Notícies

El ple d'aquesta setmana començarà demà, dimarts, a les 15.30 hores amb interpel·lacions dels grups parlamentaris als consellers, i, entre altres punts, dimecres la cambra farà els debats i les votacions finals del Projecte de llei de memòria democràtica de Catalunya i de la proposició de llei que actualitza la legislació pel que fa als termes emprats per referir-se a les persones amb discapacitat.

Com és habitual, la sessió de control al president de la Generalitat, Salvador Illa, i al Govern, es farà dimecres a les 9 hores. La cambra farà també en aquesta sessió plenària, que s'allargarà fins dijous a la tarda, els debats de totalitat de dos projectes de llei del Govern, sobre la ITV i sobre la participació ciutadana, i d'una proposició de llei de Junts, sobre el salari mínim de referència. Finalment, el Ple també debatrà i votarà vuit mocions fruit de les interpel·lacions de la darrera sessió.

Interpel·lacions
El ple començarà dimarts a la tarda amb les quatre primeres interpel·lacions dels grups al Govern, sobre sobirania i dret a l'habitatge (CUP-DT), el dol perinatal (Junts), l'impacte de les polítiques en matèria d'immigració a Catalunya (PPC) i els efectes de l'islamisme en la seguretat i la llibertat (Vox).
Les tres interpel·lacions restants, sobre les polítiques d'ocupació (ERC), la defensa dels interessos de Catalunya davant els incompliments del Govern espanyol (Junts) i el desplegament de la Llei 13/2025, dels drets de les persones LGBTI i l'erradicació de l'LGBTI-fòbia (Comuns), es faran dimecres a la tarda.

Sessió de control
El ple es reprendrà dimecres al matí amb la sessió de control, que començarà amb les preguntes dels caps de fila o portaveus dels vuit grups al president Illa, sobre l'actualitat política.

Tot seguit, els conselles respondran les preguntes dels grups, sobre el Pla Director 2026-2036 de Poblet, l'evolució de l'economia catalana, les infraestructures de recerca i innovació (PSC-Units), la seguretat i la convivència, el patrimoni cultural, la gestió de la fauna salvatge (Junts), la situació del sector de la pagesia, el desplegament de la llei de l'ELA (ERC), "el deteriorament" dels serveis públics (PPC), el desequilibri entre l'oferta i la demanda de l'habitatge a Catalunya (Vox), l'accessibilitat dels equipaments educatius (Comuns), la situació de la pagesia (CUP-DT) i els aldarulls i disturbis als carrers (AC).

Memòria democràtica
Acabada la sessió de control, el Ple debatrà i votarà el Projecte de llei de memòria democràtica de Catalunya, una iniciativa del Govern que, després de la tramitació en ponència i comissió, arriba a la votació final sense cap esmena viva dels grups.

La iniciativa té per objecte consolidar i ampliar les polítiques de recuperació, preservació i divulgació de la memòria democràtica, garantir el reconeixement i la reparació de les víctimes de la violència i la repressió, localitzar les víctimes de desaparició, retirar símbols franquistes i erradicar tota forma d'enaltiment del franquisme. El text comprèn el període entre la proclamació de la Segona República, el 1931, i la constitució del primer govern elegit democràticament a Catalunya després de la dictadura, el 1980, i l'amplia fins al 1985 per a les dones víctimes del Patronato de Protección a la Mujer.

La llei preveu elaborar un cens de víctimes de la guerra i del franquisme, facilitar l'accés a la documentació i regular la recerca, la localització i la identificació de persones desaparegudes, la recuperació de les seves restes i la dignificació de les fosses. El text també estableix la incorporació de la memòria democràtica als currículums educatius, impulsa la recerca i la divulgació i regula la protecció dels espais de memòria. Així mateix, recull mesures de reconeixement i reparació per a les víctimes i persones represaliades i regula l'organització i les funcions del Memorial Democràtic.

Finalment, el projecte reclama que la comissaria de policia de la Via Laietana, a Barcelona, esdevingui un centre d'interpretació de la repressió política i la tortura, i estableix un termini d'un any per a la retirada del monument franquista de Tortosa i un de dos anys per a la de la resta de símbols franquistes. Així mateix, el text preveu la retirada de distincions i honors vinculats al franquisme i estableix mesures contra els actes d'enaltiment de la dictadura que menyspreïn o humiliïn les víctimes. El text incorpora un règim sancionador amb multes de fins a 150.000 euros per a les infraccions molt greus.

Termes referits a les persones amb discapacitat
A continuació, el Ple debatrà i votarà la Proposició de llei d'actualització de la legislació amb relació als termes emprats per referir-se a les persones amb discapacitat. La iniciativa es tramita pel procediment exprés de lectura única després que així ho aprovés la cambra a finals de juliol, i cap grup no hi ha presentat esmenes.

