Notícies

El Parlament ha aprovat aquest any 12 lleis, entre les quals les tres aprovades l'últim ple, aquest desembre, sobre els lloguers de temporada i d'habitacions, els drets de les persones LGBTI i la normativa de comerç. Durant el 2025 la cambra també ha validat 21 decrets llei.

La quinzena legislatura es va iniciar el 10 de juny de 2024, i durant els darrers sis mesos d'aquell any el Parlament va aprovar una llei i va validar quatre decrets lleis. Així, doncs, aquesta legislatura la cambra ha aprovat 13 lleis i ha validat 25 decrets llei.

El Parlament començarà el 2026 amb 75 iniciatives legislatives en tràmit, 13 de les quals són projectes de llei impulsats pel Govern (4 provenen de decrets llei que la cambra va acordar tramitar com a projectes després de validar-los); 45 iniciatives són proposicions de llei presentades pels grups parlamentaris, i 12, propostes d'iniciativa legislativa popular (incloses totes les de legislatures anteriors, ja que aquestes iniciatives no decauen amb el finiment de legislatura). A més, la cambra tramita 5 propostes dels grups per presentar proposicions de llei al Congrés dels Diputats.

22 plens amb 19 sessions de control
Aquest any la cambra ha fet 22 plens, 9 dels quals aquest últim període de sessions, que va començar al setembre i acaba aquest desembre. Entre aquests debats hi ha el de política general, els dies 7, 8 i 9 d'octubre, el segon que Salvador Illa afrontava com a president de la Generalitat. Des de l'inici d'aquesta quinzena legislatura, el Parlament ha fet 37 sessions plenàries.

Durant el 2025, el Ple, amb 344 hores de treball, ha fet 19 sessions de control, amb 151 preguntes al president de la Generalitat i 243 als consellers. Així mateix, ha aprovat 114 mocions i 43 resolucions i ha fet 174 interpel·lacions dels grups al Govern. A més, durant les sessions plenàries s'han llegit 23 declaracions institucionals.
D'altra banda, la cambra va elegir l'octubre Juan Milián nou senador en representació de la Generalitat; el novembre la síndica d'Aran, Maria Vergés, va comparèixer davant el Ple per informar de la situació d'Aran i el desenvolupament del seu autogovern, i durant la darrera sessió, aquest desembre, la síndica de greuges, Esther Gimenez-Salinas, va comparèixer per presentar l'informe de la institució corresponent al 2024 i la cambra va elegir Josep Tomàs Salàs nou director de l'Oficina Antifrau de Catalunya.

Lleis aprovades
La primera llei de l'any, aprovada a finals de gener, va ser la que suprimia els beneficis fiscals per al Hard Rock (Llei de modificació de la Llei 15/1984, del joc, i de la Llei 6/2014, de modificació de la Llei 2/1989, sobre centres recreatius turístics, i d'establiment de normes en matèria de tributació, comerç i joc), una iniciativa fruit de dues proposicions de llei d'ERC i els Comuns.

Fins al juliol, van veure la llum sis lleis més: la de modificació de la Llei de la Carta municipal de Barcelona, fruit d'un projecte de llei del Govern; la de modificació de la Llei de foment de la pau, impulsada conjuntament pel PSC-Units, Junts, ERC, els Comuns i la CUP-DT; la que eximeix els patis escolars dels límits de soroll (Llei de modificació de la Llei de protecció contra la contaminació acústica), impulsada conjuntament per Junts, ERC, el PPC, els Comuns i la CUP-DT; la que crea el cos d'acció exterior de la Generalitat (Llei de modificació de la Llei d'acció exterior i de relacions amb la Unió Europea), impulsada per ERC; la de l'Estatut dels municipis rurals, i la de canvi d'adscripció comarcal i veguerial del municipi d'Aiguafreda, aquestes dues últimes, iniciatives del Govern.

Del setembre ençà la cambra ha aprovat cinc lleis més: la de modificació de la Llei de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, impulsada pel PSC-Units, ERC i els Comuns; la de l'Agència d'Atenció Integrada Social i Sanitària de Catalunya, impulsada pel Govern; la dels drets de les persones LGBTI i d'erradicació de l'LGBTI-fòbia, iniciativa del PSC-Units, Junts, ERC, els Comuns i la CUP-DT; la de mesures en matèria d'habitatge i urbanisme, fruit d'un decret llei del Govern que la cambra va validar i va acordar tramitar com a projecte de llei, i la de modificació de la Llei de comerç, serveis i fires i del decret llei d'ordenació dels equipaments comercials, impulsada pel Govern.

Des de l'inici de la legislatura la cambra ha aprovat 13 lleis, ja que la primera, aprovada el desembre de l'any passat, va ser la del Fons Agrari i Ramader, impulsada pel PSC-Units.

Abans, el 25 de juliol de l'any passat, el Ple també va aprovar la reforma parcial del Reglament, que entre altres aspectes amplia els supòsits en què els diputats poden delegar el vot i regula el vot telemàtic. A més, enguany el Parlament també ha aprovat els primers pressupostos de carboni presentats pel Govern, per al període 2026-2030, amb l'objectiu de reduir les emissions contaminants.

Decrets llei validats
Aquest any el Parlament ha validat 21 decrets llei, i 25 des de l'inici de la legislatura. Dels 21 validats enguany, la cambra també va acordar que 5 es tramitessin com a projectes de llei després de validar-los.

