Notícies

El Ple farà en la sessió d'aquesta setmana, que comença demà a les nou del matí amb la sessió de control als consellers i al president de la Generalitat, Pere Aragonès, els debats i les votacions finals de tres proposicions de llei per escurçar els mandats del Síndic de Greuges, dels membres del Consell de Garanties Estatutàries (CGE) i del director de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), i també el debat i la votació per validar el decret llei d'accés a les dades de l'alumnat amb necessitats educatives específiques.

Així mateix, la cambra designarà sis nous membres del CGE i farà el debat de totalitat de dues proposicions de llei, una de presentada per tots els grups, excepte Vox, per fer front al sensellarisme i erradicar-lo i una altra del Grup Mixt per rebaixar l'IRPF. Durant la sessió, que s'allargarà fins dijous a la tarda, el Ple també debatrà i votarà sis mocions i substanciarà nou interpel·lacions.

La sessió començarà dimecres al matí amb les preguntes als consellers primer i al president de la Generalitat després. Aragonès respondrà les dels caps de fila dels grups parlamentaris sobre l'actualitat política, mentre que els consellers respondran les relatives a la gestió dels nous instruments d'accés a l'atenció primària, els incidents amb els equips de respiració autònoma del Cos de Bombers de la Generalitat, la situació de l'educació a Catalunya (PSC-Units), les novetats respecte a la possible candidatura per als Jocs Olímpics d'Hivern, l'impuls de la formació professional per al sector de l'automoció, l'organisme d'igualtat de tracte i no discriminació (ERC), les mesures per l'equilibri territorial que impulsa el Departament de la Vicepresidència, les actuacions amb relació al màster universitari de formació de professorat de secundària, els incentius per a residents de medicina familiar i comunitària i la infermeria de salut mental (JxCat), les mesures per ajudar els ciutadans davant la pujada de l'IPC (Vox), el garantiment dels serveis bàsics per a totes les famílies (CUP), el "projecte real" dels Jocs Olímpics d'Hivern 2030 (ECP), les llistes d'espera en els centres sanitaris (Cs) i la situació de la sanitat pública (Grup Mixt).

Reducció de mandats
Acabada la sessió de control, el Ple farà els debats i les votacions finals de les proposicions de llei impulsades conjuntament pel PSC-Units, ERC i JxCat per modificar les lleis del Síndic de Greuges, del CGE i de l'OAC per rebaixar de nou a sis anys els mandats del síndic de greuges, dels membres del CGE i del director de l'OAC.

Els membres d'aquests ens que tindran els mandats vigents quan previsiblement entri en vigor la modificació, que són el director de l'OAC, Miguel Ángel Gimeno, i dos consellers del CGE, en mantindran la durada de nou anys des del nomenament, tal com recullen les disposicions transitòries de les respectives proposicions. Alguns nous membres del CGE també allargaran excepcionalment el mandat per assentar la periodicitat en les renovacions que estableix la nova redacció de la llei.

La tres proposicions arriben al debat final després que el Ple n'aprovés en la darrera sessió la tramitació exprés pel procediment de lectura única. La cambra farà, doncs, els debats i les votacions finals de les proposicions i de les esmenes presentades pels grups. Cs n'ha presentat una a la totalitat amb text alternatiu per a cadascuna de les tres iniciatives, i els grups promotors n'han presentat una a la del CGE perquè la llei entri en vigor el mateix dia de la publicació al 'Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya'.

Les proposicions de modificació de les lleis del Síndic de Greuges i del CGE requereixen el vot de la majoria absoluta dels diputats en una votació final sobre el conjunt del text per ser aprovades, ja que les lleis modificades són de desenvolupament bàsic de l'Estatut, mentre que per a l'aprovació de la modificació de la llei de l'OAC és suficient la majoria simple.

Decret llei
El ple continuarà amb el debat i la votació de convalidació del Decret llei 3/2022, del 29 de març, d'accés a dades dels ens locals i del Departament d'Educació per a l'aplicació de mesures destinades a la detecció i distribució equilibrada de l'alumnat amb necessitats educatives específiques.

El conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, presentarà el text, que ha de permetre, segons l'exposició de motius i a fi de prevenir la segregació escolar, l'"intercanvi bidireccional d'informació entre administracions amb competències educatives", de manera que el Departament d'Educació pugui accedir a dades de què disposen els ens locals relacionades amb diversos indicadors de vulnerabilitat dels alumnes i les entitats locals puguin al seu torn accedir a dades personals, de residència i educatives dels alumnes de les quals disposa el Departament d'Educació.

Rebaixa de l'IRPF
Dimecres al migdia el Ple farà el debat de totalitat de la Proposició de llei de rebaixa de l'impost sobre la renda de les persones físiques, presentada pel Grup Mixt i que arriba a aquest primer debat amb tres esmenes de retorn, una del PSC-Units, una de conjunta de JxCat i ERC i una altra de la CUP. Si aquestes esmenes prosperen, la iniciativa serà rebutjada.

La proposta, segons que explica l'exposició de motius, té per objecte "reduir els tipus impositius de l'IRPF a Catalunya per situar la pressió fiscal en la mitjana del conjunt d'Espanya". Per aconseguir-ho proposa una reordenació dels trams de l'escala autonòmica, fent coincidir els cinc primers amb els estatals, i una reducció dels tipus aplicables a les rendes més modestes, mentre que manté els aplicables a les superiors als 35.200 euros.

Sensellarisme
La sessió es reprendrà dimecres a la tarda amb el debat de totalitat de la Proposició de llei de mesures transitòries i urgents per fer front i erradicar el sensellarisme, presentada conjuntament pel PSC-Units, ERC, JxCat, la CUP, ECP, Cs i el Grup Mixt. La iniciativa arriba a aquest primer tràmit davant el Ple amb una esmena a la totalitat amb text alternatiu dels grups proposants.

La proposició té per finalitat "afavorir la protecció, la promoció, la integració, la inserció i l'emancipació" de les persones sense llar, i se centra concretament en tres tipus de sensellarisme: el de les persones que viuen al ras, el de les que passen la nit en centres nocturns, d'emergència o refugis i el de les que viuen en allotjaments o equipaments per a persones sense llar.

El text considera la manca d'habitatge el "problema central" del sensellarisme, però també busca l'"atenció real i efectiva" de les persones sense llar, el reconeixement dels seus drets i serveis que els garanteixin una vida i un espai residencial dignes.

Si la cambra aprova l'esmena amb text alternatiu dels grups proposants, serà aquest text, i no el proposat inicialment, el que continuï la tramitació legislativa ordinària en ponència i comissió abans de tornar al Ple perquè l'aprovi definitivament.

Nous membres del CGE
Dijous al migdia el Ple votarà la designació dels sis membres del CGE que correspon d'elegir al Parlament, ja que els actuals membres de designació parlamentària tenen tots el mandat caducat, inclòs el president de l'ens, Joan Egea. Els candidats, proposats conjuntament pel PSC-Units, ERC i JxCat, són Enoch Albertí, Mercè Barceló, Laura Díez, Francesc Esteve, Eduard Roig i Montserrat Rosell, que dijous van comparèixer davant la Comissió d'Afers Institucionals perquè n'avalués la idoneïtat. Per ser elegits, els candidats necessiten el suport de tres cinquenes parts de la cambra, és a dir, el vot favorable d'un mínim de vuitanta-un diputats.

El CGE és la institució de la Generalitat que vetlla per l'adequació a l'Estatut i la Constitució espanyola de les normes amb rang de llei del Govern i el Parlament. L'integren nou membres, que han de ser juristes de competència i prestigi reconeguts amb més de quinze anys d'experiència professional. Els nomena el president de la Generalitat, sis a proposta del Parlament i tres a proposta del Govern. Els membres del CGE elegeixen entre ells el president de l'ens.

