Notícies

El ple d'aquesta setmana, que començarà demà dimecres i s'allargarà fins dijous, té a l'ordre del dia la designació dels set membres de la comissió de control que ha de vetllar per les consultes populars no referendàries, i els debats i les votacions finals de la proposició de llei contra l'homofòbia i del projecte de llei de creació de tres nous impostos ambientals. La cambra també votarà en aquesta sessió les dues sol·licituds de comissions d'investigació sobre el 'cas Pujol', una d'ERC, ICV-EUiA i la CUP, i l'altra del PPC i C's.

L'ordre del dia d'aquest ple inclou també la sessió de control al govern i al president de la Generalitat; el debat de totalitat d'un projecte de llei de modificació del llibre cinquè del codi civil; el debat de les conclusions de la comissió d'estudi del 'fracking'; sis interpel·lacions al govern, i les set mocions subsegüents del darrer ple d'abans de l'estiu. El grup del PSC ha retirat de l'ordre del dia el debat de la seva proposta per presentar al Congrés dels Diputats una proposició de llei sobre la reforma constitucional.

Sessió de control
El ple començarà dimecres a les deu del matí amb la sessió de control, primer al govern i, tot seguit, al president de la Generalitat, Artur Mas.

Mas respondrà les preguntes que li formulin els caps de fila i portaveus dels set grups parlamentaris sobre l'actualitat política, mentre que els consellers respondran preguntes sobre el pressupost de l'estat per al 2015, el pla de joventut que prepara el govern, i l'arranjament de la travessia urbana de la NII al pas per Badalona (CiU); les actuacions jurídiques del govern espanyol respecte a la consulta, els brots de legionel·losi al Vallès, i el nou medicament de l'hepatitis C (ERC); l'alerta per legionel·losi i l'educació infantil (PSC); la política pressupostària del govern i els impagaments a les entitats del sector social (PPC); els casos de legionel·losi (ICV-EUiA); el pagament del deute a les farmàcies i les entitats del tercer sector (C's), i la lluita contra la pobresa i el pagament dels interessos del deute (CUP).

Nous impostos ambientals
En acabar la sessió de control, es farà el tràmit de comunicació al ple de la composició de les meses de comissions i, a continuació, el debat i la votació finals del projecte de llei que crea impostos sobre l'emissió d'òxids de nitrogen a l'atmosfera produïda per l'aviació comercial, sobre l'emissió de gasos i partícules a l'atmosfera produïda per la indústria, i sobre les nuclears. La iniciativa arriba a aquest darrer debat amb 33 esmenes reservades pels grups del PSC (6), el PPC (14), ICV-EUiA (10) i C's (3), i 39 més de CiU (14), ERC (14) i PPC (11) subsegüents al dictamen emès pel Consell de Garanties Estatutàries (CGE).

L'impost sobre l'aviació grava l'emissió d'òxids de nitrogen de les aeronaus en vols comercials de passatgers durant les fases de rodada d'entrada i de sortida, d'enlairament i d'aterratge, en aeròdroms de municipis declarats zones de protecció especial de l'ambient atmosfèric; el segon impost grava les emissions d'òxids de nitrogen, de diòxid de sofre, de partícules i de carboni orgànic total que es generen en instal·lacions industrials o en instal·lacions de combustió.

Pel que fa a l'impost a les nuclears, el dictamen del CGE, sol·licitat pel PPC, troba que no s'ajusta a la constitució espanyola perquè es produiria una doble imposició, amb la taxa estatal que ja existeix sobre el valor de la producció de l'energia elèctrica. Les esmenes subsegüents de CiU i ERC, que són idèntiques, proposen modificar l'impost perquè en lloc de gravar la producció termonuclear d'energia elèctrica, gravi l'ús de combustible nuclear per produir energia elèctrica, mentre que el PPC proposa suprimir-lo.

Comissió de control de les consultes
A continuació es tractarà el punt referit a l'elecció dels set membres de la comissió de control que ha de vetllar perquè les consultes populars no referendàries s'ajustin als principis, les regles i els requisits que estableix la llei de consultes aprovada pel Parlament el 19 de setembre.

