Notícies

El Parlament ha aprovat 26 lleis des de l'inici de la XV legislatura, al juny del 2024, de les quals la meitat, 13, han vist la llum en aquest darrer període de sessions, iniciat el 15 de gener i que acaba avui, 31 de juliol. Entre les lleis d'aquest darrer període de sessions hi ha la dels pressupostos de la Generalitat per al 2026, els primers de la legislatura i també els primers que aprova el Parlament des del 2023.

Al setembre es reprendran les tramitacions de les 75 iniciatives legislatives que hi ha actualment en tràmit: 14 projectes de llei del Govern, 44 proposicions de llei dels grups, 12 proposicions d'iniciativa legislativa popular (ILP) i 5 propostes per presentar proposicions de llei al Congrés.

En aquest període de sessions que ara acaba, el cinquè de la legislatura, el Ple també ha validat 7 decrets llei del Govern, de manera que ja se n'han validat 32 aquesta legislatura. A més, en aquest període de gener a juliol, la cambra també ha acordat portar dues iniciatives legislatives al Congrés dels Diputats. En aquests mesos el Ple ha fet 14 sessions plenàries, que sumen 230 hores de treball. Des de l'inici de legislatura, s'han fet 51 plens, que sumen 698 hores.

Lleis aprovades en aquest període de sessions
L'última llei aprovada, al darrer ple del juliol, ha estat la de modificació del Codi civil de Catalunya en matèria de suports a l'exercici de la capacitat jurídica de les persones, fruit d'una iniciativa del Govern. Abans, el 2 de juliol, el Ple va aprovar la llei dels pressupostos de la Generalitat per al 2026, els primers del Govern de Salvador Illa. Els nous comptes, i la "llei d'acompanyament" dels pressupostos, es van aprovar amb el suport del PSC-Units, ERC i els Comuns, després que el Govern retirés al març un primer projecte de pressupostos en no tenir els suports garantits per superar el debat de totalitat.

A més d'aquestes tres, quatre lleis més d'aquest període de sessions han sorgit d'iniciatives del Govern: d'una banda, la de l'erradicació de l'amiant i la de l'Institut de la Filmoteca Nacional de Catalunya, fruit de projectes de llei presentats per l'executiu, i, de l'altra, la de mesures urgents de suport al sector agrari i forestal i la de modificació de l'impost sobre les estades en establiments turístics i de creació de la taxa pel servei de gestió i recaptació del recàrrec municipal de l'impost, provinents de decrets llei que el Ple va acordar tramitar com a projectes de llei, en el segon cas en tramitació conjunta amb una proposició de llei d'ERC sobre el mateix tema.

Les altres sis lleis aprovades en aquest període són la del tercer sector social, impulsada pel PSC-Units, Junts, ERC, el PPC, els Comuns i la CUP-DT; la del Centre Català d'Empresa i Drets Humans, la de reconeixement de l'Institut d'Estudis Catalans com a acadèmia nacional i la de modificació del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb relació al règim jurídic aplicable a Aran, totes tres impulsades conjuntament pel PSC-Units, Junts, ERC, els Comuns i la CUP-DT, i la de modificació de la llei ferroviària, amb relació al règim sancionador de les conductes que desllueixen o deterioren les infraestructures ferroviàries, i la de modificació del text únic de la Llei de la funció pública de l'Administració de la Generalitat, sobre els funcionaris de presons, ambdues impulsades pel PSC-Units.

Decrets llei validats
Els set decrets llei que ha validat el Ple en aquest període de sessions són el 23/2025, de necessitats financeres del sector públic en pròrroga pressupostària i altres mesures; l'1/2026, pel qual es regulen les prestacions econòmiques per a les persones amb grau III+ de dependència extrema i de modificació de la Llei de serveis socials; el 2/2026, de concessió d'un suplement de crèdit als pressupostos de la Generalitat per al 2023 prorrogats per al 2026; el 3/2026, de mesures urgents en matèria fiscal, de simplificació i agilització en la gestió, en l'àmbit de l'urbanisme i l'habitatge, en l'àmbit de personal i altres mesures urgents en pròrroga pressupostària, que, un cop validat, el Ple va acordar tramitar com a projecte de llei; el 4/2026, de mesures urgents en l'àmbit de la dependència; el 5/2026, de mesures urgents en matèria de transport públic interurbà de viatgers per carretera, i el 6/2026, de mesures urgents en l'àmbit urbanístic i de la contractació en relació amb els municipis rurals, que el Ple també va acordar tramitar com a projecte de llei.

