Notícies

El 54,5 per cent dels catalans valoren de bona o molt bona la tasca que ha fet el Parlament els darrers vint anys, i només un 7,4 per cent la jutgen de dolenta o molt dolenta, segons els resultats de la primera enquesta que la Mesa ha encarregat al Centre d'Estudis d'Opinió per mesurar la valoració i el coneixement que el catalans tenen de la primera institució del país. Aquest estudi s'ha dut a terme mitjançant una enquesta domiciliària feta entre el 5 i el 21 de juny d'aquest any a 1.800 catalans majors d'edat.

Sobre la tasca actual del Parlament, el 49,5 per cent dels enquestats la qualifiquen de bona o molt bona, el 27,8 per cent pensen que no és ni bona ni dolenta i només un grup reduït, el 12,8 per cent, opinen que és dolenta o molt dolenta. Tot i la valoració en general positiva, el 51,6 per cent creuen que el Parlament presta massa atenció a problemes de poca importància, mentre que el 38 per cent consideren que s'hi discuteixen els assumptes fonamentals del país.

Per que fa a la confiança dels catalans per un seguit d'institucions de l'Estat, en una escala del 0 al 10, en què 0 és gens de confiança i 10 molta, el Parlament obté una mitjana de 5,08. Això el situa en la tercera posició, empatat amb el Síndic de Greuges i darrere l'ajuntament (5,25) i el Govern (5,14). El Tribunal Constitucional arriba al 5 de mitjana, però la resta d'institucions de l'Estat ja obtenen un nivell de confiança per sota de l'aprovat: el Govern central rep una nota de 4,80, el Congrés dels Diputats té un 4,74 i la monarquia, un 4,69. Com es pot comprovar, les millors valoracions són per a les institucions més properes territorialment als ciutadans i les institucions catalanes en general.

Les funcions més importants

A l'hora d'escollir entre cinc opcions les dues funcions més importants del Parlament, els enquestats consideren que la més important és la de representar Catalunya (64,6 per cent), seguida de la de fer les lleis (54,5 per cent). Els qui aposten per l'elaboració dels pressupostos i el control de l'acció de govern són un grup més reduït: 22,6 per cent els primers i 19,8 per cent els segons. Només un de cada deu enquestats creu que impulsar l'acció de govern és un dels dos objectius més importants de la cambra.

Gairebé la meitat dels enquestats (47,1 per cent) fan una valoració positiva o molt positiva del paper del Parlament en l'elaboració de les lleis, mentre que les puntuacions negatives en aquest aspecte no arriben al 10 per cent. Tot i així, les posicions neutres (valoració ni positiva ni negativa) sumen el 19,4 per cent, i els qui responen que no ho saben són el 23,1 per cent.

Els resultats són similars en la resta d'aspectes. Així, els enquestats consideren que la institució té també un paper positiu en el desenvolupament de l'autogovern (44,7 per cent) i en el diàleg entre les diverses opcions polítiques (44,6 per cent). No obstant això, aquest darrera qüestió suscita més controvèrsia que la resta, ja que gairebé el 20 per cent dels enquestats creu que en el Parlament no es genera diàleg entre les diverses opcions polítiques. Les valoracions positives i molt positives en la tasca del control de l'acció de govern són lleugerament més baixes que en els altres aspectes, però aquí s'ha de tenir en compte un percentatge més alt que respon que no ho sap.

Els enquestats admeten que tenen un nivell baix de coneixement de l'activitat que du a terme el Parlament. En una escala del 0 al 10, les respostes es concentren entre el 0 i el 4. La mitjana és de 3,65. Només el 15,8 per cent declaren que tenen un nivell mitjà de coneixement (5). Les puntuacions superiors, del 6 al 10, són per a un altre15,8 per cent dels enquestats. Per tenir un idea més concreta i objectiva del nivell de coneixement dels catalans sobre aspectes relacionats amb la cambra, es pregunta als enquestats quin creuen que és el nombre aproximat de diputats. L'àmplia majoria (59,8 per cent) respon que no sap quants diputats hi ha a la cambra. Els qui donen un resposta incorrecta són el següent grup més gran, un 19,2 per cent. El 8,8 per cent s'aproximen molt a la xifra real i es pot considerar que donen una resposta correcta (entre 130 i 140 diputats). Els qui donen la resposta exacta, 135 diputats, són el 6,2 per cent.