La comissió de control, la formen set juristes i politòlegs de prestigi reconegut (hi ha d'haver majoria de juristes) i tots han de ser elegits amb el suport d'una majoria qualificada de tres cinquenes parts del ple, és a dir, un mínim de 81 diputats. Els grups de CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP han presentat una proposta conjunta amb els set candidats: Mercè Barceló, catedràtica de dret constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona; Joaquim Brugué, catedràtic de ciència política i de l'administració de la Universitat Autònoma de Barcelona; Alfonso González, doctor en dret per la Universitat Rovira i Virgili; Miquel Martín, catedràtic de dret civil de la Universitat de Girona; Marc Marsal, llicenciat en dret per la Universitat Pompeu Fabra; Jordi Matas, catedràtic de ciència política de la Universitat de Barcelona, i Benet Salellas, llicenciat en dret per la Universitat de Girona.
Un cop designats, el nomenament dels set membres es fa per decret del president de la Generalitat. Els membres de la comissió de control, que es renoven a l'inici de cada legislatura, elegeixen per majoria el president i el secretari en la sessió constitutiva de l'òrgan, que s'ha de fer dins els quinze dies posteriors al nomenament.

Projecte de llei sobre propietat temporal i propietat compartida
El ple seguirà a la tarda amb el debat de totalitat del projecte de llei d'incorporació de la propietat temporal i de la propietat compartida al llibre cinquè del codi civil de Catalunya, que arriba amb dues esmenes de retorn presentades pel PPC i C's. El projecte té el propòsit de "coadjuvar a la solució del problema de l'habitatge", té els béns immobles com a objectiu principal, però s'estén també als béns mobles registrats, delimita l'estatut jurídic de la propietat temporal i la propietat compartida, i les incorpora al codi civil.

Interpel·lacions
Entre dimecres a la tarda i dijous al matí els consellers respondran les sis interpel·lacions presentades pels grups, sobre el suport a la innovació en els processos productius (ERC); les polítiques públiques amb relació a l'economia col·laborativa (ERC); la gestió econòmica del govern (C's); els casos de legionel·losi (PPC); el model de turisme (ICV-EUiA), i el model turístic (PSC).

Llei contra l'homofòbia
Dijous a les deu del matí es farà el debat final de la proposició de llei de drets de les persones gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals i per l'eradicació de l'homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia, que van presentar conjuntament ERC, el PSC, ICV-EUiA i la CUP. El text arriba al ple amb 38 esmenes a l'articulat presentades pel PPC i 4 esmenes conjuntes d'ERC, el PSC, ICV-EUiA i la CUP subsegüents al dictamen del Consell de Garanties Estatutàries. El PPC va sol·licitar aquest dictamen, que conclou que la iniciativa s'ajusta a l'estatut i a la constitució espanyola, tot i que fa observacions de tècnica legislativa.

La proposició de llei té l'objectiu de garantir els drets d'aquestes persones, eradicar les situacions de discriminació i violència, i facilitar-los la participació i la representació en tots els àmbits de la vida social. Entre altres punts, protegeix la integritat, la dignitat i la llibertat d'aquestes persones; crea el consell nacional de lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals i intersexuals com a òrgan consultiu de les administracions, un òrgan per coordinar l'execució de les polítiques adreçades al col·lectiu, i un servei d'atenció integral per respondre a situacions de violència i discriminació. També potencia les polítiques de lluita contra la discriminació a les escoles regulant, entre d'altres, que els materials escolars tinguin en compte les diverses orientacions sexuals.

Comissió d'investigació del 'cas Pujol'
A continuació, el ple debatrà conjuntament les dues propostes de creació d'una comissió d'investigació del 'cas Pujol'. Una de sol·licituds està signada pels grups d'ERC, ICV-EUiA i la CUP, i demana crear una comissió per "avaluar i investigar, en el context del cas Pujol, les diverses modalitats de frau, evasió i elusió fiscal; determinar les pràctiques de corrupció en contextos de contractació i concertació publicoprivada, i escatir les responsabilitats polítiques i institucionals en les darreres dècades". L'altra sol·licitud, la signen el PPC i C's i demana una comissió d'investigació "amb relació a l'existència de comptes corrents bancaris a paradisos fiscals a nom de càrrecs i excàrrecs públics de la Generalitat, el seu enriquiment il·lícit i/o el cobrament de comissions il·legals".

