Notícies

El ple del Congrés dels Diputats ha rebutjat aquest vespre per 47 vots a favor, 299 en contra i 1 abstenció la proposició de llei orgànica, del Parlament de Catalunya, de delegació a la Generalitat de la competència per autoritzar, convocar i celebrar un referèndum sobre el futur polític de Catalunya, aprovada pel Parlament el gener.

La proposició de llei ha estat defensada pels diputats designats pel Parlament, Jordi Turull (CiU), Marta Rovira (ERC) i Joan Herrera (ICV-EUiA), en un debat que ha començat a les quatre de la tarda i ha durat prop de set hores. A continuació, han intervingut el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i els representants dels grups parlamentaris al Congrés, de major a menor representació, acabant, però, pel PP. Després, Turull, Rovira i Herrera han tingut cinc minuts més cadascun per replicar-los, la qual cosa ha obert un nou torn per a cada grup.

Des de la tribuna de convidats han seguit el debat el vicepresident del Parlament, Lluís M. Corominas, que encapçalava la delegació de la cambra en representació de la presidenta, que no ha pogut assistir al debat a causa de la convalescència d'una operació quirúrgica; els quatre secretaris, Miquel Iceta, Pere Calbó, Josep Rull i David Companyon; una seixantena de diputats de tots els grups, tret de la CUP; el conseller de la presidència, Francesc Homs, i el d'agricultura, ramaderia, pesca, alimentació i medi natural, Josep M. Pelegrí.

El ple del Parlament va aprovar el 16 de gener demanar al Congrés dels Diputats la delegació de la competència per fer el referèndum per 87 vots a favor (CiU, ERC, ICV-EUiA i els diputats del PSC Marina Geli, Núria Ventura i Joan Ignasi Elena), 43 en contra (els 16 diputats del PSC restants, PPC i C's) i 3 abstencions (CUP).

El text de la proposta plantejava una proposició de llei orgànica d'un únic article perquè, mitjançant l'article 150.2 de la constitució, es delegués a la Generalitat "la competència per autoritzar, convocar i celebrar un referèndum consultiu perquè els catalans i les catalanes es pronunciïn sobre el futur polític col·lectiu de Catalunya, a partir dels termes que s'acordin amb el govern de l'estat". Així mateix, establia que la convocatòria l'ha de fer el govern i s'ha de celebrar abans que acabi l'any.