Notícies

El ple d'aquesta setmana començarà dimarts a les tres de la tarda amb les primeres interpel·lacions al Govern. La sessió es reprendrà dimecres a les nou del matí amb les preguntes al president de la Generalitat, Salvador Illa, i als consellers i continuarà amb els debats i les votacions finals de quatre iniciatives legislatives: els projectes de llei sobre la Filmoteca i el sector agrari, la proposició de llei sobre el Sistema d'Emergències Mèdiques i la proposta per presentar al Congrés dels Diputats una proposició de llei sobre l'eutanàsia.

També dimecres, el Ple farà el debat per validar el decret llei relatiu als ajuts per als pacients d'ELA i altres malalts amb grau III+ de dependència extrema i el debat de totalitat d'una proposició de llei sobre la salut mental infantil i juvenil. A l'últim, dijous debatrà i votarà les nou mocions fruit de les interpel·lacions de la darrera sessió.

Interpel·lacions
Dimarts a la tarda, el Ple farà set interpel·lacions dels grups parlamentaris als consellers, sobre la necessària prioritat nacional als serveis públics (Vox), la línia de Rodalies a l'aeroport (Comuns), el transport ferroviari a les Terres de l'Ebre (ERC), el mercat de treball (Junts), l'impuls al vehicle elèctric i la descarbonització (PSC-Units), la situació del català (Junts) i el tracte a les llengües oficials en les polítiques del Govern (PPC).

Les dues interpel·lacions restants, sobre les actuacions en la prevenció i l'extinció d'incendis forestals (ERC) i les vulneracions del Govern al dret de manifestació, als drets col·lectius i a les llibertats públiques (CUP-DT), es faran dimecres a la tarda.

Sessió de control
El ple es reprendrà dimecres a les nou del matí amb la sessió de control al president de la Generalitat, que respondrà les preguntes que li formulin els caps de fila o portaveus dels vuit grups parlamentaris sobre l'actualitat política.

Tot seguit, els consellers respondran les preguntes dels grups, sobre el català en el marc de la regularització extraordinària, les noves unitats fiscals, les polítiques de suport als catalans i catalanes a l'exterior (PSC-Units), el compromís amb el diàleg del Departament d'Educació, les prioritats del Govern en matèria de drets socials, el suport al món local (Junts), els centres educatius de Catalunya, l'escola Sanfeliu de l'Hospitalet de Llobregat (ERC), la gestió del sistema de protecció social (PPC), l'augment dels delictes (Vox), el suport de la Generalitat als clubs esportius (Comuns), els drets dels catalans (CUP-DT) i la seguretat als centres educatius (AC).

Institut de la Filmoteca de Catalunya
Acabada la sessió de control, la cambra debatrà i votarà el Projecte de llei de l'Institut de la Filmoteca de Catalunya, que crea aquest institut perquè gestioni autònomament la filmoteca, que deixarà així de dependre de l'Institut Català d'Empreses Culturals. Tal com argumenta l'exposició de motius, aquest canvi afavorirà una "gestió àgil i descentralitzada" i permetrà "obrir una nova etapa imprescindible" per consolidar el procés endegat els darrers anys per la filmoteca, amb la nova seu al Raval de Barcelona i la posada en marxa el 2013 del Centre de Conservació i Restauració, al Parc Audiovisual de Catalunya, a Terrassa, i davant els canvis tecnològics en aquest sector.

La filmoteca, creada el 1981, s'encarrega de la conservació i restauració, la preservació, la protecció, la promoció i la difusió del patrimoni i la cultura cinematogràfics. El nou institut que la gestionarà es crea com una entitat de dret públic, l'òrgan de govern del qual serà el consell de direcció, presidit pel titular del Departament de Cultura i amb onze vocals representants d'altres departaments i del sector. També tindrà una direcció i una gerència, que s'elegiran amb processos de selecció públics. L'actual director de la filmoteca serà el director de l'institut fins que finalitzi el contracte, i el personal laboral que treballa actualment en la gestió de la filmoteca s'integrarà al nou ens. El projecte també disposa que el Departament de Cultura i l'institut hauran d'establir un contracte programa que n'estableixi els objectius i els mecanismes de control i avaluació.

Després de la tramitació en ponència i comissió, el projecte de llei arriba al debat final al Ple amb setze esmenes reservades pels grups: 2 de Junts, 9 del PPC i 5 dels Comuns.

Mesures de suport al sector agrari i forestal
A continuació, la cambra debatrà i votarà el Projecte de llei de mesures urgents de suport al sector agrari i forestal, provinent d'un decret llei que el Ple va validar i va acordar tramitar com a projecte de llei el 19 de novembre.

