Notícies

El Ple farà, en la sessió de dimecres i dijous, 11 i 12 de desembre, el debat de totalitat de les proposicions de llei de garantia de l'ensenyament efectivament trilingüe (Cs) i per a l'ensenyament plurilingüe a Catalunya (PPC), i votarà també dues propostes de resolució, una per reclamar la llibertat dels presos del 23-S, presentada per JxCat, ERC i la CUP, i una altra contra l'estigmatització i la discriminació de les persones amb VIH, presentada per tots els grups i subgrups parlamentaris.

La sessió començarà dimecres a les deu amb les preguntes al Govern i al president de la Generalitat, Quim Torra, i inclourà també el debat i la votació per validar o derogar el Decret llei 16/2019, del 26 de novembre, de mesures urgents per a l'emergència climàtica i l'impuls de les energies renovables; la proposta de creació d'una comissió de seguiment de l'emergència climàtica, presentada per tots els grups i subgrups; nou interpel·lacions; set mocions, i la designació d'un membre de la Junta de Govern del Memorial Democràtic.

Com és habitual, la sessió de control començarà amb les preguntes als consellers, i tot seguit continuarà amb les que els caps de fila o portaveus del grups de Cs, JxCat, ERC, el PSC-Units i CatECP i del subgrup del PPC formulin al president de la Generalitat sobre l'actualitat política.

Els consellers respondran preguntes sobre la sanitat, l'acció exterior de la Generalitat, la contractació administrativa (Cs), les actuacions en matèria d'ocupació pública destinades a la integració laboral de les persones amb discapacitat, l'estratègia de dinamització territorial "País viu" (JxCat), el pagament dels ajuts de la política agrícola comuna, les malalties minoritàries (ERC), la cimera del clima a Catalunya (PSC-Units) i el projecte del Hard Rock a Vila-seca i Salou, en aquest cas dues (CatECP i CUP).

Interpel·lacions
En acabar la sessió de control, el Ple farà les primeres interpel·lacions als consellers. La resta se substanciaran entre dimecres a la tarda i dijous al matí. Les nou interpel·lacions incloses a l'ordre del dia són sobre la situació del sistema de salut (PSC-Units), les polítiques de prevenció de les ludopaties (CatECP), l'atur (PSC-Units), l'habitatge (Cs), la banalització de la violència a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (Cs), la rellevància de la cultura en la societat catalana (JxCat), la digitalització del teixit productiu (JxCat), el desplegament de l'acció exterior i les relacions internacionals (ERC) i els sacrificis dels catalans com a conseqüència de l'acció de govern (PPC).

Contra l'estigmatització del VIH
Dimecres al matí el Ple també debatrà i votarà una proposta de resolució presentada per tots els grups i subgrups amb què la cambra s'adhereix a l'hendecàleg presentat per diversos departaments de la Generalitat, entitats i agents socials que ha de servir de base per al futur pacte social contra l'estigmatització i la discriminació de les persones amb VIH, que és un mandat de la Resolució 572/X, aprovada el 2014 pel mateix Parlament.

El text també expressa el compromís de la cambra de treballar activament per a l'aprovació, la implementació i el seguiment del pacte social, i insta el Govern a posar en pràctica les actuacions previstes en el calendari establert per, entre altres qüestions, erradicar la discriminació en l'àmbit sanitari o laboral de les persones amb VIH i fomentar-ne la visibilitat i l'empoderament.

Decret llei sobre l'emergència climàtica
Dimecres a la tarda la sessió es reprendrà amb el debat i la votació del decret llei sobre l'emergència climàtica, que presentarà la consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón.

Entre altres aspectes, el text elimina barreres administratives per a la implantació d'energies renovables, i en aquest sentit inclou la derogació del Decret 147/2009, que limitava la de parcs eòlics i fotovoltaics, estableix un procediment de tramitació més àgil i afavoreix la implantació de sistemes d'autoproducció en els edificis i els espais públics de les ciutats.

