Notícies

El Ple farà, en la darrera sessió d'aquest any, que començarà demà, dimarts, a la tarda i acabarà dijous, els debats finals dels projectes de llei de composició del Consell d'Educació de Catalunya i de foment de l'associacionisme i el debat de validació o derogació del decret llei sobre els pisos d'ús turístic.

Així mateix, la cambra farà el debat de totalitat del Projecte de llei de modificació de la Llei d'acció exterior i de relacions amb la Unió Europea, amb esmenes de retorn de Vox, Cs i el PPC, i debatrà i votarà si tramita en lectura única una proposició de llei del PSC-Units, JxCat i ECP sobre el document de voluntats anticipades.

Durant la sessió el Ple també debatrà i votarà els informes de fiscalització de la Sindicatura de Comptes sobre els comptes generals de la Generalitat del 2020 i el 2021, que presentarà davant del Ple el síndic major de Comptes, Miquel Salazar.

La sessió de control al Govern i al president de la Generalitat, Pere Aragonès, començarà dimecres a les nou del matí. L'ordre del dia del ple inclou també vuit interpel·lacions i els debats i les votacions de vuit mocions.

El ple començarà dimarts a les tres de la tarda amb les interpel·lacions dels grups parlamentaris als consellers, sobre el balanç de l'últim any de govern (Cs), la situació de l'esport (JxCat), el fracàs del model d'escola catalana i la necessitat d'un nou paradigma (Vox), els projectes estratègics per a un cicle de l'aigua resilient (PSC-Units), les polítiques d'habitatge (CUP), l'impuls de l'acció exterior (ERC), les professions sanitàries (PSC-Units) i els pressupostos per al 2024 (ECP).

Dimecres al matí el ple es reprendrà amb la sessió de control als consellers i al president de la Generalitat, que respondrà les preguntes dels caps de fila dels grups sobre l'actualitat política.

Els consellers respondran les preguntes sobre les prestacions i els serveis socials, el futur de l'Agència Catalana de Notícies, la política industrial (PSC-Units), la violència obstètrica i la vulneració dels drets sexuals i reproductius, el Pacte nacional de salut mental, el Centre de Formació Ferroviària de Catalunya (ERC), la defensa del català i de la cultura catalana, els casos de multireincidència delictiva, la interconnexió de conques (JxCat), els pressupostos (Vox), les macroinfraestructures (CUP), l'acord dels pressupostos del 2023 per al Departament de Salut (ECP), el temps d'espera en els recursos i les prestacions socials (Cs) i el balanç de la gestió del Govern (PPC).

Modificació de la Llei d'acció exterior
Acabada la sessió de control, el Ple farà el debat de totalitat del Projecte de llei de modificació de la Llei 16/2014, del 4 de desembre, d'acció exterior i de relacions amb la Unió Europea, que es tramita pel procediment d'urgència extraordinària i arriba a aquest primer debat amb tres esmenes de retorn de Vox, Cs i el PPC.

La consellera d'Acció Exterior i Unió Europea, Meritxell Serret, presentarà el projecte, que proposa incorporar una nova disposició addicional a la llei per crear un cos d'acció exterior i Unió Europea de la Generalitat. El cos, integrat per funcionaris adscrits al departament, tindria entre altres funcions participar en la projecció exterior de Catalunya, facilitar l'establiment i el manteniment de les relacions amb governs i institucions europeus, assessorar sobre afers que afectin les competències o interessos de Catalunya o donar suport a les comunitats catalanes a l'exterior.

Si la cambra rebutja les esmenes de retorn, el projecte continuarà la tramitació parlamentària en comissió i ponència. Per contra, si les aprova, la iniciativa decaurà.

Habitatges d'ús turístic
A continuació, la cambra farà el debat sobre la validació o derogació del Decret llei 3/2023, del 7 de novembre, de mesures urgents sobre el règim urbanístic dels habitatges d'ús turístic. El decret arriba a Ple després que els grups del PSC-Units, JxCat, Vox i el PPC demanessin un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries sobre l'adequació a la Constitució espanyola i a l'Estatut d'alguns dels articles i aquest òrgan dictaminés, per unanimitat, que s'hi ajusten.

