«Violéncia masclista digitau: esturments juridics e politiques publiques»

9 de deseme de 2025 – 18 h.
Sala de Grops, Parlament de Catalonha.
Er acte dispòse d’interpretacion en catalan, anglés e lengua de signes catalana.

Programa

18.00 h Inici der acte.

Benvenguda a cargue dera I. Sra. Raquel Sans Guèrra, vicepresidenta prumèra deth Parlament.

Inici dera taula redona, moderada pera I. Sra. Laura Martínez Portell, deputada, relatora dera session e membre deth Grop de Trabalh en Equitat de Genre, Antiracisme e Non-discriminacion. Intervencions de:

• Dra. Nadine Gasman Zylbermann, secretària de Salut dera Ciutat de Mexic, expresidenta der Institut Nacionau des Hemnes de Mexic e exsosdirectora en America Latina e eth Carib dera campanha dera Organizacion des Nacions Unides contra era violéncia de cap as hemnes (intervencion enregistrada prèviament)
•  
• Dra. Maria Barcons Campmajó, professora lectora de filosofia deth dret e investigadora deth grop de recèrca Antígona dera Facultat de Dret dera Universitat Autonòma de Barcelona
•  
• Excma. Sra. Zita Gurmai, deputada deth Partit Socialista Ongrés, membre deth Comitat d’Igualtat e Non-discriminacion dera Assemblada Parlamentària deth Conselh d’Euròpa e relatora der informe Promoting the Istanbul Convention and improving its implementation: building on lessons learnt («Promòir eth Convèni d’Istambol e melhorar-ne era aplicacion: profitar era experiéncia aquerida»)
•  
• Dra. Patsilí Toledo Vásquez, consultora internacionau en drets umans des hemnes e membre deth Comitat entara Eliminacion dera Discriminacion de cap as Hemnes dera Organizacion des Nacions Unides

19.30 h Fin der acte.

Biografies des ponents

• Nadine Gasman Zylbermann, secretària de Salut dera Ciutat de Mexic, expresidenta der Institut Nacionau des Hemnes de Mexic e exsosdirectora en America Latina e eth Carib dera campanha dera Organizacion des Nacions Unides contra era violéncia de cap as hemnes.
•  
• Maria Barcons Campmajó, professora lectora de filosofia deth dret e investigadora deth grop de recèrca Antígona dera Facultat de Dret dera Universitat Autonòma de Barcelona. Doctora en dret, politològa e mastèr en estudis de genre. A participat en projèctes e a publicat sus violéncies masclistes digitaus. Autora der informe Violència masclista digital: anàlisi de l'atenció i resposta a les víctimes des d'una perspectiva de gènere i propostes de millora [Violéncia masclista digitau: analisi dera atencion e responsa as victimes des d'ua perspectiva de genre e propòstes de melhora] (2024).
•  
• Patsilí Toledo Vásquez, consultora internacionau en drets umans des hemnes e membre deth Comitat entara Eliminacion dera Discriminacion de cap as Hemnes dera Organizacion des Nacions Unides. Doctora en dret public e professora adjunta de genre e sistèma de justícia penau (criminologia) e violéncia de genre e proteccion internacionau des drets umans (Barcelona Program for Interdisciplinary Studies).
•  
• Zita Gurmai, deputada deth Partit Socialista Ongrés, membre deth Comitat d’Igualtat e Non-discriminacion dera Assemblada Parlamentària deth Conselh d’Euròpa (APCE). Relatora des informes Promoting the Istanbul Convention and improving its implementation: building on lessons learnt [Promòir eth Convèni d’Istambol e melhorar-ne era aplicacion: profitar era experiéncia aquerida] e Paving the way for a culture of consent [Preparacion deth terren entà ua cultura deth consentiment]. Ath long dera sua carrèra, s'a comprometut damb era promocion dera igualtat de genre e es drets des hemnes, a nivèu nacionau e internacionau, en partits politics e a trauès d'iniciatives dera societat civila. Siguec membre deth Parlament Europèu deth 2004 ath 2014, e hec part de comissions centrades enes drets des hemnes, era igualtat de genre e eth desvolopament regionau. Ena APCE, siguec relatora generau sus era violéncia contra es hemnes deth 2020 ath 2022 e i a presentat diuèrsi informes sus es progrèssi e es rèptes ena aplicacion deth Convèni d'Istambol.

