comercials
A continuació, també dijous al matí, el Ple farà el debat final del Projecte de llei per a la modificació de la Llei 18/2017, de comerç, serveis i fires, i del Decret llei 1/2009, d'ordenació dels equipaments comercials. El projecte de llei arriba al ple amb 45 esmenes reservades pels grups: 6 de Junts, 22 del PPC, 14 de Vox i 3 de Comuns.

L'objectiu del text és ordenar els aspectes bàsics del sector i impulsar el comerç, especialment el de proximitat. En aquest sentit, obliga les administracions públiques a protegir els establiments emblemàtics, a fer polítiques per fomentar l'activitat comercial en municipis rurals i a eliminar traves per la transmissió dels negocis. El text també redueix les restriccions per instal·lar petits establiments comercials en el cas dels municipis de menys de cinc mil habitants, i limita, a més, l'establiment de grans comerços dins la trama urbana consolidada, que només es podran obrir en municipis de més de cinc mil habitants.

La iniciativa regula els anomenats "outlet", que han de ser establiments de caràcter permanent només dedicats a la venda d'excedents de producció i de temporada. El text també regula les promocions que poden oferir la resta d'establiments comercials, i estableix que els productes en promoció han de procedir exclusivament de l'estoc de la mateixa empresa i que el preu sobre el qual es marca la rebaixa haurà de ser el mínim aplicat al producte en els darrers trenta dies.

El text també regula les empreses que venen productes a distància perquè ofereixin la recollida i el retorn del producte en un establiment o punt de recollida dins el perímetre de la trama urbana consolidada i permet als ajuntaments de municipis rurals oferir aquest servei.

En canvi, finalment, durant la tramitació parlamentària, s'ha retirat la regulació inclosa en el projecte inicial dels establiments coneguts com a botigues fantasma ("dark stores"), ja que la Comissió considera que "en cap cas es poden considerar establiments on es pugui dur a terme una activitat comercial".

Interpel·lacions
Entre dimarts i dimecres a la tarda, i dijous al matí, el Ple substanciarà nou mocions presentades pels grups al Govern. Dimarts a la tarda, les quatre primeres, sobre les mesures necessàries per restaurar l'actual estat precari del sector industrial a Catalunya (Vox), l'evolució de l'economia catalana i el cost de la vida (Comuns), la situació de les finances públiques (Junts), i el foment i l'aprenentatge de la llengua catalana (ERC). Dimecres a la tarda, els grups formularan al Govern quatre interpel·lacions més sobre les mesures per a afrontar la crisi demogràfica a Catalunya (AC), les polítiques socials del Govern (Junts), la producció i el consum agroalimentaris (CUP-DT) i les conseqüències de la sobreprotecció del medi natural per al sector primari (PPC). Finalment, la darrera interpel·lació, sobre la situació dels centres especials de treball (ERC), es farà dijous al matí abans del debat i la votació de les mocions.

Mocions
Finalment, entre el matí i la tarda de dijous, el Ple debatrà i votarà set mocions, sobre la situació del treball autònom (PPC), l'increment del cost de la vida a Catalunya (Vox), el transport públic (ERC), la participació i el nou model energètic (CUP-DT), les polítiques d'abordatge del sensellarisme (Comuns), els recursos associats a la dependència severa (Junts) i els assentaments irregulars amb relació a la seguretat i la convivència (Junts).

La moció del PPC reclama al Govern mesures tributàries per afavorir el treball autònom i accions per simplificar els tràmits d'aquests treballadors amb l'Administració. Entre d'altres, també li demana posar en marxa una oficina d'atenció al treball autònom i més recursos per fomentar l'autoocupació juvenil a l'entorn rural. A més, el text insta el Govern a reclamar a l'executiu espanyol mesures tributàries a favor del treball autònom i un sistema de quotes més progressiu i amb més exempcions.

La moció de Vox constata un "empobriment progressiu" de la societat a Catalunya per l'encariment del cost de la vida, i, entre d'altres, defensa rebaixes de l'IVA i de l'IRPF, a nivell estatal i també del tram autonòmic, i deduccions a l'IRPF per la compra o lloguer d'habitatge habitual. També demana "prioritat nacional" en l'accés a ajuts socials i als programes d'habitatge, i "acabar amb els quinze tributs propis que té Catalunya". El text també advoca per un pla "d'aprimament" de l'Administració catalana.

La moció d'ERC insta el Govern a mantenir les bonificacions al transport públic per al 2026, tenint en compte l'actual "context d'ineficiència del servei ferroviari, agreujat per les obres que es faran en aquest període". També demana mantenir la bonificació actual de la T-Jove fins als 30 anys i la gratuïtat de la T-16, "tal com estableix l'acord d'investidura" entre ERC i el PSC. El text també manifesta que el Govern "no pot fer servir d'excusa" les obres existents "per justificar el caos i col·lapse" en el servei.

La moció de la CUP-DT demana una moratòria dels macroprojectes energètics fins que s'acabi d'elaborar, acordar i aprovar el Pla territorial sectorial per a la implantació de les energies renovables el gener del 2027, i que aquest pla prioritzi l'autogeneració, les comunitats energètiques i les comunitats ciutadanes d'energia, les instal·lacions de proximitat i ubicades en sòls antropitzats (sòls modificats per l'activitat humana, com ara mitjanes d'autopistes o polígons industrials) i els projectes d'energies renovables públics que garanteixin la màxima preservació del patrimoni natural, agrícola i paisatgístic. També reclama mecanismes per garantir i reforçar la participació del món local en aquesta planificació.

La moció dels Comuns reclama al Govern que aprovi un nou marc d'acció per a l'abordatge del sensellarisme el 2026, que, entre d'altres, inclogui el finançament adequat per a l'actuació dels ajuntaments. També defensa reservar habitatge social per a les persones sense sostre, garantir alternatives residencials per als habitants de l'Institut B9 de Badalona i crear una taula nacional per coordinar la necessitat d'allotjament dels temporers. El text també reclama la posada en marxa d'una oficina antidesnonaments i l'impuls d'iniciatives legislatives per frenar l'augment del preu del lloguer i les compres especulatives.

La primera moció de Junts insta el Govern a aplicar les prestacions que estableix la Llei ELA per a les persones valorades amb un grau III plus de dependència extrema de manera universal, sense copagament i sense aplicar cap reducció, directa o indirecta, de cap altre tipus d'ajut. També demana que el pagament d'aquestes prestacions s'iniciï aquest gener.

La segona moció de Junts demana que el Govern impulsi una "estratègia integral nacional" sobre assentaments irregulars que coordini les actuacions entre tots els municipis afectats i que combini la prevenció, l'atenció social i, quan calgui, el desallotjament amb alternatives d'habitatge reals. El text demana més recursos i el reforç de la coordinació policial i dels serveis socials. També reclama la delegació de les competències en matèria d'immigració a la Generalitat "per poder gestionar de manera efectiva les polítiques d'acollida i integració".