Guia d’ús

1. Presentació

La llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern estableix que el Parlament de Catalunya ha de crear un registre de grups d’interès propi (DA 5a, apartat 1, lletra g)). En compliment d’aquesta previsió legal, la reforma parcial del Reglament del Parlament aprovada pel Ple el 8 de juliol de 2015 regula el Registre de grups d’interès del Parlament (Capítol III del Títol IV), i l’Acord de la Mesa de 28 de juliol de 2015 (modificat per l’acord de 24 de gener de 2017) el desenvolupa.

L’objectiu principal del Registre de grups d’interès és el d’inscriure els grups d’interès i fer el seguiment de les activitats que duen a terme en l’àmbit parlamentari amb voluntat d’influir en els procediments d’elaboració de les lleis, en l’exercici d’iniciatives parlamentàries o en l’adopció d’actes o decisions que corresponen al Parlament.

2. L’agenda dels diputats i diputades

El Registre de grups d’interès està vinculat amb l’agenda dels diputats, que regula l’article 9 del Codi de conducta dels membres del Parlament de Catalunya aprovat pel Ple en sessió del 28 de juliol de 2016. Aquest codi estableix que els diputats han de portar una agenda i fer-ne públic el contingut en el Portal de la transparència del Parlament.

La publicitat de l’agenda ha de fer referència, en tot cas, a les reunions, els contactes i les audiències que el diputats, en l’exercici de llurs funcions, mantenen amb qualsevol persona, entitat o organització que actuï amb la voluntat d’influir en l’elaboració de les lleis o en qualsevol altre acte propi de l’exercici de les funcions parlamentàries.

L’agenda parlamentària ha d’estar actualitzada i se li ha de donar publicitat amb una periodicitat quinzenal, com a mínim.

En l’agenda s’han d’indicar les persones, entitats o organitzacions amb què els diputats han tingut contactes, així com la data i l’objecte de la reunió, l’acte o l’activitat.

La gestió de l’agenda mitjançant el Portal de la transparència del Parlament s’ha de verificar d’acord amb l’aplicatiu i els requisits que a aquest fi ha establert l’administració parlamentària.

L’agenda també ha d’informar de les aportacions documentals lliurades als diputats per escrit o en suport electrònic.

3. Normativa d’aplicació al Registre de grups d’interès i a l’agenda dels diputats

4. Inscripció dels grups d’interès

Procediment:

  1. Els grups d’interès han de presentar una declaració d’inscripció inicial en el Registre emplenant, per mitjans electrònics, un formulari electrònic de sol·licitud d’inscripció elaborat d’acord amb les regles i els criteris organitzatius establerts pel Registre. Aquesta sol·licitud és imprescindible per tal de poder establir contactes i relacions amb els diputats i diputades.
  2. Fet això, rebran un SMS amb una clau de validació, que caldrà introduir en el formulari per a confirmar la sol·licitud de registre.
  3. Quan el Parlament validi que la sol·licitud compleix els requeriments per a la inscripció en el Registre, el sol·licitant rebrà un missatge de correu electrònic a partir del qual, un cop identificat amb el seu document acreditatiu (DNI, NIF, …) i la contrasenya facilitades en la sol·licitud inicial, accedirà al formulari per a poder completar la resta de dades requerides per formalitzar lar la inscripció definitiva en el Registre. Fins que el sol·licitant no seleccioni l’opció “Enviar dades”, podrà accedir, modificar i guardar les dades informades en la seva sol·licitud. Aquest tràmit s’haurà de dur a terme en el termini màxim de vint-i-cinc dies hàbils a comptar de l’endemà de la tramesa del missatge de correu electrònic. Transcorregut aquest termini, la declaració inicial d’inscripció quedarà sense efecte si el tràmit no s’ha verificat.
  4. Un cop aportades aquestes dades es lliuraran al Registre, que novament enviarà un SMS amb una altra clau, per tal de confirmar les dades trameses.
  5. En aquest moment, la petició de registre quedarà pendent de revisió i validació pel Parlament. Si compleix els requeriments establerts, el sol·licitant rebrà un missatge notificant-li la inscripció definitiva.
  6. En el cas que el grup d’interès ja estigui inscrit en el Registre de l’Administració de la Generalitat, els tràmits anteriors es podran substituir per un sistema d’intercomunicació de dades entre els Registres, prèvia conformitat de l’interessat.