La proposició, elaborada per una ponència conjunta i signada pel PSC-Units, Junts, ERC, el PPC, els Comuns i la CUP-DT, actualitza la legislació catalana perquè els termes que s'hi empren siguin respectuosos, adequats, inclusius i precisos, d'acord amb el que estableix la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat. Tal com apunta l'exposició de motius, malgrat que els darrers anys hi ha hagut lleis que han adaptat el llenguatge en aquest sentit i accions per avançar en un llenguatge inclusiu, en la legislació catalana vigent encara hi ha exemples d'expressions que cal actualitzar.

Així, la iniciativa modifica fins a vint-i-cinc lleis, en què, per exemple, substitueix els termes "persones discapacitades" o "disminuïdes" per "persones amb discapacitat", o "discapacitat psíquica" per "discapacitat intel·lectual", i introdueix també termes com "pluridiscapacitat". La proposició inclou a més una disposició final que estableix que les normes legals o reglamentàries que es dictin d'ara endavant hauran d'emprar un llenguatge respectuós i adequat en aquest sentit.

Participació ciutadana en les polítiques públiques
Tot seguit, la cambra farà el debat de totalitat del Projecte de llei de participació ciutadana, que presentarà el conseller de la Presidència, Albert Dalmau. Cap grup no ha presentat cap esmena a la totalitat al projecte, de manera que un cop fet aquest debat la iniciativa continuarà la tramitació en ponència i comissió abans que torni al Ple perquè en faci el debat i la votació finals.

La iniciativa té per objecte establir una regulació integral del dret de participació ciutadana en l'elaboració, la implantació i l'avaluació de les polítiques públiques, un dret que reconeix a totes les persones, incloses les menors d'edat, a títol individual o mitjançant entitats. El text estableix un marc normatiu dels principis i les fases dels processos participatius, i entre altres aspectes en reforça la planificació i el posterior rendiment de comptes; preveu mesures per afavorir la participació, com ara la possibilitat de compensació econòmica en alguns supòsits; recull els requisits per l'impuls ciutadà d'aquests instruments participatius, i disposa que el Síndic de Greuges avaluï cada dos anys l'aplicació de la llei. També preveu que l'aplicació sigui adaptada a la realitat territorial, en particular als municipis rurals i petits.

Servei d'ITV
El ple es reprendrà dimecres a la tarda amb el debat de totalitat del Projecte de llei de regulació de la prestació del servei d'inspecció tècnica de vehicles (ITV) a Catalunya, que presentarà el conseller d'Empresa i Treball, Miquel Sàmper. La cambra votarà les esmenes de retorn que hi han presentat el PPC i la CUP-DT, i si rebutja les esmenes la iniciativa continuarà la tramitació parlamentària, mentre que si les aprova, restaria rebutjada.

El projecte defineix i regula el model de prestació de la ITV i n'actualitza el marc jurídic amb l'objectiu de "donar estabilitat al marc regulador", "incrementar-ne l'oferta" i "garantir-ne la universalitat". Entre altres mesures, el text preveu el lliure accés al mercat de nous operadors i la liberalització de les tarifes per fomentar la competència; ampliar la xarxa d'estacions, afavorint-ne l'obertura de noves eliminant les limitacions actuals, i oferir més opcions als usuaris a l'hora d'escollir el centre. Alhora, garanteix el manteniment del control i la supervisió de tot el servei per part de la Generalitat.

Salari mínim de referència
A continuació, la cambra farà el debat de totalitat de la Proposició de llei de creació del salari mínim de referència de Catalunya, presentada per Junts, i votarà les esmenes de retorn que hi han presentat el PSC-Units, el PPC, Vox i els Comuns.

La iniciativa proposa fixar aquesta referència, inicialment, en 1.400 euros mensuals en catorze pagues per al 2026, equivalents a 19.600 euros bruts anuals per a una jornada completa. Aquest salari de referència seria obligatori exclusivament en l'àmbit de l'Administració de la Generalitat de Catalunya i els ens que en depenen i les entitats que integren l'Administració local de Catalunya, tindria caràcter orientatiu en la resta de sectors i no substituiria el salari mínim interprofessional estatal ni establiria un salari mínim obligatori per a tots els treballadors.

El text també preveu promoure el compliment del salari mínim com a criteri social prioritari de valoració en l'adjudicació de contractes públics i l'atorgament de subvencions i ajuts de la Generalitat i els ens que en depenen. La iniciativa inclou, així mateix, un programa de suport a les petites i mitjanes empreses i als sectors amb dificultats per facilitar-ne l'adaptació progressiva, i mesures fiscals per preservar el poder adquisitiu de les rendes baixes i mitjanes. També preveu mecanismes de control dels compromisos salarials adquirits per les empreses i entitats beneficiàries de contractes, subvencions o ajuts públics.