El decret també recupera articles de la Llei del canvi climàtic anul·lats pel Tribunal Constitucional modificant-ne la redacció, com ara els relatius a la neutralitat d'emissions de CO2 per a l'any 2050, l'electrificació dels ports de la Generalitat, la limitació de la fracturació hidràulica o la penetració de la mobilitat elèctrica en el transport.

Ensenyament plurilingüe
A continuació, el Ple farà el debat de totalitat conjunt de les proposicions de llei de Cs i el PPC que modifiquen la Llei d'educació pel que fa a l'ús de les llengües en l'ensenyament. Acabat el debat, la cambra votarà les esmenes a la totalitat presentades contra cadascuna de les iniciatives. La de Cs en té tres, una de conjunta de JxCat i ERC, una del PSC-Units i una altra de CatECP, i la del PPC, dues, una de conjunta de JxCat i ERC i una altra del PSC-Units. Perquè les proposicions continuïn la tramitació, la cambra ha de rebutjar-ne les esmenes a la totalitat respectives.

La iniciativa de Cs planteja que les llengües catalana, espanyola i anglesa tinguin l'estatus de llengües vehiculars de l'ensenyament i que els currículums garanteixin el ple domini de totes tres en finalitzar l'ensenyament obligatori. Cadascuna de les llengües tindria un percentatge d'ús ni inferior al 25% ni superior al 40% de les hores lectives, i a Aran l'ús de l'aranès no podria ser inferior al 25% de les hores lectives.

La del PPC estableix el català i el castellà, i l'occità a Aran, com a llengües normalment emprades com a vehiculars, amb un mínim del 25% de les hores lectives per a cadascuna. Un altre 25% d'hores s'impartiria en llengua estrangera, i la resta es distribuiria lliurement entre les llengües oficials i estrangeres, segons les circumstàncies de l'alumnat i les preferències de les famílies.

Entre altres punts, totes dues proposicions determinen que tant el català com el castellà són les llengües oficials de l'Administració educativa a Catalunya i les llengües amb què s'ha d'expedir la documentació acadèmica, i recullen mesures per garantir que es publiquin els projectes lingüístics dels centres.

Alliberament dels presos del 23-S
Tot seguit, la cambra debatrà i votarà la proposta de resolució presentada per JxCat, ERC i la CUP que reclama l'arxivament de la causa contra els nou detinguts el 23 de setembre, l'"alliberament immediat" dels set que continuen presos, i que siguin traslladats a presons catalanes fins que no siguin alliberats, i la investigació de les "possibles situacions de vulneracions de drets fonamentals i de manca de garanties processals".

Entre altres punts, el text també expressa la solidaritat amb els presos i les seves famílies; condemna la "politització i opacitat de l'Audiència Nacional"; reprova les filtracions del sumari i la "criminalització pública que s'ha produït" de les persones detingudes, i denuncia la "instrumentalització del delicte de terrorisme amb finalitats polítiques", la "criminalització del dret de protesta" i les "nombroses irregularitats i coaccions que han patit les famílies i els advocats".

Comissió sobre l'emergència climàtica
A continuació, la cambra debatrà i votarà la proposta per crear una comissió de seguiment de l'emergència climàtica, presentada per tots els grups i subgrups i fruit d'una moció aprovada a l'octubre, per unanimitat en aquest punt.

L'objecte de la comissió seria fer un seguiment de l'acció del Govern amb relació a l'emergència climàtica, i entre altres aspectes la iniciativa planteja analitzar i revisar la legislació catalana per detectar i modificar la normativa que en dificulti la lluita en contra. La proposta preveu que la comissió treballi mentre persisteixi la situació d'emergència climàtica i que faci un informe en acabar cada mandat i un de final en acabar la situació d'emergència.

