Notícies

El ple d'aquesta setmana començarà demà, dimarts, a les tres de la tarda amb interpel·lacions dels grups parlamentaris al Govern. Dimecres al matí, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, compareixerà davant el Ple un cop acabada la sessió de control per informar sobre els canvis en la cúpula dels Mossos d'Esquadra i en la Comissaria General d'Investigació Criminal. En aquesta sessió plenària, que s'allargarà fins dijous, la cambra també debatrà i votarà dues propostes per crear comissions d'investigació sobre aquests canvis.

Entre altres punts, el Ple també farà el debat i la votació per validar o derogar el decret llei que modifica la llei de consultes populars no referendàries; el debat final de la proposició de llei sobre els establiments emblemàtics, i el debat de la tramitació en lectura única de les proposicions de llei per reduir de nou a sis anys els mandats del síndic de greuges, dels membres del Consell de Garanties Estatutàries (CGE) i del director de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC).

Dimarts a la tarda el Ple farà les set primeres interpel·lacions als consellers, sobre les polítiques d'acollida de persones refugiades (ERC), els eventuals contactes entre l'Administració de la Generalitat i l'entorn del president de la Federació Russa (Cs), l'acord de la Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat per a donar compliment a la sentència del Tribunal Suprem sobre la disposició addicional tercera de l'Estatut per al 2008 en matèria d'infraestructures (PSC-Units), la deslocalització d'empreses de les comarques de Lleida (PSC-Units), els ajuts de suport a l'activitat científica dels grups de recerca (JxCat), la planificació i la transformació del sistema sanitari (JxCat) i la política sanitària (Vox).

La dues interpel·lacions restants, sobre la situació de l'educació (ECP) i les necessitats de l'escola pública (CUP) se substanciaran dijous al matí.

Sessió de control
El ple es reprendrà dimecres a les nou del matí amb un homenatge a Esteban Casado, diputat del grup socialista de la primera legislatura, mort el 2020. Un membre del grup del PSC-Units en farà la glosa.

A continuació, la cambra farà la sessió de control, amb les preguntes primer als consellers i tot seguit al president de la Generalitat, que respondrà les que li formulin els caps de fila dels vuit grups parlamentaris amb relació a l'actualitat política.

Els consellers respondran les preguntes dels grups sobre la crisi educativa, el foment i el finançament de l'etapa educativa del zero als tres anys, les mesures sobre energia (PSC-Units), les mesures davant els efectes en el sector industrial i empresarial de la guerra a Ucraïna, l'increment de les estrenes en català a les plataformes audiovisuals, la recuperació de la base Loran per a ús públic al Parc Natural del Montgrí (ERC), els serveis ferroviaris, les eines judicials per lluitar contra la inseguretat a la ciutat de Barcelona, el Congrés de la Joventut (JxCat), la relació del conseller d'Educació amb la comunitat educativa (Vox), el posicionament sobre el gasoducte Midcat (CUP), l'activitat de l'empresa LafargeHolcim, de Montcada i Reixac (ECP), la càrrega fiscal que suporten les famílies (Cs) i la situació de l'educació (PPC).

Compareixença del president sobre els Mossos
Acabada la sessió de control, començarà la compareixença del president de la Generalitat sobre els canvis en el Cos dels Mossos d'Esquadra. Aragonès compareix arran de la sol·licitud presentada per ECP i aprovada per unanimitat pel Ple el 23 de febrer.

Tal com estableix el Reglament, en primer lloc intervindrà el president sense límit de temps, i a continuació ho faran els grups per un temps màxim de deu minuts cadascun i seguint l'ordre de major a menor representació, acabant, però, per JxCat i ERC. Aragonès els podrà respondre individualment o conjuntament, de nou sense límit de temps, i els grups podran replicar per un temps de cinc minuts cadascun.

Comissions d'investigació
Dimecres a la tarda, la cambra debatrà i votarà dues propostes de creació de comissions d'investigació: una demanada pel PSC-Units, sobre els "canvis en la cúpula policial del Cos de Mossos d'Esquadra", i una altra demanada conjuntament per Vox, Cs i el PPC, sobre la "purga dels mossos d'esquadra que investigaven els casos de corrupció separatista". Si el Ple aprovés la creació d'alguna d'aquestes comissions s'hauria de constituir properament.

