El ple d'aquesta setmana començarà demà, dimarts, a les tres de la tarda amb l'elecció del nou secretari tercer de la Mesa en substitució de Pau Juvillà. La cambra farà dimecres la sessió de control al Govern i al president de la Generalitat, Pere Aragonès, i els debats i les votacions finals del Projecte de llei de creació del Fons Complementari de Riscos de la Generalitat i de la Proposició de llei d'ampliació de les mesures urgents per fer front a l'emergència habitacional, impulsada conjuntament per ERC, JxCat, la CUP i ECP.
L'ordre del dia d'aquesta sessió, que acabarà dijous a la tarda, també inclou el debat i la votació d'una petició d'ECP perquè el president de la Generalitat comparegui en un altre ple per informar dels canvis en la cúpula dels Mossos d'Esquadra, deu interpel·lacions als consellers i els debats i les votacions de nou mocions.
L'elecció del secretari tercer es farà, tal com estableix el Reglament, per mitjà de paperetes en què els diputats hauran d'escriure un sol nom i que hauran de dipositar en una urna. El diputat que obtingui més vots serà l'elegit per al càrrec i tot seguit ocuparà el seu lloc a la mesa.
La secretaria tercera va quedar vacant després que Pau Juvillà (CUP), que l'ocupava des que va ser elegit en la sessió constitutiva de la legislatura, perdés la condició de diputat arran de l'acord de la Junta Electoral Central amb relació a la sentència d'inhabilitació del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Aquest és el quart canvi d'un membre de la Mesa des que es va constituir el 12 de març de l'any passat. A l'abril, Aurora Madaula (JxCat) va substituir Jaume Alonso-Cuevillas a la secretaria segona; al juny, Alba Vergés (ERC) va substituir Anna Caula a la vicepresidència primera, i a l'octubre, Assumpta Escarp (PSC-Units), Eva Granados a la vicepresidència segona.
Dimarts a la tarda el Ple també farà les sis primeres interpel·lacions dels grups parlamentaris al Govern, sobre la situació del sector agrícola i ramader (Vox), la fauna salvatge i la seva incidència en el món agrari (PSC-Units), la necessitat d'un nou finançament just (ECP), l'exclusió financera (JxCat), l'estat de l'educació (Cs) i la producció audiovisual en català (ERC). Les tres restants, sobre la gestió de les alternatives habitacionals per a les famílies desnonades (CUP), les actuacions del Departament d'Economia i Hisenda amb relació als pressupostos de la Generalitat (PSC-Units) i el garantiment dels drets fonamentals en les mobilitzacions (ERC), se substanciaran dimecres a la tarda.
Sessió de control
El ple es reprendrà dimecres a les nou del matí amb la sessió de control, amb les preguntes als consellers primer i tot seguit al president de la Generalitat, que respondrà les que li formulin els caps de fila o portaveus de tots els grups amb relació a l'actualitat política.
Els consellers respondran les preguntes dels grups sobre el calendari escolar del proper curs, les darreres decisions del Departament d'Interior en relació a les actuacions dels Mossos d'Esquadra, les inversions educatives i el futur de l'Acadèmia Cultura de l'Hospitalet de Llobregat (PSC-Units), l'atractiu internacional del teixit empresarial català, les desigualtats de gènere en el món laboral, la nova prova pilot de selecció unificada d'agents de la policia local al Maresme (ERC), la reducció de les llistes d'espera del sistema d'atenció a la dependència, el projecte Aina, la salut sexual i reproductiva (JxCat), l'aplicació de les competències penitenciàries per part del Govern (Vox), les demandes i propostes de la comunitat educativa (CUP), la pèrdua de qualitat de la sanitat catalana (ECP), l'aplicació de les lleis per part d'Interior (Cs) i els talls a l'avinguda Meridiana de Barcelona (PPC).
Petició de compareixença del president de la Generalitat
A continuació, la cambra debatrà i votarà una sol·licitud d'ECP perquè el president de la Generalitat comparegui davant el Ple per informar sobre els canvis en la cúpula dels Mossos d'Esquadra i en la Comissaria General d'Investigació Criminal. Si la cambra l'aprovés, la compareixença s'hauria de substanciar en el termini d'un mes.
Fons complementari de riscos
A continuació, el Ple farà el debat i la votació finals del Projecte de llei de creació del Fons Complementari de Riscos de la Generalitat, que prové d'un decret llei sobre el qual va dictaminar el Consell de Garanties Estatuàries i que al juliol el Ple va validar i va acordar de tramitar com a projecte de llei. El text arriba a aquest darrer debat en sessió plenària amb 23 esmenes reservades, 21 de Cs i 2 del PSC-Units.
El projecte regula aquest fons, dotat amb 10 milions d'euros i que té per finalitat fer front a les obligacions legals que corresponen a la Generalitat amb relació als riscos no coberts per les pòlisses d'assegurances de responsabilitat civil, patrimonial i comptable subscrites per la Generalitat per a sinistres que puguin afectar les persones que tinguin o hagin tingut la condició de personal al servei de l'Administració de la Generalitat, inclosos alts càrrecs i membres del Govern.
