Notícies

El ple d'aquesta setmana començarà dimecres a les nou del matí amb la sessió de control al Govern i al president de la Generalitat, Pere Aragonès. Tot seguit es llegirà una declaració de la Junta de Portaveus sobre els esdeveniments a l'Alt Karabakh.

El ple continuarà amb dos debats de totalitat: el del Projecte de llei de l'audiovisual de Catalunya i el de la iniciativa legislativa popular (ILP) dels ocellaires de les Rambles de Barcelona. L'ordre del dia també inclou deu interpel·lacions i el debat i la votació de nou mocions.

Sessió de control
Dimecres a partir de les nou del matí els consellers respondran les preguntes dels grups sobre la situació de l'atenció sanitària (Vox), el sistema d'emergències per a l'extinció d'incendis (ECP), les actuacions de millora per als bombers voluntaris de la Generalitat, la transició energètica de proximitat, la prevenció de les violències masclistes en l'àmbit municipal i comarcal (ERC), la situació dels serveis socials (PPC), la inseguretat, el suport del Govern als projectes empresarials, la mobilitat (JxCat), la gestió del servei de Rodalies (CUP), la gestió de la seguretat pública, l'ordre públic i els drets fonamentals (Cs), el desplegament de les delegacions territorials del Govern a l'Alt Pirineu i Aran, el Pla nacional de la joventut de Catalunya i les línies de bus exprés (PSC-Units).

Tot seguit, el president de la Generalitat respondrà les preguntes dels grups.

Llei de la comunicació audiovisual
El Ple farà també dijous al matí el debat de totalitat del Projecte de llei de la comunicació audiovisual de Catalunya, que arriba a aquest primer debat en sessió plenària amb una esmena de retorn presentada per Vox. El projecte ha de substituir la llei actualment en vigor, aprovada el 2005, entre altres motius, segons s'explica en el preàmbul, per adaptar la normativa a la transformació del sector els darrers anys, motivada per "la convergència creixent entre la ràdio i la televisió tradicionals i els serveis distribuïts a través d'internet", una transformació que ha donat peu a nous models empresarials, com els proveïdors de vídeo a petició i les plataformes de distribució, i que comporta riscos com la "difusió d'informació falsa o manipulada (desinformació o 'fake news')" i "no contrastada o de poca qualitat (infodèmia)".

La llei tipifica com a molt greus, amb sancions de fins a 1 milió d'euros, entre altres conductes, la difusió de continguts que "incitin a la violència o l'odi" de qualsevol tipus o que "fomentin, justifiquin o banalitzin" la violència masclista. Així mateix, considera molt greu incomplir les mesures sobre els continguts que puguin afectar d'una manera negativa "el desenvolupament físic, mental o moral dels infants i adolescents", i obliga als prestadors de serveis audiovisuals a informar sobre les imatges que "han estat manipulades o retocades pel que fa la l'estètica".

El text també es marca com a objectiu protegir la presència del català i l'aranès en els mitjans de comunicació. Així, estableix que han de ser en català o aranès el 51% de les obres europees que la directiva europea de serveis de comunicació audiovisual obliga a oferir a televisions i ràdios tradicionals. Pel que fa als proveïdors a demanda, que segons la directiva han de tenir en tot moment el 30% d'obres europees en catàleg, la llei estableix que la meitat d'aquestes obres han de ser en català o aranès.

ILP per declarar patrimoni cultural el Mercat dels Ocells
El ple continuarà dimecres a la tarda amb el debat de totalitat de la ILP que demana que el Mercat dels Ocells de la Rambla de Barcelona sigui declarat Patrimoni Cultural Immaterial de Catalunya. La iniciativa arriba a aquest primer debat en sessió plenària amb dues esmenes de retorn del PSC-Units i ECP.

Javier Cuenca i Xavier Ruiz de Loizaga, representants de la comissió promotora de la ILP, obriran el debat de la proposta, que, atenent la convenció de la UNESCO per a la salvaguarda del patrimoni immaterial de l'any 2003, demana que el Mercat dels Ocells, "constituït pels espais de la Rambla de Barcelona on històricament s'han ubicat els llocs de venda dels paradistes dedicats al comerç d'ocells i altres animals domèstics", sigui considerat part del Patrimoni Cultural Immaterial de Catalunya. La proposició reclama a les administracions públiques que vetllin per la conservació dels béns materials del mercat i estableix que qualsevol intervenció sobre aquests béns s'ha de consensuar prèviament amb els paradistes i les entitats representatives dels col·lectius amb presència a la Rambla.

La ILP va ser admesa a tràmit per la Mesa el 8 de març de 2022, i els seus impulsors han recollit 56.629 signatures de suport. La comissió de control de les ILP va comunicar als ocellaires el 8 de juny que la iniciativa havia superat la xifra de 50.000 signatures, el mínim establert per la llei perquè en comencés la tramitació parlamentària. Ara, perquè en continuï la tramitació, el Ple ha de rebutjar les esmenes de retorn presentades. Per contra, si les esmenes s'aproven, la proposició decau.

Interpel·lacions
Entre dimecres i dijous la cambra substanciarà deu interpel·lacions als consellers, sobre la situació de la recerca (JxCat), el dret a l'habitatge (Cs), la renda bàsica universal (ERC), el separatisme (Vox), el sistema esportiu (PSC-Units), la transició energètica (ERC), la gestió de residus (PSC-Units), les relacions amb Israel i Palestina (JxCat), els drets sexuals i reproductius (CUP) i el balanç sobre la gestió el primer any del conseller de Salut (ECP).