Quan s'interpel·la els enquestats perquè diguin el nom de tres diputats, més de la meitat no donen cap resposta; el 50,9 per cent diuen que no poden donar-la, i el 3,6 per cent no contesten. Els qui finalment responen són el 45,5 per cent. El 10,3 per cent de respostes són incorrectes. Entre les correctes, el 29 per cent esmenten Artur Mas; el 28,9 per cent, Josep-Lluís Carod-Rovira, i el 19,9 per cent, José Montilla. A més distància es troben Joan Saura (7,1 per cent), Josep Piqué (7 per cent), Ernest Benach (3,8 per cent), Joan Puigcercós (2,3 per cent) i Joaquim Nadal (2 per cent).

Quan se'ls pregunta pel nom del president del Parlament, tres de cada quatre enquestats responen que no el saben (70,4 per cent) o prefereixen no contestar (4 per cent). El 19,1 per cent donen la resposta correcta, consistent a dir-ne el nom i els dos cognoms, el nom i el primer cognom o només el primer cognom. El conjunt de respostes incorrectes sumen el 6,5 per cent.

Actuació dels diputats

A l'hora de valorar els interessos que guien el comportament dels parlamentaris, els enquestats creuen en primer lloc que persegueixen els interessos del seu partit. En una escala del 0 al 10, aquest aspecte és puntuat amb un 7,41. El segon lloc de les preocupacions dels parlamentaris l'ocupen els seus propis interessos (7,26), i després vénen els de Catalunya (5,26) i els dels seus electors (4,9).

Quan se'ls demana en quina mesura els diputats tenen en compte l'opinió d'una sèrie d'actors socials i polítics, s'observa que els vistos com a més influents són els líders del partit (7,01), seguits dels altres diputats del grup parlamentari (6,59). A continuació, els enquestats també consideren important la influència del Govern (6,16), els mitjans de comunicació (6,11) i el Govern central (6). A més distància es troba la influència que poden exercir els grups de pressió (5,65) i els afiliats del partit (5,59). En últim lloc se situa la capacitat d'influència de l'opinió pública en general (5,26) i dels votants del partit (5,24).

Valors polítics

Amb relació a l'interès per la política, el 47,4 per cent diuen que en tenen poc, el 25,5 per cent, gens, el 23,7 per cent, bastant, i el 2,8 per cent, molt. Tanmateix, gairebé les tres quartes parts dels catalans (73,3 per cent) se senten molt o bastant satisfets amb la manera com la democràcia funciona al país. Els qui estan poc satisfets en aquest punt són el 21,5 per cent, i els qui no ho estan gens, l'1,9 per cent.

Pel que fa al sentiment de pertinença, el 47,4 per cent dels enquestats se senten tan espanyols com catalans. Els qui es consideren més catalans que espanyols o només catalans són el 40 per cent, mentre que els qui se senten més espanyols que catalans o només espanyols sumen el 8,9 per cent.

Respecte a les relacions entre Catalunya i Espanya, la majoria dels enquestats (50,5 per cent) creu que Catalunya ha assolit un nivell suficient d'autonomia. Els qui creuen que té massa autonomia (6,6 per cent) són un grup força més petit que els qui consideren que el nivell d'autogovern és encara insuficient (32,1 per cent).

Finalment, la majoria també creu que Catalunya hauria de continuar sent una comunitat autònoma d'Espanya (50,9 per cent). Els qui pensen que hauria de convertir-se en un estat independent arriben al 19,2 per cent, i els qui desitjarien que fos un estat dins una Espanya federal són gairebé el 10 per cent. En l'altre costat de l'espectre trobem un 10,8 per cent d'enquestats que preferirien que Catalunya passés a ser una regió d'Espanya.