Notícies

El Parlament té actualment 66 diputades, el 49% dels 135 escons, de manera que la composició de la cambra és pràcticament paritària. Aquesta legislatura va començar el 12 de març de 2021 amb 65 diputades, el 48,1% del total de representants, la xifra més alta mai registrada en una sessió constitutiva.

En aquella primera sessió la cambra va elegir Laura Borràs presidenta, funció, però, que no pot exercir des de l'acord de la Mesa del 28 de juliol de 2022, que en aplicació de l'article 25.4 del Reglament la suspèn de tots els seus drets i deures com a diputada.

Des del restabliment de la cambra el 1980 el nombre d'escons ocupats per dones a l'inici de cada legislatura s'ha anat incrementant. La primera legislatura només n'hi havia 7, el 5,2%; la segona, 11, el 8,1%; la tercera, 14, el 10,4%; la quarta, 17, el 12,6%; la cinquena, 20, el 14,8%; la sisena, 32, el 23,7%; la setena, 43, el 31,8%; la vuitena, 48, el 35,5%; la novena, 56, el 41,5%; la desena, 54, el 40%; l'onzena, 52, el 38,5%, i la dotzena, 59, el 43,7%. Aquestes xifres poden variar en funció de les altes i baixes de diputats o diputades durant cada legislatura.

La dona en càrrecs de responsabilitat
La legislatura actual també ha estat la primera que va començar amb quatre diputades ocupant un dels set càrrecs de la Mesa. Actualment formen part del màxim òrgan de govern de la cambra Alba Vergés, vicepresidenta primera que exerceix les funcions de la presidència; Assumpta Escarp, vicepresidenta segona, i Aurora Madaula, secretària segona.

El Parlament ha elegit des del 1980 tres dones per exercir-ne la presidència: Núria de Gispert, les legislatures novena i desena; Carme Forcadell, l'onzena, i Laura Borràs, la tretzena-catorzena. Els altres set presidents elegits des del restabliment de la cambra han estat homes.

La paritat i el lideratge als grups parlamentaris
Pel que fa a la composició dels grups parlamentaris d'aquesta legislatura, dels 33 diputats del PSC-Units, 17 són dones, el 52%; dels 33 d'ERC, ho són 16, el 48%; dels 32 de JxCat, 17, el 53%; dels 10 de Vox, 3, el 30%; dels 9 de la CUP, 6, el 67%; dels 8 d'ECP, 4, el 50%; dels 6 de Cs, 2, el 33%, i dels 3 del PPC, 1, el 33%.

Des del 1980 només set dones han estat presidentes de grups parlamentaris, i no va ser fins el 2003 que Manuela de Madre va exercir per primera vegada aquesta responsabilitat. Aquestes set presidentes de grup són: Manuela de Madre (PSC-CpC), les legislatures setena i la vuitena; Alícia Sánchez-Camacho (PPC), la novena i la desena; Inés Arrimadas (Cs), l'onzena i part de la dotzena, en què també va ser cap de l'oposició; Mireia Boya (CUP), l'onzena; Marta Rovira (ERC), a l'inici de la dotzena; Jéssica Albiach (ECP), en la dotzena i l'actual, i Dolors Sabater (CUP), també en l'actual.

Pel que fa a portaveus o portaveus adjuntes, la primera diputada amb aquestes funcions va ser Dolors Montserrat (PP), el 1990, en la tercera legislatura, i des d'aleshores una cinquantena han exercit aquestes responsabilitats. La legislatura actual són portaveus dels seus grups Alícia Romero (PSC-Units), Marta Vilalta (ERC), Mònica Sales (JxCat) i Eulàlia Reguant (CUP), i portaveus adjuntes, Susanna Segovia (ECP) i Marina Bravo (Cs).

Finalment, pel que fa a les comissions parlamentàries, de les 33 actualment actives 21 són presidides per diputades, el 64%.

El Parlament avança en el desplegament del pla d'igualtat
L'acció legislativa i els pronunciaments del Parlament a favor de la igualtat de gènere han estat una constant al llarg dels darrers anys. Així, el 2019 la cambra va fer el primer "Parlament de les Dones" en col·laboració amb el Consell Nacional de les Dones de Catalunya, i el gener del 2020 la institució va aprovar per unanimitat el seu primer pla d'igualtat de gènere, vigent fins al final del 2023.

El pla té per objectiu incorporar transversalment la perspectiva de gènere i promoure d'una manera activa la igualtat efectiva de dones i homes i la no discriminació de les persones LGBTI en el conjunt de les actuacions de la institució.

En el marc del pla, aquesta legislatura s'ha aplicat per primer cop l'obligació dels diputats i les diputades de fer públic si subscriuen una declaració de compromís de tolerància zero davant la discriminació i l'assetjament psicològic o sexual.

També aquesta legislatura la institució ha aprovat el protocol en cas d'assetjament sexual per raó de sexe, orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere i ha desplegat totes les eines necessàries per fer-lo operatiu. Així, s'ha contractat un servei extern de suport psicològic a les víctimes i un altre de professionals de l'àmbit de les violències masclistes que formaran part, en cas que el protocol s'activi, de la Comissió d'Abordatge de les Situacions d'Assetjament. En el seu primer any de vigència el protocol no s'ha activat mai.

L'Oficina d'Igualtat del Parlament també ha posat a disposició dels diputats i les diputades, del personal de la cambra, dels periodistes acreditats i de les persones que accedeixen al palau un servei d'atenció presencial per atendre, en el marc de l'activitat parlamentària, qualsevol petició relativa a l'àmbit del gènere. Així mateix, aquest darrer any ha impulsat un programa de formació per als diputats i les diputades i per al personal que té per objecte incorporar la perspectiva de gènere al treball parlamentari.

En aquest mateix sentit, el Grup de Treball en Equitat de Gènere (GTEG) de la cambra treballa per crear una xarxa de transversalitat de gènere, una figura que preveu el pla d'igualtat, a fi de vetllar per la incorporació efectiva de la perspectiva de gènere en el treball legislatiu i en el treball de control i impuls polític. La composició i el funcionament d'aquesta xarxa s'inspiren en la Gender Mainstreaming Network del Parlament Europeu.

D'altra banda, el GTEG ha començat les tasques per incorporar informes d'impacte de gènere en totes les iniciatives legislatives i treballa en l'elaboració d'una guia que incorpori pautes i criteris per a un ús respectuós, inclusiu i igualitari del llenguatge dels textos del Parlament.