Notícies

El Parlament ha aprovat des de l'inici de la legislatura una llei, la del tipus impositiu aplicable a les transmissions patrimonials oneroses de béns immobles, i ha validat set decrets llei, entre els quals el de l'impost sobre dipòsits i el que rebaixa l'import del mínim exempt de l'impost sobre el patrimoni.

La cambra també ha aprovat en sessió plenària quaranta-una resolucions, entre les quals la de la declaració de sobirania i del dret de decidir del poble de Catalunya, impugnada davant el Tribunal Constitucional pel govern espanyol, la de la iniciació d'un diàleg amb l'executiu estatal per fer possible una consulta sobre el futur de Catalunya i la relativa al debat monogràfic al ple sobre la joventut.

Des de l'inici de la legislatura, a mitjan desembre, fins dimecres, 31 de juliol, que va acabar el segon període de sessions, hi ha hagut 16 sessions plenàries, amb 194 hores de debat i amb 11 sessions de control al president de la Generalitat i al govern, en què Artur Mas ha respost 77 preguntes dels grups, i els consellers, 129, a més de 81 interpel·lacions. En aquests plens la cambra també ha fet 7 declaracions institucionals i ha aprovat 43 mocions. L'última sessió plenària, el 24 i 25 de juliol, va ser la del debat monogràfic sobre la situació de la joventut.

La llei aprovada, fruit d'un projecte de llei del govern i que augmenta l'impost sobre transmissions patrimonials de béns immobles, va rebre el vistiplau de la cambra el 3 de juliol.

Els decrets llei convalidats són: el 5/2012, del 18 de desembre, de l'impost sobre els dipòsits en les entitats de crèdit, que actualment es tramita com a projecte de llei per acord de la cambra; el 8/2012, del 27 de desembre, de modificació de la llei del llibre quart del codi civil de Catalunya, relatiu a les successions; el 7/2012, del 27 de desembre, de mesures urgents en matèria fiscal que afecten l'impost sobre el patrimoni; el 6/2012, del 27 de desembre, de modificació de la disposició addicional tercera de la llei de simplificació i millorament de la regulació normativa; l'1/2013, del 22 de gener, de necessitats financeres del sector públic en pròrroga pressupostària; el 2/2013, del 19 de març, de modificació del règim de millores de la prestació econòmica d'incapacitat temporal del personal al servei de l'administració de la Generalitat, del seu sector públic i de les universitats públiques catalanes, i el 3/2013, del 28 de juny, sobre el règim de millores de la prestació econòmica d'incapacitat temporal del personal funcionari al servei de l'administració de justícia a Catalunya.

El ple ha rebutjat set proposicions de llei: una del PSC, de modificació de la llei del dret a l'habitatge; dues del PPC, de modificació de la llei d'educació i de modificació del text refós de la llei d'organització comarcal de Catalunya; tres d'ICV-EUiA, sobre la reforma de l'impost de successions i donacions, sobre el mínim vital garantit i sobre la prohibició de prospeccions i explotacions d'hidrocarburs no convencionals per mitjà de fracturació hidràulica, i una de C's, de modificació de la llei d'educació.

Projectes i proposicions en tràmit
A més del relatiu als dipòsits bancaris, el Parlament té actualment quatre projectes de llei en tràmit, dos dels quals, el d'accessibilitat i el de modificació de la llei del codi de consum de Catalunya per a la millora de la protecció de les persones consumidores en les relacions de consum en l'àmbit de crèdits i préstecs hipotecaris i la substitució del registre de serveis públics de consum pel directori de serveis públics de consum, ja van superar els respectius debats de totalitat, i els altres dos, el de modificació del llibre cinquè del codi civil de Catalunya, relatiu als drets reals, i el que regula el règim jurídic aplicable a la seguretat industrial dels establiments, les instal·lacions i els productes, han estat admesos a tràmit per la mesa però resten encara pendents del primer debat de totalitat al ple.

Així mateix, la cambra tramita prop de quaranta proposicions de llei, entre les quals la de consultes populars no referendàries i participació ciutadana, en què aquesta setmana han acabat les compareixences d'experts i entitats i que el setembre reprendrà la tramitació amb les esmenes a l'articulat que hi presentin els grups.

Altres proposicions en tràmit són la de la llei electoral i la de transparència i accés a la informació pública, que elaboren una ponència conjunta, i la del règim especial de l'Aran, que elaborarà també una ponència conjunta constituïda el juny.

La cambra també tramita cinc proposicions d'iniciatives legislatives populars, dues de les quals, la de la renda garantida de ciutadania i la relativa als pagaments a la gran dependència, endegades aquesta legislatura, estan en fase de recollida de signatures. Les altres tres, sobre una proposició de llei electoral, sobre mesures urgents per a l'habitatge i sobre la conciliació de la vida laboral i familiar i contra la violència de gènere i l'assetjament laboral en les administracions públiques de Catalunya, provenen de legislatures anteriors. Les dues primeres resten pendents del debat de totalitat, i la tercera, d'un dels tràmits inicials per part dels promotors.

Comissions
Pel que fa a les sessions de comissions, en aquest període la cambra n'ha fet 179, en què ha adoptat 261 resolucions i ha substanciat 289 preguntes orals. En el marc de procediments legislatius, hi ha hagut 78 compareixences, i, a part, 196 sessions informatives i compareixences més, l'última la del president de la Generalitat dimecres davant la comissió d'afers institucionals per informar sobre el cas Palau.

A banda de les comissions legislatives i de les creades pel reglament i per llei, estan en marxa els treballs de diverses comissions específiques diferents de les habituals, com les dues d'investigació sobre les entitats financeres i sobre la gestió en l'àmbit sanitari, constituïdes el 12 d'abril, i la d'estudi dels models de seguretat i l'ús de material antiavalots, constituïda el 26 d'abril. La cambra també va constituir el 4 de juliol la comissió d'estudi del dret de decidir, i el 5 de juliol, la d'estudi del 'fracking' i la de seguiment sobre les polítiques de lluita contra la desocupació.