El «Parlament de les Dones» ha estat una iniciativa del Parlament de Catalunya amb la col·laboració del Consell Nacional de les Dones de Catalunya (CNDC) oberta a la participació de les entitats feministes i a dones rellevants de la societat catalana i en què s’han implicat les seixanta diputades actuals. Els objectius de la iniciativa eren estrènyer vincles i fer xarxa entre els col·lectius i les entitats de dones, d’una banda, i les diputades, de l’altra, per consolidar complicitats i mostrar un compromís comú amb relació a la situació de les dones a la societat i facilitar la participació de les entitats de dones en l’agenda política del país, amb propostes i eines que els grups parlamentaris puguin assumir en l’elaboració de les lleis, la reforma de les ja existents i les pràctiques del dia a dia de la institució. La iniciativa s’emmarca en l’impuls de les polítiques d’igualtat que el Parlament promou com una de les prioritats de la legislatura.

El 24 de novembre de 2023, el Parlament de les Dones, amb el lema «Per una Catalunya sense cap tipus de violència contra les dones i les nenes», va reunir al saló de sessions prop de cent quaranta dones entre diputades dels grups que han signat la declaració de compromís de tolerància zero davant la discriminació i l’assetjament i representants d’entitats que formen part del Consell Nacional de les Dones de Catalunya (CNDC) per aprovar per unanimitat una declaració prèviament consensuada amb mesures per a lluitar contra totes les manifestacions de la violència masclista. Prop de quatre-centes dones més van seguir l’acte en directe des de les llotges i la tribuna del saló de sessions i des de l’auditori.

En aquesta segona edició, el Parlament de les Dones es va centrar en la lluita contra la violència que pateixen les dones i les nenes, atesa la proximitat amb el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones i atesa també la rellevància de la Llei 5/2008, del 24 d’abril, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, arran, sobretot, de les modificacions introduïdes per la Llei 17/2020, del 22 de desembre.

Entre les novetats de la Llei cal destacar que regula àmbits que no s’havien regulat anteriorment, com ara la violència en l’àmbit digital, la violència institucional o la violència política, entre d’altres; que reconeix les represàlies contra les defensores dels drets de les dones i els discursos d’odi envers les dones com a manifestacions de violència masclista en l’àmbit social o comunitari; que reconeix, també, la violència obstètrica i la vulneració de drets sexuals i reproductius com una nova forma de violència masclista, i, finalment, que introdueix la perspectiva interseccional.

Tenint en compte aquestes novetats, els debats es van organitzar en cinc grups de treball, que es van reunir en dues ocasions prèvies al ple per treballar a partir dels textos proposats pel CNDC.

• Grup de Treball sobre les Violències en l’Àmbit Digital i la Violència Mediàtica i Política: va plantejar mesures per a fomentar el canvi cultural necessari per a erradicar-les, incloent-hi l’educació i la formació des de la perspectiva feminista, no normativista i capacitista, i posant una atenció especial en la joventut.
• Grup de Treball sobre les Violències en l’Àmbit de la Salut: va tractar els tipus de violència obstètrica, la invisibilitat de les dones en la recerca i els assajos clínics, el dol perinatal, la salut mental, el biaix de gènere en la medicina, la manca de coneixement i d’evidència científica sobre la salut de les dones –que provoca un menor esforç diagnòstic i terapèutic–, la demora en el diagnòstic d’algunes malalties en les dones i el sobrediagnòstic i la sobremedicació d’altres malalties.
• Grup de Treball sobre la Vulneració dels Drets Sexuals i Reproductius: va tractar els tipus de violència contra les defensores d’aquests drets –en especial, contra les defensores de la interrupció voluntària de l’embaràs–, la importància de l’educació sexual com a eix vertebrador i garantia per a assolir-los, els tipus de violència contra els drets sexuals i reproductius per discursos d’odi i la violència institucional en aquest àmbit.
• Grup de Treball sobre l’Abordatge Interseccional de les Violències Masclistes: va tractar la violència masclista des d’una perspectiva interseccional, per edat, capacitat, origen, ètnia, orientació sexual, identitat o expressió de gènere, classe social, i també la violència econòmica en l’estructuració de l’economia rural i en el medi marítim.
• Grup de Treball sobre la Violència Institucional: es va enfocar en qüestions com ara les relacions entre les institucions i les relacions de les entitats de la societat civil amb l’Administració, la sostenibilitat econòmica de la participació política i social de les dones per mitjà de les entitats o la ciutadania i l’equitat territorial.

Cada grup de treball va ser integrat per una coordinadora dels grups i subgrups parlamentaris, una coordinadora del CNDC, les diputades o representants dels grups parlamentaris i les representants de les entitats dels diversos àmbits, seleccionades pel CNDC.

El 24 de novembre es va fer el ple del Parlament de les Dones. La presidenta del Parlament de Catalunya, Anna Erra, va presidir la sessió acompanyada de les vicepresidentes primera i segona, Alba Vergés i Assumpta Escarp, i la secretària segona, Aurora Madaula.

Durant el ple, van intervenir les vicepresidentes primera i segona del CNDC, Èlia Soriano i Eugènia Bretones, i també van prendre la paraula les coordinadores dels cinc grups de treball, formats per diputades i representants del CNDC, que van redactar la declaració: Alícia Oliver (violència en l’àmbit digital, violència mediàtica i violència política), Gemma Falguera (violència contra la salut), Sílvia Aldavert (vulneració dels drets sexuals i reproductius), Carme Riu (perspectiva interseccional de la violència masclista) i Núria Viñas (violència institucional).

En nom dels grups parlamentaris van intervenir Lorena Roldán (Grup Mixt), Noemí de la Calle (Grup Parlamentari de Ciutadans), Susanna Segovia (Grup Parlamentari d’En Comú Podem), Basha Changue (Grup Parlamentari de la Candidatura d’Unitat Popular – Un Nou Cicle per Guanyar), Aurora Madaula (Grup Parlamentari de Junts per Catalunya), Jenn Díaz (Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya) i Gemma Lienas (Grup Parlamentari Socialistes i Units per Avançar).

Algunes de les intervinents van fer servir l’aranès en els discursos. Les vicepresidentes primera i segona del Parlament també van llegir en aranès alguns fragments de la declaració, que, posteriorment, va ser aprovada per unanimitat a mà alçada per les participants que van seguir el ple dins el saló de sessions.

El text de la declaració es va elaborar a partir de les principals conclusions que els cinc grups de treball havien treballat i consensuat prèviament, i recull mesures que es divideixen en les mateixes cinc àrees temàtiques en què es van organitzar aquests grups.

La presidenta del Parlament va cloure l’acte explicant que la declaració del Parlament de les Dones es traslladaria a la Junta de Portaveus perquè fos aprovada definitivament a fi que vinculi la cambra.

Aquesta ha estat la segona edició del Parlament de les Dones, que va celebrar la primera edició l’1 de juliol de 2019, coincidint amb el vint-i-cinquè aniversari de la Quarta Conferència Internacional de la Dona, que va tenir lloc al setembre del 1995 a Pequín. Aquella experiència va concloure amb l’aprovació d’una declaració que recollia l’esperit d’aquesta conferència i reclamava a totes les institucions compromisos de futur dotats pressupostàriament per a garantir les polítiques d’igualtat.

El Parlament de les Dones s’inspira en experiències similars d’altres parlaments, com ara el de Portugal –als anys noranta del segle XX–, el de Sud-àfrica o el de Montenegro. El Pla d’igualtat de gènere de la cambra preveu que el Parlament de les Dones es dugui a terme un cop cada legislatura.