Notícies

El Parlament fa el debat sobre les infraestructures i dijous votarà les propostes dels grups

El ple es reprèn demà dimecres a les 9 h amb la sessió de control al president de la Generalitat i al Govern

Dimarts, 15 de juliol de 2025. Palau del Parlament

Galeria fotogràfica del ple d'avui

Parlament de Catalunya. 2025

Vegeu la galeria d'imatges (57 imatge/s)

El ple d'aquesta setmana ha començat avui a la tarda amb les intervencions del Govern i els grups parlamentaris en el debat sobre la situació i la gestió de les infraestructures, sol·licitat per Junts i que és el tercer debat monogràfic que fa el Parlament aquesta legislatura. El debat acabarà dijous a la tarda amb les votacions de les propostes de resolució que presentin els grups.

El debat l'ha obert Albert Batet en nom del grup proposant. Tot seguit, han intervingut el president de la Generalitat, Salvador Illa, i la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, i a continuació ho han fet els representants de tots els grups. La consellera ha respost conjuntament els grups, que han tingut un segon torn d'intervenció per a la rèplica.

Batet ha emfasitzat la "urgència" del debat, perquè "Catalunya està col·lapsada", tant pel que fa a "infraestructures de mobilitat", com el "transport ferroviari, Rodalies i vies ràpides", com a la "capacitat de l'aeroport del Prat". El representant de Junts ha responsabilitzat d'aquesta situació el PSOE i el PP, una situació, ha assegurat, que és fruit de les "desinversions cròniques i premeditades" de l'Estat espanyol a Catalunya i la "falta de poder polític i capacitat de decisió" de Catalunya. Finalment, Batet ha confiat que el debat aporti "visió de país i de futur" i ha recalcat que "cal exigir el compliment de les inversions" a l'Estat.

El president de la Generalitat ha destacat la "gran transformació que viu el país" en l'àmbit de les infraestructures, que, ha assegurat, "situa Catalunya a les portes d'un salt d'escala en infraestructures per poder afrontar la propera dècada, tant des d'un punt de vista econòmic com social", i ha remarcat que "el país ha de recuperar la màxima ambició en tots els àmbits per tornar al lloc que li correspon al món" i que les infraestructures són "crucials", tant per a la connexió exterior i la competitivitat com per a l'equilibri territorial. Així mateix, el president ha admès que en alguns àmbits les infraestructures són "insuficients", tot i que ha destacat que "Catalunya viu nivells d'inversió i execució inèdits", ha apostat per la col·laboració entre administracions i per mantenir les exigències mediambientals i s'ha mostrat convençut que quan acabi la legislatura el país tindrà "millors infraestructures que les que ens vàrem trobar".

Entre altres projectes concrets, el president ha avançat que el Govern treballa en el Pla d'infraestructures del transport de Catalunya 2025-2050, una "aposta decidida i ambiciosa per transformar la mobilitat al nostre país", i s'ha referit a l'ampliació de l'aeroport del Prat, "una de les infraestructures més importants per a la competitivitat de Catalunya", al Corredor Mediterrani, una "infraestructura clau", i al traspàs de Rodalies, de què ha dit que "volem un bon traspàs per als usuaris, per als treballadors i per al conjunt de Catalunya".

La consellera Paneque ha remarcat la necessitat de combinar la planificació i l'execució de les infraestructures, les "grans i petites" i les que són a curt i a llarg termini. Paneque ha expressat el compromís del Govern en aquest sentit, ha confiat que el debat sigui "propositiu", ha defensat la importància de connectar Catalunya cap enfora, però també internament, amb diversos "punts de creixement" al territori "a mode de constel·lació", i s'ha referit als principals projectes en àmbits com, entre d'altres, el ferroviari, el transport públic, els aeroports o les infraestructures sostenibles.

En el torn dels grups, Salvador Vergés (Junts) ha acusat el Govern de tenir el país "col·lapsat per terra, mar i aire" i ha retret a Illa i Paneque que no hagin dit "ni una sola paraula del dèficit històric d'inversions" de l'Estat a Catalunya mentre les principals infraestructures del país "presenten un col·lapse per falta de manteniment i inversió", un dèficit "inacceptable" que ha atribuït als governs del PSOE i el PP. Per aquesta raó, Vergés ha defensat el traspàs de "totes les infraestructures de titularitat estatal" a fi d'assolir una "governança cent per cent catalana" i ha demanat al Govern "més ambició i menys submissió".

Ester Capella (ERC) ha apostat per un model de "governança i sobirania" sobre la gestió dels ports, els aeroports i les carreteres, i davant el "dèficit d'inversió crònica" ha exigit un "sistema de finançament singular per a Catalunya per revertir els greuges de les no inversions de l'Estat" i que en un context d'emergència climàtica es facin "infraestructures resilients" que "apostin per la descarbonització", que "connectin el país sencer" i que "donin resposta i garanteixin drets" als ciutadans.