5. Efectes de la inscripció dels grups d’interès en el Registre

La inscripció en el Registre dóna als grups d’interès, d’acord amb els criteris que estableixi la Mesa, els drets següents:

  • a) Actuar en promoció i defensa dels interessos que representen davant els diputats, els grups parlamentaris i els funcionaris del Parlament que exerceixen funcions d’assessorament.
  • b) Obtenir una acreditació especial d’accés al Parlament i a les seves dependències.
  • c) Organitzar o copatrocinar actes a les dependències del Parlament, prèvia autorització de la Mesa.
  • d) Ser inclosos en llistes de distribució o canals d’informació preferent i ràpida per al coneixement de les activitats que puguin ser del seu interès.
  • e) Rebre, una vegada inscrits al Registre, una acreditació de qualitat en transparència.
  • f) Intervenir en tràmits d’audiència o com a compareixents d’acord amb el que estableix el Reglament del Parlament.
  • g) Deixar constància expressa de les aportacions documentals i de les propostes fetes en les tramitacions parlamentàries.

La inscripció en el Registre comporta la necessitat de complir les obligacions establertes en les normes que regulen el Registre i, de manera especial, les de:

  • a) Acceptar que es faci pública la informació relacionada amb la seva activitat en el Portal de la transparència del Parlament, sens perjudici, si escau, de la protecció de dades de caràcter personal i de les altres que hagin de ser necessàriament protegides d’acord amb la legislació de transparència, accés a la informació pública i bon govern.
  • b) Garantir que la informació que faciliten al Registre és completa, correcta i fidedigna.
  • c) Complir el Codi de conducta comú dels grups d’interès i, si escau, les clàusules específiques a què s’hagin compromès voluntàriament.
  • d) Acceptar l’aplicació del règim de control i fiscalització i les mesures corresponents, en cas d’incompliment de les obligacions derivades de la normativa reguladora del Registre i del Codi de conducta dels grups d’interès.

6. Informació complementària

Són grups d’interès les persones físiques o jurídiques i les organitzacions sense personalitat jurídica que, en interès propi o d’altres persones, duen a terme activitats susceptibles d’influir en l’elaboració de les lleis o en qualsevol altre acte inherent a l’exercici de les funcions institucionals que corresponen al Parlament.

Els grups d’interès es caracteritzen per la concurrència simultània de dues característiques: la subjectiva (persones físiques o jurídiques i plataformes, xarxes o altres manifestacions d’activitat col·lectiva organitzada, encara que no tinguin en aquest cas personalitat jurídica pròpia) i l’objectiva, que implica la voluntat d’influir, en interès propi o de tercers, sobre l’exercici de les funcions parlamentàries.

Els grups d’interès també són coneguts com a grups de pressió, lobbies o stakeholders, entre d’altres.

El Registre, creat en virtut de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, té com a finalitat la inscripció i el control dels grups d’interès per tal de donar coneixement públic de les persones que realitzen l’activitat d’influència o intermediació, de forma que els ciutadans puguin conèixer les relacions que tenen amb el Parlament, els diputats amb qui contacten i les regles ètiques a les quals han d’ajustar la seva actuació.

De manera coordinada amb l’agenda dels diputats i diputades, el Registre també garanteix el coneixement públic de la informació relativa a les relacions entre els grups d’interès, especialment dels contactes, reunions i audiències tingudes, dels actes als quals es convidi a assistir els diputats i de les aportacions documentals que els grups d’interès trametin als diputats relacionades amb iniciatives parlamentàries.

Per als diputats, una major confiança i tranquil·litat. Si el grup d’interès està inscrit en el Registre, el diputat sap que establir-hi relacions o contactes és perfectament legítim i adequat i que la interrelació es desenvoluparà en un marc de transparència i integritat.

Per als grups d’interès, més facilitat de relació i participació i un major prestigi. La inscripció en el Registre de grups d’interès genera diversos avantatges a l’hora de relacionar-se amb el Parlament i conèixer-ne l’activitat i les iniciatives. A més a més, el fet de subjectar-se a la normativa que els regula presenta els grups d’interès davant del Parlament i del conjunt de la societat com a organitzacions ètiques i responsables que contribueixen amb el seu exemple a la qualitat democràtica del país.

Per a la societat, més transparència, control i confiança en les institucions. La informació que difon del Registre permet al conjunt de ciutadans conèixer les relacions que s’estableixen entre els diputats i diputades i els grups d’interès, quan es produeixen, a través de quins canals, amb quins efectes o resultats i d’acord amb quines regles de conducta.

Les persones físiques o jurídiques privades que tenen la condició de grup d’interès i les plataformes, xarxes i altres formes d’activitat col·lectiva que, tot i no tenir personalitat jurídica, constitueixen, de facto, una font d’influència organitzada i duen a terme activitats incloses en l’àmbit objectiu del Registre.

Els grups d’interès són classificats en una de les categories establertes en l’annex I de l’Acord de la Mesa de 28 de juliol de 2015.

Només s’han d’inscriure en el Registre els grups d’interès que tinguin per finalitat promoure o defensar amb voluntat de permanència i continuïtat els seus interessos o els de tercers respecte de les iniciatives legislatives o parlamentàries que els afectin.

