Notícies

El ple començarà aquest dimarts a les tres de la tarda amb la compareixença del president de la Generalitat, Salvador Illa, per informar, a petició pròpia, sobre l'apagada elèctrica generalitzada del 28 d'abril. El Ple farà dimecres a les nou del matí la sessió de control al Govern i al president Illa, i la sessió continuarà fins dijous a la tarda amb la resta de punts de l'ordre del dia.

En aquesta sessió la cambra farà també el debat final de la proposició de llei d'ERC sobre la creació d'un cos d'acció exterior de la Generalitat; el debat de totalitat de la proposició de llei d'iniciativa legislativa popular (ILP) que demana el 6% del PIB per a educació; els debats per validar o derogar quatre decrets llei, sobre mesures fiscals i administratives, la taxa turística i un suplement de crèdit; deu interpel·lacions dels grups als consellers, i els debats i les votacions de sis mocions fruit de les interpel·lacions del darrer ple.

Compareixença del president de la Generalitat
El president de la Generalitat obrirà la compareixença sobre l'apagada elèctrica amb una intervenció sense límit de temps. A continuació, serà el torn dels grups parlamentaris, que intervindran per un temps màxims de deu minuts cadascun seguint l'ordre de major a menor representació, acabant, però, amb el PSC-Units. El president podrà respondre individualment o conjuntament els grups, que tindran després un temps de cinc minuts per replicar.

Interpel·lacions
Acabada la compareixença, demà a la tarda el Ple farà també la primera interpel·lació al Govern de l'ordre del dia, sobre les polítiques de joventut (ERC).

La resta d'interpel·lacions, que es faran entre dimecres i dijous, són sobre les polítiques de mobilitat a la vegueria de Lleida (ERC), la política energètica (PPC), la qualitat del primer cicle d'educació infantil (CUP-DT), l'educació concertada (Comuns), les polítiques de salut (Junts), el model de cooperació al desenvolupament (Vox), les polítiques d'esport (Junts), la situació laboral i les millores en la seguretat en relació amb el dret a la salut en l'àmbit del treball (CUP-DT) i l'ús del vel islàmic als espais públics (AC).

Sessió de control
El ple es reprendrà dimecres al matí amb la sessió de control al president Illa, que respondrà les preguntes que li formulin els vuit grups parlamentaris sobre l'actualitat política.

Tot seguit, els consellers respondran les preguntes dels grups, sobre la gestió de les proves d'accés a la universitat, el Comitè d'Experts per a la Transformació i la Innovació Social, els danys causats per les calamarsades i altres fenòmens meteorològics i l'activitat agrària i ramadera afectada (PSC-Units), la seguretat a Catalunya, les polítiques universitàries, les polítiques agràries (Junts), les incidències meteorològiques en el sector agrari, les modificacions del currículum de batxillerat (ERC), la inseguretat als pobles i les ciutats, les inversions en l'Administració de justícia (PPC), la sentència del 25% de castellà a les escoles (Vox), els habitatges de l'Institut Català del Sòl pendents de finalització i rehabilitació (Comuns) i el model de transició ecosocial a Catalunya (CUP-DT).

Llei de creació del cos d'acció exterior
Acabada la sessió de control, la cambra farà el debat final de la Proposició de llei de modificació de la Llei 16/2014, d'acció exterior i de relacions amb la Unió Europea, i creació del cos d'acció exterior i Unió Europea de la Generalitat de Catalunya, que es tramita pel procediment exprés de lectura única. La iniciativa, presentada per ERC, arriba a l'últim tràmit en sessió plenària amb 2 esmenes a la totalitat presentades pel PPC i Vox i 15 esmenes a l'articulat: 10 de Junts, 1 del PSC-Units, 2 de conjuntes d'ERC, els Comuns i la CUP-DT i 2 també de conjuntes del PSC-Units, ERC i els Comuns.

La proposició afegeix una nova disposició a la Llei d'acció exterior per crear un cos de funcionaris adscrit al departament competent en matèria d'acció exterior i Unió Europea per desenvolupar les competències que l'Estatut encomana a la Generalitat en aquest àmbit. La iniciativa estableix el procés de selecció i les aptituds i els coneixements requerits per als professionals que han de formar part del cos i defineix les funcions que hauran de desenvolupar.

