El ple que començarà demà, dimecres, amb la sessió de control i acabarà dijous al vespre, debatrà i votarà interposar recurs d'inconstitucionalitat contra les lleis de l'estat per a la millora de la qualitat educativa (LOMQE) i de garantia de la unitat de mercat. També farà els debats de totalitat del projecte de llei, del govern, i de les proposicions de llei del PSC i el PPC sobre el protectorat de les fundacions. El ple també debatrà dijous al matí el compte general de la Generalitat corresponent al 2011.
El ple començarà, com és habitual, amb la sessió de control. Primer, a les deu del matí, els consellers respondran les preguntes dels grups, sobre: el pla interdepartamental de salut pública; el finançament del sistema de transport públic; el programa de doctorats industrials (CiU); el català a l'escola i el plurilingüisme; les solucions per als ramaders i les plantes de tractament de purins (ERC); l'estació de metro d'Ernest Lluch, a l'Hospitalet de Llobregat; el compliment dels acords adoptats durant el debat general sobre la situació de la joventut el juliol (PSC); les condicions i els mitjans necessaris perquè els cossos de mossos d'esquadra i bombers puguin desenvolupar les funcions que tenen encomanades; els objectius de l'acció exterior (PPC); l'alliberament del peatge de l'AP2 entre Lleida i Tarragona (ICV-EUiA); les declaracions d'empresaris catalans a favor de la unió i la convivència a Catalunya (C's), i el parc natural del cap de Creus (CUP).
A continuació, començarà la sessió de control al president de la Generalitat, que respondrà les preguntes dels líders dels grups parlamentaris sobre els darrers esdeveniments polítics.
Durant la sessió, els consellers també respondran sis interpel·lacions dels grups, sobre: la política energètica (ERC); la situació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; l'energia (PSC); les retallades en les polítiques de suport a la família (PPC); l'increment de les tarifes del transport metropolità i el finançament del transport públic (ICV-EUiA), i els mitjans de comunicació (C's).
El ple també designarà els tres diputats interventors per al període pressupostari del 2014. Els candidats proposats són Joan Morell (CiU), Lluís Salvadó (ERC) i Jordi Terrades (PSC).
Protectorat de les fundacions
Després de la sessió de control, el ple debatrà conjuntament el projecte de llei del protectorat de les fundacions i de verificació de l'activitat de les associacions declarades d'utilitat pública i dues proposicions de llei, una del PSC i l'altra del PPC, sobre la mateixa temàtica. Primer, el conseller de justícia, Germà Gordó, presentarà el projecte, després el PSC i el PPC presentaran les seves proposicions i, a l'últim, la resta de grups es posicionaran respecte a totes tres iniciatives.
Tant el projecte com les proposicions regulen el funcionament i les competències del protectorat de les fundacions, l'òrgan de l'administració que vetllarà perquè el seu funcionament s'ajusti a la legalitat, tal com recull el llibre tercer del codi civil.
El projecte, que arriba al ple amb una esmena a la totalitat del PSC, preveu que el protectorat actuï sobre les fundacions que exerceixen majoritàriament a Catalunya, i pugui inspeccionar d'ofici i sancionar les fundacions si, entre altres incompliments, no presenten els comptes anuals. També crea un òrgan de supervisió de les associacions declarades d'utilitat pública, i vetlla per la transparència de les fundacions, establint, entre altres mecanismes, procediments per definir el grau d'implicació de tercers a cada entitat i publicar a la pàgina web o en altres mitjans accessibles al públic informacions rellevants, com els estats financers, els resultats de les activitats desenvolupades o els concursos, els contractes i les licitacions.
La proposició del PSC arriba al ple amb esmenes a la totalitat de CiU i el PPC. El text estableix que el protectorat pugui iniciar una inspecció si la fundació ha incomplert determinades condicions associades a l'atorgament d'un ajut o una subvenció; demanar a la fundació una auditoria dels comptes; impugnar acords, decisions i actes contraris a la llei davant òrgans judicials, i, en cas de desviament de fons o recursos de la fundació, exercir accions judicials. Entre altres aspectes, també preveu que el protectorat pugui sol·licitar a l'autoritat judicial la intervenció temporal de la fundació quan hagi incomplert la presentació dels comptes anuals.
