Notícies

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, compareixerà aquest dimecres a les nou del matí davant el Ple per informar dels darrers canvis en la composició del Govern després de la sortida de JxCat de l'executiu i el nomenament dels set nous consellers. El ple començarà amb aquesta compareixença i el debat amb els grups, i a continuació la cambra farà la sessió de control.

La sessió plenària s'allargarà fins divendres al migdia, amb un ordre del dia que també inclou, entre altres punts, el debat final del Projecte de llei del Pla estadístic 2023-2028, el debat de totalitat d'una proposició de llei de JxCat sobre la comunicació audiovisual i el debat sobre la tramitació en lectura única d'una proposició de llei de la CUP sobre la immersió lingüística.

Compareixença sobre els canvis en el Govern
La compareixença començarà amb una primera intervenció del president de la Generalitat sense límit de temps. A continuació, prendran la paraula els grups parlamentaris per un temps màxim de deu minuts cadascun i seguint l'ordre de major a menor representació, acabant, però, amb ERC. Així, intervindran per aquest ordre: el PSC-Units, JxCat, Vox, la CUP, ECP, Cs, el PPC i ERC. El president els podrà respondre individualment o conjuntament, de nou sense límit de temps i obrint un nou torn d'intervencions dels grups.

Aragonès compareixerà a petició pròpia, d'acord amb la Llei de la presidència de la Generalitat i del Govern, que estableix que el president de la Generalitat ha de comparèixer davant el Parlament per donar compte de l'estructura i la composició del Govern un cop s'ha constituït i també arran de les modificacions posteriors.

Els nous consellers i conselleres d'Economia i Hisenda, Natàlia Mas; d'Acció Exterior i Unió Europea, Meritxell Serret; de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal; de Territori, Juli Fernàndez; de Salut, Manel Balcells; de Drets Socials, Carles Campuzano, i de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart, ja podran ocupar els seus llocs al banc de Govern del saló de sessions després que dimarts prenguessin possessió del càrrec.

Sessió de control
Acabada la compareixença, a les onze aproximadament, el Ple farà la sessió de control al nou Govern i al president Aragonès, que respondrà les preguntes que li formulin els caps de fila o portaveus dels vuit grup parlamentaris sobre l'actualitat política.

Els consellers respondran les preguntes dels grups sobre les afectacions pel perllongament de la sequera a Catalunya els últims mesos, els serveis d'atenció al desenvolupament infantil, els centres escolars de la Bisbal d'Empordà (PSC-Units), la tramitació de les autoritzacions per cremar restes vegetals, l'impuls de la formació professional, les últimes mesures vinculades als drets sexuals i reproductius (ERC), les polítiques digitals, l'augment de cost de l'energia per a les empreses, la participació de la pagesia en la gestió del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (JxCat), la gestió de les obres de la línia 9 del metro (Vox), la situació del professorat en el sistema educatiu (CUP), la situació a la cúpula dels Mossos d'Esquadra (ECP), la dispensació de medicaments contra el càncer als pacients (Cs) i la política lingüística a la universitat (PPC).

Homenatge a l'exdiputat Josep Fornas
Abans de la pausa del migdia, la cambra retrà homenatge a l'exdiputat de la primera legislatura Josep Fornas (ERC), mort el gener de l'any passat. El president del grup d'ERC, Josep Maria Jové, farà la glossa de Fornas, que el 1985 va donar al Parlament un important fons amb documentació sobre la història política de Catalunya des de la Primera República fins als anys de la postguerra.

Pla estadístic
El ple es reprendrà dimecres a la tarda amb el debat i la votació finals del Projecte de llei del Pla estadístic de Catalunya 2023-2028 i de modificació de la Llei 23/1998, del 30 de desembre, d'estadística de Catalunya, que arriba al final de la tramitació sense esmenes vives.

Aquest és el setè pla estadístic que tramita el Parlament, i tindrà una vigència de sis anys, a diferència del que passava fins ara, ja que aquests plans s'aprovaven per a quatre anys. El projecte té per finalitat "potenciar el paper i la qualitat de l'estadística oficial" i "convertir l'Institut d'Estadística de Catalunya en un node estratègic d'informació, també al servei de la recerca científica". Per aquesta raó, atribueix a aquest ens la funció de dissenyar estàndards en totes les operacions de l'estadística oficial de Catalunya a fi que se'n garanteixi la qualitat i comparabilitat. El text estableix també que els òrgans estadístics puguin accedir als arxius administratius, inclosos els tributaris, per finalitats exclusivament estadístiques.

Modificació de la Llei de comunicació audiovisual
A continuació, el Ple farà el debat de totalitat de la proposició de llei de JxCat per modificar la Llei 22/2005, del 29 de desembre, de la comunicació audiovisual de Catalunya, a què Vox ha presentat una esmena a la totalitat. Si la cambra rebutja l'esmena, la iniciativa continuarà la tramitació parlamentària.