ILP del 6% del PIB per a educació
Després, el Ple farà el debat de totalitat de la ILP de garanties del finançament del sistema educatiu català amb un mínim del 6% del producte interior brut per a l'educació, que va aconseguir superar les cinquanta mil signatures de suport necessàries perquè en comencés la tramitació pròpiament parlamentària. La proposició arriba a aquest primer debat al ple amb una esmena a la totalitat de Vox. Si el Ple rebutja l'esmena, la iniciativa continuarà la tramitació en comissió abans que torni al Ple perquè en faci la votació final.

La proposició estableix un pla nacional de finançament del sistema educatiu català per a un període de quatre anys, amb l'objectiu que al final d'aquest període la despesa pública en educació arribi com a mínim al 6% del PIB. Aquest pla hauria d'incloure mesures per, entre altres qüestions, reduir les ràtios d'alumnes, millorar les infraestructures educatives públiques, erradicar la segregació escolar, recuperar les condicions laborals dels mestres o garantir el finançament suficient de la universitat pública.

El debat l'obrirà un representant de la comissió promotora de la ILP, impulsada per Comissions Obreres i a què s'han adherit entitats principalment del món de l'educació i d'altres com la Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya.

Decret llei de mesures urgents en matèria fiscal i de personal
Dimecres a la tarda el Ple farà els debats i les votacions per validar o derogar quatre decrets llei: el 5/2025, pel qual s'adopten mesures urgents en matèria fiscal, de despeses de personal i altres d'administratives; el 6/2025, pel qual s'adopten mesures urgents en matèria de l'impost sobre les estades en establiments turístics, i el 9/2025, que modifica aquest darrer, i el 7/2025, de concessió d'un suplement de crèdit als pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2023 prorrogats per al 2025.

La consellera d'Economia i Finances, Alícia Romero, presentarà els quatre decrets, dos dels quals, el 5/2025 i el 6/2025, arriben al Ple després que el Consell de Garanties Estatutàries (CGE) n'hagi fet dictàmens, no vinculants, a petició de Junts.

El Decret llei 5/2025 s'estructura en tres títols. El primer introdueix modificacions en tributs propis, com l'impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica i el del cànon de l'aigua; el segon, en tributs cedits, com el tram autonòmic de l'impost sobre la renda de les persones físiques, les deduccions per lloguer de l'habitatge habitual, l'impost sobre successions i donacions, el de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats o l'impost sobre residus, i el tercer inclou mesures en matèria de despeses de personal relatives a la retribució dels funcionaris o les indemnitzacions dels bombers voluntaris.

El dictamen del CGE sobre aquest decret llei recomana la tramitació del text com a projecte de llei un cop validat el decret i conclou que algunes mesures no justifiquen la urgència que exigeix l'Estatut per als decrets llei i que, per tant, el vulneren. Quan el Ple valida un decret llei els grups poden demanar tot seguit que se'n voti la tramitació com a projecte de llei.

Decrets llei sobre la taxa turística
Els dos decrets llei sobre la taxa turística es debatran conjuntament. El 6/2025 modifica l'impost sobre les estades en establiments turístics, regulat a la Llei 5/2017, mentre que el 9/2025 modifica l'entrada en vigor del primer decret, que era prevista per a l'1 de maig i l'endarrereix fins a l'octubre.

La modificació de l'impost establert pel Decret 6/2025 duplica, i en alguns casos triplica, l'import de la taxa turística aprovada el 2017, que en el cas dels hotels de cinc estrelles de Barcelona passaria de 2,25 euros a 7 euros, i dels 2,25 als 6 euros a la resta de Catalunya, mentre que els habitatges d'ús turístic duplicarien la taxa a tot el territori i els vaixells amb estades de menys de dotze hores passarien a pagar sis euros per dia. El decret també preveu que tots els ajuntaments, i no només el de Barcelona, puguin aplicar recàrrecs a les tarifes, i estableix una nova distribució dels ingressos derivats de la taxa, el 25% dels quals es destinarien a polítiques d'habitatge de la Generalitat, i el 75% restant, al Fons per al Foment del Turisme, el 50% del qual aniria als municipis i el 20% al Consell General d'Aran.