També dimecres a la tarda, el Ple votarà la proposta del PSC-Units per designar Xavier Menéndez membre de la Junta de Govern del Memorial Democràtic en substitució d'Argelia Queralt, que va renunciar al càrrec el 22 de novembre.

Mocions
Dijous al matí la sessió es reprendrà amb les interpel·lacions pendents, i entre el migdia i la tarda la cambra debatrà i votarà set mocions sobre la situació social a Catalunya (PSC-Units), l'educació a temps complet (ERC), les violències masclistes (CatECP), la gestió de l'ordre públic (Cs), les oportunitats perdudes per al teixit empresarial (Cs), la gestió dels serveis públics (CUP) i la limitació dels drets digitals (JxCat). JxCat ha retirat la moció sobre la situació política després de les eleccions del 10 de novembre de 2019, inclosa inicialment a l'ordre del dia.

La moció del PSC-Units insta el Govern a presentar el primer trimestre del 2020 el primer informe social de Catalunya, que recolliria i analitzaria la situació en àmbits com la salut, l'educació, els serveis socials, la infància i les polítiques de rendes. El text també reclama mesures, entre d'altres, contra la pobresa infantil i per la millora de la gestió de les prestacions, de l'atenció a la gent gran i de les condicions laborals dels treballadors dels centres de protecció de menors.

La d'ERC planteja les desigualtats que es generen fora del temps lectiu en matèria educativa, i en aquest sentit insta el Govern a incrementar el nombre de plans educatius d'entorn per acompanyar els infants, i les famílies, fins que no obtinguin un títol acadèmic o un certificat professional, i també, entre altres accions, a continuar cooperant amb les administracions locals per facilitar l'ús compartit d'espais i de recursos.

La de CatECP insta el Govern a desplegar totalment la Llei del dret de les dones a erradicar la violència masclista i a dotar-la d'un pressupost suficient per combatre'n tots els tipus. El text reclama que aquesta qüestió es prioritzi en els pressupostos del 2020 incloent-hi 4 milions d'euros més per a l'Institut Català de les Dones i més recursos per incrementar els serveis i les accions en aquesta matèria.

La primera de Cs condemna els bloquejos de vies i infraestructures de comunicació per part de "persones i grups afins al separatisme" i les "accions violentes i tumultuàries" organitzades per "grups d'incontrolats", especialment a partir del 14 d'octubre. Entre altres punts, el text demana al Govern un informe detallat sobre aquests fets, i l'insta a defensar els drets del conjunt dels ciutadans, a agrair públicament la feina dels cossos policials i a garantir que els Mossos d'Esquadra tinguin les eines necessàries per mantenir la seguretat.

La segona de Cs proposa crear una comissió d'estudi per analitzar les oportunitats perdudes per la "falta d'estabilitat política i seguretat jurídica que ha generat i genera el 'procés' en l'economia productiva i en les empreses catalanes", i, entre altres punts, insta l'executiu a fer una declaració institucional de condemna de les accions violentes i a presentar els pressupostos del 2020 abans d'acabar l'any.

La de la CUP proposa al Parlament la creació d'una comissió d'estudi sobre l'enfortiment del sector públic i insta el Govern a retirar el Projecte de llei de contractes de serveis a les persones fins que la cambra no aprovi una iniciativa legislativa que reguli de forma integral els serveis a les persones, blindi la no externalització dels serveis públics, reguli les figures no contractuals a casos taxats i excepcionals i estableixi la contractació pública com una fórmula residual de gestió de serveis.

A l'últim, la moció que es manté de JxCat condemna i denuncia la vulneració de drets i llibertats fonamentals de la ciutadania que comporta l'aprovació del Reial decret llei 14/2019, relatiu a mesures en matèria d'administració digital, de què exigeix la derogació immediata, i dona suport al Govern de la Generalitat perquè activi els mecanismes legals i polítics necessaris per defensar els drets fonamentals de la ciutadania i les competències de la Generalitat.