Interpel·lacions i mocions
Entre dimecres a la tarda i dijous al matí el Ple substanciarà nou interpel·lacions, sobre el personal sanitari (CUP), les polítiques de mobilitat en el context de crisi (ECP), les afectacions i les mesures en l'àmbit energètic (ERC), la incorporació dels joves al món agrari i el desenvolupament de la Llei 3/2019, dels espais agraris (PSC-Units), la inseguretat creixent (Vox), els centres especials de treball (PSC-Units), les polítiques d'acollida de persones refugiades (ERC), l'impacte econòmic de la guerra a Ucraïna (JxCat) i el sobreesforç fiscal de les famílies catalanes (Cs).

Pel que fa a les mocions, la cambra en debatrà i votarà sis, tres dijous al matí, sobre la deslocalització d'empreses de les comarques de Lleida (PSC-Units), l'acord de la Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat per donar compliment a la sentència del Tribunal Suprem sobre la disposició addicional tercera de l'Estatut per al 2008 en matèria d'infraestructures (PSC-Units) i la política sanitària (Vox), i tres a la tarda, sobre els eventuals contactes entre l'Administració de la Generalitat i l'entorn del president de la Federació Russa (Cs), les necessitats de l'escola pública (CUP) i la situació de l'educació (ECP).

La primera moció del PSC-Units constata el "preocupant procés de deslocalització d'empreses de les comarques de Lleida cap a les grans capitals i cap a l'Aragó", lamenta la "manca de resultats" de la Llei de facilitació de l'activitat econòmica i demana per a aquest territori, entre altres punts, un pla de retorn i d'atracció d'inversions, la creació d'un polígon industrial agroalimentari i més inversió en infraestructures.

La segona del PSC-Units insta el Govern a complir els acords subscrits en la Comissió Mixta a fi de fer efectiva la sentència del Tribunal Suprem pel que fa a la inclusió en els pressupostos generals de l'Estat d'una partida de 759 milions d'euros entre el 2021 i el 2024 per compensar el dèficit inversor en infraestructures a Catalunya l'any 2008, i també a presentar la relació d'infraestructures que finançarà amb aquests recursos.

La de Vox reclama que el Govern elabori un pla per garantir que "tots els espanyols residents a Catalunya puguin ser atesos pel sistema sanitari quan ho necessiten" i que el Govern espanyol posi en marxa una "targeta sanitària única" com a pas previ al "retorn de competències de sanitat a l'Estat". Entre altres punts, també demana la supressió de les "intervencions quirúrgiques alienes a la salut" de la sanitat pública i l'eliminació del requisit d'un títol de català per accedir a una plaça del sistema català de salut.

La de Cs "condemna els contactes mantinguts entre Carles Puigdemont i el seu entorn amb el Kremlin", denuncia falta de transparència en l'activitat exterior del Govern i demana el cessament de Gorka Knörr i Erika Casajoana com a delegats davant la Unió Europea per les declaracions en què "establien un paral·lelisme entre l'actual situació d'Ucraïna amb la de Catalunya". També insta el Govern a col·laborar amb l'executiu espanyol i la resta de comunitats autònomes en l'acollida de refugiats ucraïnesos.

La de la CUP insta el Govern a cessar el conseller d'Educació, vol que el Parlament el reprovi i posa un termini d'una setmana per obrir un diàleg i una negociació "real" amb el comitè de vaga del sector de l'ensenyament. Així mateix, demana que es retiri el nou currículum escolar, que se suprimeixi l'ordre de nou calendari i que no s'apliqui la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sobre el 25% de classes en castellà.

Finalment, la d'ECP insta el Govern a iniciar un diàleg "real, efectiu i permanent" amb la comunitat educativa, i també a revertir les retallades, a establir una moratòria mínima d'un curs per al nou calendari escolar i a signar acords amb el món local per la gratuïtat de l'escolarització de P2 a les escoles bressol públiques.