Notícies

El ple d'aquesta setmana començarà demà dimarts, a les cinc de la tarda, amb la compareixença del president de la Generalitat, Artur Mas, per explicar la remodelació del govern arran de la marxa dels consellers d'Unió.

El ple continuarà dimecres i acabarà dijous al vespre. Dimecres a les deu del matí es farà la sessió de control al govern i al president, i l'ordre del dia inclou també el debat de totalitat de la ILP sobre mesures urgents per fer front a l'emergència d'habitatge i la pobresa energètica, i cinc debats finals: els dels projectes de llei de l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, de l'impost sobre els habitatges buits, i de simplificació de l'activitat administrativa i d'impuls de l'activitat econòmica; el de la proposició de llei d'igualtat efectiva entre dones i homes, i el de la reforma del reglament del Parlament per adaptar-lo a la llei de transparència.

La cambra també farà en aquesta sessió sis interpel·lacions als consellers, votarà sis mocions i retrà homenatge a l'exdiputat Ricard Masó (CiU), mort a l'abril.

La compareixença d'Artur Mas començarà, dimarts a la tarda, amb una primera intervenció del president, sense límit de temps. A continuació, intervindran els grups parlamentaris, de major a menor, però tancant CiU, i per un temps de deu minuts cadascun. Mas podrà respondre el grups individualment o conjunta, i els grups disposarien aleshores d'un torn de rèplica, de tres minuts cadascun.

Mas informarà dels canvis introduïts en la composició del govern arran de la marxa del consellers d'Unió -Joana Ortega, Ramon Espadaler i Josep Maria Pelegrí. La vicepresidència del govern, que fins ara tenia Ortega, ha recaigut en la consellera de benestar social i família, Neus Munté, que ha assumit també les funcions de portaveu de l'executiu. Així mateix, s'han incorporat com a nous consellers Meritxell Borràs, al departament de governació i relacions institucionals, Jordi Jané, al d'interior, i Jordi Ciuraneta, al d'agricultura, ramaderia, pesca, alimentació i medi natural, en substitució, respectivament, d'Ortega, Espadaler i Pelegrí. Els nous consellers s'asseuran a la bancada del govern de l'hemicicle, mentre que els dos consellers sortints que són diputats -Ortega i Pelegrí- ja no seran a la bancada de govern sinó als escons del grup de CiU.

El ple continuarà amb quatre interpel·lacions als consellers; les dues restants se substanciaran dimecres quan es reprengui el ple a les nou del matí. Les sis interpel·lacions d'aquesta sessió, en l'ordre que és previst substanciar-les, són: sobre els espais naturals (PSC); el pacte per la infància a Catalunya (PSC); l'actuació del departament d'economia i coneixement en el procés de licitació d'Aigües Ter Llobregat (ICV-EUiA); el procés d'adjudicació d'Aigües Ter Llobregat i la repercussió en les finances de la Generalitat (C's); les mesures per fomentar la participació democràtica, l'accessibilitat i la simplificació de processos a les eleccions al Parlament (ERC) i les prioritats de l'acció del govern (PPC).

Sessió de control, dimecres a les 10h
Dimecres a les deu del matí el ple farà la sessió de control, primer amb les preguntes dels grups als consellers i després al president de la Generalitat, que respondrà les qüestions que li formulin els caps de fila i portaveus dels grups sobre l'actualitat política.

Els consellers hauran de respondre les preguntes dels grups sobre "l'ofensiva del govern per ofegar, limitar i laminar l'autogovern de Catalunya", la sentència del Tribunal Suprem sobre les convocatòries de subvencions a entitats del tercer sector d'àmbit estatal i el programa d'activitats per a la seguretat viària (CiU); l'acolliment familiar i la declaració del Maresme 2015 sobre la C-32 (ERC); la sentència del TSJC sobre el procés d'adjudicació d'ATLL, i la implementació i el desplegament de la garantia juvenil (PSC); la transparència del govern i el pla de xoc contra la pobresa (PPC); el trasllat de funcionaris per la venda d'edificis de la Generalitat (ICV-EUiA); la reforma del sistema de finançament de les comunitats autònomes (C's), i la valoració del cas derivat de les detencions del Raval del 2008 (CUP).

En acabar la sessió de control, la cambra retrà homenatge a l'exdiputat Ricard Masó, que va formar part del grup de CiU les tres primeres legislatures del Parlament restablert, i va morir l'abril passat. El diputat i alcalde de Girona, Carles Puigdemont, serà l'encarregat de fer-ne la glossa, i a continuació la cambra farà un minut de silenci.

El ple també votarà el dictamen sobre la situació de compatibilitat de la nova diputada de CiU, Isabel Muradàs, que va substituir Xavier Crespo i ja es va incorporar al ple el 3 de juny. D'altra banda, en aquesta sessió ja podrà ocupar el seu escó a l'hemicicle Carmen García (PSC), que substitueix Rocío Martínez-Sampere.

Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari
Dimecres al migdia el ple farà el debat final del projecte de llei de l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, un organisme de promoció i garantia de la qualitat de l'educació superior creat com a consorci el 1996 i redefinit amb la llei d'universitats del 2003. L'òrgan haurà d'avaluar i acreditar la qualitat de les universitats, garantir el model universitari català, introduir un sistema d'avaluació que identifiqui les millors pràctiques i incorporar el valor afegit en l'educació. També serà l'encarregat d'emetre les acreditacions de recerca i de recerca avançada.

El projecte de llei arriba al ple amb 72 esmenes vives, 17 del PSC, 12 del PPC, 36 d'ICV-EUiA i 7 de C's.

Impost sobre habitatges buits
A la represa de la sessió a les quatre de la tarda, el ple farà el debat final del projecte de llei de l'impost sobre els habitatges buits, que crea un tribut per gravar els pisos que han estat desocupats durant més de dos anys sense causa justificada, amb l'objectiu de reduir l'estoc d'habitatges buits i potenciar el lloguer social, especialment en els casos d'entitats financeres propietàries d'una important bossa de pisos.

La base imposable variarà segons els metres quadrats dels immobles i en restaran exempts les persones físiques, les entitats del tercer sector i els habitatges a disposició de programes socials o situats en zones d'escassa demanda. A més, inclou bonificacions sobre l'impost d'entre el 10 i el 100 per cent a mesura que aquests habitatges es vagin destinant a lloguer, incorpora causes justificades de desocupació, com la necessitat de rehabilitació de l'immoble o l'ocupació il·legal d'aquest, i crea el registre d'habitatges buits.

El text té 43 esmenes vives, de les quals 1 és d'ERC; 3 són del PSC; 18, del PPC; 12, d'ICV-EUiA i 9, de C's.

Igualtat entre dones i homes
El ple farà també dimecres a la tarda el debat final de la proposició de llei d'igualtat efectiva entre dones i homes. El text arriba amb 152 esmenes a l'articulat reservades pels grups (14 d'ERC, 37 del PSC, 30 del PPC, 32 d'ICV-EUiA, 18 de C's i 21 de la CUP) i dos vots particulars d'ERC i ICV-EUiA.

La llei vol que el dret fonamental d'igualtat entre dones i homes s'exerceixi de manera efectiva en els àmbits polític, econòmic, social i cultural amb una "regulació pròpia i singular" d'acord amb el marc competencial. El text fixa diferents polítiques públiques adreçades a promoure la igualtat efectiva i l'apoderament, reconeix el paper de les associacions de defensa dels drets de les dones, estableix que tant en la contractació com en l'atorgament d'ajuts es prioritzin les empreses i entitats que tinguin plans d'igualtat, determina que hi ha d'haver paritat als òrgans col·legiats, tribunals o òrgans tècnics de selecció de les administracions, aposta per una educació no sexista, la prohibició de joguines i determinats anuncis publicitaris, i per l'impuls de la conciliació i el repartiment de tasques.

La proposta legislativa, que inclou un règim sancionador en casos d'incompliment, crea un distintiu català d'excel·lència empresarial en matèria d'igualtat, un observatori de la igualtat de gènere adscrit a l'Institut Català de les Dones, i proposa un conveni de col·laboració entre l'autoritat judicial, el ministeri fiscal i el Síndic de Greuges per actuar en casos de discriminació, explotació o violència contra les dones.

Reforma del reglament del Parlament
Encara dimecres a la tarda, el ple també farà el debat per aprovar la proposta de reforma del reglament del Parlament, que ha estat elaborada per la mesa i signada per tots els grups parlamentaris.

La reforma adapta el reglament a les obligacions recollides a la llei de transparència. Així, entre d'altres, crea el portal de la transparència del Parlament, actiu des de l'1 de juliol, i el registre públic de grups d'interès; reforça els mecanismes de què disposen els diputats per accedir a la informació de l'administració de la Generalitat i de tots els seus organismes, fa pública la declaració de béns dels parlamentaris (fins ara només era pública la d'activitats), i inclou el dret dels ciutadans a accedir a la informació i la documentació generada pel Parlament.

La proposta també modifica altres aspectes del reglament, com la delegació del vot, que ara s'amplia també als diputats que estiguin hospitalitzats o que tinguin una malaltia greu o incapacitat perllongada, i inclou la darrera modificació a la llei de les ILP, que fixa, entre d'altres, un termini de quatre mesos des que s'assoleixen les signatures necessàries per fer el debat de totalitat al ple.

Simplificació administrativa i activitat econòmica
El ple també farà, previsiblement dijous a les nou del matí, el debat final del projecte de llei sobre la simplificació administrativa i d'impuls de l'activitat econòmica, previst per a la sessió del 3 de juny però que es va posposar després que el PSC i ICV-EUiA demanessin dictamen del Consell de Garanties Estatutàries (CGE), que no hi ha detectat vulneracions de la constitució espanyola ni de l'estatut, llevat d'en un punt, que sí que veu inconstitucional, relatiu a l'emissió d'informes en el procés administratiu. Els grups de CiU, PPC i, conjuntament, PSC i ICV-EUiA, han presentat esmenes subsegüents a aquest dictamen on proposen canvis en la redacció d'aquest punt.

