Notícies

El Parlament es dissol automàticament per primera vegada a la història i es convoquen les eleccions per al 14 de febrer de 2021

La cambra ha aprovat aquesta legislatura 32 lleis i ha validat 67 decrets llei

Dimarts, 22 de desembre de 2020. Palau del Parlament

Imatge del ple del 24 d'abril de 2020, en què la cambra va aprovar els pressupostos de la Generalitat

Parlament de Catalunya. 2020

Vegeu la galeria d'imatges (1 imatge/s)

El Parlament s'ha dissolt automàticament per primera vegada a la història en exhaurir-se aquesta mitjanit el termini legal de dos mesos per investir un nou president de la Generalitat després de la inhabilitació de Quim Torra. El vicepresident del Govern, Pere Aragonès, en la seva condició de president substitut i en funcions, ha convocat les eleccions al Parlament per al diumenge 14 de febrer de 2021.

El 'Butlletí Oficial del Parlament' va publicar ahir a la tarda la resolució del president, Roger Torrent, en què constata que han transcorregut dos mesos des de la comunicació al Ple de la impossibilitat de proposar un candidat per ser investit president de la Generalitat i comunica aquesta circumstància a Aragonès als efectes de la dissolució automàtica de la legislatura i la convocatòria d'eleccions.

D'altra banda, el 'Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya' publica avui el decret de convocatòria de les eleccions del 14 de febrer. La campanya electoral durarà quinze dies, començarà a les zero hores del 29 de gener i acabarà a les vint-i-quatre hores del 12 de febrer.

El Parlament de la dotzena legislatura, sorgit de les eleccions del 21 de desembre de 2017, es va constituir el 17 de gener de 2018 en una sessió en què va elegir Roger Torrent com a president de la institució i els altres membres de la Mesa. La cambra va investir Quim Torra 131è president de la Generalitat el 14 de maig de 2018, després de les investidures fallides de Carles Puigdemont, Jordi Sànchez i Jordi Turull. La investidura de Torra es va fer nou dies abans que expirés el termini perquè la cambra elegís un president del Govern.

Aquesta ha estat la legislatura amb més diputades, 58, xifra que representa el 42,96% de la cambra. A l'inici de la primera legislatura les dones representaven el 5,19%, ja que dels 135 diputats només 7 eren dones. La segona va arrencar amb 11 diputades, el 8,15%; la tercera, amb 14, el 10,37%; la quarta, amb 17, el 12,59%; la cinquena, amb 20, el 14,81%; la sisena, amb 32, el 23,70%; la setena, amb 43, el 31,85%; la vuitena, amb 48, el 35,56%; la novena, amb 56, el 41,48%; la desena, amb 54, el 40%, i l'onzena, amb 52, el 38,52%.

D'altra banda, el 14 de gener de 2020 la institució va aprovar per unanimitat el Pla d'igualtat de gènere del Parlament de Catalunya 2020-2023, el primer d'aquestes característiques de què es dota. El pla comporta un nou pas cap a la igualtat efectiva entre dones i homes i és un dels més complets i ambiciosos del parlamentarisme europeu, amb vuitanta-quatre accions que es divideixen en sis eixos: la igualtat en l'accés, la igualtat en la capacitat d'influència, el pes de la perspectiva de gènere en l'activitat parlamentària, la producció de legislació amb perspectiva de gènere, la igualtat en la funció simbòlica del Parlament i un darrer eix d'implantació i seguiment.

La pandèmia de Covid-19 ha marcat el final de la legislatura i ha obligat la cambra a impulsar mesures per evitar el contagi, com les sessions telemàtiques de la Mesa, de la Junta de Portaveus i de les comissions o el foment del teletreball a l'Administració parlamentària.

Els plens s'han fet sempre al saló de sessions, amb l'adopció, però, de mesures extraordinàries, com el límit per a l'assistència presencial i la consegüent habilitació del vot telemàtic. Així, a les sessions plenàries només hi havia a l'hemicicle una vintena de diputats i una representació del Govern, mentre que la resta podien seguir les sessions pel Canal Parlament.

La dotzena legislatura ha durat 2 anys, 11 mesos i 5 dies, el temps entre la sessió constitutiva i la dissolució. La primera (1980-1984) va durar 3 anys, 11 mesos i 11 dies; la segona (1984-1988), 3 anys, 10 mesos i 19 dies; la tercera (1988-1992), 3 anys, 7 mesos i 6 dies; la quarta (1992-1995), 3 anys, 5 mesos i 24 dies; la cinquena (1995-1999), 3 anys, 8 mesos i 20 dies; la sisena (1999-2003), 3 anys, 10 mesos i 19 dies; la setena (2003-2006), 2 anys, 9 mesos i 4 dies; la vuitena (2006-2010), 3 anys, 10 mesos i 19 dies; la novena (2010-2012), 1 any, 9 mesos i 17 dies; la desena (2012-2015), 2 anys, 7 mesos i 19 dies, i l'onzena (2015-2017), 2 anys i 1 dia.