Propostes enviades al Congrés dels Diputats
D'altra banda, les dues propostes de proposicions de llei que el Parlament, per acord del Ple, ha enviat a la Mesa del Congrés en el decurs d'aquest període de sessions són la de modificació d'algunes disposicions normatives processals amb relació al dret de morir dignament, que el Parlament va aprovar a l'abril i que ja ha superat el debat de presa en consideració al Congrés, i la de modificació de la Llei 3/2024, per millorar la qualitat de vida de les persones amb ELA i altres malalties o processos d'alta complexitat i curs irreversible, admesa recentment a tràmit per la Mesa de la cambra baixa espanyola. La primera iniciativa la van impulsar el PSC-Units, Junts, ERC, els Comuns i la CUP-DT, i la segona, els mateixos grups tret del PSC-Units.

Al Congrés hi ha actualment en tramitació dues propostes més que el Parlament va aprovar i va remetre a la cambra espanyola en l'anterior legislatura: una de modificació de la prescripció dels delictes contra la llibertat sexual comesos contra menors d'edats, i una altra de garantia del servei de caixer automàtic en els municipis en risc d'exclusió financera i de garantia en l'accés als serveis bancaris.

Sessions de control, interpel·lacions i mocions
En aquest període de gener a juliol, el Ple ha fet 13 sessions de control, amb 103 preguntes al president de la Generalitat i 169 als consellers. En dues sessions, a principis d'any, va ser el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, qui va respondre les preguntes dels grups al president, arran de l'hospitalització de Salvador Illa. Des de l'inici de la legislatura, el Ple ha fet 38 sessions de control, amb 302 preguntes al president i 489 al Govern.

De gener a juliol, el Ple també ha fet 113 interpel·lacions al Govern, i ha aprovat 80 mocions i 14 resolucions. A més, en el decurs d'aquests plens també s'han llegit 21 declaracions institucionals del Parlament. A banda, també hi ha hagut 4 declaracions de la Junta de Portaveus.

Debats monogràfics i compareixences
En aquest període de sessions, la cambra ha celebrat un únic debat monogràfic, sobre la crisi de l'ascensor social, el progrés econòmic i l'estat del benestar, sol·licitat per Junts, que es va fer en la sessió plenària del 10 de febrer. Aquest és el quart debat monogràfic d'aquesta legislatura, i per al proper període ja hi ha previst fer-ne un sobre l'educació i el futur de la joventut, també sol·licitat per Junts.

Entre el gener i el juliol d'enguany, el president Illa ha fet dues compareixences davant el Ple: una al març, per informar, arran d'una sol·licitud de Junts, de "la situació de col·lapse que pateix Catalunya", i una altra, el 22 de juliol, per informar, a petició pròpia, del nomenament de Raúl Moreno com a conseller de Drets Socials i Inclusió, en substitució de Mònica Martínez. Al gener, el conseller Dalmau, quan exercia les funcions de president de la Generalitat, va comparèixer a petició pròpia per informar de les incidències a la xarxa de Rodalies. Des de l'inici de la legislatura, hi ha hagut nou compareixences del president davant el Ple, inclosa la del conseller Dalmau en funcions de president.

D'altra banda, en el darrer ple d'aquest període de sessions, la síndica de greuges, Esther Giménez-Salinas, va comparèixer per presentar l'informe de la institució corresponent al 2025, i la cambra va designar Josep Maria Reniu nou senador en representació de la Generalitat, a proposta d'ERC, en substitució de Laura Castel, que va renunciar al càrrec.

Mesa, Junta de Portaveus i comissions
En aquest període de sessions, la Mesa ha fet 38 reunions; la Mesa Ampliada, 6, i la Junta de Portaveus, 30. Des de l'inici de la legislatura, la Mesa ha fet 128 reunions; la Mesa Ampliada, 19, i la Junta de Portaveus, 88.

De gener a juliol, les comissions han fet 247 sessions (686 des de l'inici de legislatura), en què s'han adoptat 301 resolucions (753 des de l'inici de legislatura) i s'han fet 578 compareixences, de les quals 43 han estat sessions informatives dels membres del Govern; 237, compareixences en el marc de tramitacions legislatives, i 298, altres compareixences de càrrecs institucionals o representants d'entitats, entre d'altres. Des de l'inici de legislatura, el nombre total de compareixences en comissió ha estat de 1.638.

En aquest període de sessions, s'han constituït tres noves comissions: el 26 de febrer, la Comissió d'Estudi sobre el Feixisme, el Racisme i els Discursos d'Odi; el 16 d'abril, la Comissió d'Investigació sobre la Repressió Exercida contra Dones Menors d'Edat pel Patronato de Protección a la Mujer entre el 1941 i el 1981, i, el 30 d'abril, la Comissió de Seguiment de Polítiques de la Gent Gran. El 7 de maig també es va constituir el Grup de Treball sobre l'Impuls de Millores en el Sistema Penitenciari.

D'altra banda, en aquests darrers mesos ha culminat els seus treballs la Comissió d'Investigació sobre l'Activitat de la Direcció General de l'Atenció i la Infància i l'Adolescència. Aquesta comissió va acordar el seu dictamen el 13 de juliol, i el Ple el va aprovar en la darrera sessió d'aquest mes.

