Notícies

El Ple es podrà tornar a reunir amb tots els diputats a l'hemicicle a partir de demà, després que en l'últim any i mig ho hagi fet gairebé sempre amb un format reduït a causa de les mesures sanitàries per la pandèmia de Covid-19. L'hemicicle recuperarà l'aforament complet després que la setmana passada així ho acordessin la Mesa i la Junta de Portaveus i amb la conformitat del Departament de Salut davant la millora de la situació de la pandèmia.

El ple començarà demà, dimarts, a les tres de la tarda. En la sessió de demà la cambra farà les primeres interpel·lacions als consellers, i dimecres a les nou del matí farà la sessió de control al Govern i al president de la Generalitat, Pere Aragonès. El ple s'allargarà fins dijous a la tarda, amb un ordre del dia que inclou també el debat de totalitat d'una proposició de llei sobre la memòria democràtica, el debat i la votació de tres decrets llei, una proposta de resolució sobre el Kurdistan, una altra per crear una comissió d'estudi sobre l'educació inclusiva i vuit mocions.

Des de l'inici de la pandèmia, el Ple s'ha reunit pràcticament sempre amb un format reduït, primer amb una vintena de diputats a l'hemicicle i més endavant amb una setantena. L'últim ple ordinari abans de les restriccions per la pandèmia en què van poder assistir tots els diputats a l'hemicicle es va fer els dies 4 i 5 de març de 2020, i el primer amb format reduït es va fer el 24 d'abril de 2020, quan la cambra va aprovar els darrers pressupostos de la Generalitat.

La sessió constitutiva d'aquesta legislatura, el 12 de març d'enguany, i el primer debat d'investidura fallida de Pere Aragonès, el 26 i el 28 de març, es van fer a l'auditori del Parlament perquè tots els diputats hi poguessin assistir. Més endavant, també van poder ser tots presents en el ple en què Aragonès va ser investit, el 20 i el 21 de maig, que es va fer a l'hemicicle però habilitant les zones de públic i de convidats perquè les ocupessin diputats. Amb aquest mateix format, tots els diputats van poder ser presents en els plens per votar Aurora Madaula com a secretària segona de la Mesa, el 29 d'abril, i Alba Vergés com a vicepresidenta primera, el 16 de juny.

Interpel·lacions
El Ple farà demà a la tarda les sis primeres interpel·lacions als consellers, i la resta les farà dijous al matí. Demà, abans de començar a substanciar les interpel·lacions, es comunicarà la composició de les meses de les comissions al Ple, que també votarà el dictamen de la Comissió de l'Estatut dels Diputats sobre la situació de compatibilitat de diputats.

L'ordre del dia d'aquest ple inclou nou interpel·lacions, sobre la situació de l'Afganistan i el paper de la Generalitat en l'acollida de refugiats i el respecte als drets humans (ERC), la seguretat pública i la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra (ERC), la seguretat (JxCat), l'acció econòmica per combatre la concentració de la riquesa i les desigualtats socials (ECP), l'estat de l'Administració de justícia (PSC-Units), la gestió dels espais agraris (CUP), la T-Mobilitat (PSC-Units), l'autonomia universitària (JxCat) i l'escola a Catalunya (Cs).

Sessió de control
Dimecres el ple es reprendrà a les nou del matí amb la sessió de control, primer als consellers i tot seguit al president Aragonès, que respondrà les preguntes que li formulin els caps de fila de tots els grups parlamentaris sobre l'actualitat política.

Els consellers respondran les preguntes sobre el Centre de Formació Professional d'Automoció, la situació del comerç, els serveis socials municipals (PSC-Units); les polítiques d'organització del temps del Departament d'Igualtat i Feminismes, les mesures per afrontar l'atur i la precarietat laboral dels joves, les mesures per impulsar la coeducació (ERC); els col·lectius invisibilitzats en les polítiques de memòria democràtica, el Programa de benestar emocional i salut comunitària, les polítiques d'infraestructures ferroviàries (JxCat); l'elecció de l'educació per part dels pares (Vox); les auditories al Consorci de Serveis Socials de Barcelona (CUP); els protocols per a la Covid-19 a les escoles (ECP); l'assetjament a les escoles (Cs), i l'anul·lació del concert educatiu a l'escola diferenciada (PPC).

Decrets llei
Acabada la sessió de control, el Ple farà el debat per validar o derogar el Decret llei 21/2021, pel qual es crea el Fons Extraordinari Addicional 2021 per als ens locals, que presentarà la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà.

El decret estableix que aquest fons estigui dotat amb 100 milions d'euros i que ha de servir per pal·liar la pèrdua de recaptació dels ens locals a causa de la crisi econòmica originada per la Covid-19. En podran ser beneficiaris els ajuntaments, els consells comarcals i el Consell General d'Aran, l'Àrea Metropolitana de Barcelona, per al Barcelonès, i les entitats municipals descentralitzades.