La proposició del PPC té una esmena a la totalitat de CiU. El text estableix que el protectorat ha d'obligar les fundacions i entitats vinculades a presentar-li els comptes anualment i comunicar-li l'acumulació de càrrecs en la direcció. A més, dóna funcions d'inspecció al protectorat, que si detecta una irregularitat sobre ajuts, avals, préstecs o subvencions públiques ho haurà de comunicar a l'administració competent. A l'últim, el text també promou la creació d'òrgans de control intern en el si de les fundacions.
Recursos contra la llei de garantia de la unitat de mercat i la LOMQE
Dimecres a la tarda el ple farà el debat i la votació de la proposta d'ERC d'interposició de recurs d'inconstitucionalitat contra diversos aspectes de la llei estatal de garantia de la unitat de mercat.
La proposta és precedida d'un dictamen del Consell de Garanties Estatutàries, emès el 14 de febrer i sol·licitat per ERC i el govern.
CiU i ERC demanen que es presenti un recurs d'inconstitucionalitat contra deu articles que vulneren competències de la Generalitat en matèria de comerç, turisme, indústria, energia, mines, consum, cooperatives, caça, pesca, activitats marítimes i ordenació del sector pesquer, sanitat i salut pública, i contra una disposició addicional i quatre de finals que vulneren competències de comerç.
Un cop acabat el debat el ple abordarà la proposta d'interposició d'un altre recurs d'inconstitucionalitat contra la LOMQE, presentada per ERC i el PSC, que prèviament també havien sol·licitat un dictamen al consell que s'afegeix al sol·licitat pel govern.
ERC i el PSC demanen que es presenti recurs d'inconstitucionalitat contra vint-i-vuit apartats, una disposició transitòria i dues d'addicionals, mentre que CiU demana el recurs contra dotze apartats, coincidents amb els que assenyalen ERC i el PSC, dues disposicions addicionals i una de final.
Els articles contra els quals es vol recórrer afecten competències en matèria d'educació i universitats i la qüestió del català com a llengua vehicular a l'ensenyament. També es demanarà votar la inconstitucionalitat de diversos apartats relacionats amb l'autonomia dels centres, l'ensenyament de la religió i els concerts als centres privats que separen els alumnes per sexes.
Compte general
Dijous al matí, el síndic major de la Sindicatura de Comptes, Jaume Amat, presentarà al ple el compte general de la Generalitat corresponent al 2011 i el debatrà amb els grups.
Segons el compte general, que Amat va lliurar a la cambra el desembre, el 2011 la Generalitat va generar unes obligacions no financeres, és a dir, un nivell de despesa, de 29.475 milions d'euros, i va tenir uns ingressos de 22.714 milions, cosa que comporta un dèficit de 6.761 milions.
El ple votarà el dictamen aprovat a la comissió de la sindicatura que inclou el compte general i recull que Catalunya pateix un "finançament injust" i la necessitat que el país "pugui determinar lliurement i democràticament el seu futur col·lectiu per mitjà d'una consulta per definir un nou marc polític que pugui posar fi al dèficit fiscal crònic que pateix".
El compte general, un dels informes més rellevants de la sindicatura, inclou l'examen dels comptes i de l'activitat econòmica de la Generalitat, les entitats autònomes administratives, el Servei Català de la Salut, les entitats gestores de la seguretat social i les empreses públiques de la Generalitat.
Consell de l'Audiovisual de Catalunya
El ple també votarà la designació d'Yvonne Griley com a membre del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) en substitució d'Esteve Orriols, que va ser proposat per CiU i va renunciar al càrrec. Griley està proposada per CiU i ERC, i per ser elegida necessitarà una majoria de dos terços de la cambra, és a dir, de noranta diputats. Si no l'assoleix, s'haurà de fer una segona votació en la mateixa sessió, en què necessitarà només la majoria absoluta.
