Notícies

El Parlament valida el decret llei de mesures urgents en matèria d'habitatge

Dijous, 30 d'abril de 2015. Palau del Parlament

Els diputats votant el decret llei sobre habitatge

Parlament de Catalunya. 2015

Vegeu la galeria d'imatges (4 imatge/s)

El ple ha validat avui, amb els vots favorables de CiU, ERC i C's, el decret llei de mesures extraordinàries i urgents per a la mobilització dels habitatges provinents de processos d'execució hipotecària. La cambra també ha designat els cinc membres de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública, creada per la llei de transparència.

D'altra banda, en la sessió d'avui el ple ha aprovat set mocions: tres sobre sanitat, impulsades per ERC, el PPC i C's, que entre altres punts demanen la paralització del consorci sanitari de Lleida; una del PSC, que demana millores en diversos àmbits a les comarques gironines; una d'ICV-EUiA, que demana, entre altres coses, que es garanteixi el subministrament d'aigua potable a les poblacions amb els aqüífers amb alts índexs de nitrats; una de la CUP sobre infraestructures, amb què el Parlament rebutja el model d'alta velocitat de l'estat espanyol i demana al govern que millori la xarxa de rodalia, i una del PPC, que demana una llei de mecenatge per a l'esport i amb què la cambra se solidaritza amb els esportistes catalans pels atacs que reben quan s'expressen en la llengua que creuen convenient.

Decret sobre habitatge
El conseller de territori i sostenibilitat, Santi Vila, ha presentat el decret llei 1/2015, del 24 de març, que ha arribat al ple després que el Consell de Garanties Estatutàries, arran d'una sol·licitud del PPC, dictaminés que el text s'ajusta a la constitució espanyola i l'estatut.

El decret ha estat validat amb 76 vots a favor (CiU, ERC i C's), 21 en contra (PPC i CUP) i 32 abstencions (PSC, ICV-EUiA i la diputada no adscrita, Marina Geli). A més, el ple ha acordat per unanimitat que la cambra el continuï tramitant com a projecte de llei.

Entre altres qüestions, el text estableix que la Generalitat i els ens locals tenen preferència pel que fa a l'adquisició d'habitatges provinents d'execucions hipotecàries posteriors a l'abril del 2008 als municipis amb un risc elevat d'exclusió social i una forta demanda residencial, executant així els drets de tempteig i retracte. Així mateix, preveu que la Generalitat pugui obligar a fer obres de rehabilitació als habitatges buits provinents d'execucions hipotecàries o de dació en pagament, perquè "molts d'aquests habitatges, propietat d'entitats financeres, estan buits però no es poden ocupar perquè en molts casos són necessàries obres de rehabilitació i d'adequació", segons es constata a l'exposició de motius. A l'últim, també recull la creació d'un registre administratiu d'habitatges buits.

En el debat hi han intervingut Meritxell Roigé (CiU), Roger Torrent (ERC), Jordi Terrades (PSC), José Antonio Coto (PPC), Salvador Milà (ICV-EUiA), José María Espejo-Saavedra (C's), David Fernàndez (CUP) i Marina Geli.

Comissió del Dret d'Accés a la Informació Pública
A continuació, la cambra ha designat Elisabet Samarra i Gallego, Teresa Perelló i Domingo, Oriol Mir Puigpelat, Josep Mir Bagó i Manuel Ibarz i Casadevall membres de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública. Tots cinc candidats, proposats conjuntament pels grups de CiU, ERC, el PSC i el PPC, han assolit el suport requerit d'almenys tres cinquenes parts del ple, ja que com a mínim han obtingut 105 vots a favor.

En concret, en votació electrònica i secreta, Samarra ha estat designada amb 106 vots a favor, 12 en contra i 11 abstencions; Perelló, amb 107 a favor, 11 en contra i 12 abstencions; Oriol Mir, amb 105 a favor, 13 en contra i 12 abstencions; Josep Mir, amb 106 a favor, 11 en contra i 13 abstencions, i Ibarz, amb 105 a favor, 11 en contra 14 abstencions. Tots ells, tret de Perelló, han seguit la substanciació d'aquest punt des de la llotja de convidats de l'hemicicle.

La comissió ha de vetllar pel compliment i les garanties del dret d'accés a la informació pública i resoldre les reclamacions o els conflictes. La llei estableix que l'han d'integrar entre tres i cinc membres, que han de ser juristes especialistes en dret públic i tècnics en matèria d'arxius o gestió documental, elegits entre experts de competència i prestigi reconeguts i amb més de deu anys d'experiència professional.