I. Sra. Jenn Díaz Ruiz

• Intergrup de Drets Sexuals i Reproductius. Membre. Alta: 30.06.2022, BOPC, 254. Baixa 19.03.2024.
• Comissió d'Igualtat i Feminismes. Membre. Alta: 11.06.2021, BOPC, 63. Baixa 19.03.2024.
  • Portaveus dels grups parlamentaris en la Comissió d'Igualtat i Feminismes. Portaveu. Alta: 11.06.2021, BOPC, 63. Baixa 19.03.2024.
  • Ponència: Proposició de llei de modificació de la Llei 11/2014, del 10 d'octubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a erradicar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia. Membre. Alta: 19.09.2022, BOPC, 397. Baixa 19.03.2024.
  • Ponència: Proposició de llei de modificació de l'article 47 de la Llei 5/2008, del 24 d'abril, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, relativa a les indemnitzacions i els ajuts per a dones víctimes de violència masclista i llurs filles i fills. Membre. Alta: 19.09.2022. Baixa 06.07.2023.
  • Grup de Treball sobre l'LGBTI-fòbia. Membre. Alta: 27.01.2022. Baixa 27.02.2023.
• Comissió d'Acció Exterior, Transparència i Cooperació. Membre. Alta: 21.10.2022. Baixa 22.12.2022.
• Grup de Treball en Equitat de Gènere. Membre. Alta: 09.06.2021. Baixa 19.03.2024.
• Comissió de Control de l'Actuació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Membre. Alta: 07.05.2021, BOPC, 32. Baixa 19.10.2023, BOPC, 691.
  • Mesa de la Comissió de Control de l'Actuació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Secretària. Alta: 07.05.2021, BOPC, 32. Baixa 19.10.2023.
• Comissió d'Acció Exterior, Unió Europea i Cooperació. Membre. Alta: 22.12.2022. Baixa 19.03.2024.
• Comissió de Cultura. Membre. Alta: 11.06.2021, BOPC, 63. Baixa 19.03.2024.

Més informació

Naixement i residència

Nascuda a Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat) el 1988. Viu a Barcelona (Barcelonès).

Formació i activitat professional

Estudis de filologia hispànica a la Universitat de Barcelona, inacabats per escriure i dedicar-se de ple a la literatura.

Activitat cívica i cultural

Ha publicat Belfondo (2011), que ha estat reeditat, revisat i traduït al català per la mateixa autora (2017); El duelo y la fiesta (2012); Mujer sin hijo (2013), una distòpia en què les dones són obligades a tenir fills per poder repoblar el país; Es un decir (2014); Mare i filla (2015), la seva primera novel·la en català, traduïda al castellà per la mateixa autora com a Madre e hija; Dona i poder. Com i per què feminitzar la política (2020). Premi Continuarà (2016) per la novel·la Mare i filla; premi Mercè Rodoreda de narracions 2016 pel recull de contes Vida familiar. Actualment treballa en una nova novel·la, que publicarà simultàniament en català i en castellà. Els seus llibres han estat traduïts a l'italià i al polonès.