En el cas de la promoció o defensa d’interessos i drets propis afectats per una iniciativa parlamentària concreta, no serà exigible la inscripció, llevat que es pugui presumir l’existència d’una voluntat més permanent de promoció o defensa d’interessos. Tanmateix, els contactes tinguts amb aquestes persones, entitats o organitzacions hauran de quedar reflectits en l’agenda dels diputats i diputades.

L’òrgan responsable del Registre ha de prestar assistència als diputats, especialment per resoldre les qüestions relacionades amb la inscripció dels grups d’interès, els supòsits d’exclusió i, en general, qualsevol qüestió relacionada amb les normes que regulen el Registre i l’agenda dels diputats i diputades.

Si, perquè el que predetermina la inscripció no és el domicili del grup d’interès, sinó l’organisme davant del qual s’exerceix la influència, en aquest cas el Parlament de Catalunya.

Inclou els grups d’interès que interactuen amb els diputats, els grups parlamentaris i llurs assessors i els funcionaris del Parlament que exerceixen funcions d’assessorament.

El Registre de grups d’interès del Parlament s’ha de coordinar amb el Registre de grups d’interès de l’Administració de la Generalitat i del seu sector públic a fi de facilitar la convalidació de les inscripcions i compartir continguts i publicitat.

6.7.1. Quins criteris regeixen la denominació dels grups d’interès i la seva inscripció en el Registre?

Per tal de satisfer les finalitats de transparència que persegueix el Registre:

  • La denominació d’un grup d’interès que és una persona jurídica ha de coincidir amb la denominació amb la que aquesta figura inscrita en el Registre corresponent, o aquella en virtut de la qual ha obtingut el NIF.
  • La denominació dels grups d’interès que són persones físiques ha de coincidir amb el que figura en el document d’identitat.
  • La denominació de les organitzacions, plataformes, xarxes i altres fons d’influència organitzada sense personalitat jurídica és aquella que han acordat els seus constituents i amb què se’ls coneix i actuen davant la societat i el tràfic jurídic.
  • No es pot practicar la inscripció en el Registre de cap subjecte que tingui idèntica denominació a la d’un altre ja inscrit en el Registre de grups d’interès del Parlament.

6.7.2. Quin és el procediment per presentar una sol·licitud d’inscripció al Registre?

Per presentar una sol·licitud d’inscripció cal fer els tràmits a què es refereix l’apartat 4.

La inscripció en el Registre de grups d’interès es formalitza a instància del grup d’interès, mitjançant la presentació d’una sol·licitud del seu representant adreçada a l’òrgan responsable del Registre.

Els diputats i diputades, els grups parlamentaris i els funcionaris del Parlament que exerceixen funcions d’assessorament han de comprovar, abans de tenir relació amb un grup d’interès, que aquest estigui inscrit al Registre, llevat que es tracti del supòsit contemplat al paràgraf 4rt de l’apartat 6.4 o dels que esmenta l’apartat 6.14.

Si el grup d’interès no hi està inscrit, l’han d’advertir de la necessitat de presentar prèviament la declaració inicial a què es refereix el punt 1 de l’apartat 4.

  1. Categoria I. Consultories professionals, despatxos d’advocats i consultors que treballen per compte propi.Subcategories:
    1. Consultories professionals.
    2. Despatxos d’advocats.
    3. Consultors o advocats que treballen per compte propi.
  2. Categoria II. Grups d’interès propis i agrupacions comercials, empresarials i professionals.Subcategories:
    1. Empreses i grups d’empreses.
    2. Associacions comercials i empresarials.
    3. Col·legis professionals, associacions professionals i sindicats.
    4. Entitats organitzadores d’actes.
  3. Categoria III. Organitzacions no governamentals.
    1. Fundacions i associacions, plataformes i xarxes, coalicions ad hoc, estructures temporals i altres formes d’activitat col·lectiva, sense ànim de lucre.
  4. Categoria IV. Grups de reflexió, institucions acadèmiques i de recerca. Subcategories:
    1. Grups de reflexió i institucions acadèmiques o de recerca en general.
    2. Grups de reflexió i institucions de recerca vinculats a partits polítics, a sindicats o a organitzacions empresarials.
  5. Categoria V. Representants d’interessos no inclosos en les categories anteriors.
    1. Organitzacions representants d’esglésies i comunitats religioses.
    2. Altres entitats no incloses en les categories anteriors.

No, un grup d’interès només pot estar inclòs en una categoria. En cas que el grup pugui respondre objectivament a més d’una categoria, caldrà optar per aquella que s’ajusti més específicament a la naturalesa i/o finalitat de la seva actuació envers el Parlament.

La classificació dins d’una categoria es fa a instància del grup d’interès, amb la validació corresponent per part de l’òrgan responsable del Registre.

Les dades de la declaració presentada pels grups d’interès s’han d’actualitzar quan s’hi produeixi qualsevol modificació. En el cas de grups d’interès que actuen per compte de tercers, la relació de clients ha d’estar permanentment actualitzada i indicar les altes i les baixes.