Aquesta iniciativa legislativa té per objecte establir els principis i els criteris que han de seguir les administracions per suprimir o reduir els tràmits per iniciar una activitat econòmica, agilitzar i simplificar l'activitat administrativa, simplificar les relacions entre les administracions i millorar-ne la coordinació, i fer efectiu un accés àgil i eficient a l'exercici de l'activitat econòmica.

A més de les tres esmenes subsegüents al dictamen del CGE, el projecte arriba al debat final amb 103 esmenes reservades pels grups del PSC (27), PPC (10), ICV-EUiA (58) i C's (8), i tres vots particulars de CiU per mantenir el text rebutjat en determinats punts arran de l'aprovació d'esmenes en comissió.

ILP sobre l'emergència d'habitatge i la pobresa energètica
A continuació, aproximadament a les onze del matí, el ple farà el debat de totalitat de la ILP sobre mesures urgents per fer front a l'emergència d'habitatge i a la pobresa energètica, que es tramita pel procediment d'urgència extraordinària i que continuarà la tramitació un cop superat aquest debat, atès que cap grup no hi ha presentat esmena a la totalitat.

El debat, l'obriran Carlos Macías, Irene Escorihuela i Maria Costa, en representació de la comissió promotora d'aquesta ILP, que impulsen la PAH, l'Observatori de Drets Econòmics, Socials i Culturals, i l'Aliança contra la Pobresa Energètica.

La iniciativa recull mesures per combatre, d'una banda, el sobreendeutament de les persones i les famílies amb relació a l'habitatge, els desnonaments i les situacions de vulnerabilitat que pugui comportar el fet de no tenir llar o quedar sense i, de l'altra, la pobresa energètica. Entre altres aspectes, preveu supòsits per al lloguer forçós d'habitatges en mans d'entitats financeres, i ajuts per evitar els talls de subministraments bàsics en cas d'impagament per manca de recursos econòmics.

Mocions
A l'últim, el ple debatrà i votarà sis mocions sobre els governs locals (PPC); la funció pública i la reforma de l'administració (PSC); les actuacions previstes a favor dels afectats per l'índex de referència dels préstecs hipotecaris (ERC); l'acció exterior del govern (C's); el projecte BCN World (ICV-EUiA), i el sistema d'accés a l'educació superior (ERC). Els grups hi poden presentar esmenes fins demà mitja hora abans no comenci el ple.

La moció del PPC considera insuficients les polítiques del govern adreçades als governs locals, li exigeix que no utilitzi els ajuntaments, els consells comarcals, les diputacions i la resta d'ens locals "al servei de la causa independentista", faci públic un calendari de pagaments del deute amb els ens locals i impulsi urgentment la tramitació del projecte de llei de governs locals.

La moció del PSC sobre la funció pública i la reforma de l'administració insta l'executiu a abordar-la, a promoure un pacte nacional per a aquesta reforma, a presentar abans que acabi la legislatura projectes de llei de direcció pública, de funció pública acordat amb els sindicats, i de finançament del món local.

La moció d'ERC sobre les actuacions previstes a favor dels afectats per l'índex de referència dels préstecs hipotecaris (IRPH) insta el govern a negociar amb les entitats financeres perquè ofereixin als afectats l'aplicació d'interessos basats en l'Euribor més un 1 per cent i els retornin les quantitats cobrades indegudament per l'aplicació de l'IRPH. També demana al govern que actuï per acabar amb l'aplicació de l'IRPH davant el govern de l'estat i el Parlament europeu.

La moció d'ICV-EUiA sobre BCN World demana que la futura reordenació urbanística del Centre Recreatiu i Turístic de Vila-Seca i Salou es basi en la reconversió de l'actual sostre residencial en sostre d'usos turístics i residencials i insta el govern a derogar els punts de la llei que rebaixa a un 10 per cent la tributació dels casinos i a mantenir el tipus tributari anterior.

La moció de C's sobre l'acció exterior del govern insta l'executiu a utilitzar els recursos i les instal·lacions de l'estat espanyol, a transformar les denominades ambaixades de la Generalitat a l'exterior en oficines de suport a les empreses catalanes, a suprimir el Diplocat o a eliminar el càrrec de representant permanent de Catalunya davant la UE.

La darrera moció d'ERC, sobre el sistema d'accés a l'educació superior, constata que la no-transferència de les beques i el no-desplegament competencial en aquesta matèria han propiciat un sistema injust i han perjudicat la igualtat d'oportunitats dels estudiants i insta el govern a dissenyar un pla nacional de beques que serveixi de base per a un model català de beques i ajuts per a l'estudi a Catalunya.