La Diputació Permanent
La dissolució de la legislatura comporta la de tots els òrgans del Parlament, excepte la de la Diputació Permanent, que vetlla pels poders de la cambra en els períodes entre legislatures.

La Diputació Permanent la integren 23 diputats, els únics que ho continuen sent fins que no es constitueix la cambra resultant de les pròximes eleccions, i la presideix sempre el president del Parlament, en aquest cas Roger Torrent.

Balanç de l'activitat parlamentària
El Parlament ha aprovat aquesta legislatura 32 lleis, 20 impulsades pels grups parlamentaris i 12 pel Govern. Entre les lleis aprovades a iniciativa del Govern destaca la Llei de pressupostos de la Generalitat per al 2020. Els pressupostos estaven prorrogats des del 2017.

Des del restabliment del Parlament el 1980 la cambra ha aprovat al llarg de les dotze legislatures 733 lleis (78, 82, 79, 44, 71, 107, 49, 97, 21, 47, 26 i les 32 d'aquesta darrera).

Així mateix, la cambra ha convalidat 67 decrets llei. Des que l'Estatut del 2006 va incorporar la possibilitat que el Govern dictés decrets llei, la cambra n'ha convalidat 114, 8 a la vuitena legislatura, 7 a la novena, 19 a la desena, 13 a l'onzena i els 67 d'aquesta dotzena.

El 7 d'octubre de 2019 es va debatre la moció de censura presentada per Cs contra el president Torra, que el Ple va rebutjar. Aquesta va ser la quarta moció de censura presentada des del restabliment del Parlament. Les dues primeres van ser contra Jordi Pujol i les van encapçalar Josep Benet (PSUC) el 1982 i Pasqual Maragall (PSC-CpC) el 2001. Cap de les dues no va prosperar. La tercera va ser contra Pasqual Maragall i la va encapçalar Josep Piqué (PPC) el 2005, però va ser retirada abans que es votés.

Aquesta legislatura la cambra ha fet 68 plens i 14 debats generals, 12 en sessió plenària i 2 en comissions, a banda dels 3 sobre l'acció política i de govern fets a l'inici del curs polític després de cada estiu.

En les sessions de control al Govern d'aquesta dotzena legislatura Quim Torra ha respost 219 preguntes com a president de la Generalitat; Pere Aragonès, en funcions de president, 30, i els consellers, 435.

El Parlament ha aprovat aquesta legislatura 230 mocions i 1.127 resolucions i ha creat 8 comissions d'investigació.

A l'últim, la Mesa ha fet 186 reunions, la Mesa Ampliada, 22, i la Junta de Portaveus, 121.

Tramitacions que decauen
Les lleis que estaven en curs, 9 projectes de llei i 41 proposicions de llei, decauen amb la dissolució de la legislatura, llevat de les iniciatives legislatives populars, que continuen, doncs, la tramitació.

La resta d'iniciatives parlamentàries, com ara les propostes de resolució, les sol·licituds d'informació i de compareixença o les preguntes al Govern, també decauen. En canvi, reprendran la tramitació la legislatura següent els informes enviats a la cambra per la Sindicatura de Comptes i el Síndic de Greuges, les iniciatives dels ciutadans davant la Comissió de Peticions i les proposicions de llei trameses al Congrés dels Diputats espanyol.

Sistema electoral
El diumenge 14 de febrer de 2021 els catalans majors de divuit anys seran cridats per tretzena vegada a les urnes des del restabliment del Parlament per elegir els 135 diputats de la cambra. Les primeres eleccions al Parlament restablert es van fer el 20 de març de 1980, i les va convocar el president Josep Tarradellas. Les altres es van fer el 29 d'abril de 1984, el 29 de maig de 1988, el 15 de març de 1992, el 19 de novembre de 1995, el 17 d'octubre de 1999, el 16 de novembre de 2003, totes convocades pel president Jordi Pujol, l'1 de novembre de 2006, aquestes convocades pel president Pasqual Maragall, el 28 de novembre de 2010, pel president José Montilla, el 25 de novembre de 2012 i el 27 de setembre de 2015, pel president Artur Mas, i el 21 de desembre de 2017, convocades pel president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, en aplicació per primer cop a la història de l'article 155 de la Constitució espanyola.