La iniciativa té per objectiu minvar la tendència a la baixa del nombre d'explotacions agrícoles i ramaderes, ocasionada per crisis com la Covid-19, la guerra d'Ucraïna, la sequera persistent des del 2022, els incendis o la implantació de nous aranzels en determinats països. El projecte inclou mesures urgents per al sector agrari, com l'augment dels supòsits en què s'eximeix el pagament de la taxa per la prestació de serveis facultatius veterinaris, la bonificació de la taxa per l'emissió de declaracions d'impacte ambiental per no frenar plans i projectes de gestió forestal, ajuts per a les explotacions bovines afectades per tuberculosi, la bonificació del 95% de l'impost de successions en propietats agràries i del 99% quan l'hereu sigui un jove agricultor i mesures de gestió forestal, prevenció d'incendis i simplificació burocràtica.

El projecte de llei arriba a aquest darrer debat amb quatre esmenes vives, totes quatre dels Comuns.

Ajuts per a l'ELA
Abans de la pausa del migdia, el Ple també debatrà i votarà el Decret llei 1/2026, de 17 de març, pel qual es regulen les prestacions econòmiques per a les persones amb grau III+ de dependència extrema i de modificació de la Llei 12/2007, d'11 d'octubre, de serveis socials.

El decret desplega a Catalunya la coneguda com a "Llei ELA", d'àmbit estatal. El decret, que ja està en vigor, disposa que la Generalitat aportarà un complement addicional als ajuts previstos a la llei estatal, que estableix una quantia màxima de 9.859 euros mensuals per persona beneficiària, dels quals l'Estat en finança el 50% i les comunitats autònomes, la resta. A banda d'aquest finançament, la Generalitat aportarà fins a 4.929,5 euros més, de manera que la prestació pot arribar a ser de 14.788,50 euros mensuals. Aquesta quantia varia en funció de les hores contractades per a l'ajuda a domicili o per a l'assistència personal objecte d'aquests ajuts, segons la intensitat del suport fixada en el programa individual d'atenció. El decret estableix a més un règim ampliat de compatibilitats entre prestacions per a les persones reconegudes amb aquest grau III+ de dependència extrema.

La consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez, presentarà davant el Ple el decret, que per ser validat ha d'obtenir el suport de la majoria simple de la cambra, és a dir, més vots a favor que no en contra. En cas contrari, restaria derogat.

Personal del SEM
El ple es reprendrà dimecres a la tarda amb el debat de la Proposició de llei per garantir la subrogació del personal en processos d'internalització del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM), iniciativa presentada conjuntament per ERC i els Comuns i que es tramita pel procediment exprés de lectura única després que la cambra així ho acordés en la sessió del 18 de març.

La proposició de llei arriba al debat final amb dues esmenes a la totalitat, del PSC-Units i Vox, i deu a l'articulat, de Junts.

La iniciativa té per objecte regular la subrogació del personal tècnic d'emergències sanitàries i d'altres professionals vinculats al SEM en els processos d'assumpció directa o internalització. El text estableix que en aquests processos el personal que se subroga ha de conservar la categoria professional, l'antiguitat i les condicions laborals, econòmiques, funcionals i complementàries que té reconegudes fins al moment i impedeix que es puguin canviar les funcions i responsabilitats pròpies de la seva categoria, llevat que hi hagi una necessitat objectiva i justificada.

Dret a morir dignament
A continuació, la cambra debatrà i votarà la Proposta per presentar a la Mesa del Congrés dels Diputats la Proposició de llei de modificació d'algunes disposicions normatives processals amb relació al dret de morir dignament, iniciativa impulsada conjuntament pel PSC-Units, Junts, ERC, els Comuns i la CUP-DT i que també arriba al debat final després que en la darrera sessió plenària la cambra acordés tramitar-la per lectura única.

En el marc d'aquesta tramitació, el PPC i Vox han presentat esmenes a la totalitat contra la iniciativa. Si el Ple rebutja aquestes esmenes i la proposta s'aprova, el Parlament ja la podrà remetre a la Mesa del Congrés perquè en comenci la tramitació a les Corts Generals. Si les esmenes s'aprovessin, la proposta quedaria rebutjada.

La iniciativa té per objecte modificar la Llei orgànica 3/2021, de regulació de l'eutanàsia, i la Llei 29/1998, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, a fi d'escurçar els terminis de la tramitació judicial dels recursos contra les resolucions que les comissions de garantia i avaluació emeten amb relació a les sol·licituds de l'ajuda per morir. A més, el text limita la presentació d'aquests recursos a una única instància, el tribunal superior de justícia competent territorialment, i estableix que les decisions d'aquest tribunal només es puguin recórrer amb empara al Tribunal Constitucional.

Salut mental infantil i juvenil
Dimecres a la tarda, el Ple farà també el debat de totalitat de la Proposició de llei de protecció i promoció de la salut mental infantil i juvenil a Catalunya, presentada per Junts. La iniciativa arriba a aquest primer debat en sessió plenària sense que cap grup no hi hagi presentat cap esmena de rebuig, de manera que un cop fet el debat en continuarà la tramitació en comissió i ponència abans que torni al Ple perquè en faci el debat i la votació finals.