Els 21 decrets validats el 2025 són: el de necessitats financeres del sector públic en pròrroga pressupostària, d'increment de l'indicador de renda de suficiència de Catalunya i de mesures en l'àmbit de les prestacions socials; el de modificació de l'article 29 bis del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya; el de mesures urgents en matèria de contenció de rendes; el de mesures urgents en matèria d'habitatge i urbanisme, que ha esdevingut llei després de la tramitació com a projecte de llei; el de mesures urgents en matèria de contractació pública; el de mesures urgents en matèria fiscal, de despeses de personal i altres d'administratives; el de mesures urgents en matèria de l'impost sobre les estades en establiments turístics, i el posterior que el modifica per ajornar l'entrada en vigor de l'increment de la taxa turística; tres decrets de suplements de crèdit als pressupostos prorrogats de la Generalitat per al 2025; el de mesures urgents en matèria d'escolarització a partir del curs 2025-2026; el relatiu a la regulació dels serveis de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments; el de mesures urgents en l'àmbit del règim jurídic de l'Agència Tributària de Catalunya, per adaptar-lo a les necessitats i noves funcions derivades del sistema de finançament singular de la Generalitat; el que modifica el Decret llei 2/2023, de 17 d'octubre, de mesures extraordinàries de caràcter social; el de mesures urgents de comprovació de la viabilitat de la gestió del risc d'inundació dels càmpings per garantir la seguretat de les persones; el que crea el Fons Extraordinari Addicional 2025 per als Ens Locals; el de mesures extraordinàries en l'àmbit de l'impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient; el del règim excepcional dels crèdits de la hisenda pública de la Generalitat derivats de la gestió de prestacions socials de caràcter econòmic en l'àmbit de la infància i l'adolescència; el de mesures urgents de suport al sector agrari i forestal, i el d'augment de la resiliència del subministrament elèctric.

Compareixences del president de la Generalitat i debats monogràfics
Aquest 2025, a més del debat de política general, el president de la Generalitat ha comparegut tres vegades més davant el Ple: al maig, per informar sobre l'apagada elèctrica del 28 d'abril, a petició pròpia; al juliol, per informar sobre els presumptes casos de corrupció del PSOE, a petició de Junts, i aquest desembre per informar sobre l'actuació del Govern amb relació al focus de pesta porcina, a petició pròpia.

A més, el president Illa també ha comparegut, juntament amb altres membres del Govern, en els tres debats monogràfics que la cambra ha fet aquest 2025. El primer, al gener, sobre la prevenció i la gestió de les emergències davant els efectes del canvi climàtic, a proposta de Junts; el segon, al març, sobre les incidències a la xarxa ferroviària, a proposta d'ERC, els Comuns i la CUP-DT, i el tercer, al juliol, sobre la situació i la gestió de les infraestructures, a petició de Junts.

Mesa, Junta de Portaveus i comissions
Aquest any, la Mesa ha fet 59 reunions; la Mesa Ampliada, 3, i la Junta de Portaveus, 35. Des de l'inici de la legislatura, la Mesa ha fet 91 reunions; la Mesa Ampliada, 13, i la Junta de Portaveus, 58.

El Parlament té creades 36 comissions que enguany han fet 343 sessions, en què s'han adoptat 433 resolucions i s'han fet 979 compareixences. D'aquestes compareixences, 88 han estat sessions informatives dels membres del Govern; 333, compareixences en el marc de la tramitació de projectes i proposicions de llei, i 558, d'altres càrrecs institucionals i representants d'entitats, entre d'altres.

De les comissions creades aquesta legislatura, 3 són d'investigació. La relativa a les infiltracions policials i l'espionatge amb programari espia i la que tracta de l'activitat de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència ja estan constituïdes i en funcionament. La tercera, sobre el Patronato de Protección a la Mujer, està pendent de constituir-se.

Calendari de plens
El proper període de sessions, el cinquè de la legislatura, començarà el 15 de gener, tot i que la Mesa ha habilitat el 14 de gener perquè es pugui reunir la ponència que tramita el Projecte de llei per a l'erradicació de l'amiant. És previst que la Mesa i la Junta de Portaveus facin la primera reunió de l'any el 20 de gener. Per a aquest període de sessions, que acabarà el 31 de juliol, es preveuen 13 sessions plenàries, la primera de les quals els dies 27, 28 i 29 de gener.

Hissada de la senyera, Medalla d'Honor i Auditori President Lluís Companys
El 10 de setembre de 2025, el Parlament va recuperar la hissada de la bandera de Catalunya com a acte d'obertura de la commemoració institucional de la diada nacional. Des d'aleshores, la senyera oneja permanentment en un lateral de la façana del Palau del Parlament.

D'altra banda, el Parlament ha atorgat enguany la Medalla d'Honor en la categoria d'or, la més alta distinció de la institució, a l'experta en intel·ligència artificial Karina Gibert, a la Federació d'Ateneus de Catalunya i, a títol pòstum, als activistes socials Josep Gassó i Enric Morist. L'acte de lliurament de les medalles es va fer el 29 d'octubre.

El 2 de desembre, el Parlament va fer un acte d'homenatge als 83 diputats de la primera legislatura, constituïda el 6 de desembre de 1932, i es va descobrir una placa amb què es canviava el nom de l'auditori del Parlament, ara anomenat Auditori President Lluís Companys. A més, amb motiu de la commemoració de la primera sessió constitutiva de la cambra el 1932, el Parlament va fer el 6 de desembre una jornada de portes obertes, a més de la tradicional de l'Onze de Setembre.

Finalment, la Mesa ha acordat iniciar el preparatius per commemorar al llarg del 2027 el mil·lenari de la primera assemblea de pau i treva, que va tenir lloc a Toluges el 1027 i es considera l'arrel del parlamentarisme català.