Totes dues propostes es votaran per separat, i per aprovar-les, el ple necessita la majoria simple dels vots, és a dir, més a favor que no en contra. Després, si el ple n'aprovés la creació, la junta de portaveus haurà de determinar el nombre de diputats que les integren i el grup a qui correspon la presidència, i seguidament la presidenta ja en podria convocar la sessió constitutiva.

Informe de la comissió d'estudi sobre el 'fracking'
El ple també debatrà i votarà les catorze conclusions de la comissió d'estudi dels permisos de prospecció i explotació d'hidrocarburs no convencionals per mitjà de fracturació hidràulica, amb què, entre altres coses, el Parlament "rebutja de manera definitiva" el 'fracking' a Catalunya, perquè és una pràctica "inapropiada per ser considerada una font potencial d'energia autòctona, una greu amenaça per a la preservació del paisatge i els territoris rurals, i una opció perillosa per als recursos naturals del territori". El text de conclusions considera també que cal "legislar per la prohibició expressa de la fracturació hidràulica" a Catalunya i recomana impulsar les lleis necessàries tant d'àmbit espanyol com europeu per impedir la proliferació de projectes de 'fracking' a Catalunya.

La comissió, presidida per Lluís Guinó (CiU), es va constituir el 5 de juliol del 2013, després que el ple n'acordés la creació per unanimitat, arran d'una proposta d'ERC, el PSC, ICV-EUiA, C's i la CUP. S'ha reunit en tres ocasions i ha escoltat catorze compareixents. L'última reunió va ser el 12 de novembre de 2013, quan la comissió va aprovar l'informe i les conclusions.

Mocions
Per acabar, el ple debatrà i votarà set mocions, a les quals els grups que no les han promogudes poden presentar esmenes fins una hora abans de començar el ple. La moció d'ERC desenvolupa la resolució del passat debat de política general en relació amb el desplegament de les estructures d'estat. En concret insta el govern a planificar aquestes estructures i elaborar-ne els projectes executius, legislatius i operatius en els àmbits de la hisenda i l'administració tributària, la seguretat social, l'administració de justícia, les infraestructures, la seguretat pública, les telecomunicacions, l'energia i l'aigua, la política monetària i el sistema financer, i les relacions exteriors.

La del PSC insta el govern a apostar pel transport ferroviari i els centres logístics, i a reclamar a l'estat pressupost per accelerar la construcció del corredor mediterrani com a principal eix de la xarxa ferroviària espanyola. El PPC demana en una moció millorar i ampliar les polítiques de suport a la gent gran i planteja, entre altres mesures, incrementar el 2015 la partida al servei d'atenció domiciliària. A l'altra, el PPC insta el govern a millorar el finançament i les prestacions de la sanitat en els pròxims pressupostos i reclama la compareixença urgent del conseller Boi Ruiz pel brot de legionel·losi a Sabadell.

La moció d'ICV-EUiA reclama més mecanismes de transparència dels comptes de la Generalitat i que els pressupostos per al 2015, a més de recuperar la paga extra perduda pels funcionaris, inclogui recuperar progressivament el poder adquisitiu perdut pels servidors públics, gravar les rendes superiors a 500.000 euros anuals, eliminar els beneficis fiscals als casinos, i incrementar els impostos de les begudes ensucrades, l'alcohol i el tabac, entre altres mesures. La de la C's reclama el govern aplicar el decret del ministre José Ignació Wert, que obliga la Generalitat a pagar l'escolarització privada en castellà. Finalment, la moció de la CUP reclama a la Generalitat que anul·li les sancions contra els assistents a la manifestació antifeixista de Barcelona del 2 d'octubre de 2012, i insta el govern a rebutjar i perseguir les actituds amenaçadores i criminalitzadores contra els moviments polítics i socials pro consulta 9N.