Notícies

El Parlament té per primera vegada a la història més diputades que diputats, 70 dones i 65 homes. La presència de dones al Parlament ha anat creixent des del restabliment de la cambra el 1980. En la primera legislatura n'eren 7, el 5,2%, mentre que actualment el percentatge és del 51,9%.

L'evolució ha estat la següent: 7 diputades en la primera legislatura (5,2%), 11 en la segona (8,1%), 14 en la tercera (10,4%), 17 en la quarta (12,6%), 20 en la cinquena (14,8%), 32 en la sisena (23,7%), 43 en la setena (31,9%), 48 en la vuitena (35,6%), 56 en la novena (41,5%), 54 en la desena (40%), 52 en l'onzena (38,5%) i 59 en la dotzena (43,7%).

Quan va començar la legislatura actual, el 12 de març de 2021, hi havia 65 diputades, el 48%, la xifra més alta mai registrada en una sessió constitutiva. Des de llavors, les baixes i altes per motius diversos han fet augmentar el nombre de diputades.

El Parlament ha tingut quatre presidentes, entre elles l'actual, Anna Erra, elegida el 9 de juny de 2023. La primera presidenta de la cambra va ser Núria de Gispert, que va exercir el càrrec en les legislatures novena i desena; Carme Forcadell va ser la presidenta en l'onzena, i Laura Borràs ho va ser des de l'inici de la tretzena-catorzena, el 12 de març de 2021, fins a l'1 de juny de 2023.

La legislatura actual va ser la primera a començar amb quatre diputades ocupant un dels set càrrecs de la Mesa. Actualment formen part del màxim òrgan de govern de la cambra la presidenta, les dues vicepresidentes, Alba Vergés i Assumpta Escarp, i la secretària segona, Aurora Madaula.

Comissions
De les 36 comissions actuals, 20 són presidides per dones, el 55,6%, entre les quals dues que per reglament presideix la presidenta del Parlament. Són la Comissió del Reglament i la de Matèries Secretes i Reservades.

De les 16 comissions legislatives, 9 les presideixen diputades; pel que fa a les comissions d'investigació actualment actives, la presidència és ocupada per diputades en 3 de les 4; respecte a les set d'estudi, 4 les presideixen diputades, i 3, diputats; les dues de seguiment són presidides per dones; les tres creades per llei, per homes, i les creades per reglament tenen dues presidentes, un president, i resta pendent d'elegir un nou president o presidenta per a la Comissió de l'Estatut dels Diputats després de la renúncia a l'acta de diputat de Jaume Alonso-Cuevillas.

Grups parlamentaris
Pel que fa a la composició dels grups parlamentaris, dels 33 diputats del PSC-Units, 18 són dones, el 54,5%; dels 33 d'ERC, ho són 17, el 51,5%; dels 31 de JxCat, 16, el 51,6%; dels 10 de Vox, 3, el 30%; dels 9 de la CUP, 6, el 66,7%; dels 8 d'ECP, 5, el 62,5%; dels 6 de Cs, 3, el 50%, i dels 3 del PPC, 1, el 33%. Pel que fa als diputats no adscrits, dels 2 que n'hi ha actualment 1 és dona.

En aquests moments hi ha dues presidentes de grups parlamentaris: Jéssica Albiach, d'ECP, i Montserrat Vinyets, de la CUP; dels 8 grups, 4 tenen diputades com a portaveus, Alícia Romero (PSC-Units), Marta Vilalta (ERC), Mònica Sales (JxCat) i Anna Grau (Cs), i també hi ha dues portaveus adjuntes, Susanna Segovia (ECP) i Marina Bravo (Cs).

El Pla d'igualtat
El Parlament va aprovar el seu primer pla d'igualtat el 2020 i actualment s'ha iniciat el procés que ha de permetre l'aprovació d'un pla nou amb l'horitzó del 2027.
En el marc del pla, el 24 de novembre es va fer al Saló de sessions la segona edició del Parlament de les dones, amb el títol "Per una Catalunya sense cap tipus de violència contra les dones i les nenes", en col·laboració amb el Consell Nacional de les Dones. A més, es va llegir al ple una declaració de la Junta de Portaveus, del 19 de desembre, en suport a la declaració aprovada pel Parlament de les dones.

Seguint també el pla d'igualtat, al maig del 2021 es va aprovar la Guia per a incorporar la perspectiva de gènere al treball parlamentari; al desembre del 2021, la Mesa va aprovar el Protocol per a la prevenció, la detecció, l'abordatge i la resolució de situacions d'assetjament sexual, per raó de sexe, d'orientació sexual, d'identitat de gènere o d'expressió de gènere, i al maig del 2023, es va crear la Xarxa de Transversalitat de Gènere que vetlla per la incorporació efectiva de la perspectiva de gènere en el treball parlamentari.

A més, l'11 de gener el Parlament va organitzar la primera sessió del cicle sobre la violència masclista a les xarxes socials, enfocat des d'una perspectiva interseccional als impactes d'aquest tipus de violència sobre totes les dones amb projecció pública, des de càrrecs electes a activistes i periodistes.
Altres mesures que s'han posat en marxa son, per exemple, la instal·lació els dispensadors de productes menstruals gratuïts als lavabos del Parlament, també s'ha habilitat una sala d'alletament i nou lavabos individuals, no segregats per gènere, i amb una pica individual per a utilitzar la copa menstrual.