«Violéncia masclista digitau de cap as hemnes damb projeccion publica»

13 de mai de 2025 – 18 h.
Parlament de Catalonha.

Programa

18.00 h. Inici der acte.

Parlament dera I. Sra. Raquel Sans i Guèrra, vicepresidenta prumèra deth Parlament de Catalonha (des deth pupitre).

Inici dera taula redona, moderada pera I. Sra. Elena Díaz Torrevejano, deputada, relatora dera session e membre deth Grop de Trabalh en Equitat de Genre, Antiracisme e Non-discriminacion deth Parlament de Catalonha, damb es intervencions següentes:

• Sra. Sara González Muñoz, jornalista e presidenta deth Col·lectiu Ciutadella
•  
• Sra. Paulina Gutiérrez Ramírez, directora deth Programa d’espaci civic en Article 19 (intervencion en castelhan)
•  
• Sra. Míriam Hatibi Zagmal, activista feminista e antiracista e consultora de comunicacion
•  

Conclusions finaus a cargue dera I. Sra. Elena Díaz Torrevejano, deputada, relatora dera session e membre deth Grop de Trabalh en Equitat de Genre, Antiracisme e Non-discriminacion deth Parlament de Catalonha.

19.15 h. Fin der acte.

Biografies des ponents

• Sara González Muñoz, jornalista e presidenta deth Col·lectiu Ciutadella – Associacion de Periodistes de Politica de Catalonha. Ei redactora de politica a El Periódico de Catalunya; analista politica en diuèrsi mejans de ràdio e television; autora des libres Per raó d'Estat [Per rason d'Estat] (Ara Libres), Cas Mercuri, la galàxia Bustos [Eth Cas Mercuri, era galàxia Bustos] (Saldonar) e El part dels comuns [Eth part des comuns] (Saldonar), e membre dera junta deth Grop de Jornalistes Ramon Barnils.
•  
• Paulina Gutiérrez Ramírez, directora deth Programa d’espaci civic en Article 19, organizacion internacionau que defen era libertat d’expression e informacion. Ei avocada internacionau de drets umans, assessora senior en politiques publiques sus tecnologia e servicis digitaus e expèrta en libertat d’expression e en interseccion entre tecnologia, genre e non-discriminacion. A mès de quinze ans d’experiéncia en litigi e en desvolopament d’estandards progressius e politiques publiques en matèria de libertat d’expression, privacitat, genre e non-discriminacion a nivèu nacionau, regionau e internacionau.
•  
• Míriam Hatibi Zagmal, activista feminista e antiracista e consultora de comunicacion. Graduada en International Business Economics pera Universitat Pompeu Fabra e damb un postgrad en internacionalizacion pera Universitat de Barcelona, actuaument trabalhe en ua agéncia de comunicacion especializada en minaria de donades en hilats sociaus. A estat pòrtavotz dera Fondacion Ibn Battuta, entitat creada entà potenciar er escambi socioculturau e era difusion deth coneishement scientific entre Marròc e Espanha.

«Es hilats sociaus: un espaci public de participacion»

11 de gèr de 2024 – 18 h.
Sala Auditòri, Parlament de Catalonha.
Er acte dispòse d’interpretacion en catalan, anglés e lengua de signes catalana.

Programa

18.00 h. Inici der acte

Parlament dera M. H. Sra. Anna Erra i Solà, presidenta deth Parlament de Catalonha.

