Presidir el Parlament de Catalunya, la màxima institució del nostre país, és un honor, una responsabilitat, un privilegi. Sempre recordaré com, el desembre del 2010, aquests sentiments impregnaven la meva primera intervenció com a presidenta del Parlament en constituir-se la novena legislatura i em feien experimentar molta gratitud, conscient que culminava una trajectòria vital i professional al servei de Catalunya.

Pràcticament cinc anys després, sortia del Palau del Parlament acompanyada de la meva successora, l’estimada Carme Forcadell, tan injustament processada i condemnada. Llavors, vaig sentir orgull del meu país, alleujament per la continuïtat institucional que protagonitzàvem dues dones i molta estimació pel que deixava enrere, sobretot per les dones i els homes que dia rere dia fan possible la institució.

Vaig presidir el Parlament durant dues legislatures que les circumstàncies polítiques van escurçar, com si prefiguressin el que havia de venir. Van ser anys complicats, exigents i decisius, durant els quals vam fer molta feina en un entorn polític marcat per una crisi profunda, per la mobilització social i pel clam majoritari a favor del dret de decidir. I atesa la rellevància de les qüestions suscitades, no és estrany que el focus mediàtic se centrés en el Parlament, de vegades d’una manera excessiva, perquè en part aquest fet responia a un intent –finalment reeixit, malauradament– d’importar unes formes molt llunyanes al fair play que havia imperat a la nostra cambra.

Mirant enrere, cada vegada veig més clar que em va tocar presidir els últims anys del Parlament autonòmic. El futur és incert, però en tot cas crec que és vigent el que vaig advertir en el darrer ple de la desena legislatura, el juliol del 2015: «No és moment de fixar-nos fronteres dibuixades per les nostres limitacions i les nostres renúncies, sinó d’albirar horitzons de plenitud, conscients de l’enorme potencial del nostre poble.» I això significa, també, tenir un Parlament central, fort, indiscutit, al servei i a l’altura del poble català i dels seus anhels de justícia i llibertat.