La consellera de Territori, Ester Capella, presentarà el decret, que té per objectiu regular els habitatges d'ús turístic en 262 municipis, entre els quals les quatre capitals de província, mitjançant l'obtenció d'una llicència urbanística prèvia i d'una autorització turística. Es tracta de municipis, llistats al final del decret, considerats d'habitatge tensionat, on la ràtio de pisos per a aquest ús és de més de cinc per cada cent habitants. El decret estableix que les noves llicències per habitatge turístic tinguin una durada de cinc anys, prorrogables sempre que el planejament urbanístic ho permeti, i estableix un règim transitori per als propietaris de pisos turístics ja existents de cinc anys per demanar-la.

Comptes generals de la Generalitat del 2020 i el 2021
La sessió es reprendrà dimecres a la tarda amb la intervenció del síndic major de Comptes, Miquel Salazar, que compareixerà davant el Ple per fer amb els grups el debat dels informes de fiscalització dels comptes generals de la Generalitat del 2020 i el 2021, després que la Comissió de la Sindicatura de Comptes hagi elaborat els dictàmens corresponents.

La sindicatura constata en tots dos informes la "delicada situació financera de l'Administració general de la Generalitat pel que fa a les necessitats de finançament" i pel seu elevat endeutament. En l'informe sobre el compte del 2020 la sindicatura fa vuit recomanacions, i en el del 2021, onze, sobre alguns aspectes que s'han posat de manifest durant el treball de fiscalització.

Després del debat el Ple votarà els dos dictàmens sobre els informes fets per la Comissió de la Sindicatura de Comptes.

Consell d'Educació de Catalunya
El Ple farà després el debat final del Projecte de llei de composició del Consell d'Educació de Catalunya. El dictamen de la Comissió d'Educació que se sotmetrà a votació inclou 26 esmenes reservades pels grups per a aquest debat: 3 del PSC-Units, 15 de Vox i 8 de Cs.

El projecte compleix el mandat de la Llei d'educació, que estableix que la composició del consell s'ha de fixar per llei. El consell tindrà setanta-cinc membres com a màxim, el 25% dels quals en representació del sector de l'administració educativa i local i dels consells escolars territorials, el 40% en representació de la comunitat educativa de centre o comunitat escolar i el 35% en representació dels altres sectors de la comunitat educativa, com ara les universitats, els consells nacionals de joventut i infància, les organitzacions patronals i sindicals o les entitats de lleure, entre d'altres.

Document de voluntats anticipades del pacient
La sessió continuarà amb el debat sobre la tramitació en lectura única de la Proposició de llei de modificació de la Llei 21/2000, del 29 de desembre, sobre els drets d'informació concernent a la salut i l'autonomia del pacient, i la documentació clínica, presentada conjuntament pel PSC-Units, JxCat i ECP. Si el Ple dona via lliure a la tramitació exprés de la iniciativa, en farà el debat i la votació finals en el primer ple del mes de gener.

La modificació proposada incorpora un nou apartat a l'article primer de la llei, sobre voluntats anticipades, de manera que el document adreçat als metges en què el pacient expressa les instruccions que s'han de tenir en compte quan es trobi en una situació en què no ho pugui fer personalment es pugui formalitzar davant els mateixos professionals sanitaris sense haver de recórrer a un notari o haver de disposar de tres testimonis.

Foment de l'associacionisme
El ple es reprendrà dijous amb el debat final del Projecte de llei de foment de l'associacionisme, que arriba a aquest darrer tràmit en sessió plenària amb 32 esmenes reservades pels grups: 8 del PSC-Units, 13 de Vox i 11 de la CUP.

El text té per objectiu "enfortir i fer créixer l'associacionisme i incentivar la conscienciació social sobre els seus valors i principis", i amb aquesta finalitat inclou mesures com la simplificació administrativa, amb una finestreta única de totes les administracions a Catalunya perquè les associacions hi puguin fer els seus tràmits, mesures de suport econòmic i financer o la facilitació a les associacions de l'ús i la gestió d'espais i locals.

La llei també crea l'Agència Catalana de Foment de l'Associacionisme i l'Observatori de l'Associacionisme, i estableix que les administracions han de promoure especialment les associacions amb objectius amb perspectiva feminista o creades per persones LGBTI i l'associacionisme entre els infants i adolescents.