Tot seguit, el Ple debatrà i votarà el Decret llei 20/2021, de modificació del Decret llei 41/2020, de mesures extraordinàries de caràcter social en centres educatius i en l'àmbit de l'educació en el lleure i de les activitats extraescolars per fer front a les conseqüències de la Covid-19, que presentarà el conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray.

El decret faculta el Departament de Salut per comunicar a les direccions dels centres educatius les dades sobre la vacunació contra la Covid-19 dels alumnes, el personal docent, el personal d'administració i serveis, el personal d'atenció educativa i altre personal extern que està en contacte amb els alumnes en l'entorn educatiu.

A continuació, la cambra debatrà i votarà el Decret llei 22/2021, de modificació de l'article 211 de la Llei 2/2014, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic, relatiu a l'acreditació d'una tercera llengua per part de l'estudiantat de grau de les universitats catalanes, que presentarà la consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis.

El decret estableix que els estudiants que hagin iniciat els estudis de grau en una universitat catalana a partir del curs 2018-2019 han d'assolir "els coneixements i les competències suficients" en com a mínim una llengua estrangera "en els termes que estableixi la normativa aplicable als plans d'estudis i altra normativa interna de la universitat". D'aquesta manera ja no serà obligatori com fins ara acreditar un nivell equivalent al B2.

Memòria democràtica
Dimecres a la tarda el ple es reprendrà amb el debat de totalitat de la Proposició de llei de memòria democràtica de Catalunya, presentada pel PSC-Units i que arriba a aquest primer debat amb una esmena de retorn de Vox. La proposició continuarà la tramitació si la cambra rebutja aquesta esmena.

La proposta té "vocació d'esdevenir una regulació completa de l'àmbit de la memòria democràtica de Catalunya", segons que explica l'exposició de motius, i incorpora, a la pràctica, les regulacions sobre la matèria de les lleis 13/2007, del Memorial Democràtic, 10/2009, sobre la localització i identificació de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista i la dignificació de les fosses comunes, i 11/2017, de reparació jurídica de les víctimes del franquisme. El text també incorpora aspectes recollits a la Llei 16/2020, de la desaparició forçada de menors a Catalunya, i introdueix, entre altres aspectes, la creació d'un cens general de víctimes, la regulació del Banc d'ADN i del Programa d'identificació genètica i disposicions relatives a la retirada dels símbols contraris a la memòria democràtica.

Reconstrucció del Kurdistan
Dimecres a la tarda la cambra també debatrà i votarà la Proposta de resolució sobre el compromís de Catalunya amb la reconstrucció del Kurdistan, presentada conjuntament per ERC, JxCat, ECP i la CUP.

El text reconeix l'existència de l'Administració Autònoma del Nord-est de Síria, "sustentada en el confederalisme democràtic com a subjecte polític", i insta les institucions catalanes a establir-hi relacions, posa en valor el "potencial del confederalisme democràtic" com a solució pacífica i de convivència per a l'Orient Mitjà, fa una crida a les institucions, la societat civil i la ciutadania a fi d'impulsar una xarxa de solidaritat per participar en la reconstrucció de la regió i l'acollida de persones refugiades i insta el Govern a crear una taula amb les administracions, les entitats i la societat civil per a aquesta xarxa.

Sistema educatiu inclusiu
Dijous al matí, després de les darreres interpel·lacions, el Ple debatrà i votarà la proposta conjunta del PSC-Units, la CUP i ECP de crear una comissió d'estudi sobre el desplegament d'un sistema educatiu inclusiu a Catalunya per analitzar els reptes que comporta aquest desplegament, buscar solucions als "problemes i debilitats" de la situació actual i avançar "amb determinació i el màxim consens polític i social possible" cap a un sistema educatiu inclusiu, segons que recull l'exposició de motius.

La proposta estableix com a objecte de la comissió garantir un sistema educatiu inclusiu des de l'etapa educativa dels zero als tres anys fins a la postobligatòria que reforci l'equitat, millori l'atenció als alumnes amb necessitats educatives especials i doni suport a la tasca dels docents. Així mateix, el text preveu que integrin la comissió un membre de cada grup, que hi puguin assistir experts i representants de la comunitat educativa, que tingui la vigència de la legislatura en curs i que clogui els treballs amb un informe final.

Mocions
A l'últim, entre el matí i la tarda de dijous, el Ple debatrà i votarà vuit mocions, fruit d'interpel·lacions de la sessió anterior. Les mocions són sobre l'exercici de la competència de la seguretat pública (Cs), l'arrelament a Catalunya de la narcoeconomia de la marihuana i de la criminalitat associada (PSC-Units), la seguretat (Vox), la seguretat ciutadana (PPC), la fiscalitat a Catalunya (JxCat), la solitud i la indefensió de les dones víctimes de violència masclista (PSC-Units), l'escola inclusiva i la lluita contra la segregació escolar (CUP) i la situació de la gent jove (ECP).