La proposició té per objecte, segons l'exposició de motius, adaptar la Llei de comunicació audiovisual a la nova normativa europea. Entre altres punts, el text augmenta les competències del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, incloent-hi, per exemple, regular l'ús del català com a criteri per adjudicar noves llicències, elaborar codis de conducta per als mitjans audiovisuals, vetllar perquè els continguts dels mitjans audiovisuals no incitin a la violència o impulsar l'alfabetització mediàtica en tots els nivells de l'ensenyament. Així mateix, el text estableix que els prestadors de serveis de comunicació audiovisual amb audiència significativa a Catalunya incorporin productes en català o aranès i versions doblades o subtitulades en aquestes llengües.

Immersió lingüística
A continuació, el Ple farà el debat i la votació per decidir si la cambra tramita pel procediment exprés de lectura única la proposició de llei de la CUP per modificar l'article 14 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació. Si la cambra aprovés aquesta tramitació exprés, s'obriria un termini d'esmenes per fer el debat i la votació finals de la iniciativa en una propera sessió plenària.

La proposició té per objecte modificar la Llei d'educació perquè el català sigui considerat com a "única" llengua vehicular i d'aprenentatge en els projectes lingüístics dels centres educatius i perquè garanteixi el "principi d'igualtat i no discriminació per raó de projecte lingüístic entre centres educatius".

Interpel·lacions
En aquesta sessió plenària la cambra farà nou interpel·lacions als consellers. És previst que dimecres a la tarda en substanciï una, sobre el desplegament de l'economia de l'hidrogen verd (ERC); dijous, entre el migdia i la tarda, quatre, sobre el procés de preinscripció i la planificació de l'oferta formativa de la formació professional el curs 2022-2023 (PSC-Units), la paràlisi recurrent del Govern i els plans per afrontar la propera crisi (Cs), el pla pilot per a una renda bàsica universal (ERC) i la situació política actual i la continuïtat de la catorzena legislatura amb un govern en minoria (JxCat), i, finalment, divendres al matí, quatre, sobre les infraestructures (PSC-Units), el parc d'habitatge social (Vox), les polítiques d'habitatge (ECP) i la necessitat de dissolució de les cambres de la propietat (CUP).

Mocions
Entre el matí i la tarda de dijous, el Ple debatrà i votarà set mocions, sobre l'impuls de la política forestal (PSC-Units), la creació de la companyia energètica pública i el desplegament de les energies renovables (ECP), la crisi energètica i social (Vox), la gestió del Cos de Mossos d'Esquadra (PSC-Units), les mesures per pal·liar els efectes de la crisi en les famílies i les empreses (Cs), les urgències derivades de la triple crisi (CUP) i els canvis legislatius per lluitar contra les ocupacions delinqüencials d'immobles (JxCat).

La moció del PSC-Units sobre la política forestal insta el Govern, entre altres punts, a presentar al Parlament el projecte de llei forestal de Catalunya i a crear l'Agència de Boscos de Catalunya durant el primer semestre del 2023 i a estudiar la creació de parcs d'energies renovables que contribueixin a trencar la continuïtat del bosc per evitar la propagació d'incendis.

La d'ECP constata el "fracàs de la gestió de la conselleria d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural davant la crisi energètica", i insta el Govern a crear una companyia energètica pública i a elaborar un pla nacional per a la sobirania energètica que desplegui un pla de xoc per fer arribar les energies renovables a les llars i al teixit productiu.

La de Vox insta l'executiu a presentar un projecte de llei de pressupostos i de mesures fiscals i financeres per al 2023 que prioritzi la despesa orientada a pal·liar la crisi energètica, social i econòmica de les famílies i les empreses, a accelerar, millorar i simplificar els tràmits per accedir al bo social tèrmic i elèctric i a suprimir els departaments d'Igualtat i Feminismes i d'Acció i Unió Europea.

La segona del PSC-Units constata l'existència de "reiterats intents de politització del Cos de Mossos d'Esquadra", i insta el Govern a "respectar escrupolosament" l'àmbit de decisió tècnica del cos evitant ingerències polítiques, a evitar intromissions en les investigacions de la policia judicial i a garantir la imparcialitat i el rigor en tots els processos de selecció i promoció interna.

La de Cs insta el Govern a crear un fons de suport als ajuntaments per atendre les necessitats bàsiques de les famílies davant l'elevada inflació i la pujada dels tipus d'interès, a reduir el tram autonòmic de l'IRPF, a bonificar el 99% de l'impost de successions i donacions i a posar en marxa un pla de retorn d'empreses a Catalunya.

La de la CUP insta l'executiu a tancar la taula de diàleg, a rebutjar l'agenda del retrobament, a reclamar a les Nacions Unides, la Comissió Europea i el Consell d'Europa una resolució democràtica del conflicte entre Catalunya i l'Estat espanyol basada en l'autodeterminació i l'amnistia, a demanar responsabilitats per l'espionatge a l'esquerra independentista i els CDR i a declarar Endesa "empresa 'non grata'" a Catalunya.

Finalment, la de JxCat manifesta el rebuig a les "ocupacions conflictives i sovint delinqüencials" d'immobles i insta l'executiu a abordar urgentment les modificacions legislatives necessàries per posar fi a aquestes ocupacions.