Activitat institucional
En l'àmbit institucional, durant aquest període de sessions el Parlament ha rebut diferents visites oficials i ha mantingut la presència en trobades internacionals.

Al gener, la Mesa, encapçalada pel president, Josep Rull, va rebre la visita de la presidenta del Congrés, Francina Armengol; a l'abril, va visitar la cambra una delegació de l'Assemblea Nacional del Quebec, encapçalada per la seva presidenta, Nathalie Roy, coincidint amb la diada de Sant Jordi; al mes de juny, el president també va rebre en audiència el lehendakari Immanol Pradales, i la Mesa va participar en els actes de rebuda de la visita del papa Lleó XIV a Barcelona i en els d'inauguració de la Torre de Jesús de la Sagrada Família, a què també van assistir representants dels grups parlamentaris.

D'altra banda, el 31 de març els presidents del Parlament i de la Generalitat i l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, van signar un protocol de col·laboració entre les tres institucions per ampliar i millorar les dependències del Parlament, amb l'objectiu de donar resposta a les necessitats de creixement de la institució i impulsar noves iniciatives per consolidar el Parlament com una institució oberta, accessible i més propera a la ciutadania.

Al maig, la Mesa va fer una rebuda institucional a l'exsíndic major de la Sindicatura de Comptes, Miquel Salazar, en reconeixement de la seva tasca després que anunciés la renúncia al càrrec. El Ple de la Sindicatura va elegir Llum Rodríguez nova síndica major.

Entre altres activitats de caire internacional, la vicepresidenta primera, Raquel Sans, va participar, amb la presidenta de la Comissió d'Igualtat i Feminisme, Sabrin Araibi (PSC-Units), en la comissió anual d'ONU Dones a Nova York, i els secretaris de la Mesa, Glòria Freixa, Rosa Maria Ibarra i Juli Fernàndez, van participar en diferents reunions de treball en el marc de l'Assemblea Parlamentària de la Francofonia i en la reunió anual d'aquesta assemblea al Camerun, en què va participar Freixa.

14 projectes de llei en tràmit
El Parlament té actualment 14 projectes de llei en tràmit, 8 dels quals han superat el debat de totalitat: el de l'ocupació pública catalana; el del llibre cinquè del Codi de finances públiques de Catalunya, relatiu a la tresoreria, l'endeutament i les garanties; el del Codi de finances públiques de Catalunya i d'aprovació del llibre primer, relatiu a les disposicions generals; el de drets culturals de Catalunya; el de l'economia social i solidària; el dels instruments de provisió del sistema públic de serveis socials; el del patrimoni cultural immaterial i el de memòria democràtica de Catalunya. Els dos darrers són els que es troben en un punt de tramitació més avançat, atès que les ponències respectives ja n'estan redactant l'informe. El relatiu al patrimoni cultural es tramita conjuntament amb una proposició de llei de Junts sobre el mateix tema.

44 proposicions de llei en tràmit
Actualment, també hi ha en tràmit 44 proposicions de llei dels grups parlamentaris, de les quals, 18 han superat el primer debat al ple (16 han superat el debat de totalitat i 2, el de la tramitació per lectura única).

Dues de les proposicions que es troben en un punt més avançat són la dels Comuns sobre la compra especulativa d'habitatge, en tramitació per lectura única, i la de les cambres oficials de comerç, impulsada pel PSC-Units, Junts, ERC i el PPC. Totes dues havien d'arribar al debat final en el darrer ple del juliol, però aquests debats van quedar posposats en espera que el Consell de Garanties Estatutàries emeti els dictàmens que li han sol·licitat Junts i el PPC, en el primer cas, i els Comuns i la CUP-DT conjuntament, en el segon.

Una altra proposició que ja podria arribar al debat final és la que actualitza la legislació amb relació als termes emprats per referir-se a les persones amb discapacitat, elaborada en ponència conjunta i signada pel PSC-Units, Junts, ERC, el PPC, els Comuns i la CUP-DT. El darrer ple del juliol en va acordar la tramitació per lectura única, i el termini per presentar-hi esmenes ha vençut sense que se n'hagi presentat cap.

En una fase també molt avançada de tramitació hi ha quatre proposicions sobre les quals ja s'està elaborant l'informe de la ponència. Són les de modificació de la Llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, impulsada conjuntament pel PSC-Units i ERC; de la renda garantida de ciutadania, fruit de dues iniciatives del PSC-Units i de Comuns; de mesures transitòries i urgents per a fer front al sensellarisme i erradicar-lo, impulsada conjuntament pel PSC-Units, Junts, ERC, el PPC, els Comuns i la CUP-DT, i d'atenció pal·liativa pediàtrica integral, iniciativa de Junts.

