Notícies

El ple d'aquesta setmana començarà dimecres a les nou del matí amb la sessió de control al president de la Generalitat, Salvador Illa, i al Govern, i entre altres punts l'ordre del dia inclou també el debat sobre la validació o derogació de dos decrets llei, el que crea un Fons Extraordinari Addicional 2025 per als Ens Locals i el que amplia les actuacions que es poden finançar amb el Fons de Transició Nuclear.

El Ple farà també el debat sobre la tramitació pel procediment exprés de lectura única d'una proposició de llei sobre el dret a una bona administració, presentada pel PSC-Units, ERC i els Comuns, i dos debats de totalitat, el d'un projecte de llei del Govern sobre la provisió del sistema públic de serveis socials i el d'una proposició de llei de Junts sobre la possibilitat que les comunitats de veïns demanin el desnonament de pisos ocupats.

Així mateix, la cambra debatrà i votarà la proposta d'ERC, els Comuns i la CUP-DT de crear una comissió d'investigació sobre el Patronato de Protección a la Mujer, farà nou interpel·lacions als consellers i debatrà i votarà sis mocions.

Sessió de control
La sessió de control començarà amb les preguntes sobre l'actualitat política que els caps de fila o portaveus dels vuit grups parlamentaris faran al president de la Generalitat'.

Tot seguit, els consellers i les conselleres respondran les preguntes dels grups sobre la participació en la Setmana Europea de Regions i Ciutats, el desenvolupament de la bioeconomia a Catalunya, la commemoració de l'Any Gaudí (PSC-Units), la situació del català, la gestió d'emergències, el primer sector (Junts), les prioritats del Govern en matèria d'habitatge, la situació epidemiològica de la dermatosi nodular contagiosa (ERC), la gestió del sistema de protecció dels menors, la situació dels treballadors autònoms (PPC), el programa de llengua àrab i cultura marroquina (Vox), l'ús de gas pebre en contextos de protesta (Comuns) i la repressió de les mobilitzacions i la connivència amb l'extrema dreta (CUP-DT).

Decrets llei
Acabada la sessió de control, el Ple debatrà i votarà la validació del Decret llei 18/2025, pel qual es crea el Fons Extraordinari Addicional 2025 per als Ens Locals, primer, i després del Decret llei 19/2025, de mesures extraordinàries en l'àmbit de l'impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient. Per ser validats, els decrets llei requereixen el suport de la majoria de la cambra, és a dir, més vots a favor que no en contra. En cas contrari, són derogats.

El conseller de la Presidència, Albert Dalmau, presentarà el Decret llei 18/2025, que crea un fons extraordinari de gairebé 22 milions d'euros per contribuir a estabilitzar les finances dels ajuntaments, els consells comarcals, el Consell General d'Aran, l'Àrea Metropolitana de Barcelona i les entitats municipals descentralitzades. El text estableix els criteris de distribució del fons, que, tal com explica l'exposició de motius, s'afegeix als 146,33 milions previstos en la distribució ordinària del Fons de Cooperació Local de Catalunya.

La consellera d'Economia i Finances, Alícia Romero, presentarà el Decret llei 19/2025, que amplia les actuacions que es poden finançar amb el Fons de Transició Nuclear a les zones afectades pel futur tancament de les centrals nuclears, incorporant com a línies d'actuació prioritàries, entre d'altres, l'habitatge, l'educació o els serveis socials. El decret també introdueix canvis en l'òrgan de govern del fons, i, d'altra banda, crea dos nous fons, un per a la gestió forestal i el control de la fauna cinegètica i un altre per a la protecció del sector pesquer. Aquests dos fons es nodriran també dels ingressos de l'impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient.

Provisió del sistema públic de serveis socials
Dimecres al matí, el Ple farà també el debat de totalitat del Projecte de llei dels instruments de provisió del sistema públic de serveis socials, que arriba a aquest primer debat amb dues esmenes de rebuig, del PPC i Vox. Si la cambra rebutja les esmenes, la iniciativa continuarà la tramitació parlamentària abans que torni al Ple perquè en faci la votació final, i si les aprova, la iniciativa serà rebutjada.

La consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez, presentarà la iniciativa, que regula els instruments no contractuals de provisió del sistema públic de serveis socials de Catalunya en què participen les entitats públiques i privades que formen part de la xarxa de serveis socials d'atenció pública. El text regula les diverses modalitats d'acció concertada com a sistema preferent per proveir aquests serveis, i crea l'Agència Pública de Serveis Socials de Catalunya com a instrument públic per a la gestió directa dels serveis que són competència del departament competent en la matèria. Així mateix, entre altres aspectes, el projecte introdueix la figura del contracte d'impacte social i inclou mesures per als drets lingüístics dels usuaris i perquè l'evolució dels salaris dels treballadors d'entitats proveïdores sigui equiparable amb la dels treballadors del sector públic.

Dret a una bona administració
En la represa del ple a la tarda, la cambra farà el debat sobre la tramitació en lectura única de la Proposició de llei de modificació de la Llei 26/2010, en relació amb el dret a una atenció adequada i una bona administració, presentada conjuntament pel PSC-Units, ERC i els Comuns. Si el Ple aprova aquesta tramitació exprés, s'obrirà un termini perquè els grups puguin presentar esmenes a la totalitat i a l'articulat de la iniciativa, i ja se'n podria fer el debat i la votació finals en una propera sessió plenària.

La proposició modifica la llei perquè no sigui obligatori tornar les prestacions per a necessitats essencials de subsistència que s'hagin percebut indegudament per un error administratiu. Així mateix, entre altres punts, prohibeix expressament la cita prèvia obligatòria per accedir als serveis presencials de l'Administració, introdueix el dret de les persones a rectificar els seus errors davant l'Administració per evitar sancions per errors comesos amb bona fe i sense frau, estableix que els empleats públics només seran responsables per accions o omissions fetes amb dol, culpa o negligència greu i regula la prestació de serveis proactius i personalitzats.

Comissió d'investigació del Patronato de la Mujer
A continuació, la cambra debatrà i votarà la proposta d'ERC, els Comuns i la CUP-DT de creació d'una comissió d'investigació sobre la repressió exercida contra dones menors d'edat pel Patronato de Protección a la Mujer entre 1941 i 1981.

La comissió tindria l'objectiu de "conèixer i donar a conèixer la repressió i el maltractament que van patir milers de noies" per part d'aquesta institució franquista i "obrir un procés de reparació en el marc de la Llei de memòria democràtica", en tràmit al Parlament. Segons que recull l'exposició de motius, "la repressió exercida pel Patronato de Protección a la Mujer va constituir una violació flagrant dels drets humans de les dones, i és responsabilitat de les institucions públiques activar processos de veritat, justícia, reparació i garantia de no repetició". El text proposa un contingut bàsic del pla de treball i estableix que la vigència de la comissió serà d'un any des que es constitueixi.

El PSC-Units ha presentat nou esmenes al text, que entre altres aspectes proposen que sigui una comissió d'estudi i no d'investigació.

Desnonaments a petició de les comunitats de veïns
Tot seguit, el Ple farà el debat de totalitat de la Proposició de llei de modificació de la Llei 5/2006, del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya, relatiu als drets reals, i de la Llei 18/2007, del dret a l'habitatge, presentada per Junts.

La proposició introdueix la possibilitat que les comunitats de propietaris puguin iniciar procediments judicials i demanar com a mesura cautelar el desallotjament d'un bé immoble quan sigui un habitatge ocupat il·legalment on es duguin a terme "activitats o actes contraris a la convivència normal en la comunitat o que malmetin o facin perillar l'immoble" o d'altres de prohibides pels estatuts, la normativa urbanística o la llei. En la mateixa línia, el text inclou com a incompliment de la funció social de la propietat el fet que els grans tenidors no iniciïn les accions de desallotjaments requerides.

La iniciativa arriba a aquest primer debat en sessió plenària sense cap esmena de rebuig, de manera que un cop fet el debat continuarà la tramitació en ponència i comissió abans que torni al Ple perquè en faci el debat i la votació finals.

Interpel·lacions
Dimecres a la tarda, la cambra farà les primeres interpel·lacions dels grups als consellers, sobre les polítiques de memòria democràtica (Comuns), el cost de la immigració per als catalans (Vox) i les polítiques de suport a les famílies (PPC).

