El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, informarà demà el Ple sobre els canvis al Govern arran del cessament de Jordi Baiget. El ple començarà a les deu amb la sessió de control, i a continuació es farà la compareixença del president. La sessió, que s'allargarà fins dijous al vespre, inclou també els debats finals del Projecte de llei de l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya i de la iniciativa legislativa popular (ILP) de la renda garantida de ciutadania, el debat per validar el decret llei sobre els processos electorals de les cambres de comerç, sis interpel·lacions als consellers i sis mocions.
El ple començarà dimecres a les deu del matí amb la sessió de control, primer amb les preguntes als consellers i després al president de la Generalitat, que respondrà les que li formularan els caps de fila dels sis grups parlamentaris sobre l'actualitat política.
Els consellers respondran les preguntes dels grups sobre la convocatòria de cinc-centes noves places de mossos d'esquadra, el desplegament i la implantació de l'Estratègia nacional d'atenció primària i salut comunitària, els darrers resultats de les proves de competències bàsiques (JxSí), els treballadors públics, l'aplicació del pressupost (Cs), la campanya forestal per a l'estiu (PSC), el procés de venda de patrimoni de la Generalitat dels darrers anys (CSQP), el servei de metro a Barcelona (PPC) i els treballadors temporers (CUP).
Compareixença sobre els canvis al Govern
Després de la sessió de control, Puigdemont compareixerà per explicar els canvis al Govern arran del cessament de Jordi Baiget com a conseller d'Empresa i Coneixement. Tal com estableix l'article 23.3 de la Llei de la presidència de la Generalitat i del Govern, el president "ha de comparèixer davant el Parlament per donar-li compte de l'estructura i la composició que adopta el Govern en constituir-se, i també de les modificacions posteriors".
D'acord amb l'article 169 del Reglament, el president intervindrà primer sense límit de temps, i a continuació serà el torn dels grups parlamentaris, que disposaran de deu minuts cadascun per fixar la seva posició. El president els podrà respondre un per un o de manera conjunta, i si ho fa obrirà un torn de rèplica de cinc minuts per grup.
Puigdemont va cessar la setmana passada el conseller Baiget, i en el seu lloc va nomenar Santi Vila, fins ara conseller de Cultura. Lluís Puig, que era director general de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals, ocupa ara el lloc de Vila.
Agència de Ciberseguretat
La sessió es reprendrà dimecres a la tarda amb el debat final del Projecte de llei de creació de l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya. Aquesta iniciativa arriba al Ple després que el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries, sol·licitat per Cs, conclogui, entre altres punts, que la lletra g de l'apartat 4 de l'article 2 vulnera articles de la Constitució espanyola i l'Estatut. El debat l'obrirà la consellera de la Presidència, Neus Munté.
Els grups mantenen 28 esmenes vives (10 de Cs, 2 del PSC, 2 de CSQP, 6 del PPC i 8 de la CUP) i 1 vot particular de JxSí, i n'han presentat 7 de subsegüents al dictamen del CGE (1 de JxSí, 3 de Cs, 1 del PSC i 2 del PPC).
El text crea l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya, l'òrgan que s'encarregarà de prevenir, detectar, respondre i investigar incidents o amenaces a les xarxes de comunicacions electròniques i als sistemes d'informació públics.
L'agència, que substituirà el Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya, entre altres funcions haurà també de planificar, gestionar, coordinar i supervisar la ciberseguretat a Catalunya, minimitzar els danys i el temps de recuperació en cas de ciberatac i col·laborar amb els cossos policials i les autoritats judicials.
Renda garantida de ciutadania
A continuació, la cambra farà el debat final de la Proposició de llei de la renda garantida de ciutadania establerta per l'article 24.3 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, fruit d'una ILP i que arriba al Ple sense cap esmena reservada. Diosdado Toledo i Sixte Garganté, en nom de la comissió promotora, obriran el debat.
La proposició crea aquesta prestació econòmica per a persones i unitats familiars que no disposin dels ingressos que els garanteixin els mínims per a una vida digna, amb l'objectiu de vetllar per la seva inclusió social o laboral. Si la cambra l'aprova, la prestació començarà a aplicar-se el 15 de setembre amb el 85 per cent de la quantia i s'anirà implantant de manera gradual fins a l'1 d'abril de 2020, que ja se'n podrà percebre el cent per cent. Així, aquest setembre la prestació serà de 564 euros per adult, i un cop desplegada totalment la llei, de 664 euros. Cada import es podrà ampliar segons els membres de la unitat familiar.
Podran sol·licitar l'ajut les persones majors de vint-i-tres anys amb un mínim de dos anys de residència al país, que hagin esgotat totes les prestacions i que no tinguin la quantitat d'ingressos, rendes o recursos econòmics considerada mínima per atendre les necessitats bàsiques d'una vida digna d'acord amb el llindar d'ingressos fixat per l'indicador de la renda de suficiència de Catalunya. Des d'aquest setembre, les famílies monoparentals amb fills a càrrec que tinguin contractes a temps parcial amb ingressos inferiors a l'indicador de renda de suficiència de Catalunya també podran rebre la prestació fins a assolir els ingressos corresponents a aquest topall. A més, l'ajut serà compatible amb prestacions de la Llei de dependència i amb beques de transport i menjador escolars.