La comissió sol·licitada pel PSC-Units tindria per objecte "conèixer les veritables raons de fons que han portat el Departament d'Interior a promoure fins a trenta-sis canvis en la cúpula policial, que han afectat àmbits tan sensibles com el de la investigació criminal, i fins a quin punt aquests canvis responen a criteris polítics o criteris policials".

La sol·licitada per Vox, Cs i el PPC té per objecte "poder determinar la realitat darrere dels canvis i relleus en la cúpula del Cos de Mossos d'Esquadra", en què "s'evidencia una clara intenció política de controlar el cos de la Policia de la Generalitat, creant una policia 'a mida' del Govern, especialment pel que fa a investigacions de corrupció a membres del mateix cos". La comissió, doncs, tindria la finalitat de "determinar els fets ocorreguts i identificar les persones que haurien estat involucrades" en aquests casos de corrupció.

Consultes populars no referendàries
Dimecres a la tarda el Ple farà també el debat i la votació per validar o derogar el Decret llei 2/2022, del 15 de març, de modificació de l'article 4 de la Llei 10/2014, de consultes populars no referendàries i d'altres formes de participació ciutadana. El text afegeix un punt a l'article 4 de la llei perquè el president de la Generalitat pugui promoure i convocar consultes en més d'un municipi, d'una comarca o d'una vegueria sobre assumptes relacionats amb les competències o els interessos de la Generalitat. Això permetria a Aragonès promoure i convocar la consulta sobre els Jocs Olímpics d'Hivern 2030.

També dimecres a la tarda la cambra designarà els nous membres de la Comissió de Control de les Consultes Populars no Referendàries, òrgan que s'ha de renovar cada legislatura i que han d'integrar set juristes i politòlegs. Els grups han presentat sis candidats: Esther Pano (proposada per PSC-Units), Jaume Martorell (ERC), Agustí Bosch (JxCat), Maria Sirvent (CUP), Alicia Ramos (ECP) i Elia Marzal (Cs), que repetiria en el càrrec. Per ser designats, els candidats necessitaran el suport de tres cinquenes parts del Ple, és a dir, el vot favorable de vuitanta-un diputats.

Establiments emblemàtics
La cambra també farà dimecres a la tarda el debat final de la Proposició de llei de modificació de la Llei 9/1993, del 30 de setembre, del patrimoni cultural català, per a la preservació d'establiments emblemàtics, presentada pel PSC-Units i que es tramita pel procediment de lectura única.

El text arriba a aquest debat final amb sis esmenes a l'articulat: dues d'ERC, tres de JxCat i una de Vox.

La proposició té per objecte protegir l'activitat dels establiments emblemàtics, és a dir els que fa més cent anys que són en un mateix local o indret, mitjançant una cobertura legal que permeti preservar-los i impulsar-ne la continuïtat. El text modifica dos articles de la llei del 1993 per afegir-hi la fórmula "deure de conservació", de manera que propietaris, titulars de drets reals i posseïdors d'aquests establiments hagin de comunicar a l'Administració qualsevol canvi en la utilització del seu ús, inclòs el finiment de l'activitat, amb un preavís mínim de tres mesos perquè en conegui la situació i pugui prendre les mesures necessàries per preservar-los. El text estableix que la manca d'aquesta notificació pot ser considerada una infracció lleu.

Reducció dels mandats d'òrgans estatutaris
A continuació, el Ple farà el debat de la tramitació en lectura única de les proposicions de llei de modificació de la Llei 24/2009, del Síndic de Greuges; de reforma de la Llei 2/2009, del Consell de Garanties Estatutàries, i de modificació de la Llei 14/2008, de l'Oficina Antifrau de Catalunya. Totes tres iniciatives han estat presentades conjuntament pel PSC-Units, ERC i JxCat amb la finalitat reduir de nou a sis anys els mandats del síndic de greuges, dels membres del CGE i del director de l'OAC. Les proposicions es tramiten també a petició d'aquests grups pel procediment d'urgència extraordinària.

Tots tres textos inclouen disposicions transitòries perquè els membres que tindran els mandats vigents quan previsiblement entri en vigor la modificació, que són l'actual director de l'OAC, Miguel Ángel Gimeno, i dos consellers del CGE, en mantinguin la durada de nou anys des del nomenament. Alguns nous membres del CGE també allargaran excepcionalment el mandat per assentar la periodicitat en les renovacions que estableix la nova redacció de la llei.