El ple es reprendrà dijous al matí amb les sis interpel·lacions restants, sobre l'adaptació dels municipis de les Terres de l'Ebre als impactes del canvi climàtic (ERC), l'emergència climàtica (Junts), les polítiques educatives (ERC), les conseqüències d'un altre any sense pressupostos (PPC), les polítiques de treball (Junts) i el compliment dels acords del pacte d'investidura en matèria de rehabilitació (Comuns).

Mocions
A l'últim, entre el matí i la tarda de dijous el Ple debatrà i votarà sis mocions, sobre la situació d'inseguretat que es viu a Catalunya (PPC), la necessitat que la Generalitat gestioni plenament les competències i els recursos necessaris per a garantir l'estat del benestar (ERC), l'estratègia que adoptarà el Govern per a garantir l'accés a un habitatge (Vox), els mitjans de comunicació públics (Junts), la desprotecció de la població davant els efectes del canvi climàtic (CUP-DT) i les polítiques educatives (Junts).

La moció del PPC insta el Govern a dotar els Mossos d'Esquadra de millors instruments tècnics i materials per afrontar els nous tipus de criminalitat, a renunciar a assumir competències que corresponen als cossos i les forces de seguretat de l'Estat, com les de seguretat ciutadana als ports i aeroports, i a potenciar la col·laboració entre cossos per millorar la resposta policial a la criminalitat i la delinqüència. Així mateix, el text insta el Govern a demanar a l'executiu de l'Estat reformes legals per endurir la resposta a la multireincidència i que afavoreixi els desallotjaments o les extradicions de condemnats per delictes greus.

La d'ERC insta el Govern a exigir a l'executiu espanyol que faci efectiu amb "fermesa i urgència" el traspàs de les competències en matèria de migracions, inclosos els permisos de residència, treball i asil, les regularitzacions i les polítiques d'acollida, tal com ja havia estat negociat i acordat, i amb els recursos econòmics corresponents, per garantir una gestió "directa, eficaç i justa" que reforci l'estat del benestar i la cohesió social.

La de Vox insta el Govern a impulsar mesures per garantir l'accés a l'habitatge fomentant la construcció pública i privada i agilitant els procediments administratius o reduint la burocràcia. El text també demana que es derogui la llei per fer front a l'emergència habitacional, perquè "afavoreix l'ocupació", i insta el Govern a demanar a l'executiu estatal que, per exemple, estableixi un règim fiscal dissuasiu per al capital estranger que vulgui adquirir habitatge i garanteixi la "prioritat nacional dels espanyols" en les sol·licituds d'habitatge social protegit o en qualsevol ajut vinculat a l'habitatge.

La de Junts sobre els mitjans de comunicació públics manifesta la "preocupació per la insistència de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals de substituir les marques" de TV3, Catalunya Ràdio, 324 i Catalunya Informació per la de 3Cat i "constata la necessitat" de convocar una sessió extraordinària de la comissió parlamentària amb la presència de tots els membres del consell de govern de la corporació. A més, la moció insta el Govern a assegurar que el mandat del contracte programa amb la corporació compleixi els objectius fixats pel que fa a la promoció de la llengua, la qualitat dels continguts i la pluralitat.

La de la CUP-DT insta el Govern a aturar "de forma immediata" el projecte d'ampliació de l'aeroport del Prat, a estudiar la creació d'una agència catalana de salut i clima, a desenvolupar normatives per garantir la qualitat de l'aire als municipis amb alts índexs de contaminació, a augmentar les inspeccions a les empreses per garantir el benestar i la salut dels treballadors, especialment durant els mesos d'estiu, o a introduir la crisi climàtica en els currículums educatius.

A l'últim, la segona de Junts, sobre les polítiques educatives, insta el Govern, entre altres qüestions, a fer front comú davant la sentència sobre la llengua a l'escola, a recuperar la tercera hora de català en el batxillerat, a garantir per al proper curs la plena universalització i gratuïtat del primer cicle d'educació infantil, a elaborar un estudi territorialitzat sobre les zones amb dèficit d'oferta pública de formació professional o a garantir un finançament suficient, estable i equitatiu del servei d'educació per assolir l'equitat i l'excel·lència educativa.