La Mesa va obrir la tramitació de la ILP el març del 2013, i la comissió de control va proclamar el 28 de gener de 2014 que havia aconseguit amb escreix el mínim de cinquanta mil signatures perquè en continués la tramitació parlamentària. En total, en va recollir 121.191.
Interpel·lacions
Dimecres a la tarda, el Ple també té previst fer la primera de les sis interpel·lacions incloses a l'ordre del dia. La resta se substanciaran dijous al matí. Les interpel·lacions als consellers són sobre els abusos sexuals i la salut (CSQP), la política fiscal i la protecció de dades (Cs), l'acció del Govern de l'onzena legislatura (Cs), l'habitatge (PSC), l'acció exterior (PPC) i la islamofòbia (CUP).
Eleccions a les cambres de comerç
Dijous al migdia, en acabar les interpel·lacions, el Ple farà el debat del Decret llei 3/2017, del 27 de juny, de mesures urgents per a la celebració d'eleccions a les cambres oficials de comerç, indústria, serveis i navegació de Catalunya i constitució dels seus òrgans de govern. Si el decret obté més vots a favor que no en contra serà validat, i en cas contrari, derogat.
El nou conseller d'Empresa i Coneixement, Santi Vila, presentarà el decret, que adapta la legislació sobre els processos electorals de les cambres catalanes perquè puguin iniciar-se a partir del 2 d'octubre, tal com ha definit l'Estat. Els canvis afecten la composició dels plens d'aquests organismes, el mètode per elaborar els censos electorals i la limitació de mandats dels presidents.
El decret estableix que els plens han de tenir entre deu i seixanta vocals, dels quals almenys dos terços s'han d'elegir per sufragi directe entre els representants dels diversos sectors econòmics, el 10 per cent corresponen a propostes de les organitzacions empresarials més representatives i la resta a les de les empreses amb més aportació voluntària a la cambra. El text també redueix de tres a dos el màxim de mandats consecutius dels presidents de les cambres, però permet que els que ja n'havien complert dos en el moment de l'entrada en vigor del decret puguin optar encara a un tercer.
Mocions
A l'últim, dijous, entre el migdia i la tarda, el Ple debatrà i votarà sis mocions, sobre una escola de qualitat i la igualtat d'oportunitats (Cs), la segregació escolar (CUP), la qualitat de l'aire (PSC), l'Agència Tributària de Catalunya (PSC), el control de plagues als conreus (PPC) i la situació de les residències de gent gran (CSQP).
La moció de Cs insta el Govern a treure l'amiant de tots els centres escolars, a establir les mesures necessàries per climatitzar els centres que no tenen aire condicionat i a fer un informe sobre aquesta qüestió, a posar fi als barracons, a augmentar el nombre de centres que obren a l'estiu per oferir activitats de lleure i de menjador, facilitant beques a les famílies que en necessitin, i a dotar els casals i les colònies d'estiu de personal especialitzat en autisme o altres necessitats educatives.
La de la CUP insta el Govern a fer un pla de xoc per dessegregar les cent una escoles amb més del 50 per cent de l'alumnat d'origen estranger, a posar en marxa l'Observatori de l'Equitat, a combatre i fiscalitzar els fraus en l'empadronament relacionats amb les inscripcions escolars i els mètodes abusius d'algunes escoles concertades per dissuadir l'escolarització de nouvinguts i a impulsar polítiques d'innovació social i educativa als barris més vulnerables.
La del PSC sobre la qualitat de l'aire insta l'executiu a aprovar un pla d'actuació per millorar la qualitat de l'aire a les zones de protecció especial i a revisar els criteris que delimiten aquestes àrees, a incloure en aquest pla una actuació per minimitzar la contaminació d'ozó troposfèric a la comarca d'Osona i a aprovar abans que acabi el 2017 el reglament de la Llei de finançament del transport públic.
L'altra moció del PSC, sobre l'Agència Tributària de Catalunya, insta el Govern a fer transparents al seu web les convocatòries i els resultats dels processos de selecció de personal per a l'agència, a garantir que l'1 de setembre aquest ens estarà preparat per assumir les tasques que ara fan les oficines liquidadores dels registradors de la propietat i que lluitarà contra el frau i l'elusió fiscal i a presentar a l'octubre diversos informes sobre el funcionament de l'agència.
La del PPC, sobre l'erradicació i la contenció de la propagació del cargol poma al delta de l'Ebre, insta l'executiu a intensificar els mecanismes de control d'aquesta plaga, a actuar coordinadament amb la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, a implementar campanyes de sensibilització al territori, a pagar aquest mes als agricultors les subvencions de les collites del 2015 i el 2016 i a explicar les conclusions de l'informe sobre tractaments amb aigua de mar i el seu impacte.
A l'últim, la de CSQP insta el Govern a convocar un nou concurs per a les cinc residències geriàtriques gestionades actualment per la unió temporal d'empreses (UTE) Ingesan-Asproseat i perquè mentre no es faci aquest concurs obligui la UTE a dotar els centres del personal necessari. El text també insta l'executiu a tenir en compte diversos aspectes relatius als centres residencials a l'hora d'actualitzar la cartera de serveis socials, congelada des del 2010.