Les eleccions són per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret. El sistema electoral és de representació proporcional, és a dir que ha d'assegurar la representació adequada de totes les zones del territori.

Atès que no hi ha una llei electoral catalana, l'Estatut actual manté vigent la disposició transitòria quarta del del 1979, que fixa en 135 el nombre de diputats i estableix que les circumscripcions electorals són les quatre demarcacions i que s'han d'elegir 85 diputats per Barcelona, 18 per Tarragona, 17 per Girona i 15 per Lleida. Pel que fa a la resta de la regulació electoral, s'aplica la mateixa llei que en les eleccions legislatives al Congrés espanyol, és a dir, la Llei orgànica del règim electoral general, que estableix que perquè les candidatures obtinguin representació parlamentària han de superar la barrera del 3 per cent dels vots vàlids emesos en la circumscripció corresponent. Per convertir els vots en escons s'aplica la fórmula D'Hondt.

Constitució del Parlament
El Parlament que sorgeixi de les eleccions del 14 de febrer s'ha de constituir dins els vint dies hàbils següents a les eleccions, termini que acaba el 12 de març, inclòs.

La primera sessió de la cambra és presidida pel diputat de més edat, assistit pels dos més joves. És el que s'anomena "mesa d'edat". En aquesta sessió s'elegeixen el president, els dos vicepresidents i els quatre secretaris de la Mesa. Tot seguit, els diputats elegits per a aquests càrrecs ocupen els seus llocs respectius a la mesa, i el president s'adreça a tota la cambra, declara constituït el Parlament i aixeca la sessió.

Des del restabliment del Parlament n'han estat elegits presidents Heribert Barrera (1980-1984), Miquel Coll i Alentorn (1984-1988), Joaquim Xicoy (1988-1995), Joan Reventós (1995-1999), Joan Rigol (1999-2003), Ernest Benach (2003-2010), Núria de Gispert (2010-2015), Carme Forcadell (2015-2017) i Roger Torrent, que ho és des del 17 de gener de 2018.

Investidura del president de la Generalitat
El nou Parlament ha d'elegir entre els seus membres el president de la Generalitat en un ple d'investidura que s'ha de fer dins els deu dies hàbils següents a la constitució de la cambra. Aquest termini acabaria el 26 de març en el supòsit que la cambra es constituís exhaurint el termini de vint dies hàbils de què disposa per fer-ho.

Correspon al president del Parlament proposar a la cambra un candidat per a la presidència de la Generalitat i convocar el ple d'investidura dins el termini esmentat. Abans, però, ha d'obrir consultes amb els líders de les formacions parlamentàries per saber quin d'ells compta amb el suport necessari per ser elegit president.

La investidura com a president de la Generalitat requereix el suport de la majoria absoluta de la cambra, és a dir, el vot favorable d'un mínim de 68 dels 135 diputats. Si el candidat no assoleix aquest suport, pot sotmetre's dos dies després a un segon debat i a una segona votació en què serà suficient la majoria simple, és a dir, més vots a favor que no en contra.

Si una vegada fetes totes dues votacions el candidat proposat no aconsegueix ser elegit, s'hauran de tramitar successives propostes amb el mateix procediment. Si transcorreguts dos mesos des de la primera votació d'investidura no és elegit cap candidat, la cambra s'ha de dissoldre automàticament i el president de la Generalitat en funcions ha de convocar noves eleccions de manera immediata perquè es puguin fer quaranta-set dies després de la convocatòria.

Els presidents de la Generalitat des del restabliment del Parlament han estat Jordi Pujol (1980-2003), Pasqual Maragall (2003-2006), José Montilla (2006-2010), Artur Mas (2010-2015), Carles Puigdemont (2016-2017) i Quim Torra (2018-2020).

Pujol va ser investit el 1980 en segona votació, per 75 vots a favor i 59 en contra; el 1984, en primera, per 87 vots a favor i 44 en contra; el 1988, en primera, per 69 a favor, 56 en contra i 9 abstencions; el 1992, en primera, per 70 a favor, 58 en contra i 7 abstencions; el 1995, en segona, per 60 a favor, 11 en contra i 63 abstencions, i el 1999, en primera, per 68 a favor, 55 en contra i 12 abstencions; Maragall ho va ser el 2003 en primera votació, per 74 vots a favor i 61 en contra; Montilla, el 2006, en primera, per 70 a favor i 65 en contra; Mas, el 2010, en segona, per 62 a favor, 45 en contra i 28 abstencions, i el 2012, en primera, per 71 a favor i 63 en contra; Puigdemont, el 2016, en primera, per 70 a favor, 63 en contra i 2 abstencions, i Torra, el 2018, en segona, per 66 a favor, 65 en contra i 4 abstencions.