El dictamen del CGE, d'una banda, conclou que algunes mesures plantejades en el text no justifiquen la urgència que recull l'Estatut per als decrets llei i que, per tant, el vulnera, i, de l'altra, recomana que en cas de validació el text es tramiti com a projecte de llei.

Decret llei de suplement de crèdit
El Decret llei 7/2025, de suplement de crèdit als pressupostos per al 2023, augmenta el pressupost prorrogat per al 2025 en gairebé 2.168 milions d'euros, que es dedicaran als capítols relatius a despeses de personal, imprevistos i millora en matèria de personal, i fons extraordinaris de diversos departaments.

Mocions
A l'últim, entre el matí i la tarda de dijous, el Ple debatrà i votarà sis mocions, sobre les polítiques de turisme (PPC), l'impacte dels darrers esdeveniments econòmics internacionals en el teixit empresarial català (ERC), el model productiu i les perspectives de futur del Camp de Tarragona (Comuns), el frau dels empadronaments massius (Vox), la mobilitat a Catalunya (Junts) i la política econòmica (Junts).

La moció del PPC insta el Govern a deixar sense efecte, de forma immediata i amb caràcter temporal, l'increment de la taxa turística fins que no es faci un estudi independent que n'analitzi l'impacte. Entre altres punts, el text també demana revisar els fets imposables i les exempcions de l'impost per ajustar-los a les necessitats de cada territori, redissenyar el Fons per al Foment del Turisme i agilitar els processos administratius del sector.

La d'ERC insta el Govern a nomenar amb immediatesa un nou delegat als Estats Units i a ampliar les mesures de defensa davant la política aranzelària de Donald Trump. La moció també advoca perquè la Generalitat tingui veu pròpia en la gestió dels recursos mobilitzats en els àmbits europeu i espanyol, demana no caure en una espiral aranzelària i defensa que les multinacionals nord-americanes amb presència a Europa contribueixin a sufragar costos socials i ambientals.

La dels Comuns reclama un pla estratègic per a la diversificació econòmica del Camp de Tarragona orientat a reduir la dependència del sector petroquímic, fomentar sectors alternatius i "anticipar els efectes de la transició postnuclear". Entre altres punts, el text demana reforçar el control de les emissions industrials, crear un instrument financer per accelerar la transformació del model productiu i aplicar mesures per garantir l'ocupació de qualitat i la no deslocalització d'activitats beneficiades amb ajuts públics.

La de Vox reclama que el Govern derogui totes les accions dutes a terme en el marc del Decàleg per garantir l'empadronament a Catalunya i que els ajuntaments revisin d'ofici els padrons i declarin nuls els empadronaments fets de forma fraudulenta. També demana canvis a la legislació espanyola perquè l'empadronament requereixi l'aportació del títol sobre l'habitatge o l'autorització del titular.

La primera de Junts alerta de la situació de l'AP-7 d'ençà de l'alliberament de peatges i reclama mesures per gestionar el trànsit d'aquesta via i acordar amb l'Estat espanyol, que n'és el titular, un seguit d'obres al tram català. El text també demana el traspàs integral a la Generalitat d'aquesta i totes les autopistes, autovies i carreteres catalanes de titularitat estatal i, un cop fet el traspàs, implantar a l'AP-7 un sistema de pagament per ús o vinyeta.

La segona de Junts condemna l'ús dels aranzels "com a eina política unilateral que distorsiona el comerç internacional i perjudica els equilibris econòmics globals". El text demana al Govern que en dues setmanes remeti al Parlament un informe sobre l'impacte de l'escalada aranzelària i que insti l'Estat a garantir que Catalunya rep la "proporció justa" dels fons estatals i europeus per pal·liar els efectes de les polítiques comercials internacionals. També demana mesures de suport empresarial i rebaixes fiscals per a les classes baixes i mitjanes.