Mocions
A l'últim, entre el matí i la tarda de dijous la cambra debatrà i votarà vuit mocions fruit d'interpel·lacions del ple de la setmana passada, sobre la gestió del Departament de Justícia (JxCat), els resultats educatius dels alumnes (Cs), l'empobriment generalitzat a Catalunya (Vox), les infraestructures de la Generalitat (PSC-Units), les polítiques per al desenvolupament de les zones de muntanya per garantir l'equilibri territorial (JxCat), les prioritats en matèria de salut (CUP), la gestió de la sequera (ECP) i els projectes estratègics (PSC-Units).

La primera moció de JxCat insta el Govern a convocar la Taula del Pacte Nacional per la Justícia per informar del seu estat, i demana un seguit de mesures en l'àmbit judicial perquè l'executiu les apliqui o les reclami al Govern espanyol per, entre altres aspectes, fomentar l'ús del català en l'Administració de justícia, millorar l'atenció a les víctimes, incrementar els recursos per descongestionar els jutjats i combatre la multireincidència.

La de Cs constata que el model educatiu català presenta "signes clars d'envelliment" i que "cal repensar-lo" incorporant-hi ensenyances dels "models de més èxit" d'Espanya i Europa. El text recull mesures, entre d'altres, sobre els processos de preinscripció, els mòduls prefabricats, la plantilla docent, la formació professional o la llengua d'ensenyament, i demana que "la comunitat educativa catalana treballi a favor de la signatura d'un pacte per l'educació per a tot Espanya".

La de Vox constata "l'empobriment generalitzat que pateixen els catalans des de fa anys" i demana pal·liar els efectes en el poder adquisitiu de les "imposicions ideològiques" dels successius governs. El text, entre altres punts, reclama a l'executiu rebaixar la pressió fiscal, reduir la "despesa política ineficaç i supèrflua" i derogar les "mesures intervencionistes" en el mercat de l'habitatge.

La primera moció del PSC-Units demana actuacions amb relació a diverses infraestructures de mobilitat, com ara el tràmit d'avaluació ambiental del projecte de la C-31 entre el Pont del Príncep, a Vilamalla, i l'estació del tren d'alta velocitat de Vilafant, l'anàlisi de nous túnels ferroviaris entre el Vallès Occidental i Barcelona, el pla director urbanístic del Circuit de Barcelona-Catalunya, la primera fase del tren tramvia del Camp de Tarragona entre Cambrils i Vilaseca o la millora de la seguretat de la C-28 a Aran.

La segona de JxCat defensa les polítiques de muntanya per assegurar l'equitat territorial i reconeix la singularitat d'Aran. Entre altres punts, reclama al Govern el full de ruta del desplegament dels serveis territorials a l'Alt Pirineu i Aran i l'insta a presentar l'Agenda estratègica del Pirineu i l'avantprojecte de llei de muntanya. També recull mesures per fomentar i diversificar l'economia del Pirineu, incloent en aquest punt una "aposta decidida" per les estacions de muntanya, i per millorar el serveis públics, entre d'altres.

La de la CUP insta el Govern a destinar el 25% de la partida destinada a salut en els pressupostos de la Generalitat per al 2024 a l'atenció primària i comunitària. Entre altres mesures, el text també demana una partida per millorar les condicions laborals de tots els professionals del sistema públic que permeti el reconeixement de la singularitat de cada categoria professional, entre les quals les d'infermeria, l'ampliació de la plantilla de personal sanitari o la reducció de ràtios per pacient.

La d'ECP proposa que el Parlament constati que la planificació hídrica durant la darrera dècada ha estat insuficient i que els protocols de sequera no funcionen, i insta el Govern, entre altres mesures, a aturar les obres i els projectes que comportin un augment innecessari del consum d'aigua, com el Hard Rock, a decretar una moratòria urbanística al litoral, a instar l'empresa Aigües de Barcelona a reduir la pressió de l'aigua i a vigilar que les concessionàries no repercuteixin en els ciutadans les inversions fetes durant la sequera.

Finalment, la segona del PSC-Units té per objectiu que el Parlament constati la "constant falta d'estratègia i planificació" dels governs els darrers deu anys en polítiques estratègiques i que el Govern es troba en minoria, i en aquest sentit insta l'executiu a negociar amb els grups parlamentaris les mesures que donin resposta als grans reptes de país abans de presentar-les a la cambra.