Notícies

El president de la Generalitat compareix demà davant el Ple per informar sobre els presumptes casos de corrupció vinculats al PSOE i la seva eventual afectació a Catalunya

El Ple farà els debats i les votacions de dos decrets llei i del projecte de llei de canvi de comarca d'Aiguafreda i el debat de totalitat de la proposició per modificar la llei contra la violència masclista

Dilluns, 21 de juliol de 2025. Palau del Parlament

El president de la Generalitat compareix demà davant el Ple per informar sobre els presumptes casos de corrupció vinculats al PSOE i la seva eventual afectació a Catalunya

Parlament de Catalunya (Sergi Ramos Ladevesa). 2025

Vegeu la galeria d'imatges (1 imatge/s)

El darrer ple ordinari d'aquest període de sessions començarà demà, dimarts, a les tres de la tarda amb la compareixença del president de la Generalitat, Salvador Illa, per informar sobre els presumptes casos de corrupció vinculats al PSOE i la seva eventual afectació a Catalunya, sol·licitada per Junts.

El Ple, en una sessió que s'allargarà fins dijous a la tarda, farà també el debat final del projecte de llei del canvi de comarca d'Aiguafreda i el debat i la votació per a la validació dels decrets llei sobre el cos de bombers i sobre l'escolarització a partir del proper curs. L'ordre del dia de la sessió plenària inclou també el debat de totalitat de la Proposició de llei de modificació de la Llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, presentada pel PSC-Units i ERC.

La sessió de control al president de la Generalitat i al Govern es farà dimecres a partir de les nou del matí. Finalment, l'ordre del dia inclou també deu interpel·lacions i el debat i la votació de set mocions.

Compareixença del president de la Generalitat
Abans de començar la compareixença del president, la cambra debatrà i votarà la sol·licitud de compareixença, presentada per Junts, perquè Illa doni explicacions sobre els presumptes casos de corrupció del PSOE i la seva eventual afectació a Catalunya. Dimarts el Govern ja va traslladar a la Junta de Portaveus la voluntat del president de comparèixer per aquesta qüestió.

Un cop aprovada, la compareixença començarà amb la intervenció del president sense límit de temps, i a continuació prendran la paraula els grups parlamentaris, que ho faran seguint l'ordre de major a menor representació, acabant, però, pel PSC-Units, i per un temps màxim de deu minuts. El president els podrà respondre individualment o conjuntament, sens límit de temps, cosa que obriria un nou torn de cinc minuts per als grups.

Sessió de control
El ple es reprendrà dimecres a les nou del matí amb la sessió de control al president de la Generalitat, que respondrà les preguntes dels caps de fila dels grups sobre l'actualitat política. A continuació, els consellers respondran també les preguntes dels grups, sobre les mesures impulsades per protegir i promoure la producció de mel, l'acord del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica amb els sindicats de funcionaris de l'Administració de justícia amb relació al complement de productivitat, la nova línia d'ajuts per als ajuntaments, els consells comarcals i les entitats per organitzar cursos de català (PSC-Units), les places universitàries, l'Administració de justícia, la gestió de les polítiques educatives (Junts), la situació dels centres especials de treball, els drets fonamentals dels llogaters (ERC), l'elevada criminalitat (PPC), les "nefastes" notícies de l'àmbit de l'educació setmana rere setmana (Vox), la situació del sistema públic de residències (Comuns) i el maltractament als professionals de l'educació (CUP-DT).

Decret llei en matèria d'escolarització
Acabada la sessió de control, el ple continuarà amb el debat del Decret llei 13/2025, pel qual s'adopten mesures urgents en matèria d'escolarització a partir del curs 2025-2026. La consellera d'Educació i Formació Professional, Esther Niubó, presentarà la iniciativa, que, segons que explica l'exposició de motius, respon a l'"existència de necessitats educatives urgents" i a la "situació de pròrroga pressupostària que impedeix fer front amb normalitat als compromisos ordinaris de despesa".

El decret actua en tres àmbits: la conservació i l'adequació dels equipaments escolars, la sostenibilitat del finançament del primer cicle d'educació infantil i la cobertura legal estable per a l'oferta de programes formatius adreçats a joves que no han assolit l'educació obligatòria.

Així, el decret modifica la Llei d'educació perquè els municipis puguin participar en el finançament d'obres i actuacions de reforma dels centres educatius públics i perquè els ens locals i les entitats socials puguin fer ús dels centres educatius fora de l'horari lectiu. El decret també incrementa l'aportació de la Generalitat per al finançament de l'escolarització de l'etapa d'I2 a les llars d'infants i permet subscriure concerts educatius amb entitats amb relació als programes de formació i inserció i de noves oportunitats.