El fons el gestionarà provisionalment l'Institut Català de Finances, i per acollir-s'hi caldrà sol·licitar-ho acreditant, entre altres condicions, que encara no hi ha una resolució judicial ferma que declari il·lícites les actuacions dutes a terme. Així mateix, el projecte estableix una "obligació de retorn" si hi ha un pronunciament judicial ferm després d'haver-se acollit al fons i un cop exhaurides totes les vies jurisdiccionals d'impugnació.
Dimecres al matí el Ple també designarà Òscar Ordeig (PSC-Units), Juli Fernàndez (ERC) i Jordi Munell (JxCat) diputats interventors per al període pressupostari del 2022, i substanciarà dos punts més, sobre la situació de compatibilitat d'una diputada i sobre els canvis en la composició de les meses de les comissions.
Emergència en l'àmbit de l'habitatge
La sessió es reprendrà dimecres a la tarda amb el debat i la votació finals de la Proposició de llei de modificació de les lleis 18/2007, 24/2015 i 4/2016 per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge. El text arriba a aquest últim debat amb 19 esmenes reservades pels grups, 1 del PSC-Units, 7 de Cs i 11 del PPC.
La iniciativa, impulsada conjuntament per ERC, JxCat, la CUP i ECP, introdueix modificacions en les lleis esmentades amb els objectius d'incrementar el 15% el parc d'habitatge en 152 municipis amb forta demanda social, destinar a lloguer social el 5% d'habitatges de primera residència i ajudar les famílies potencialment excloses del mercat de l'habitatge.
El text estableix la consideració d'habitatges buits per als que estiguin desocupats de manera permanent i injustificada durant més de dos anys, i en preveu l'expropiació forçosa per incompliment de la seva funció social. Així mateix, estableix la consideració de gran tenidor per als propietaris de més de deu habitatges, i en crea un registre. A més, estableix que els contractes de lloguer social s'han de renovar obligatòriament si els ocupants continuen dins els paràmetres d'exclusió residencial, i preveu l'obligació d'oferir lloguers socials abans d'interposar una demanda judicial per deutes hipotecaris o altres demandes de desnonament, a més d'ampliar la durada mínima d'aquests contractes.
Mocions
Dijous, entre el matí i la tarda, el Ple debatrà i votarà nou mocions, sobre la gestió de residus (PSC-Units), el cànon de residus (ERC), la planificació del curs escolar 2022-2023 (PSC-Units), el nou currículum d'educació bàsica (Vox), els Jocs Olímpics d'Hivern (ECP), la neutralitat de les institucions públiques (Cs), la necessitat d'una represa econòmica justa, sostenible i equitativa del teixit empresarial i del món laboral (ERC), les polítiques d'habitatge, garantia de drets, desnonaments i persecució del moviment en defensa de l'habitatge (CUP) i la llengua catalana en el sistema universitari i de recerca (JxCat).
La primera moció del PSC-Units insta el Govern a aprovar el 2023 la llei de prevenció i gestió de residus i d'ús eficient dels recursos de Catalunya, a establir un programa de tancament i buidatge d'abocadors i a garantir que no se n'obrirà cap de nou.
La d'ERC sobre el cànon de residus insta l'executiu a defensar-lo davant el Govern de l'Estat "blindant" la fórmula actual d'aquest "impost ecològic" i garantint que la futura "llei espanyola de residus i sòls contaminants" no el modifiqui.
La segona del PSC-Units insta el Govern a fomentar i prestigiar la vocació docent, a oferir vint mil places públiques addicionals de cicles formatius de grau mitjà i superior per al proper curs, a crear noves places d'escola bressol i a recuperar la sisena hora als centres educatius públics.
La de Vox insta l'executiu a vetllar perquè l'escola sigui un espai lliure d'ideologia i a elaborar un nou esborrany d'ordenació dels ensenyaments de l'educació bàsica que suprimeixi qualsevol programa d'educació afectivosexual i garanteixi el dret a ser educat en espanyol a tot el territori.
La d'ECP constata que la celebració d'uns jocs olímpics d'hivern al Pirineu l'any 2030 no dona resposta a les necessitats de les comarques pirinenques, insta el Govern a fer públics tots els informes del projecte i a incloure el Berguedà, el Solsonès i el Ripollès en la consulta popular.
La de Cs insta el Govern a respectar la divisió de poders i acatar les sentències judicials, a retirar símbols partidistes i a respectar tots els funcionaris públics. També "reprova" la presidenta del Parlament per "manca de neutralitat", per les seves explicacions sobre el cas Juvillà i per haver assistit a la manifestació de la Meridiana.
La segona d'ERC referma el compromís del Parlament amb una represa econòmica justa, verda i equitativa, considera necessari un marc laboral que garanteixi els drets dels treballadors i insta el Govern, entre altres punts, a impulsar les reformes necessàries per descentralitzar el salari mínim.
La de la CUP rebutja, d'una banda, els desnonaments de famílies vulnerables, i insta l'executiu a aturar-los, i, de l'altra, la investigació d'activistes defensors del dret a l'habitatge i les detencions sense ordre judicial. Així mateix, demana que s'aturi l'aplicació de la "llei mordassa" contra les mobilitzacions socials i antidesnonaments.
Finalment, la de JxCat reconeix el paper singular del sistema universitari i de recerca en la preservació i el reconeixement social i acadèmic del català, i insta el Govern a desenvolupar un pla d'enfortiment de la llengua en aquest àmbit.