Notícies

El ple d'aquesta setmana, que començarà dimecres al matí i acabarà dijous al vespre, inclou els debats de totalitat del projecte de llei de governs locals de Catalunya i de la proposició de llei del PSC per regular la renda mínima d'inserció. Dijous a la tarda la cambra també votarà les conclusions de la comissió d'investigació sobre la gestió sanitària, que serà l'últim punt de l'ordre del dia, després del debat de les mocions.

El ple començarà demà a les deu amb la sessió de control, primer als consellers i després al president de la Generalitat.

Artur Mas respondrà les preguntes dels caps de fila i portaveus dels grups sobre l'actualitat política, i els consellers ho faran sobre: les mesures per evitar els desnonaments com a resultat d'una resolució judicial; la tramitació al Senat de la LOMQE; la possible reforma a instàncies del govern espanyol en matèria de demarcació i planta judicial (CiU); el projecte de llei de garantia de la unitat de mercat; la pobresa energètica (ERC); el director general de la policia; la medicació hospitalària de dispensació ambulatòria (PSC); el "cèntim sanitari" i l'aplicació de l'eurovinyeta a l'eix transversal, l'obediència legal dels mossos d'esquadra (PPC); l'Hospital de Viladecans (ICV-EUiA); la retribució dels directius del Servei Català de la Salut (C's), i les obres del tren d'alta velocitat (CUP).

Durant la sessió, els consellers també respondran les interpel·lacions dels grups, sobre: la renda mínima d'inserció (ERC); la política cultural; els pressupostos de la Generalitat per al 2013 (PSC); les polítiques de salut i les relacions amb els proveïdors del sistema sanitari (PPC); el projecte Castor, d'emmagatzematge de gas (ICV-EUiA), i les mesures per fomentar la creació i consolidació d'empreses (C's).

Governs locals
El ple farà el debat de totalitat del projecte de llei de governs locals de Catalunya, que arriba a aquest punt amb esmenes de retorn presentades pel PSC, el PPC, ICV-EUiA, C's i la CUP. Si el ple rebutja les esmenes, el projecte es continuarà tramitant.

La iniciativa té per objectiu determinar i clarificar les funcions de cada nivell d'administració local, assegurar la sostenibilitat financera i l'eficàcia de la prestació de serveis, simplificar les estructures administratives i evitar duplicitats organitzatives i d'actuació.

El text estableix els municipis i les vegueries com els ens locals bàsics amb què s'estructura l'organització territorial de Catalunya; manté el nombre de municipis, però en fomenta la fusió voluntària en casos justificats, i regula les competències de les vegueries, com ara la coordinació de serveis, l'assistència i la cooperació jurídica, el foment de les polítiques d'acollida, la prevenció d'incendis, la conservació de camins i vies rurals o el tractament de residus.

Pel que fa als consells comarcals, el projecte els converteix en el principal ens de gestió mancomunada de serveis locals, elimina els consellers comarcals com a càrrecs de representació política, estableix que els plens els integrin els alcaldes dels municipis de la comarca i redueix o elimina els consells de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

Renda mínima d'inserció
La proposició de llei sobre la renda mínima d'inserció, presentada pel PSC i que arriba al ple amb una esmena a la totalitat de CiU, regula el dret a rebre aquesta prestació. Així, estableix que només se'n podran beneficiar les persones que no disposin dels mitjans econòmics per atendre les necessitats bàsiques (que no hagin obtingut els últims sis mesos uns ingressos superiors a l'import de la prestació el mateix període). El text disposa, a més, que els receptors hauran de complir el pla individual d'inserció laboral i social que s'estableixi en cada cas.

Així mateix, la proposició crea una comissió interdepartamental per gestionar la prestació, i també una de seguiment, amb administracions locals, entitats socials, organitzacions professionals, sindicats i patronals, per avaluar-ne els resultats. El text també estableix, entre altres punts, que el govern haurà d'abonar la prestació, les despeses derivades de les accions de suport a la inserció laboral i les subvencions a empreses i institucions que participin en el desenvolupament dels itineraris d'inserció laboral.

Institut Català Internacional per la Pau
El ple també elegirà tres membres de la junta de govern de l'Institut Català Internacional per la Pau. El Consell Català de Foment de la Pau n'ha proposat sis, dels quals el ple n'haurà d'elegir tres. Els candidats són Alfons Banda, Magda Oranich, José Luis Gordillo, Cécile Barbeito, Antoni Pigrau i Neus Sotomayor.

Mocions
El ple debatrà i votarà sis mocions presentades pels grups, sobre: la necessitat democràtica de convocar un referèndum d'autodeterminació (CUP); la lluita contra la pobresa i l'afavoriment de la inclusió social (PPC); la pobresa energètica (ICV-EUiA); l'activitat de la comissió bilateral Generalitat-estat (PSC); el futur dels mitjans públics audiovisuals (ERC), i les mesures per fer front als impagaments que pateixen els centres concertats d'educació i de sanitat, els proveïdors i les entitats del tercer sector (C's).