Decret llei sobre el cos de bombers
El Ple farà després el debat de validació del Decret llei 14/2025, pel qual es modifica la Llei 5/1994, de 4 de maig, de regulació dels serveis de prevenció i extinció d'incendis i de salvament de Catalunya.

La consellera d'Interior i Seguretat Pública, Núria Parlon, presentarà el decret, que crea l'escala de suport al cos de bombers de la Generalitat, a què s'integraran els tècnics gestors de sala de coordinació, els tècnics especialistes d'operacions de vol, els auxiliars tècnics dels equips de prevenció forestal activa i els tècnics de gestió logística, per als quals el text defineix les categories laborals.

Així mateix, el decret actualitza la cobertura per accidents personals i estableix que totes les persones adscrites a la direcció general competent en matèria de prevenció, extinció d'incendis i salvaments que participin en l'execució directa de tasques operatives han de tenir garantit el mateix import de cobertura en cas d'accident laboral o mort, un import assimilat al dels bombers. El decret també preveu un règim transitori amb efectes des de l'1 de juny i fins que no es modifiquin les cobertures de la pòlissa actual.

Canvi de comarca d'Aiguafreda
Tot seguit, la cambra farà el debat final del Projecte de llei de canvi d'adscripció comarcal i veguerial del municipi d'Aiguafreda, que es tramita pel procediment exprés de lectura única i que arriba a la votació final amb una esmena a l'articulat presentada per Junts.

El projecte estableix que Aiguafreda deixa de pertànyer al Vallès Oriental i passa a formar part d'Osona, i per tant canvia també de la vegueria de Barcelona a la de la Catalunya Central. L'aprovació per llei d'aquest canvi culminarà el procediment iniciat l'any 2022 amb una consulta ciutadana i un acord del Ple de l'Ajuntament d'Aiguafreda sobre la base dels vincles territorials, històrics, econòmics, socials i culturals entre el municipi i la comarca d'Osona.

El text disposa que el Govern haurà d'establir la distribució dels béns, els drets, les obligacions, els usos públics, els aprofitaments, les càrregues i el personal entre els consells comarcals del Vallès Oriental i Osona, amb l'audiència prèvia dels consells comarcals afectats. L'esmena de Junts planteja afegir una disposició perquè el municipi mantingui la vinculació amb l'àrea bàsica de salut de la Garriga.

Proposició de llei sobre la violència masclista
El ple es reprendrà dimecres a la tarda amb el debat de totalitat de la Proposició de llei de modificació de la Llei 5/2008, del dret de les dones a eradicar la violència masclista, iniciativa conjunta del PSC-Units i ERC.

La proposició inclou els anomenats "feminicidis vinculats", que impliquen assassinats i homicidis de persones properes a la dona en situació de violència masclista, com ara germans o la parella actual, i també la violència vicària. A més, la iniciativa parla de la violència en l'àmbit digital i preveu mesures de reparació en l'àmbit institucional, per violència obstètrica i per violència contra les dones en la vida política i l'esfera pública.

Així mateix, la proposició unifica en una sola llei les mesures de reparació per violències sexuals previstes en altres normes, la gratuïtat dels estudis universitaris per a víctimes de violència masclista més enllà de l'àmbit de la parella, les indemnitzacions per repatriació del cos de les víctimes o que el Govern es personi en els procediments penals. El text també obliga els mitjans de comunicació a tenir protocols per abordar les violències digitals i altres formes de violència que puguin patir les dones que hi treballen.

Vox ha presentat una esmena a la totalitat contra la iniciativa, i el termini per presentar-ne acaba demà, dimecres, a dos quarts d'onze del matí. Si el Ple rebutja aquesta esmena, o les que es presentin dins el termini, la proposició es podrà continuar tramitant, i en aquest cas es farà pel procediment d'urgència extraordinària, de manera que els terminis de tramitació es reduiran a la meitat de la meitat respecte al procediment ordinari.

Interpel·lacions
Durant aquesta sessió la cambra farà deu interpel·lacions als consellers, sobre els principis de la Unió Europea (PPC), les polítiques públiques per afrontar el repte de l'envelliment (PSC-Units), les polítiques públiques amb perspectiva de classe per a les persones grans (CUP-DT), el finançament i el respecte de les competències exclusives sobre la dependència (ERC), la situació de la indústria a Catalunya (Junts), el Pacte nacional per a la indústria (ERC), el millorament continu de l'atenció a les dones durant l'etapa perinatal (PSC-Units), els equipaments educatius (Comuns), l'estat precari i la restauració de l'escola catalana (Vox) i la presència del català en l'àmbit digital (Junts).

