Notícies

El Parlament ha commemorat aquest migdia amb un acte institucional organitzat conjuntament amb el Síndic de Greuges el cinquantè aniversari de la creació de l'Assemblea de Catalunya, el 7 de novembre de 1971. Laura Borràs ha presidit l'acte, en què ha intervingut el síndic de greuges, Rafael Ribó, i altres membres de l'Assemblea, que han reivindicat l'esperit unitari que va moure aquella reunió antifranquista clandestina que va aplegar tres-centes persones a l'Església de Sant Agustí, a Barcelona, diumenge farà cinquanta anys.

L'acte s'ha fet simbòlicament davant el quadre '7 de novembre', que Antoni Tàpies va pintar per immortalitzar la data fundacional de l'Assemblea de Catalunya i que va donar al Parlament. Hi han assistit, entre d'altres, la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà; la vicepresidenta primera del Parlament, Alba Vergés; els secretaris primer i segon, Ferran Pedret i Aurora Madaula; la presidenta del grup parlamentari de la CUP, Dolors Sabater; els portaveus adjunts Meritxell Serret (ERC) i Susanna Segovia (ECP); els diputats David Pérez (PSC-Units), Eugeni Villaví (ERC), Francesc de Dalmases, Jaume Alonso-Cuevillas, Josep Riera i Ester Vallès (JxCat); el president del Consell de Garanties Estatutàries, Joan Egea; el director del Memorial Democràtic, Vicenç Villatoro, i membres de l'Assemblea de Catalunya.

La presidenta ha destacat el paper "decisiu" de l'Assemblea de Catalunya "per aconseguir que aquest Parlament, tancat durant molts anys, pogués tornar a funcionar amb normalitat", i ha posat en valor "la memòria del que fou la resistència cívica de Catalunya davant la dictadura franquista" com a forma de "valorar i eixamplar les nostres llibertats democràtiques i nacionals".

Així mateix, ha assegurat que "avui torna a ser ben viu el record de l'Assemblea de Catalunya com a experiència d'unitat i de participació ciutadana" per construir "un projecte polític compartit i dur-lo a la pràctica a través de la mobilització primer i institucionalitzant-lo tan aviat com les circumstàncies ho van fer possible". La presidenta ha acabat la seva intervenció citant Joan Fuster: «O ens recobrem en la nostra unitat o serem destruïts com a poble.»

El síndic de greuges ha reivindicat la "vigència" de les demandes de l'Assemblea de Catalunya respecte a l'amnistia, a l'exercici de les llibertats democràtiques fonamentals, al dret d'autodeterminació i a la necessària coordinació dels pobles en la lluita democràtica, i ha assegurat que el valor més important de l'Assemblea rau en "el consens, la unitat i en el fet de saber que hi ha matèries i temes que no poden pertànyer a cap partit polític", com, ha dit, els que recull l'article 4 de l'Estatut, "que haurien de ser una proclama constant". Ribó també ha volgut fer un "retret col·lectiu" i ha advertit que "no fem prou per recordar la història d'aquest país", punt en què ha remarcat que "actes com el d'avui s'haurien d'haver multiplicat al territori".

Antoni Batista, coautor del llibre 'La gran conspiració. Crònica de l'Assemblea de Catalunya', ha glossat el moment fundacional de l'Assemblea i ha rememorat com es va poder dur a terme aquella trobada i com es van aprovar els quatre punts fundacionals, "posant per davant dels interessos partidistes els del país". Així mateix, ha destacat la capacitat de mobilització de l'Assemblea i la importància de la documentació que va generar, amb una "anàlisi intel·lectual sobre el feixisme" i "els drets nacionals i lingüístics".

Acabada la glossa, han intervingut alguns membres de l'assemblea.

L'actriu Pepa Arenós ha llegit els quatre punts fundacionals, alguns dels quals ha considerat encara vigents.

Elisabet Mas, que ha explicat que va arribar a l'Assemblea de la mà d'Agustí de Semir, n'ha destacat que va ser "una escola d'aprendre i escoltar opinions diverses que et feien reconsiderar o canviar les teves pròpies" i que s'aconseguia trobar el "consens", "i això ara és molt difícil".

Miquel Sellarès ha destacat la força del PSUC en aquell moviment democràtic clandestí, i també el paper del pujolisme, que "jugava a dues cartes", i de Josep Benet, que ha qualificat de "referent", punt en què ha advertit que "en aquests moments no en veig" i que a més de la "unitat" són necessaris els referents.

Laura Tremosa ha destacat el valor de la unitat de la "gent diversa que ens trobàvem allà, amb sentit d'unitat d'acció", i també ho ha fet Joan Vallvé, que a més ha assegurat que "Catalunya, per triomfar, necessita una lluita unitària".

Amb motiu d'aquest cinquantè aniversari, la biblioteca del Parlament mostra al web institucional una selecció de documents del seu fons històric produïts per l'Assemblea o que hi estan relacionats. Podeu consultar la selecció en aquest enllaç.