Notícies

El Parlament ha tingut 1.097 diputats i diputades des de la legislatura que va començar el 1932 fins a la darrera. La nova legislatura, que serà la quinzena, arrencarà dilluns, 10 de juny, amb 55 diputats que ho seran per primer cop i 80 que ja ho han estat la darrera legislatura o en altres d'anteriors. Així, doncs, després de la sessió constitutiva de dilluns la xifra total de diputats de la història del Parlament pujarà fins als 1.152.

Dels 135 diputats del parlament sorgit de les eleccions del 12 de maig, 65 són dones i 70, homes. Des del 1932, el nombre total de diputades, comptant les que s'estrenen la nova legislatura, pujarà fins a les 341, i el de diputats, fins als 811.

Des del 1932 el Parlament ha tingut 17 presidents, comptant els qui ho van ser durant la República i l'exili i a partir del restabliment de la cambra el 1980. Des del 1932 fins al 2010, tots els presidents van ser homes, però en les darreres cinc legislatures la cambra ha tingut 4 presidentes i 1 president.

83 diputats el 1932, 1.016 des del 1980
Dels 1.097 diputats que ha tingut fins ara el Parlament, 83 ho van ser en la legislatura iniciada el 1932. La cambra del període republicà la conformaven 85 diputats, però finalment la van integrar 83, perquè dos dels diputats van sortir elegits en dues circumscripcions i van renunciar a una de les actes.

Des del restabliment del Parlament l'any 1980 fins a la darrera legislatura, la cambra ha tingut 1.016 diputats i diputades, dos dels quals ja ho havien estat en l'etapa republicana.

Des del 1980, la cambra la integren 135 diputats. Al llarg de cada legislatura, però, es produeixen, per motius diversos, baixes de diputats, els quals són substituïts pels següents de les llistes electorals, de manera que el nombre final de diputats i diputades en una legislatura sempre és superior a 135.

Les dues darreres legislatures (2018-2020 i 2021-2024) han estat les que han tingut més diputats i diputades, amb 172 cadascuna, arran de les baixes i altes produïdes al llarg de cadascuna. Des del restabliment del Parlament, la legislatura amb menys canvis de diputats va ser justament la del 1980, amb 142 parlamentaris durant els gairebé quatre anys que va durar.

Nous diputats i diputades
Respecte a la darrera legislatura, l'hemicicle que es constituirà dilluns es renova un 47,4%. Així, 71 diputats de la darrera legislatura tornaran a ser-ho en la quinzena, mentre que 64 s'incorporen al nou hemicicle: 55 ho faran per primera vegada, però 9 ja havien estat diputats en legislatures anteriors a la darrera.

313 dones i 784 homes
Dels 1.097 membres que ha tingut fins ara el Parlament, menys d'un terç han estat dones. En concret, la cambra ha tingut 784 diputats i 313 diputades. En la legislatura del 1932 no hi va haver cap dona a l'hemicicle, i en les primeres a partir del 1980 la seva presència era molt escassa, però des d'aleshores el nombre de diputades ha anat augmentant progressivament, fins al punt que al final de la darrera legislatura el Parlament l'integraven més diputades, 70, que no diputats, 65.

L'evolució del nombre de diputades a l'inici de cada legislatura des del 1980 ha estat la següent: 7 en la primera legislatura del Parlament restablert (5,2%), 11 en la segona (8,1%), 14 en la tercera (10,4%), 17 en la quarta (12,6%), 20 en la cinquena (14,8%), 32 en la sisena (23,7%), 43 en la setena (31,9%), 48 en la vuitena (35,6%), 56 en la novena (41,5%), 54 en la desena (40%), 52 en l'onzena (38,5%), 59 en la dotzena (43,7%) i 65 (48,1%) en la darrera.

48% de dones i 48 anys de mitjana
El Parlament de la quinzena legislatura es constituirà amb 65 diputades (48,1%) i 70 diputats (51,9%). El nombre de dones iguala, doncs, el màxim assolit en un inici de legislatura, l'anterior.