La cambra debatrà conjuntament totes tres iniciatives, i si aprova que es tramitin pel procediment exprés de lectura única s'obrirà un termini perquè els grups hi puguin presentar esmenes, de manera que el següent ple, previst per a principis d'abril, ja farà els debats i les votacions finals de les tres proposicions i de les esmenes que hi presentin els grups.

Mocions
A l'últim, entre el matí i la tarda de dijous el Ple debatrà i votarà nou mocions, sobre les places residencials i de centres de dia, les mesures per incorporar les dones vulnerables al mercat de treball (PSC-Units), l'impuls i la dinamització de les Terres de l'Ebre (ECP), la vocació europeista dels catalans (Cs), les resolucions dels conflictes internacionals (JxCat), el retorn de les centrals hidroelèctriques al sistema públic (CUP), la producció audiovisual en català, el Dia Internacional de les Dones i el combat contra la pressió estètica (ERC) i la situació de l'Administració de justícia (Vox).

La primera moció del PSC-Units, sobre els centres residencials i de dia, insta el Govern a presentar la programació territorial de serveis socials prevista fins al 2026, a complir els acords signats amb els ens locals, a renovar els mètodes d'inspecció i a revertir la privatització de l'assistència mèdica en aquests centres.

En la segona, sobre la incorporació de les dones vulnerables al mercat de treball, el PSC-Units insta el Govern a crear un servei de formació prelaboral amb una oficina d'avaluació, acompanyament i inserció, i, entre altres mesures, el text proposa estudiar la possibilitat de bonificar les empreses que contractin les dones que s'hi acullin.

La d'ECP, sobre l'impuls i la dinamització de les Terres de l'Ebre, insta l'executiu, entre altres qüestions, a impulsar la construcció d'un nou hospital a Tortosa, l'oferta de nous estudis universitaris i cicles de formació públics, l'ampliació dels polígons industrials de Tortosa i Gandesa, la millora de la connexió ferroviària o un pacte per reduir el minitransvasament de l'Ebre cap a Tarragona.

En la seva moció Cs vol que el Parlament condemni l'agressió russa a Ucraïna, "que va començar amb el suport del Kremlin a declaracions unilaterals d'independència", manifesti que tant el Consell per la República com el Ministeri Lliure d'Exteriors "no representen ningú" i desautoritzi els "seus suposats líders". Així mateix, fa una crida perquè les formacions que han tingut contactes amb el Kremlin i n'han rebut finançament ho facin públic i demana una comissió d'investigació sobre aquesta qüestió.

La de JxCat condemna la invasió d'Ucraïna, reconeix la sobirania d'aquest país com a estat independent i mostra la solidaritat amb el poble ucraïnès i el seu president. A més, amb el text el Parlament es mostra a favor que Ucraïna adquireixi l'estatus de país membre de la Unió Europea i "constata el lideratge del Govern" davant la gestió de la crisi.

La CUP insta el Govern amb la seva moció a revisar les concessions de les centrals hidroelèctriques de les conques internes, a dictar la caducitat de les concessions caducades i renovades irregularment, a donar suport jurídic als municipis de la conca de l'Ebre i a dur a terme les accions jurídiques necessàries perquè la conca del Garona passi a mans de la Generalitat.

La primera moció d'ERC fa un reconeixement al sector audiovisual, i amb el text la cambra celebra la renovació del Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i insta el Govern a impulsar un pol audiovisual amb fons europeus, a fomentar la indústria audiovisual creant una línia d'ajuts, a assegurar més presència de productes doblats i subtitulats en català i occità i a impulsar una llei de comunicació audiovisual de Catalunya.

Amb la segona moció d'ERC el Parlament referma el compromís amb la lluita per erradicar la pressió estètica. Així mateix, insta el Govern a promoure acords amb empreses de la indústria de la moda i la publicitat i amb les federacions esportives per evitar els estereotips i la cosificació i afavorir mesures de prevenció i abordatge dels trastorns de la conducta alimentària o accions de sensibilització adreçades a infants i joves.

Finalment, la de Vox constata la càrrega de treball de molts jutjats i tribunals i el "greu problema de plantilla judicial" a Catalunya, on es produeix un "desafiament constant a l'estat de dret i a la democràcia", i insta el Govern a promoure les mesures necessàries per evitar "la fustigació i l'assetjament generalitzat i constant a jutges i magistrats per part de càrrecs públics amb responsabilitats polítiques".