Mocions
A l'últim, entre el matí i la tarda de dijous el Ple debatrà i votarà set mocions, sobre les polítiques educatives (ERC), les polítiques de seguretat pública (Comuns), el sistema d'avaluació per obtenir el permís de conduir (Junts), el problema de l'avenç de l'islamisme i la imposició del vel a les dones (Vox), el compromís del Govern amb la preservació i la projecció de referents i símbols nacionals de Catalunya (Junts), la política econòmica i el sector turístic (CUP-DT) i la situació de la justícia a Catalunya (PPC).

La moció d'ERC, entre altres punts, insta el Govern a garantir l'estabilitat de les plantilles de docents i a publicar "totes les vacants estructurals reals existents". El text, entre altres qüestions, demana també reforçar les polítiques educatives per un sistema educatiu "inclusiu, divers i compromès amb el principi d'autonomia de centres i la dimensió comunitària de l'educació", fomentar un "debat constructiu" amb la comunitat educativa i garantir que el català "és la llengua vehicular normal del model lingüístic escolar".

La dels Comuns reclama al Govern mesures per garantir els drets laborals dels bombers i perquè aquest cos i els d'agents rurals i mossos d'esquadra tinguin els equips de treball adequats als contextos actuals. Entre altres aspectes, la moció demana també reforçar la Comissaria General d'Informació dels Mossos d'Esquadra i actualitzar les estratègies de treball "davant l'actual context d'auge de la ultradreta violenta organitzada als països europeus i també a Catalunya", investigar les "empreses de desocupació" i aplicar mesures per erradicar la pràctica de les "patrulles ciutadanes".

La primera moció de Junts insta el Govern a reclamar a l'executiu espanyol la "transferència immediata i completa" de les competències per fer els exàmens teòrics i pràctics per al permís de conduir i per expedir-lo. A més, i a fi de "reduir les actuals llistes d'espera", el text demana un règim transitori, mentre la transferència no es faci efectiva, en què funcionaris de la Generalitat degudament formats puguin exercir d'examinadors de les proves pràctiques i assumir la vigilància i gestió de les teòriques. A l'últim, la moció demana garantir en tot moment el dret de fer els exàmens en català.

La de Vox insta el Govern a "promoure la prohibició" del vel islàmic i "qualsevol altra peça de vestir o vestimenta islàmica" a "tots els edificis i espais públics, oberts i tancats". Entre altres punts, la moció demana també endurir les sancions per les "pràctiques islàmiques que atempten contra drets fonamentals de les dones" o que "siguin incompatibles amb la nostra identitat, cultura, usos i costums" i a facilitar la deportació de les persones que les "imposin".

La segona moció de Junts, entre altres punts, reprova la "censura de l'havanera 'El meu avi' per part del govern de l'Ajuntament de Palafrugell". El text també insta el Govern a "iniciar les accions judicials oportunes per delicte motivat per odi o discriminació per raons lingüístiques" contra els responsables de "l'obra de teatre que denigrava la llengua catalana", a utilitzar "la bandera i l'himne nacional en tots els actes oficials, dins i fora" de Catalunya i a aplicar mesures amb relació a les clàusules lingüístiques en les subvencions i a l'adaptació al Reglament d'estrangeria pel que fa al coneixement del català.

La de la CUP-DT, entre altres punts, demana reduir les infraestructures destinades a la indústria turística, amb mesures com una moratòria per a la construcció d'hotels, una moratòria també de llicències de botigues de 'souvenirs' a poblacions amb especial pes en el sector turístic, el desmantellament dels consorcis de turisme i la seva conversió en agències públiques per a la "reducció i reconversió" del sector, mesures per protegir els drets laborals en aquest àmbit i altres mesures per protegir el dret a l'habitatge i fomentar el turisme popular.

A l'últim, la moció del PPC insta el Govern a incrementar en el proper pressupost la partida destinada a l'àmbit de la justícia fins al 3% del total a fi de dotar l'Administració de justícia dels "recursos humans i materials necessaris per garantir un servei essencial". Entre altres punts, el text també defensa que els jutges de pau recuperin les facultats per poder celebrar matrimonis civils i que s'actualitzin els mòduls de compensació econòmica dels advocats del torn d'ofici per corregir la pèrdua de poder adquisitiu.