Exposició: 90 anys de la constitució del Parlament de Catalunya (desembre 2022-abril 2023)
Informació facilitada per: Departament de Gestió Documental i Recursos d'Informació
Exposició commemorativa del norantè aniversari de la constitució del Parlament de Catalunya
El 6 de desembre de 1932, ara fa noranta anys, es va constituir el Parlament de Catalunya. La cambra catalana vol commemorar aquesta efemèride amb una exposició en què, per mitjà de fotografies, documents i cròniques del moment, es pugui copsar i comprendre la significació d'aquell fet. L'exposició, a més de mostrar el context previ i l'activitat legislativa que es va dur a terme, testimonia l'expectació que va suscitar aquell fet històric entre els ciutadans i evidencia l'entusiasme i l'emoció amb què ho van viure els barcelonins i la societat catalana en general. L'exposició «90 anys de la constitució del Parlament de Catalunya» forma part del programa d'activitats que el Parlament ha organitzat amb motiu del norantè aniversari de la seva constitució. Es pot veure al Palau del Parlament, al parc de la Ciutadella, del 15 de desembre de 2022 al 14 d'abril de 2023.
Exposició
1. Cronologia
2. Una seu pel Parlament
El 5 d'octubre de 1932, el Consell de Govern de la Generalitat encarrega al Conseller de Governació, Josep Tarradellas, que cerqui un emplaçament per a instal·lar-hi la seu del Parlament. La premsa de l'època recull opinions i comentaris sobre el problema de trobar, de manera urgent, una seu adequada per al Parlament, les eleccions al qual s'havien de celebrar al cap de només cinc setmanes. El més adient era construir un nou edifici monumental, però la manca de temps obligava a descartar-ho. Durant uns quants dies, el debat sobre les diferents opcions que oferia la ciutat estigué present en el Govern i també en la societat.
3. El Palau de la Ciutadella
L'edifici escollit fou l'antic arsenal de la Ciutadella, que havia estat convertit en palau reial i, posteriorment, en museu. Un cop presa la decisió, el Consell de Govern demanà a l'Ajuntament de Barcelona la cessió de l'edifici per a instal·lar-hi el Parlament. La Ciutadella, símbol de la repressió de les llibertats catalanes, esdevenia, dos segles més tard, símbol de la seva recuperació.
4. Eleccions al Parlament de Catalunya
El 20 de novembre de 1932 se celebraren les primeres eleccions al Parlament de Catalunya, en què van poder votar els homes catalans censats més grans de vint-i-tres anys.
5. Inauguració solemne del Parlament de Catalunya
El dia 5, els diputats es van reunir per preparar la sessió inaugural. Es va constituir la Mesa d'Edat, necessària per a iniciar el procés de constitució de la cambra, presidida pel diputat de més edat, Raimon d'Abadal (Lliga), i amb els tres diputats més joves, Antoni Dot i Arxer, Josep Andreu i Abelló i Joaquim Bilbeny i Bosch (ERC), com a secretaris.
5. Inauguració solemne del Parlament de Catalunya
El 6 de desembre de 1932, després d'un mes i mig d'obres i preparatius contra rellotge, tot estava a punt per a la sessió inaugural. L'expectació era màxima i les cròniques del moment reflectien la il·lusió generada per l'obertura de la més alta representació popular. La nit anterior s'encengué la font de Montjuïc, i molts edificis públics i de particulars lluïen il·luminacions extraordinàries. Francesc Macià declarà el dia festiu i feu una crida per a celebrar-ho. La ciutadania respongué amb entusiasme. Els carrers i les places es van omplir de gent, hi havia banderes i domassos als balcons i els cotxes i els tramvies festejaven amb banderoles la diada. L'expectació es respirava en l'aire i riuades de gent es desplaçaren fins a la Ciutadella per presenciar l'arribada d'autoritats, polítics i convidats.
6. L'hora de les grans responsabilitats
El Parlament es reuniria cada dia de dimarts a divendres i s'abocava a una tasca legislativa importantíssima amb què s'havien d'abordar els assumptes que preocupaven més a la societat. Però va ser una època convulsa, marcada per la suspensió de l'activitat de l'octubre del 1934 fins al febrer del 1936 (el Bienni Negre) i per l'esclat de la Guerra Civil. Malgrat tot, es van celebrar 254 sessions i es van aprovar 121 lleis. Durant l'etapa republicana, els presidents del Parlament foren Lluís Companys i Jover (1932-1933), Joan Casanovas i Maristany (1933-1938) i Josep Irla i Bosch (1938-1940). Un cop a l'exili, mantingueren la presidència Antoni Rovira i Virgili (1940-1949), Manuel Serra i Moret (1949-1954) i Francesc Farreras i Duran (1954-1980), que feu el traspàs simbòlic de la presidència a Heribert Barrera i Costa, un cop assolida la democràcia.
7. Primera legislatura
Després de la sessió solemne d'inauguració del Parlament, es van aprovar, durant la primera setmana, les actes de diputats de les diferents circumscripcions, i el 13 de desembre es va constituir definitivament la cambra. La primera Mesa estigué formada per: President: Lluís Companys (ERC) Vicepresident primer: Joan Casanovas (ERC) Vicepresident segon: Antoni Martínez (Lliga) Secretaris: Martí Rouret i Antoni Dot (ERC), Josep M. Casabò (Lliga) i Carles Gerhard (USC). El 14 de desembre, es ratificà Francesc Macià com a president de la Generalitat.