La proposició vol donar una resposta integral al "preocupant increment dels trastorns mentals en la població infantil i juvenil" que mostren les dades i que "s'ha vist agreujada significativament" arran de la pandèmia de la Covid-19. La iniciativa incorpora l'educació emocional en el currículum educatiu de totes les etapes i recull mesures com un programa específic de prevenció de les addiccions tecnològiques, que tots els infants amb indicis de trastorn mental rebin una primera valoració especialitzada en trenta dies com a màxim, una xarxa especialitzada en salut mental per a menors de divuit anys amb presència a totes les vegueries i una ràtio mínima d'un professional de psicologia clínica per a cada sis mil infants i adolescents i un professional de psiquiatria infantil per a cada deu mil. A més, la proposició crea unitats específiques de transició entre els serveis de salut mental juvenils i els d'adults per garantir la continuïtat de l'assistència.

Mocions
A l'últim, entre el matí i la tarda de dijous, el Ple debatrà i votarà nou mocions, sobre la precarietat del sistema educatiu català (Vox), la renovació dels concerts educatius (CUP-DT), les polítiques culturals (Junts), les polítiques feministes (Comuns), la lluita contra els discursos d'odi i la discriminació (PSC-Units), l'ús i el foment del català en l'àmbit de l'esport (ERC), la situació de la justícia (Junts), els efectes del desemparament de menors (PPC) i les polítiques de mobilitat al Maresme (ERC).

La moció de Vox insta el Govern a retirar les subvencions i tota col·laboració pedagògica amb les fundacions Bofill i Rosa Sensat, demana implantar un control de "qualitat científic" de les metodologies d'avaluació que s'apliquen en les escoles i insta el Govern a revertir la "discriminació escolar que pateixen famílies i alumnes per la impossibilitat de triar el model d'escola" i "la provocada per la immigració massiva, que satura els serveis públics" i per "la segregació lingüística".

La de la CUP-DT assegura que les renovacions dels concerts educatius per al període del 2026 al 2032 consolida un model que "vulnera els principis bàsics del sistema educatiu", com la coeducació, la gratuïtat efectiva, l'equitat en l'accés i el caràcter subsidiari de la xarxa concertada respecte de la pública, motiu pel qual insta el Govern a adoptar un paquet de mesures per revertir la situació.

La primera moció de Junts insta la consellera de Cultura a exigir al ministre de Cultura un informe tècnic sobre els efectes del trasllat de les obres de Sixena. Així mateix, demana al departament que dugui a terme enguany una convocatòria extraordinària de subvencions per als editors en llengua catalana i insta l'executiu a reforçar el Centre d'Història Contemporània de Catalunya amb un pressupost anual no inferir als 200.000 euros a fi de garantir la promoció de la recerca i la divulgació de la història de Catalunya.

La dels Comuns demana el Govern que aprovi enguany un pacte català contra les violències masclistes. El text també demana "blindar el finançament públic estable, flexible i accessible" per a organitzacions feministes i de drets sexuals i reproductius i un paquet de mesures que inclouen implementar el proper curs un pla d'acció en educació sexual i afectiva i reconèixer legalment la figura de les persones defensores dels drets humans i dels drets sexuals i reproductius.

En la del PSC-Units el Parlament constata que "els càntics islamòfobs i xenòfobs" en el partit amistós entre Espanya i Egipte del 31 de març "vulneren els valors de l'esport, deterioren la convivència i afecten de manera especial els entorns de la pràctica esportiva de base". A més, el text reafirma la necessitat d'una resposta pública sostinguda, d'impulsar mesures de formació i de promoure la implicació del món de l'esport davant aquests fenòmens.

La primera d'ERC insta el Govern a posar en marxa en sis mesos un programa de foment de l'ús del català en l'esport i mesures com una campanya institucional de promoció de la llengua en aquest àmbit, "condicionar tot finançament o promoció d'esdeveniments" al seu ús en les comunicacions oficials o clàusules per al seu ús com a requisit en els convenis de col·laboració, en les subvencions i en els ajuts vinculats a l'esport.

La segona de Junts proposa, entre altres qüestions, un protocol d'actuació per informar els ajuntaments de la detenció de persones multireincidents perquè puguin exercir l'acció penal, ampliar les beques per preparar oposicions a jutges, fiscals i lletrats a Catalunya o que la Generalitat demani a l'Estat la modificació de la llei perquè el català sigui un requisit i no un mèrit per treballar a l'Administració de justícia.

La del PPC demana al Govern que encarregui una auditoria independent del sistema de protecció de la infància i l'adolescència que, supervisada pel Síndic de Greuges, analitzi les irregularitats administratives i financeres detectades en el sistema, els casos d'abusos sexuals i la manera d'abordar-los. D'altra banda, el text insta el Govern a aprovar enguany un pla de xoc per a la salut mental infantil i juvenil, amb la dotació pressupostària i els recursos materials i humans necessaris.

Finalment, la segona d'ERC insta el Govern a accelerar, en coordinació amb l'Estat, els treballs necessaris per fer efectiu el traspàs de l'R1 i a aprovar en sis mesos un pla de xoc específic per a la "millora de la fiabilitat, seguretat i accessibilitat" d'aquesta línia i un pla comarcal de connectivitat sanitària per garantir una millor connexió dels municipis del Maresme amb els hospitals de referència.