Les altres onze proposicions que han superat el debat de totalitat, i que es troben en diferents moments de tramitació, són les de modificació de la Llei 14/2010, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència, per a garantir els drets dels menors en acolliment, presentada pel PPC; de finances locals de Catalunya, presentada pels Comuns; de les defensories i sindicatures locals de greuges, presentada conjuntament pel PSC-Units, Junts, ERC, els Comuns i la CUP-DT; de mesures urgents de protecció de la seguretat climàtica, presentada per la CUP-DT; de modificació de la Llei 5/2006, del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya, relatiu als drets reals, i de la Llei 18/2007, del dret a l'habitatge, presentada per Junts; de la gent gran de Catalunya, presentada pel PSC-Units; de la comunicació audiovisual de Catalunya, presentada per ERC; de modificació de la Llei 12/2015, de cooperatives, presentada conjuntament pel PSC-Units, Junts, ERC, els Comuns i la CUP-DT; de transport de persones en vehicles de fins a nou places, també del PSC-Units, Junts, ERC, els Comuns i la CUP-DT; sobre la regulació i simplificació de la donació del cos a la ciència, i de protecció i promoció de la salut mental infantil i juvenil a Catalunya, totes dues presentades per Junts.

Durant el proper període de sessions la cambra també iniciarà la tramitació de la proposta de reforma del Reglament del Parlament amb relació als deures dels diputats i al règim sancionador, registrada aquest dimecres pel PSC-Units, Junts, ERC, els Comuns i la CUP-DT.

Iniciatives legislatives populars
De les iniciatives legislatives populars (ILP) que hi ha en tràmit, quatre han estat presentades aquesta legislatura. Són les que impulsen la Proposició de llei de modificació de la Llei 12/200, d'educació; la Proposició de llei per garantir la concertació social exclusiva en la provisió dels serveis socials adreçats a persones amb discapacitat amb necessitats de suports personalitzats, integrals i de continuïtat, mitjançant entitats d'iniciativa social sense afany de lucre; la Proposició de llei electoral de Catalunya, i la Proposició de llei per a permetre la circulació responsable de vehicles per camins rurals a Catalunya. Les dues primeres estan en la fase de recollir les 50.000 signatures que calen perquè la iniciativa arribi al debat de totalitat al ple, i les altres dues estan en fases prèvies a l'inici d'aquesta recollida de signatures.

També hi ha actualment en tràmit vuit ILP provinents de legislatures anteriors, ja que aquestes iniciatives no decauen amb el finiment de legislatura. La iniciativa que està en un punt més avançat de tramitació és la de la Proposició de llei de garanties del finançament del sistema educatiu català amb un mínim del 6% del producte interior brut per a l'educació, a la qual els grups ja han presentat esmenes a l'articulat.

Propostes de proposicions de llei al Congrés dels Diputats
També hi ha actualment en tràmit cinc propostes per presentar proposicions de llei al Congrés dels Diputats, una de les quals, la de modificació del Reial decret legislatiu 8/2015, pel qual s'aprova el text refós de la Llei general de la Seguretat Social, presentada per ERC, ha superat el debat de totalitat. Les altres quatre, pendents del primer debat al ple, són les de mesures urgents per a fer front al fenomen de l'ocupació il·legal d'immobles, presentada per Junts; de modificació de la Llei orgànica 3/2020, de per la qual es modifica la Llei orgànica 2/2006, d'educació, presentada per Vox; de llei orgànica per a la protecció de la dignitat de les dones i la seguretat ciutadana a l'espai públic, presentada per Vox, i de derogació expressa dels decrets d'abolició dels furs dels regnes de València i Aragó i dels decrets de Nova Planta del Regne de Mallorca i el Principat de Catalunya, presentada conjuntament per Junts, ERC, els Comuns i la CUP-DT.

Arrencada del curs parlamentari i del Mil·lenari de les Assemblees de Pau i Treva
La Mesa i la Junta de Portaveus tenen previst de fer la primera reunió del proper període el 9 de setembre. Abans, el dia 3, el president, Josep Rull, i la resta de membres de la Mesa faran una trobada de treball a l'alberg de l'Espluga de Francolí per planificar l'inici del nou curs parlamentari. El ple del debat de política general, que obre habitualment el curs polític, és previst per als dies 29 i 30 de setembre i 1 d'octubre. Serà el tercer d'aquests debats que afronta Salvador Illa com a president de la Generalitat.

L'inici del proper curs serà també el de l'arrencada de la commemoració del Mil·lenari de les Assemblees de Pau i Treva (1027-2027), amb els actes en el marc de la Diada Nacional, i, abans, a principis de setembre, el 78è Congrés de la Comissió Internacional per a l'Estudi de la Història de les Institucions Representatives i Parlamentàries.