Mocions
A l'últim, el Ple debatrà i votarà dijous les nou mocions presentades pels grups arran de les interpel·lacions de la darrera sessió plenària ordinària del final de juliol, sobre la llibertat lingüística (Vox), l'educació (Cs), la immersió lingüística (CUP), el desenvolupament de l'àrea del delta del Llobregat (PSC-Units), la situació del mercat de treball i del Servei Públic d'Ocupació de Catalunya (PSC-Units), la nova estratègia dels Mossos d'Esquadra en la lluita contra la violència sexual (ERC), el model català de finançament local i la seva relació amb la hisenda de la Generalitat (EPC), les delegacions de la Generalitat a l'exterior (JxCat) i la defensa de la cultura en català (JxCat).

La moció de Vox reclama que l'espanyol i el català siguin llengües vehiculars d'aprenentatge a totes les escoles de Catalunya, i insta el Govern a suprimir "amb caràcter immediat" la tramitació del projecte de decret del règim lingüístic del sistema educatiu i a posar fi al pla de promoció de la llengua catalana als centres educatius. Entre altres punts, a més, el text defensa la llibertat dels pares a escolaritzar els fills en la llengua oficial que desitgin i demana eliminar el requisit d'acreditar el nivell C1 de català per exercir la docència.

La de Cs reclama al Govern que doni "màxima prioritat" perquè cap centre educatiu no pugui estar conformat íntegrament per mòduls prefabricats durant més de dos cursos acadèmics i l'insta a comprometre's a elaborar urgentment un calendari per licitar la construcció d'edificis definitius per als centres que es troben en aquesta situació. En aquest sentit, reclama que l'executiu doni resposta a les aspiracions de l'Associació de Famílies d'Alumnes de l'Escola Mediterrània de Viladecans i dels centres que es trobin en les mateixes circumstàncies.

La de la CUP reclama al Govern que implanti la immersió lingüística i la vehicularitat del català en tots els centres educatius sense exclusions i que reforci les actuacions perquè el català esdevingui "efectivament" llengua comuna i compartida per tota la comunitat educativa en tots els espais i activitats. El text també demana que l'alumnat assoleixi la plena competència en català, castellà i almenys una tercera llengua, i reclama els recursos necessaris per a les escoles i que es protegeixi els centres i el model d'immersió d'"atacs i ingerències, incloses les judicials".

La primera moció del PSC-Units demana al Govern millores en les infraestructures hídriques i hidràuliques de l'àrea del delta del Llobregat, altres actuacions per combatre les inundacions, una nova delimitació de la zona d'especial protecció de les aus i la revisió de la normativa del Parc Agrari del Baix Llobregat per impulsar les explotacions agroalimentàries, amb mesures en tots els casos consensuades amb el territori mitjançant taules de treball.

La segona del PSC-Units té per objecte que el Govern defineixi els àmbits de la concertació territorial d'acord amb les conques funcionals del mercat de treball i que el desplegament es faci amb el màxim consens social i institucional. El text també reclama una "veritable intermediació" entre demandants de llocs de treball i empreses i que es publiquin les ofertes provinents del sector públic mitjançant el Servei d'Ocupació de Catalunya.

La d'ERC insta el Govern a desplegar el model d'abordatge de les violències sexuals i a vetllar perquè s'apliqui amb el seu caràcter transversal i amb coordinació perquè tots els agents socials i cossos operatius coneguin els protocols i estiguin formats per actuar. A més, el text insta l'executiu a presentar en un any el balanç de les mesures aplicades. Entre altres aspectes, la moció també referma el compromís del Parlament contra les violències masclistes i el rebuig del "negacionisme de l'extrema dreta", i defensa l'educació sexual a l'escola.

La d'ECP defensa una "segona descentralització" que doti les administracions locals de "competències i recursos" per atendre la ciutadania i una "reforma fiscal integral, progressiva, socialment justa i verda que situï la pressió fiscal a la mitjana de la Unió Europea, garantint la suficiència dels ingressos públics". Entre altres punts, el text també reclama una llei de finances locals per garantir l'autonomia local i que l'executiu presenti als grups un model de finançament de Catalunya "per consensuar una proposta de negociació amb el Govern de l'Estat".

La primera moció de JxCat considera necessari que el Govern sigui la "punta de llança en la defensa i promoció d'una acció exterior catalana que anticipi el país independent pel qual treballem". Així mateix, demana que les delegacions a l'exterior esdevinguin la veu institucional que sàpiga respondre "sense tuteles" a les necessitats i demandes de la comunitat internacional amb relació a Catalunya i que projectin el país "com una nació". A l'últim, el text insta el Govern a consensuar una estratègia per a l'acció exterior que compti amb el suport majoritari del Parlament.

Finalment, la segona moció de JxCat alerta que "l'arribada de l'extrema dreta als governs posa en risc la llengua catalana", i expressa el rebuig del Parlament a la "censura" i el compromís de la institució amb les llengües i cultures catalana i aranesa i amb la llengua de signes catalana. Entre altres punts, a més, el text insta el Govern a promoure la cultura compartida amb altres territoris de parla catalana, a "reprendre urgentment" el Pacte nacional per la llengua perquè es pugui signar abans del final d'octubre i a aprovar enguany els avantprojectes de llei del patrimoni cultural immaterial i dels drets culturals.