Griley és llicenciada en filologia hispànica per la Universitat de Barcelona. Ha estat directora de política lingüística entre el 2011 i el 2013, i presidenta del Consorci per a la Normalització Lingüística i el Centre de Terminologia Catalana, Termcat.
La comissió d'afers institucionals va avaluar-ne dilluns la idoneïtat.
Mocions
A l'últim, el ple debatrà i votarà sis mocions, sobre: la llicència esportiva única (ERC); la singularitat de l'Aran (PSC); les polítiques contra el frau fiscal (ERC); les polítiques de conservació i gestió del medi natural (ICV-EUiA); les mesures previstes amb relació a l'increment del tipus impositiu de l'impost sobre el valor afegit en el sector sanitari del 10 al 21 per cent (C's), i la salut i la malnutrició infantils (PPC).
La primera moció d'ERC rebutja la modificació prevista a la llei espanyola de l'esport per regular la llicència esportiva única, i reclama al govern que si s'aprova en els termes previstos en demani dictamen al Consell de Garanties Estatutàries per interposar-hi recurs davant el Tribunal Constitucional en cas que el consell hi detecti motius d'inconstitucionalitat. La moció considera que la modificació és incompatible amb el sistema català de llicències, que interfereix en la regulació autonòmica i que determinaria la inviabilitat econòmica de les federacions autonòmiques.
La moció del PSC reconeix la singularitat de l'Aran, i insta el govern a "rectificar el marc jurídic català que no respecti" els principis definidors del territori aranès, "atempti contra la seva singularitat" i "no estigui en consonància" amb l'article 11 de l'estatut. Així mateix, reclama a l'executiu que en el projecte de llei de governs locals l'Aran sigui considerat una "entitat territorial autònoma i singular dins de Catalunya" i que, per tant, no formi part de cap divisió territorial que no sigui la pròpia.
L'altra moció d'ERC insta el govern a reforçar els recursos humans i materials de l'Agència Tributària de Catalunya per incrementar el grau de compliment de les obligacions tributàries entre la ciutadania i les empreses de Catalunya, i a dotar l'agència d'una planificació estratègica i operativa contra el frau fiscal, amb, entre altres mecanismes, un pla de lluita específic. També planteja incrementar la col·laboració entre administracions, com per exemple l'agència estatal, perquè la Generalitat tingui accés a les dades fiscals dels contribuents catalans.
La moció d'ICV-EUiA, entre altres punts, demana al govern que a partir del 2015 incrementi gradualment el pressupost per a la protecció del medi natural i recuperi de forma gradual els llocs de treball de gestió i vigilància; que agrupi en un ens les polítiques en aquesta matèria mentre no es recuperi un departament de medi ambient, i presenti un primer esborrany de la llei de biodiversitat abans que acabi l'any. També reclama el cessament de la secretària general del departament d'agricultura, ramaderia, pesca, alimentació i medi natural per la gestió de les competències dels agents rurals, cos que la moció demana potenciar perquè esdevingui una policia de la natura.
La de C's vol que el govern insti l'executiu espanyol a compensar les comunitats autònomes per la despesa derivada de l'increment del tipus impositiu del 10 al 21 per cent de l'IVA de determinats productes sanitaris i farmacèutics, i a avaluar la possibilitat d'aplicar un tipus impositiu reduït a alguns productes sanitaris, com fan altres països de la Unió Europea.
A l'últim, la del PPC reclama al govern, entre altres aspectes, que aprovi en tres mesos un pla de xoc contra la malnutrició infantil concertat amb el sector i el doti dels recursos necessaris; ampliï els fons per als ens locals per fer front a la pobresa, i augmenti les beques menjador amb una partida pressupostària universal i oberta per garantir que els nens o adolescents en risc d'exclusió gaudeixin de més d'un àpat al dia. També expressa el "rebuig" a les "manifestacions públiques del president del govern, el portaveu, el conseller de salut i la consellera de benestar social i família en què han negat que a Catalunya hi hagi malnutrició infantil".