Inici dera taula redona, moderada pera I. Sra. Jenn Díaz, deputada, relatora dera session e membre deth Grop de Trabalh en Equitat de Genre eth Parlament de Catalonha, damb es intervencions següentes:

• Sra. Asha Allen, directora deth programa d’expression en linha e espaci civic deth burèu europèu deth Center for Democracy and Technology
•  
• Sra. Eva Cruells López, coordinadora dera linha d’atencion e supòrt as violéncies masclistes digitaus Fembloc
•  
• Sra. Laia Serra Perelló, expèrta en leis penaus e en litigi estrategic sus violéncia digitau e discorsi d’incitacion ar òdi
•  
• Sra. Eugenia Siapera, professora d’estudis dera informacion e era comunicacion ena University College de Dublín

Conclusions finaus a cargue dera I. Sra. Jenn Díaz, deputada, relatora dera session e membre deth Grop de Trabalh en Equitat de Genre eth Parlament de Catalonha.

19.30 h. Fin der acte.

Biografies des ponents

• Asha Allen, directora deth programa d’expression en linha e espaci civic deth burèu europèu deth Center for Democracy and Technology, ua organizacion sense interès lucratiu que defen es drets umans ena politica tecnologica dera Union Europèa.
  Coordine era defensa de tèmes restacadi damb era liura expression, era moderacion de contenguts, era responsabilitat dera plataforma e era proteccion des drets fondamentaus en espaci civic en linha. Ei especialista en politiques entara erradicacion dera violéncia de genre en linha nominada a diuèrsi prèmis e membre dera campanha «Who Writes the Rules». Plaidege pera participacion significativa des grops marginalizadi ena prenuda de decisions dera Union Europèa.
•  
• Eva Cruells López, coordinadora de Fembloc, linha d’atencion e supòrt ara violéncia masclista digitau.
  Eva Cruells ei psicològa e a un mastèr en politiques publiques e sociaus. Cofundadora deth collectiu ciberfeminista Dones Tech e responsabla de projèctes a Alia – Associacion de Hemnes entara Recèrca e era Accion, ei investigadora e consultora de politica d’igualtat de genre e expèrta en encastre dera violéncia masclista, especiaument dera violéncia masclista digitau.
•  
• Laia Serra Perelló, avocada expèrta en leis penaus e en litigi estrategic sus violéncia digitau e discorsi d’incitacion ar òdi.
  Laia Serra aconselhèc era ponéncia dera Lei 17/2020, de modificacion dera Lei 5/2008, deth dret des hemnes a erradicar era violéncia maschista, entà includir-i era violéncia masclista digitau. A estat autora des recèrces «Les violències de gènere en línia» [Es violéncies de genre en linha»] e «Discurs d’incitació a l’odi: anàlisi des dels drets humans i pautes interpretatives» [Discors d’incitacion ar òdi: analisi des des drets umans e pautes interpretatives], deth 2018; coautora dera guida Violències masclistes digitals: Quines són i què hi podem fer? [Violéncies masclistes digitaus: quines son e qué i podem hèr?], des Mossos d’Esquadra; coinvestigadora de Fembloc, projècte europèu sus violéncies digitaus 2020-2022, e coinvestigadora dera Guia sobre els impactes de les violències masclistes digitals [Guida sus es impactes des violéncies masclistes digitaus], deth 2023.
•  
• Eugenia Siapera, professora d’estudis dera informacion e era comunicacion ena University College de Dublín, a on tanben ei directora deth Centre de Politica Digitau (damb Elizabeth Farries).
  Es sòns interèssi de recèrca se centren en airau des tecnologies digitaus e era justícia sociau. A escrit extensament sus tèmes coma era governança de plataformes, eth racisme digitau, era misogínia en linha e era extrèma dreta digitau. Ei coeditora de Gender Hate Online: Understanding the New Anti-Feminism [Òdi de genre en linha: compréner eth nau antifeminisme] (Palgrave, 2019, damb Debbie Ging) e actuaument trabalhe ena tresau edicion deth sòn libre Understanding New Media [Compréner es naus mejans] (Sage).

• Session 4. Violéncia masclista digitau: era intervencion des partits, data pendenta de concretar.