Per formacions polítiques, al PSC, 21 dels 42 diputats són dones; a Junts+, 17 dels 35; a ERC, 11 dels 20; al PP, 6 dels 15; a Vox, 3 dels 11; a ECP, 3 dels 6; a la CUP, 3 dels 4, i a Aliança Catalana, 1 dels 2.

La mitjana d'edat dels diputats i diputades de la nova legislatura és de 48 anys. El diputat més jove en té 23, i el més gran, 66.

Aquests dos diputats, Agustí Colomines (66 anys) i Júlia Calvet (23), juntament amb la segona diputada més jove, Mar Besses (25), conformaran, Colomines com a president i Calvet i Besses com a secretàries, la mesa d'edat durant la sessió constitutiva de dilluns, en què la cambra elegirà el president o presidenta i la resta de membres de la mesa de la nova legislatura.

17 presidents i presidentes del Parlament
El Parlament ha tingut fins ara 17 presidents, 4 dones i 13 homes. El primer president va ser Lluís Companys, elegit en la sessió del 6 de desembre de 1932. El van succeir Joan Casanovas, elegit el 1933, i Josep Irla, elegit l'1 d'octubre de 1938 en el darrer ple que va fer el parlament d'aquella etapa a la seu del parc de la Ciutadella.

La institució va preservar la seva continuïtat durant la dictadura franquista amb les successives presidències a l'exili d'Antoni Rovira i Virgili (1940-1949), Manuel Serra (1949-1954) i Francesc Farreras (1954-1980).

Farreras va escriure una carta des de Mèxic el 1980, cinc dies abans que se celebressin les primeres eleccions al Parlament restablert, adreçada a qui fos elegit president de la cambra per explicitar que renunciava al càrrec, passava el relleu al nou president i donava suport a la Generalitat restablerta. Des d'aleshores, aquesta carta passa de president a president quan són nomenats com a símbol de la continuïtat de la institució.

Des de la restauració de la democràcia, el Parlament ha tingut 11 presidents i presidentes: Heribert Barrera (1980-1984), Miquel Coll i Alentorn (1984-1988), Joaquim Xicoy (1988-1995, dues legislatures), Joan Reventós (1995-1999), Joan Rigol (1999-2003), Ernest Benach (2003-2010, dues legislatures), Núria de Gispert (2010-2015, dues legislatures), Carme Forcadell (2015-2017), Roger Torrent (2018-2021), Laura Borràs (2021-2023) i Anna Erra, que ho és des del juny del 2023.

Les fotografies dels expresidents es troben en una galeria exposada a la sala de la Mesa.

El Parlament de la quinzena legislatura
El Parlament sorgit de les eleccions del 12 de maig serà el de la quinzena legislatura arran del canvi de numeració que comporta l'acord del Ple del 2 de juny de 2021 perquè la legislatura iniciada el 1932 sigui considerada la primera en lloc de la del 1980. Així, la legislatura del 2021 al 2024, que havia començat sent la tretzena, va passar a denominar-se XIII-XIV, de manera que ara començarà la quinzena.

El canvi el van impulsar, recollint una proposta de la Comissió de la Dignitat, els grups de JxCat, ERC, la CUP i ECP amb una proposta de resolució que el Ple va aprovar amb 80 vots a favor d'aquests grups i 53 en contra del PSC-Units, Vox, Cs i el PPC.

La legislatura del 1932 i les del 1980 al 2024
El Parlament sorgit de les eleccions del 20 de novembre de 1932 es va constituir en una sessió solemne el 6 de desembre d'aquell any. L'últim ple de l'etapa republicana celebrat a la seu del Parlament es va fer l'1 d'octubre de 1938, i el darrer acord pres en aquella sessió va ser designar una "comissió de diputats que visiti els fronts, per tal de portar als combatents la salutació del Parlament de Catalunya".

Després dels anys d'exili i un cop acabada la dictadura franquista, les primeres eleccions al Parlament restablert es van fer el 20 de març de 1980, i la sessió constitutiva, el 10 d'abril d'aquell any. Des del 1980, hi ha hagut 13 legislatures, entre els anys 1980-1984, 1984-1988, 1988-1992, 1992-1995, 1995-1999, 1999-2003, 2003-2006, 2006-2010, 2010-2012, 2012-2015, 2015-2017, 2018-2020 i 2021-2024.