Àngels Esteller (PPC) ha argumentat que les infraestructures han de ser eines de desenvolupament i interconnexió personal i laboral, ha advertit que Catalunya ha d'estar "hiperconnectada", ha assegurat que "cal un canvi radical" en les polítiques sobre infraestructures, ha denunciat que "es boicotegin" determinades infraestructures o que durant anys, referint-se a Junts, s'hagin utilitzat "en clau de poder per confrontar amb l'Estat" i ha demanat "un pacte institucional i una nova governança" per endegar els projectes "que han de vertebrar Catalunya".

Andrés Bello (Vox) ha destacat que les infraestructures són un "element fonamental" per al desenvolupament i la millora de la qualitat de vida, ha assegurat que li "dol la situació actual" que presenten, "reflex de l'abandonament que han patit", i ha acusat els "separatistes" d'haver "abocat durant anys diners" a la causa independentista "deixant de banda la gestió dels afers ordinaris". Així mateix, ha apostat perquè l'Estat "inverteixi més i millor" a Catalunya a fi de completar el Corredor Mediterrani, executar el Pla de Rodalies, millorar les carreteres o ampliar l'aeroport del Prat.

David Cid (Comuns) ha lamentat que "Catalunya no és país per a treballadors que van en tren cada dia" ni "per a estudiants que han d'utilitzar Rodalies", sinó que és un "país per a turistes i per a empreses que fan transports per camió". En aquest sentit, ha retret al Govern que aposti per l'ampliació de l'aeroport del Prat "sense un debat real" mentre "Rodalies va pel pedregar", quan "hauria de ser la màxima prioritat". Finalment, Cid ha advertit Illa que "es juga la legislatura en dos temes: habitatge i trens".

Dani Cornellà (CUP-DT) ha argumentat que "mentre Catalunya no pugui gestionar els seus impostos i acabar amb el dèficit fiscal és difícil que parlem de les infraestructures que necessita el nostre país", ha lamentat "les promeses i els incompliments" i "l'abandonament" de les infraestructures de Catalunya per part de l'Estat i ha advertit que el model econòmic del PSC i Junts està "basat en el turisme", perquè "quan parlen de transport parlen massa d'avions i massa poc de trens", amb una "obsessió", ha dit, per ampliar l'aeroport.

Rosa Maria Soberana (AC) ha apostat per aprofitar la situació geogràfica estratègica de Catalunya i per fer infraestructures adaptades a les necessitats del país que "atreguin inversions i propiciïn el creixement dels sectors productius". Així mateix, ha denunciat el dèficit d'inversions de l'Estat a Catalunya i que "Espanya ens roba cada any 22 milions d'euros", situació que ha qualificat de "saqueig fiscal".

Finalment, Andrea Zapata (PSC-Units) ha destacat com a "eminentment necessari" el projecte d'ampliació de l'aeroport del Prat i ha assegurat que "no podria plantejar-se un projecte millor" que el presentat pel Govern. Respecte a Rodalies, ha remarcat que amb el traspàs "s'assolirà una fita històrica, no només competencial, sinó perquè es podrà oferir al ciutadà el servei que mereix". D'altra banda, ha defensat la importància del projecte de tramvia al Camp de Tarragona o les millores a les infraestructures viàries.

Un cop acabat el debat, s'ha obert un termini de mitja hora perquè els grups registrin les seves propostes de resolució, un màxim de cinc de tres punts com a molt per cadascun. Els grups podran transaccionar les propostes fins dijous a les onze del matí, i el Ple les votarà dijous a la tarda, al final de la sessió.

Tercer debat monogràfic de la legislatura
Aquest és el tercer debat monogràfic que el Parlament fa aquesta legislatura. El primer va ser al gener, sobre la prevenció i la gestió de les emergències davant els efectes del canvi climàtic, sol·licitat per Junts, i el segon, al març, sobre les incidències a la xarxa ferroviària, sol·licitat per ERC, els Comuns i la CUP-DT.

Interpel·lacions
Aquesta tarda el Ple també ha fet les tres primeres interpel·lacions dels grups als consellers, sobre l'informe anual de l'economia catalana (PSC-Units), la política econòmica i el sector turístic (CUP-DT) i la situació de la justícia a Catalunya (PPC).

El ple es reprendrà demà, dimecres, a les nou del matí amb la sessió de control al president de la Generalitat i als consellers i continuarà amb la resta de punts de l'ordre del dia.

Nova diputada
A l'inici de la sessió, el president, Josep Rull, ha donat la benvinguda a la nova diputada Ariadna Urroz (Junts), que avui ocupa per primer cop el seu escó. Urroz substitueix David Saldoni, que va renunciar a l'acta de diputat.

D'altra banda, com a l'inici de cada ple, el president Rull, en compliment de la Moció 111/XII, ha informat del fet que, d'acord amb les dades oficials de l'Organització Internacional de les Migracions, 813 persones han mort o desaparegut aquest any a la Mediterrània.