La moció de la CUP insta el govern a "respectar el mandat popular" i a convocar un referèndum sobre la independència, a promoure'l al llarg del 2014 i a fer-ho de forma unilateral, amb "tots els mecanismes a l'abast per fer-lo possible", en el cas que es constati el bloqueig de l'estat espanyol a deixar votar el poble català per decidir el seu futur. També defensa que la pregunta que acordi la comissió d'estudi del dret a decidir hauria de ser unívoca, incloure el concepte d'independència política, permetre només una resposta binària i emetre un mandat clar, que el govern hauria de "respectar i fer respectar".

La del PPC reclama un seguit d'accions i mesures amb relació als pactes i els plans contra la pobresa, les prestacions econòmiques per combatre-la, els ajuts de menjador escolar i l'alimentació dels infants, i la distribució solidària d'aliments. Entre altres punts, insta el govern a signar aquest any el pacte contra la pobresa; a aglutinar la diversitat d'ajuts socials en un de bàsic que garanteixi els mínims ingressos per a una vida digna; a evitar els retards dels ajuts contra la pobresa infantil, i a garantir l'accés als ajuts de menjador escolar a tots els alumnes que no tinguin recursos suficients.

ICV-EUiA també reitera en la seva moció la necessitat de garantir que cap infant no es quedi sense beca menjador per limitacions pressupostàries. A més, reclama mesures per facilitar allotjament a les famílies afectades per llançaments hipotecaris, per suspendre els desallotjaments previstos mentre no hi hagi cap solució per als afectats i per garantir el dret ciutadà als subministraments bàsics de la llar, incloses línies d'ajut o descomptes i la garantia d'un "mínim vital" d'aigua potable, de sanejament i d'energia als domicilis de famílies que no puguin pagar-ne les factures.

La moció del PSC "reprova" que no s'hagi reunit la comissió bilateral Generalitat-estat des de fa més de dos anys, i insta el govern a convocar-la "en el termini més breu possible" per tractar, entre altres punts, de qüestions competencials i afers econòmics i financers. El text també insta l'executiu a "reprendre immediatament" la negociació amb l'estat sobre el desplegament de l'estatut i a fer-ho en els termes que assenyala l'informe del 2010 del grup d'experts sobre la minimització dels efectes pràctics de la sentència del Tribunal Constitucional.

La moció d'ERC defensa que s'aturi "de manera immediata" el procés per externalitzar la comercialització de la publicitat de Televisió de Catalunya i que s'estudiïn mesures alternatives per millorar i modernitzar el departament de comercialització de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. També insta el govern a "incrementar l'ambició" del contracte programa de la corporació incloent-hi algunes modificacions, i a garantir una negociació del conveni "que es regeixi per la presumpció de bona fe de les parts, la transparència en tot el procés i la persistència amb el consens com a objectiu".

A l'últim, la moció de C's reclama al govern que afronti abans del 31 de desembre els impagaments amb els centres concertats dels sectors de l'educació i la sanitat, els proveïdors i les entitats del tercer sector social; que presenti un estudi dels impagaments a residències, universitats, el tercer sector, farmàcies, escoles, hospitals i proveïdors tecnològics i de serveis, i que assumeixi els costos financers i els interessos de demora d'aquests impagaments. També proposa mesures per combatre la morositat de la Generalitat, a què insta a reconduir la política fiscal, amb més imposició a les grans rendes i patrimonis i menys despesa en àrees no socials per evitar més retallades en serveis essencials.

Comissió d'investigació de salut
Després del debat de les mocions, el ple votarà el dictamen de la comissió d'investigació sobre la gestió en l'àmbit sanitari i les relacions entre el sector públic sanitari i les empreses, que recull les conclusions aprovades en comissió el 22 d'octubre.

El 13 de febrer el ple va aprovar per unanimitat la creació de la comissió, que sol·licitaven els grups del PSC, el PPC, ICV-EUiA i C's, i es va constituir el 12 d'abril. Hi han comparegut trenta-tres persones, en diversos blocs relatius a: la relació entre el Servei Català de la Salut, el Consorci de Salut i Social de Catalunya i el grup Serhs; l'ajuntament de Reus i el grup Innova; la gestió de la Fundació de Gestió Sanitària de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau; la gestió de la Corporació Salut del Maresme i la Selva, i els experts, membres del govern o càrrecs que han tingut responsabilitats a l'administració.

La comissió, l'ha presidida Meritxell Borràs (CiU), i n'han estat membres Albert Batet, Elena Ribera (CiU), Oriol Amorós, Alba Vergés (ERC), Núria Segú, Jordi Terrades (PSC), Eva García, Jordi Roca (PPC), David Companyon, Marc Vidal (ICV-EUiA), Matías Alonso, José Manuel Villegas (C's), David Fernàndez i Isabel Vallet (CUP).