Mocions
A l'últim, entre el matí i la tarda de dijous el Ple debatrà i votarà vuit mocions, sobre l'habitatge (Vox), la defensa de la propietat privada (PPC), l'atenció integrada de les cures (Junts), les oportunitats per als joves a Catalunya (PPC), la política industrial (ERC), la protecció de les defensores de drets humans (ERC), les polítiques de seguretat pública a Catalunya (Comuns) i l'inici del curs escolar (Junts).

La moció de Vox insta el Govern a derogar el decret llei de contenció de rendes d'habitatge, rebutja les "mesures coercitives" per als habitatges buits i demana reduccions fiscals per a la construcció i l'accés al primer habitatge. El text també defensa la derogació de la llei espanyola pel dret a l'habitatge, "la repatriació de tots els immigrants que hagin entrat o siguin a Espanya de manera il·legal" i un sistema de finançament que asseguri la "igualtat essencial entre espanyols en els impostos cedits".

La del PPC sobre la propietat privada creu necessari "reorientar la política d'habitatge", i, entre altres qüestions, reclama al Govern un "seguiment efectiu" del pla 50.000 habitatges; un pla de mobilització de sòl residencial; la simplificació administrativa vinculada a la construcció d'habitatge i l'impuls de la col·laboració publicoprivada per incrementar-la; incentius fiscals per a l'accés al primer habitatge dels joves i les famílies, i mesures contra les ocupacions il·legals i els empadronaments fraudulents.

La de Junts sobre l'atenció a les cures constata que "el Govern no ha complert el termini establert" per aprovar els estatuts de l'Agència Integrada Social i Sanitària de Catalunya, i l'insta a aprovar-los "de manera immediata" i a garantir-ne l'entrada en funcionament efectiva abans del 29 de novembre, "tal com estableix la llei". També li demana que abans presenti al Parlament el calendari i el mapa del desplegament territorial d'aquesta atenció integrada.

La segona del PPC "constata el fracàs de les polítiques de joventut" del Govern i lamenta el "menysteniment" per part de l'exconsellera Mònica Martínez Bravo envers aquestes polítiques. La moció reclama bonificacions fiscals per facilitar l'accés a l'habitatge, i planteja prioritzar les "persones amb un arrelament real" pel que fa als ajuts en habitatge i reclamar al Govern d'Espanya que impulsi el retorn dels menors estrangers no acompanyats. També demana mesures de suport als emprenedors i més places de formació professional.

La primera d'ERC insta el Govern a definir amb els agents industrials, socioeconòmics i polítics una "estratègia industrial de país a llarg termini", i, entre altres aspectes, defensa que les aportacions de capital públic a projectes industrials es condicionin al manteniment de l'ocupació i al compromís d'activitat a llarg termini. També demana reforçar el finançament dels clústers, fomentar l'equilibri territorial de l'activitat industrial i donar suport al reconeixement del complex químic de Tarragona com a "emplaçament crític" en el marc de la Unió Europea.

La segona d'ERC demana que el Govern creï i desplegui abans d'acabar el 2027 un sistema públic de garantia del dret a defensar els drets humans que, entre altres qüestions, garanteixi un punt d'accés per comunicar situacions de risc i activar mesures de protecció i reforci la capacitat i la sostenibilitat de les persones i les entitats defensores. Així mateix, demana que es creï una comissió interdepartamental per a la defensa dels drets humans com a òrgan de governança d'aquest sistema, amb participació del Govern i de les persones i entitats defensores.

La dels Comuns, entre altres aspectes, insta el Govern a incorporar mecanismes per garantir la traçabilitat de l'ús de les llançadores de projectils viscoelàstics en les actuacions policials; publicar totes les instruccions i protocols d'ús d'armes policials o de la força; avaluar els criteris d'interpretació de la normativa administrativa d'aplicació en un context de protestes pel que fa a la garantia dels drets fonamentals, en especial en protestes contra desnonaments; actualitzar els mecanismes de garantia del dret a la informació en aquests contextos, i enfortir les àrees de mediació i investigació del Cos de Mossos d'Esquadra.

A l'últim, la segona de Junts insta el Govern a garantir "de manera efectiva i estable" el servei d'interpretació de llengua de signes catalana als centres educatius; garantir i reforçar les activitats d'educació en el lleure, com les sortides o colònies, i que es reconegui i compensi "adequadament" el professorat per aquestes activitats; elaborar un pla de climatització de les aules "ambiciós i equitatiu", i, finalment, un pla per garantir el transport escolar en l'etapa postobligatòria als municipis rurals i de muntanya.